Quatre dies m’ha durat el llibre. Si mirem el nombre de pàgines, surt a més de cent per dia, la qual cosa no està gens malament. Aquesta dada és significativa i diu mot de com m’ha enganxat la novel.la. És una història original, divertida, plena d’aventures i de situacions, a vegades còmiques, a vegades tràgiques i surrealistes. Es comença a llegir i de seguida es pensa en aquell mariner que té un amor a cada port, però en aquest cas no es tracta d’un mariner sinò d’un camioner que viatja per tota Europa. A més, està escrita amb un ritme àgil i t’atrapa des de la primera pàgina. La història es situa als anys seixanta i principis dels setanta. Són els últims anys de la dictadura franquista i l’època del Maig del 68 a París. Aquests dos fets tenen molt a veure en el desenvolupament de la novel.la. Un llibre que recomano. Entre altres llengues està traduít al castellà amb el títol Maletas perdidas.
És la primera novel.la de Jordi Puntí, nacut a Manlleu. Abans havia publicat alguns llibres de narracions: Pell d’armadillo (1998), Animals tristos (2002) i Set dies al vaixell de l’amor (2005). Maletes perdudes ha estat una novel.la molt elaborada. Durant set anys l’autor ha traballat en el projecte i ha obtingut diversos premis, entre ells el Premi Llibreter 2010. El 16 de juny, els que formen part del Club de Lectura de la Biblioteca Garcilaso, tindrem el plaer de comptar amb la presència de Jordi Puntí. Espero que la xarla-col.loqui sigui tan excitant com la lectura del llibre.
Però, de què va la història? Maletes perdudes narra els destins encreuats d’una família impossible. En Christof, en Christophe, en Chistopher i en Cristòfol són germans, però no es coneixen entre ells. Fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. En Gabriel Delacruz, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. Un bon dia, quan es fa oficial la seva desaparició, el secret surt a la llum i els germans es troben. Tot i que fa dues dècades que no en saben res i l’han oblidat, decideixen buscar-lo per resoldre els seus dubtes existencials: ¿per què va marxar per sempre?, ¿per què porten tots el mateix nom?. Els cristòfols, doncs, refan pas a pas la vida del seu pare: la infantesa en un orfanat, la joventut en una pensió i, sobretot, els viatges com a transportista de mobles per Europa al costat de dos companys de fatigues inoblidables, en Bundó i en Petroli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada