VÍDEOS..., MÚSICA..., RELATS PERSONALS..., I PRINCIPALMENT... LLIBRES
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de juliol del 2013

Recital de poesía de Enlabasílica


Esta tarde he tenido el placer de asistir al recital de poesía, en Badía del Vallès, de Amelia de Querol Orozco, Enlabasílica en Librodearena. El nombre genérico del recital, EN LOS ARRABALES DEL ALMA -Tomando conciencia. Instantes para una poesía social-. 
Podría poner cualquiera de los quince poemas -más tres que estaban fuera de programa- con que nos ha regalado los oídos, todos de contenido social. Pero, por su emotividad me quedo con éste, una denuncia de la pederastia.

MANCILLANDO PRIMAVERAS

Hay un bosque ahogado,
agónico en suspiros de hielo,
donde se prometía entereza
en robles y castaños;
hay un páramo ajado en areniscas,
mísero de verdes,
donde se anunciaban praderas
en algarabía de gorriones;
hay una tempestad negra,
infecta en breas de angustia,
donde se esperaban besos de mar y de salitre.

Y todo porque, en tu miseria,
a golpes de desconcierto y de enjundia,
enfundaste, en amnesias, tus fracasos,
y tu pene en la ruindad de un hálito salvaje,
arrasando, con tu esperma,
una inocencia
a las puertas del paraíso.

Hoy, un triste pesebre de agonía en cóleras,
recuerda la ignominia
con que enturbiaste el silencio de una flor
y perturbaste el sueño de un querube
mientras que, entre sudor y náuseas,
tu víctima se agita en despertares.

No pretendas ampararte en psicodelias,
ni menos en el negro cuervo de las sotanas,
sólo eres capaz de mancillar primaveras,
de atizar escorias, 
de maquinar cábalas y alquimias,
entre cicutas y pócimas de rabia y semen.

Las poluciones infectas de tu bragueta
siguen testificando la podredumbre de tu vómito.

dijous, 19 de juliol del 2012

(366) ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA. A cura d'ISIDOR CÒNSUL (1948-2009) i LLORENÇ SOLDEVILA (1950). Educaula. 243 pàgines

He fet un parèntesi en el tipus de les darreres lectures -bàsicament novel.la- i m'he posat amb aquest petit, però molt instructiu i didàctic llibre de poesia. Es nota que està fet per professionals de l'ensenyament i adreçat a estudiants de batxillerat.

El llibre es un recorregut per 800 anys de creació poètica en català, des dels trobadors del segle XII, fins els poetes del segle XX. Està dividit en tres parts: dels trobadors a Ausiàs March, del segle XVI al XIX i del Modernisme al segle XXI -aquesta darrera és la més extensa-. A cadascuna d'aquesta parts, primer fa una visió de l'època des del punt de vista literari i polític i després inclou una selecció de poemes. He trobat força interessant que cadascun dels poemes s'acompanya d'un breu estudi del text i de l'autor, així com d'unes propostes de treball.

En total són 47 poemes d'autors com Guillem de Berguedà, Ramon Llull, Ausiàs March, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Joan Salvat-Papasseit, Carles Riba, Salvador Espriu, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol, Maria-Mercè Marçal,...

Es llegeix molt fàcilment i és molt útil per a tenir una visió general de la poesia catalana de tots els temps.

dissabte, 2 de juliol del 2011

(330) POESÍA de FEDERICO GARCÍA LORCA (1898-1936). Círculo de Lectores. 1064 páginas


A pesar de que murió con solo 38 años -ejecutado por el franquismo, por su afinidad con el Frente Popular y por ser abiertamente homosexual-, la producción literaria de García Lorca es bastante extensa y abarca poesía, teatro y prosa. Está adscrito a la llamada Generación del 27.

Este libro, dedicado a la poesía, es el primero de cuatro volúmenes en que se recoge toda su producción. Como se puede leer en el prólogo, "este primer volumen quiere ofrecer el corpus canónico de la poesía del autor... A modo de complemento se recogen los textos esbozados, desechados, no terminados o faltos de la debida revisión, así como los puramente circunstanciales... Acoge también las canciones populares antiguas que García Lorca adaptó y recreó para la Argentinita y dos melodías que compuso sobre temas del Primer romancero gitano". Así pues, en este volumen encontramos libros como el Poema del cante jondo, Poeta en Nueva York, De "Tierra y luna", ...

El poema que he elegido, quizás no sea de los más conocidos, pero ilustra lo que es un soneto: una forma poética compuesta de catorce versos de once sílabas. Los versos se organizan en cuatro estrofas: dos cuartetos y dos tercetos.

Soneto de homenaje a Manuel de Falla, ofreciéndole unas flores

Lira cordial de plata refulgente,
de duro acento y nervio desatado,
voces y frondas de la España ardiente
con tus manos de amor has dibujado.

En nuestra propia sangra está la fuente
que tu razón y sueños ha brotado.
Álgebra limpia de serena frente.
Disciplina y pasión de lo soñado.

Ocho provincias de la Andalucía,
olivo al aire y a la mar los remos,
cantan, Manuel de Falla, tu alegría.

Con el laurel y flores que ponemos
amigos de tu casa en este día,
pura amistad sencilla te ofrecemos.

Y hablando de FALLA, dejo una muestra de la música del gran maestro. Se trata de una alegre música, muy conocida, la danza final del ballet EL SOMBREO DE TRES PICOS (jota), obra estrenada el 22 de Julio de 1919 en Londres y basada en la novela homónima de Pedro Antonio de Alarcón. (Hay que aguantar unos segundos de publicidad)



dissabte, 11 de juny del 2011

(328) POESIA COMPLETA (r2) de MIQUEL MARTÍ I POL (1929-2003). Labutxaca. 808 pàgines

Fa tres anys vaig llegir aquest llibre de poemes per primera vegada, encara que ja conexia algunes poesies. Hi ha llibres que de tant en tant et ve de gust rellegir. Aquest és el cas.

Miquel Martí i Pol neix a Roda de Ter i mor a Vic. És el poeta més popular i més llegit de la literatura catalana del segle XX. La seva obra ha estat marcada pel compromís civil i polític i per la malaltia, l'esclerosi múltiple, que va patir des de que tenia 40 anys.
Entre els seus llibres destaquen El poble, La fàbrica, Estimada Marta, L'àmbit de tots els àmbits, Primer llibre de Bloomsbury, Llibre d'absències, Els bells camins, Suite de Parlavà, Un hivern plácid, Llibre de solituds i Haikús en temps de guerra.Aquesta Poesia completa aplega en un sol volum els trenta-cinc llibres "canònics" de Martí i Pol ordenats cronològicament, 970 poemes que composen la gairabé totalitat de la seva obra poètica.

Un llibre imprescindible pels amants de la poesia de Martí i Pol, el poeta del poble en una edició de butxaca, i amb un preu força asequible.
Pels que vulguin conèixer més de la vida o bé estinguin interessats en llegir alguns del seus poemes, he fet una selecció de llocs d'internet que em semblen força atractius:
Article de Viquipèdia en català. Es pot trobar un resum de la seva biografia, premis que ha rebut i un catàleg de la seva obra publicada.
Pàgina dedicada a Miquel Martí i Pol, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya.
Auca de Miquel Martí i Pol. Molt bona
Pàgina de la XTEC en que es recollen els Poemes escrits pels més petits: Bon profit i Per molts anys.Recull de cançons escrites per Martí i Pol i Lluís Llach.


Triar un dels gairabé mil poemes que hi ha en el llibre és difícil, però en quedo amb Lletra a Dolors, estret del Llibre d'absències (1984). La Dolors Feixas va ser la dona de Martí i Pol des de 1956 en què es van casar fins que aquesta va morir, l'any 1984.



Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina;
tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

divendres, 10 de juny del 2011

PLOU A MUNTANYA de MIQUEL MARTÍ I POL

Plou a muntanya,
la boira freda
s'esfilagarsa.
De l'ample serra
les grans espatlles
reben, calmoses,
l'embat de l'aigua
i els llacs s'emplenen
de fades boges,
nues i blanques.
El vent s'afua,
passa i traspassa,
corrent amb fúria
per entre els arbres;
besa les roses
i amb grans riatlles,
uns cops alegres,
d'altres irades,
la torrentera
que fuig poruga
per entre cingles
frisós empaita.

dimarts, 10 de maig del 2011

(322) CANIGÓ de JACINT VERDAGUER (1845-1902). Edicions 62. 158 pàgines

Canigò és un poema èpic de Jacint Verdaguer publicat per primera vegada el 1886 i constitueix un dels poemes claus de la Reinaixença catalana.
La narració és una barreja de personatges reals amb d'altres de ficció i està situada al segle XI, a l'època que els catalans patien invasions musulmanes. Respon a la voluntat de Verdaguer de posar les bases per a la reconstrucció del país, tant des del punt de vista civil i nacional com religiós.

La història comença quan Gentil, fill del comte Tallaferro, després de ser armat cavaller la l'Esglèsia de Sant Martí del Canigó, s'afegeix a l'exercit cristià que està en missió de parar l'atac dels musulmans. Gentil coneix Flordeneu, la reina de les fades, que el sedueix i recorren tots dos els dominis pirinencs. Guifré, l'oncle del cavaller, s'adona que l'exèrcit cristià està perdent i ho atribueix a la deserció de Gentil i dominat per la ira, mata el seu nebot estimban-lo muntanya avall. Guifré es penedeix del seu crim i quan es troba a les portes de la mort, demana que en lloc on morí Gentil hi sigui plantada una creu.


L'obra està estructurada en dotze cants i un epíleg, "Los dos campanars", el diàleg entre els campanars dels monestirs de Cuixà i del Canigó:



"Com dos gegants d'una legió sagrada

sols encara hi ha drets dos campanars:

són los monjos darrers de l'encontrada,

que ans de partir, per última vegada,

contenplen l'enderroc de sos altars.



Són dues formidables sentinelles

que en lo Conflent posà l'eternitat;

senblem garrics los roures al peu d'elles;

les masies del pla semblen ovelles

al peu de llur pastor agegantat."



Una completa biografia de Jacint Verdaguer i un estudi de les seves obres la podem trobar en aquesta pàgina de la AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana).

dimarts, 27 d’abril del 2010

PARAULES AL VENT. MIQUEL MARTÍ I POL (1929-2003)


-->
Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb altiva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.

Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.

I més d'un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços del'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop deles coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

dilluns, 2 de març del 2009

(245) POESÍA COMPLETA de MIGUEL HERNÁNDEZ (1910-1942). Austral. 370 pàgines

Hijo de un tratante de cabras, Miguel Hernández, nacido en Orihuela, tuvo que abandonar el colegio cuando apenas sabía leer, para dedicarse al pastoreo, pero en su escasa formación ya había adquirido el gusto por la lectura y la afición a los clásicos y la poesía (sobre todo Góngora, Garcilaso y Juan Ramón Jiménez).

Su actividad como pastor no limitó sus inclinaciones literarias, sino al contrario, pues de su contacto con la naturaleza extrajo una fuente inagotable de experiencias, de léxico y de iconografía, que alimentó la sensualidad y originalidad de sus versos.

A finales de 1931 se trasladó a Madrid y entró en contacto con la vida literaria del momento. Regresó a Orihuela y conoció a Josefina Manresa, su futura mujer.

En 1934 vuelve a Madrid y trabaja con José María de Cossío en la obra Los Toros editada por Espasa Calpe. Traba amistad con Neruda, Alberti, Cernuda y Aleixandre.

En 1935, tras la muerte de su amigo Ramón Sijé, abandona su catolicismo y abraza la causa republicana. Colabora en las Misiones pedagógicas, toma parte activa en la guerra civil y fue nombrado comisario de Cultura.

Terminada la guerra fue arrestado y condenado a muerte. Se le conmutó la pena de muerte por 30 años de prisión, pero murió de tuberculosis en la cárcel de Alicante en 1942.

En su poesía se mezclan los rasgos campesinos con influencias garcilasistas y gongorinas.

Su obra cruza cuatro etapas bien diferenciadas: tras sus primeras composiciones gongorinas y puristas (Perito en lunas), Miguel Hernández avanza hacia la poesía impura, abierta por Neruda y los poetas del 27, para dar expresión al amor y a la crisis vital que lo acompaña (El rayo que no cesa).
A comienzos de la guerra civil, su esperanza en la lucha desplaza su poesía hacia un lenguaje llano, que hunde sus raíces en la canción popular y la lírica tradicional (Viento del pueblo y El hombre acecha).

Pero sus anhelos fracasan y el cansancio asoma en versos amplios y caudalosos en los que alcanza su expresión más madura e íntima, espantado por el espectáculo bélico, herido por la muerte de su hijo y la forzada lejanía de la amada (Cancionero y romancero de ausencias).

Valoración personal: Obra imprescindible para los que les guste la poesía hernandiana. Muy buena esta edición de José Luis Ferris en la que podemos encontrar una larga introducción con la vida del poeta y al final un cuadro cronológico que me ha parecido muy útil.

dijous, 1 de gener del 2009

(239) EL HOMBRE ACECHA / CANCIONERO Y ROMANCERO DE AUSENCIAS de MIGUEL HERNÁNDEZ (1910-1942). Cátedra. 254 páginas

El hombre acecha y Cancionero y romancero de ausencias son los dos últimos libros de Miguel Hernández. Se trata de dos obras diferentes, pero en esta edición están en un solo volumen.

El hombre acecha es el segundo libro que Miguel Hernández escribió durante la guerra civil. Sus poemas comienzan a escribirse en 1937. Alguno de ellos es contemporáneo de piezas recogidas en Viento del pueblo.

El libro se compone de 19 poemas. El más corto, 18 de Julio 1936-18 de Julio 1938 tiene 14 versos; el más largo, Los hombre viejos, 144 versos. Otros son: El soldado y la nieve, El vuelo de los hombres, El hambre, El tren de los heridos, Llamo a los poetas, Rusia, La fábrica-ciudad,... -estos dos últimos son producto del viaje del poeta a la URSS, en el verano de 1937, como miembro de una comisión para asistir al V Festival de Teatro Soviético-.

El Cancionero y romancero es fruto de tres ausencias, de ahí el nombre: la ausencia del hijo muerto (su primer hijo murió en Octubre de 1938 cuando aún no habia cumplido un año); la ausencia de los seres queridos, por imperativo de la guerra, y la ausencia del mundo, impuesta por el encarcelamiento.

Se compone de 119 poemas, la mayoria cortos. Uno de ello son las famosas Nanas de la cebolla, dedicadas a su segundo hijo, Manuel Miguel, a raiz de recibir una carta de su mujer, en la que le decia que no comía más que pan y cebolla. Estas son las tres primeras estrofas:

La cebolla es escarcha
cerrada y pobre:
escarcha de tus días
y de mis noches.
Hambre y cebolla,
hielo negro y escarcha
grande y redonda.

En la cuna del hambre
mi niño estaba.
Con sangre de cebolla
se amamantaba.
Pero tu sangre,
escarchada de azúcar,
cebolla y hambre.

Una mujer morena,
resuelta en luna
se derrama hilo a hilo
sobre la cuna.
Ríete, niño,
que te tragas la luna
cuando es preciso.

dissabte, 20 de desembre del 2008

(237) VIENTO DEL PUEBLO de MIGUEL HERNÁNDEZ (1910-1942). Cátedra. 171 páginas

Viento del pueblo apareció publicado por primera vez en 1937.

Miguel Hernández, en la dedicatoria del libro a Vicente Alexandre declara: "Los poetas somos viento del pueblo: nacemos para pasar soplando a traves de sus poros y conducir sus ojos y sus sentimientos hacia las cumbres mas hermosas. Hoy, este hoy de pasión, de vida, de muerte, nos empuja de un imponente modo a tí, a mi, a varios hacia el pueblo. El pueblo espera a los poetas con la oreja y el alma tendidas al pie de cada siglo".

Y asi surgen los poemas de este libro con su nota dinámica, su tono épico y su febril entusiasmo. El poeta a lo largo de toda la obra canta los dolores y aspiraciones del pueblo en guerra con el que se identifica totalmente.

En esta edición se incluyen 38 poemas. El que da nombre a la obra es el que comienza:

Vientos del pueblo me llevan,
vientos del pueblo me arrastran,
me esparcen el corazón
y me aventan la garganta.

Miguel Hernández nació en Orihuela en el seno de una familia humilde. Su padre se dedicaba a la crianza y al pastoreo de ganado. Aunque tradicionalmente se le ha encuadrado en la generación del 36, Miguel Hernández mantuvo una mayor proximidad con la generación anterior hasta el punto de ser considerado por Dámaso Alonso como «genial epígono de la generación del 27».

Participó activamente en la guerra civil española (1936-1939) en el bando republicano y murió de tuberculosis en la prisión de Alicante.

Otros libros de poemas suyos son: Perito en lunas (1933), El rayo que no cesa (1936), Cancionero y romancero de ausencias (1938–1941), El hombre acecha (1939).

Su poesía ha sido musicada por diversos intérpretes: Joan Manuel Serrat, Victor Jara, Paco Ibáñez, Jarcha...

En este video una interpretación del Vientos del pueblo me llevan


dijous, 18 de desembre del 2008

(236) ANTOLOGÍA POÉTICA de PABLO NERUDA (1904-1973). Austral. 555 páginas

Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto , más conocido como Pablo Neruda, nació en Parral (Chile) el 12 de julio de 1904 y murió en Santiago de Chile el 23 de septiembre de 1973.

Era hijo de José del Carmen Reyes Morales, de profesión obrero ferroviario, y de la maestra de escuela, que lo dejó huérfano tan sólo un mes después de su nacimiento, Rosa Basoalto Opazo. Su nombre fue cambiado en el año 1946, por el de Pablo Neruda, pero ya había comenzado a usarlo en 1920, en homenaje al poeta checo Jan Neruda.

En 1906, su familia se radica a Temuco, ciudad en la cual realiza sus estudios, en el Liceo de Hombres, y es dónde el periódico regional La Mañana publica sus primeros versos. Habiendo obtenido, con su poema “Nocturno ideal” el tercer premio, en los juegos florales de Maule, en 1919, comienza un año después a contribuir con la revista literaria “Selva Austral”, ya bajo el seudónimo de Pablo Neruda. En esta época, su admirada compatriota Gabriela Mistral, lo inicia en el conocimiento de novelistas rusos.

Se traslada a Santiago en 1921, donde realiza estudios en el Instituto Pedagógico de la Universidad de Chile, y su poema “la canción de fiesta”, es galardonado con el primer premio.

En 1923 y 1924, publica “Crepusculario” y “Veinte poemas de amor y una canción desesperada”, respectivamente.

En 1927 comienza su exitosa carrera diplomática, y en Buenos Aires conoce a Federico García Lorca. Se casa en 1930, con María Antonieta Hagenaar, de quien se divorcia en 1936.

En 1936 estalla la Guerra Civil Española. Conmovido por la guerra y el asesinato de García Lorca, Neruda se compromete con el movimiento republicano, primero en España y luego —ya desplazado de su cargo diplomático— en Francia, donde comienza a escribir España en el corazón (1937).

En 1945, recibe el Premio Nacional de Literatura. Se une al Partido Comunista de Chile, donde sufre persecuciones políticas. Huye a la Argentina, y luego a Europa, regresando a Chile en 1952. Ese año publica “Los versos del Capitán”, y en 1954, “Las uvas y el viento” y “Odas elementales”.

El premio Stalin de la paz, le es otorgado en 1953. En 1955 se divorcia de su segunda esposa, Delia del Carril, con quien se había casado en 1943. En 1966, contrae enlace con Matilde Urrutia. En octubre de 1971, obtiene el Premio Nobel de Literatura.

Todas estas obras y otras muchas se encuentran en esta Antología Poética, cuyo prólogo y selección es obra de Rafael Alberti que estuvo unido al poeta chileno por una gran amistad.

divendres, 4 de juliol del 2008

(215) POESIA COMPLETA de MIQUEL MARTÍ I POL (1929-2003). Labutxaca. 808 pàginas

Miquel Martí i Pol neix a Roda de Ter i mor a Vic. És el poeta més popular i més llegit de la literatura catalana del segle XX. 

La seva obra ha estat marcada pel compromís civil i polític i per la malaltia, l'esclerosi múltiple, que va patir des de que tenia 40 anys. 
Entre els seus llibres destaquen El poble, La fàbrica, Estimada Marta, L'àmbit de tots els àmbits, Primer llibre de Bloomsbury, Llibre d'absències, Els bells camins, Suite de Parlavà, Un hivern plácid, Llibre de solituds i Haikús en temps de guerra. 


Aquesta Poesia completa aplega en un sol volum els trenta-cinc llibres "canònics" de Martí i Pol ordenats cronològicament. 


Valoració personal: Un llibre imprescindible pels amants de la poesia de Martí i Pol, el poeta del poble. En un sol volum estan recollits els 970 poemes que composen la gairabé totalitat de la seva obra poètica. A més, al tractar-se d'una edició de butxaca, el preu és força asequible. 


Pels que vulguin conèixer més de la vida o bé estinguin interessats en llegir alguns del seus poemes, he fet una selecció de llocs d'internet que em semblen força atractius. Recomano visitar-los: 


Article de Viquipèdia en català.Es pot trobar un resum de la seva biografia, premis que ha rebut i un catàleg de la seva obra publicada. 


Pàgina dedicada a Miquel Martí i Pol, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya. 


Auca de Miquel Martí i Pol. 
Pàgina de la XTEC en que es recollen els Poemes escrits pels més petits: Bon profit i Per molts anys. 


Pàgina de l?associació d?amics de Miquel Martí i Pol.Inclou una biografia i una antologia poètica. En català i castellà. 


Recull de cançons escrites per Martí i Pol i Lluís Llach. 


Pintures a l?entorn dels poemes de Miquel Martí i Pol. 
Una pàgina en què el poeta parla de sí mateix. 

dilluns, 24 de desembre del 2007

(192) LLIBRE DE LES BRANDÀLIES d'ÀNGELS GREGORI (1985). Edicions 62. 67 pàgines


Al diccionari,
les paraules que existeixen s'hi troben,
i les que no hi són,
s'inventen.


El llibre de les brandàlies (paraula inventada per l'autora) és un petit llibre de poemes dividit en quatre parts: L'hotel i la vida, Desparadís, El temps verbal de les granotes i Passaport d'ànsia.

Expressa l'ànsia, el dolor i el goig del trànsit de l'adolescència cap a la maduresa a travès de dues geografies ben diferents: la ciutat (Barcelona) i el poble (Oliva).

Aquesta obra va obtenir el Premi de poesia Ausiàs March de Gandia de l'any 2007.

Àngels Gregori Parra va nèixer a Oliva (La Safor) i es va donar a conèixer en el món de la literatura amb Bambolines, llibre que va merèixer el Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits l'any 2003.

Valoració personal: Felicitats a l'autora.

divendres, 23 de novembre del 2007

(187) LA DIVINA COMÈDIA de DANTE ALIGHIERI (1265-1321). Quaderns Crema. 632 pàgines

Traducció de Josep Maria de Sagarra.

Dante Alighieri va tenir un paper destacat com a diplomàtic i polític a Florència, la seva ciutat natal, on va conèixer a Beatriu que l'inspirà en la seva obra. Donà suport al bàndol blanc dels güelfs en la guerra que mantenien contra el bàndol negre, raó per la qual fou reprimit i obligat a exiliar-se amb la victòria d'aquests últims, el 1302. Vagà per diverses ciutats italianes i, desenganyat, oblidà la política florentina i començà a escriure La Divina Comèdia, dividida en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. S'establí a Verona i finalment a Ravenna, on acabà l'última part de La Divina Comèdia l'any de la seva mort.

La primera part dels més de 14.000 versos que componen La Divina Comèdia correspon a l'Infern i consta de 34 cants, a diferència de les altres dues parts que en tenen 33. Dante, protagonista de l'obra, vol retrobar-se amb la seva estimada Beatriu, morta, que és al Paradís. Per arribar-hi haurà de fer un llarg recorregut, passant primer per l'Infern i després pel Purgatori. Dante -a qui acompanya el seu gran mestre, el poeta Virgili- ens mostra en aquesta primera part un Infern format per nou cercles decreixents, en forma d'embut, en els quals hi ha els pecadors. Al final de tot trobem l'entrada al Purgatori.


La segona part trancorre pel Purgatori, camí transitori que li permetrà accedir al Paradís. Acompanyat novament per Virgili, Dante recorrerà les set cornises que constitueixen la muntanya del Purgatori i que es corresponen amb els set pecats capitals, en aquest ordre: Supèrbia, Enveja, Ira, Peresa, Avarícia, Gola i Luxúria. Al final del trajecte, Virgili s'acomiada de Dante, que entrarà al Paradís terrenal guiat per Beatriu.

A la tercera part, Dante arriba al Paradís. Beatriu li explica l'ordre de l'univers i el guia pels nou cels que envolten la terra. Dante va descobrint quines ànimes hi ha en cada un dels cels, en un camí ascendent: els qui no van guardar fe als seus vots (Lluna), els qui van fer bé per tenir glòria (Mercuri), els amants (Venus), els savis (Sol), els herois (Mart), els jutges (Júpiter, les ànimes contemplatives (Saturn) i els àngels (estels fixos), fins arribar al novè cel, motor dels altres.

Quant a la mètrica, l'obra està feta en tercets encadenats. És a dir, cada estrofa està formada per tres versos d'onze síl.labes. Rimen el primer amb el tercer i el segon vers amb el primer i tercer de l'estrofa següent, d'aquí el nom d'encadenats. L'estructura és:
ABA BCB CDC DED ...

divendres, 16 de novembre del 2007

(186) LA ILÍADA de HOMERO (siglo VIII aC). Biblioteca Edaf. 495 páginas

¡Canta, Diosa, la cólera de Aquiles, hijo de Peleo, funesta para los griegos y causa para ellos de males sin cuento, llevándose al Hades a muchas almas de héroes valerosos, cuyos cuerpos fueron pasto de los perros y rapiña de las aves, desde el dia en que, por la voluntad de Zeus, disputaron el Atrida, rey de hombres, y el divino Aquiles, separándose luego!.

Así comienza la Ilíada, el poema más antiguo escrito de la literatura occidental. Junto a la Odisea, está atribuido al poeta griego Homero. Las dos obras están compuestas en hexámetros y cada una de ellas consta de 24 cantos.

La Ilíada narra los acontecimientos ocurridos durante 51 días en el décimo y último año de la Guerra de Troya (Ilión en griego).

Helena (imagen de la derecha), la mujer más bella del mundo y esposa de Menelao, rey de Esparta, es raptada por Paris, hijo de Príamo, rey de Troya y este hecho provoca la Guerra de Troya.

Esta guerra es la figura central de los dos grandes poemas homéricos y más tarde, el romano Virgilio también la tomará como punto de partida de su obra más importante, La Eneida.

divendres, 9 de novembre del 2007

(185) L'ENEIDA de VIRGILIO (70 aC-19 aC). Empúries. 381 pàgines

Publi Virgili Maró va estudiar a Milà i a Roma, on va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques o Èglogues, deu petits poemes de tema pastoril, els primers d'aquestes característiques escrits en llatí. Posteriorment, escriguè les Geòrgiques, on mostrà el seu amor per la natura i la vida rural i L'Eneida, l'obra més ambiciosa, a la qual dedicà els darrers onze anys de la seva vida i que deixà inacabada.

Poques obres han tingut en la cultura occidental un reconeixement tan unànime i continuat com L'Eneida de Virgili. Durant l'època de l'Imperi romà, Virgili era considerat arreu com el poeta més gran que havia donat Roma. El text de L'Eneida era memoritzat pels estudiants i comentat a les classes de retòrica. Durant l'edat mitjana, el prestigi de Virgili es mantè íntegre i la seva obra ocupà un lloc privilegiat en els escriptoris dels monastirs medievals i tingué una presència continuada a les aules. L'aureola de Virgili en època medieval culmina amb la seva presència en l'obra de Dante fents de guia a l'autor de La Divina Comèdia a l'Infern i al Pulgatori. Durant el Renaixement fou considerat pels seus principals representants com el model acabat d'humanisme i venerat com a mestre indiscutible. El Classicisme trobà en Virgili una font d'inspiració per a les seves obres literàries, plàstiques i escèniques.

L'Eneida és un poema èpic. Consta de 9896 hexàmetres i recull la llegenda grega dels viatges d'Enees, príncep troià fill d'Anquises i d'Afrodita, i d'un grup de supervivents de la destrucció de Troia, que es dirigeixen cap al Laci per fundar-hi una nova ciutat. És l'epopeia nacional: ennobleix l'origen de Roma, en lloa les virtuts i glorifica la família Júlia.

L'argument de L'Eneida es reparteix en dotze cants, o llibres. Els sis primers contenen els trànguls dels troians fins a la seva arribada al Laci i l'acció es desenvolupa en diversos indrets de la Mediterrània. Fent un paral.lelisme amb les obres d'Homer, han estat anomenats "l'Odissea virgiliana". Els sis darrers transcorren en terra ferma. El predomini de les escenes de combat i la correspondència entre Aquil.les, Hèctor, Helena i Príam d'una banda, i Enees, Turn, Lavínia i Llatí d'una altra, han fet que aquests sis llebres fossin anomenats "la Ilíada virgiliana".


divendres, 26 d’octubre del 2007

(183) L'ODISSEA d'HOMERO (segle VIII aC). La Magrana. 475 pàgines


"Conta'm Musa, les accions d'aquell home astut, que va anar errant durant molt de temps, després d'haber destruït la sagrada ciutadella de Troia. Va veure les ciutats de molts homes i en va conèixer la seva manera de ser. Per la mar, ell va patir moltes penalitats en el seu ànim, lluitant per la seva vida i pel retorn dels seus companys. Però ni així els va salvar, tot i que ho desitjava molt, perquè van sucumbir per les seves pròpies follies; infeliços, van menjar les vaques d'Hèlios, el fill d'Hiperíon. Immediatament aquesta deïtat els prengué el dia del retorn. Parla'ns-en a partir de qualsevol episodi, dea, filla de Zeus".

L'Odissea és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer, l'altre és la Ilíada. Està compost de 12.109 hexàmetres distribuïts en 24 cants. Les diferències entre aquestes dues obres han fet pensar a alguns investigadors que l'autor no és el mateix. La Ilíada passa en un breu període de temps en una citat, Troia, mentre que L'Odissea transcorre en un període de temps llarg i en un espai no precisat, la concepció de l'heroi és diferent però totes dues tenen un influix oriental.


L'Odissea descriu el viatge de tornada d'Ulisses, rei d'Ítaca, a la seva pàtria des de la seva sortida de Troia. El trajecte és llarg i penós, i ha de superar durant anys les dificultats que se li presenten a causa de la ira del déu Posidó, mentre la seva esposa, Penèlope, resisteix les pressions dels seus pretendents teixint un tapís durant el dia que desfà a la nit i espera, amb el seu fill Telèmac, el retorn d'Ulisses.

diumenge, 15 de juliol del 2007

(169) ANTOLOGÍA POÉTICA de MIGUEL HERNÁNDEZ (1910-1942). Vicens Vives. 255 páginas

Se incluye en el libro una biografía y una recopilación de poesías de diferentes etapas del poeta.