La història tragicòmica de vuit dictadors africans: Idi Amin Dada (Uganda), Bokassa (República Centreafricana), Banda (Malawi), Mobutu Sese Seko (Zaire), Sékou Touré (Guinea-Bissau), Haile Selassie (Etiòpia), Macías (Guinea Equatorial) i Obiang (Guinea Equatorial).
A la introducció, l'autor explica de què va el llibre:
Aquesta és la història d'uns homes mediocres. Eren uns ignorants i es van investir mestres. Eren uns covards i es van fer passar per herois. Eren insignificants i es van creure déus. És la història d'un grapat de dictadors africans.
Aquests homes es van presentar davant dels seus i de tot el món com a éssers d'excepcionals qualitats. En justa correspondència amb els seus suposats mèrits, es van atorgar títols altisonants, com ara Líder d'Acer, Miracle Únic o Senyor de les Bèsties de la Terra i de l'Aigua. Es van fer portar en cadira gestatòria. Van obligar tot un poble a dirigir-los pregàries. Van penjar els seus retrats en escoles, esglèsies, tavernes i burdells. Van donar el seu nom a carrers i universitats, i també a illes i llacs.
Res no era impossible per a aquests individus: podien traslladar la capital del seu país al seu poblat o dipositar el tresor del banc nacional als soterranis de casa seva. Eren capaços de fer que una bruixa presidís una sessió parlamentària o de proposar matrimoni a altres caps d'estat. Mentre que els seus països només eren coneguts perquè ocupaven els últims llocs en el rànquing de desenvolupament mundial, ells es proclamaven emperadors d'imperis fantasmagòrics. Qualsevol caprici es convertia en realitat per obra de la seva voluntat.
Eren mediocres, però també eren monstres. I en el monstre, l'extravagància és inseparable de l'espant. Els seus súbdits van conèixer tot l'espectre dels horrors. Els mostres podien espoliar, torturar i matar tan com ho desitgessin. Mai, enlloc, les galeries dels pallassos cruels i dels dèspotes risibles s'han fusionat amb tanta brutalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada