VÍDEOS..., MÚSICA..., RELATS PERSONALS..., I PRINCIPALMENT... LLIBRES

dimarts, 30 d’octubre del 2018

(443) EN PERILL D'EXTINCIÓ de PAU VIDAL (1967). Editorial Empúries. 70 pàgines (EBOOK)

Pau Vidal va nèixer a Barcelona. És filòleg, traductor i escriptor. També és l'autor dels mots encreuats de l'edició catalana del diari El País. Ha rebut diversos premis literaris per llibres com Homeless (2002), Aigua bruta (2006), Fronts oberts (2011)... Com a traductor es dedica sobretot a traduir prosa narrativa de l'italià al català.

En perill d'extinció, editat per primera vegada al gener del 2010, porta com a subtítol Cent paraules catalanes per salvar, és un petit llibre -només setanta pàginas en format Ebook- que com diu l'autor a la introducció "no és una llista de paraules cultes que només coneixen els saberuts sinó tot el contrari, un aplec de terminologia popular, sovint col.loquial, que encara és viva però que es diu cada dia menys... Vol ser una contribució pràctica al debat sempre recurrent sobre la salut del català".
Cada una d'aquestes paraules, que podrien ser moltes més de cent, està tractada  amb rigor, explicant en alguns casos el seu origen i sempre citant textos literaris, moderns o antics, on apareix.

M'ha sorprès trobar algunes paraules en aquesta llista, paraules com bòfia, bugadera, enguany, enraonar, ensumar, paperina, queviures, romanços, xampany,... Sense ser un expert en el tema, considero que són d'ús comú entre els cataloparlants. He tingut la sort d'assistir avui a una conferència-xerrada de l'autor, força interessant per cert, -Català correcte o genuí?- i he fet aquest comentari.


dilluns, 29 d’octubre del 2018

(442) PATRIA de FERNANDO ARAMBURU (1959). Tusquets Editores. 646 páginas

¿De que va el libro?:
Patria nos cuenta la historia de dos familias que viven en un pueblo, cuyo nombre no aparece en el libro, a poca distancia de San Sebastián. Estas familias desde siempre han estado unidas por una fuerte amistad, pero acabarán enemistadas por razones políticas.
La acción transcurre desde mediados de los años ochenta hasta 2012, pocos meses después de la declaración del cese definitivo de la violencia por parte de ETA.
La primera família prospera económicamente gracias a la capacidad emprendedora del padre que regenta una empresa de transporte en el pueblo. La vida cambiará de forma brusca al ser víctima de la extorsión y más tarde del asesinato por parte de ETA.
En la segunda familia, uno de los hijos ingresará en la organización terrorista, participará en una serie de atentados y terminará en la cárcel. Por un destino trágico, acabará en el comando que se propone asesinar al que ha sido su vecino de toda la vida, el padre de sus amigos.

El autor:
Fernando Aramburu nació en San Sebastian y es licenciado en filología hispánica por la Universidad de Zaragoza y desde 1985 reside en Alemania. Patria es su novena novela. Anteriormente había publicado Fuegos con limón, Los ojos vacíos, Bami sin sombra, La gran Marivián, El trompetista del Utopía, Viaje con Clara por Alemania, Años lentos, Ávidas pretensiones... además de otras obras.

Valoración personal:
Es el primer libro que leo de este autor y no me ha decepcionado. Es una gran novela, muy recomendable. A pesar de tratarse de un tema tan delicado y sensible, huye del fanatismo político. No es una historia de buenos y malos y hace un retrato de la sociedad vasca del momento, una sociedad salpicada por el drama del terrorismo etarra donde impera el miedo y donde se llegan a romper amistades y relaciones dentro incluso de las propias familias; sobretodo en los pueblos, como el de la novela, donde todos se conocían.
Los nueve principales protagonistas están perfectamente retratados, de manera que casi podemos hacernos una imagen fotográfica de cada uno de ellos.
La novela está estructurada en 125 capítulos, relativamente cortos que facilitan la lectura. No sigue una narración lineal, sino que va dando saltos en el tiempo, pero eso no impide que se pueda seguir perfectamente la historia.
Al final del libro encontramos un glosario con vocablos procedentes del euskera usados en la novela y que es de gran ayuda a los lectores, como es mi caso, nada familiarizados con la lengua vasca.

divendres, 26 d’octubre del 2018

ANTONIO VIVALDI (1678-1741). LES QUATRE ESTACIONS. Europa Galante. Director i violí: FAVIO BIONDI


PRIMAVERA
(00:30) 1. Allegro (03:52) 2. Largo (05:45) 3. Allegro

ESTIU (09:30) 1. Allegro non molto (15:00) 2. Adagio-Presto-Adagio (16:42) 3. Presto


TARDOR (19:38) 1. Allegro (24:31) 2. Adagio molto (27:13) 3. Allegro


HIVERN (30:40) 1. Allegro non molto (34:10) 2. Largo

(36:10) 3. Allegro

MARC ANTOINE CHARPENTIER (1643-1704). THE DEUM. La Capella Reial de Catalunya. Le Concert des Nations. Director: JORDI SAVALL

dijous, 25 d’octubre del 2018

JOSEPH HAYDN (1732-1809). SINFONÍAS DE LONDRES (desde la 93 hasta la 104). ORQUESTA FILARMÓNICA DE LONDRES. Director: EUGEN JOCHUM (1902-1987)



Sinfonía 93  1.Adagio - Allegro Assai (00:00) 2.Largo Cantabile (07:15) 3.Menuetto: Allegro - Trio - Menuetto (12:28) 4.Finale: Presto ma non troppo (16:38)
Sinfonía 94 "La sorpresa" 1.Adagio Cantabile - Vivace Assai (21:14) 2.Andante (30:38) 3.Menuet: Allegro molto - Trio - Menuet (37:25) 4.Finale: Allegro di molto (42:10)
Sinfonía 95 1.Allegro Moderato (46:06) 2.Andante Cantabile (52:38) 3.Menuet - Trio - Menuet (58:08) 4.Finale: Vivace (1:02:49)
Sinfonía 96 "El milagro” 1.Adagio - Allegro (1:06:24) 2.Andante (1:13:35) 3.Menuetto: Allegro - Trio - Menuetto (1:20:32) 4.Finale: Vivace/assai (1:25:46)
Sinfonía 97 1.Adagio - Vivace (1:29:03)  2.Adagio ma non troppo (1:37:50) 3.Menuetto: Allegro - Trio - Menuetto (1:45:29) 4.Finale: Presto assai (1:49:33)
Sinfonía 98 1.Adagio - Allegro (1:54:22) 2.Adagio Cantabile (2:01:56) 3.Menuet: Allegro - Trio - Menuet (2:08:19) 4.Finale: Presto (2:14:08)
Sinfonía 99 1.Adagio - Vivace Assai (2:21:49) 2.Adagio (2:30:32) 3.Menuet (2:39:17) 4.Finale: Vivace (2:44:52)
Sinfonía 100 “Militar" 1.Adagio - Allegro (2:49:07) 2.Allegretto (2:56:19) 3.Menuet: Moderato - Trio - Menuet (3:01:58) 4.Finale: Presto (3:07:01)
Sinfonía 101 "El reloj" 1.Adagio - Presto (3:11:52) 2.Andante (3:19:37) 3.Menuet: Allegretto - Trio - Menuet (3:26:57) 4.Finale: Vivace (3:34:39)
Sinfonía 102 1.Largo - Allegro Vivace (3:39:18) 2.Adagio (3:47:44) 3.Menuet: Allegro - Trio - Menuet (3:54:17) 4.Finale: Presto (4:00:29)
Sinfonía 103 "Redoble de timbal" 1.Adagio - Allegro Con Spirito - Adagio (4:04:53) 2.Andante più tosto Allegretto (4:14:47) 3.Menuet - Trio - Menuet (4:25:15) 4.Finale: Allegro Con Spirito (4:30:43)
Sinfonia 104 "Londres" 1.Adagio - Allegro (4:36:06) 2.Andante (4:45:04) 3.Menuet: Allegro - Trio - Menuet (4:53:32) 4.Finale: Spiritoso (4:58:43)

dimarts, 23 d’octubre del 2018

(441) PINYOLS MADURS d'ISIDRE GRAU (1945). Voliana Edicions. 213 pàgines

El subtítol, VUITANTA-CINC BIOLITS, és força aclaridor. Es tracta d'una sèrie de relats curts -un parell de pàgines cadascú- o biolits que l'autor defineix com instants de vida passats per la literatura. Aquestes petites narracions són independents i es poden llegir en qualsevol ordre. Tracten de temes molt diversos, però estan agrupats en quinze blocs temàtics que "poden facilitar la lectura".

El primer d'aquests blocs es diu Homenatges i estan dedicats a escriptors d'arreu com ara James Joyce, Ernest Hemingway,  Anton P. Txèkhow, Mercè Rodoreda, Edgar Allan Poe, Franz Kafka, Pere Calders i Slawomir Mrozek.

Isidre Grau i Antolí, nascut a Sabadell és enginyer químic i professor de català. És autor de quinze novel.les entre les quals destaca la pentalogia d'Els colors de l'aigua i la darrera La ciutat dels solitaris. Durant quatre anys ha publicat quinzenalment a la revista Núvol la sèrie de contes breus que es reuneixen en aquest llibre.

3. VIATGE EN VAIXELL (Taller de lectura i escriptura 3)

Les deu de la nit era l´hora que el ferri de la Transmediterranea tenia prevista per salpar rumb a Eivissa.
Com que a la Sònia no li agradaven les presses de darrera hora, amb prou antelació va arribar al port de Barcelona. No era la primera vegada que viatjava a aquella illa, pero mai abans ho havia fet per mar.
Feia bon temps; amb la mar lleugerament arrissada l’embarcació va emprendre la navegació amb una bona velocitat.
Vuit hores després, amb les primeres llums del dia, el vaixell ja estava fent les maniobres d’atracament.
Aquell viatge havia de ser l’inici d’una setmana tranquil.la i de relax per a la Sònia.

dimarts, 16 d’octubre del 2018

YO, JULIA de SANTIAGO POSTEGUILLO, novela ganadora del PREMIO PLANETA 2018

2. COM SERIA?... (Taller de lectura i escriptura 2)

A l’interior de la casa el foc encès a la llar era intens i els tions crepitaven alegrement.
En aquelles llargues nits d’hivern, la Sònia s’ estimava més quedar-se a prop de les flames per sentir l’escalfor mentre llegia. 
Li agradaven les novel.les que parlaven del dia a dia de persones que havien viscut en el passat remot, com la que tenia ara a les mans, ambientada a la Barcelona del segle XIII, a l’època del rei Jaume I.
Va deixar per un moment el llibre i començà a pensar com seria traslladar a algú de fa vuit-cents anys al segle XXI.
Com reaccionaria davant d'aquestes màquines de metall que van molt més ràpides que el cavall més veloç de la seva època?
Com s’explicaria que, a les cases d’ara, només tocant un botonet de la pared, es pogués veure-s'hi com si fos ple dia?
I pensava en moltes més coses d’avui i que mancaven fins fa poc.
Una cosa sí que tenia clara la Sònia: a ella li seria impossible adaptar-se a les condicions de vida d’aquella gent.

dijous, 11 d’octubre del 2018

(440) LA NOVA NORMATIVA A LA BUTXACA de NEUS NOGUÉ SERRANO (1962). Publicacions de l'Abadia de Monteserrat. 157 pàgines


Porta com a subtítol "L'ortografia catalana i la gramàtica de la llengua catalana". Evidentment, no es tracta d'una novel.la ni de cap llibre per llegir tot seguit. És una obra de consulta i, com a tal, podem anar a qualsevol capítol sense haver de llegir els anteriors. Tampoc no està pensat per iniciar-se en el estudi de la llengua catalana, cal tenir uns coneixements previs. Sí que és útil per consultar les novetats de Gramàtica i Ortografia  introduïdes per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) els anys 2016 i 2017.

Està dividit en 49 capítols i al final, un índex de paraules i conceptes faciliten la consulta d' aspectes concrets relacionats amb els capítols. Es força didàctic i cada norma està acompanyada de molts exemples. 

Com diu l'autora a la introducció, "he intentar presentar la información d'una manera clara i asequible per a un público no expert en llengua, conservant siempre l'esperit de la norma que hi ha al darrera".

Neus Nogué Serrano va nèixer a Barcelona i és llicenciada i doctora en Filologia Catalana i professora de lingüística catalana de la Universitat de Barcelona.


dimarts, 9 d’octubre del 2018

1. L´AVI ANTON

El cel, net de núvols i milions d´estrelles que el cobrien és el que veu en aquell moment la Sònia, una nena de sis anys, cabell ros i la cara plena de pigues.
Al seu costat, assegut a la gespa de la masia, hi ha l'avi Anton. Encara que és pagès, li agrada explicar coses de les estrelles, de la lluna, del sol... Per a la Sònia, l'avi és l'home més savi del món.
-Mira, filleta -es com li diu carinyosament-, el Sol és una estrella, ni més ni menys que una més.
-Pero avi, com pot ser així, si es veu molt més i brilla força més?
-Perque les altres estrelles están molt lluny.
-Més lluny que Barcelona? -fa la nena. Per ella, els dos-cents quilòmetres de distància entre el poble, La Vall del Segre i la capital en són  una barbaritat.
-Si, molt, molt, molt més lluny.
Aquell dia, la Sònia començà a descubrir aquella ciència que l'avi i les altres persones grans anomenàven astronomia.

diumenge, 7 d’octubre del 2018

(439) HISTÒRIA DE CATALUNYA de NORBERT FONT I SAGUÉ (1874-1910). Establiment Gràfich Thomas, Barcelona. 175 pàgines

Vaig trobar aquest curiós i petit llibre -petit no només pel nombre de pàgines sinó també pel format, 12x18 centímetres- en una fira d'antiguitats d'un poble de la Cerdanya. Em va cridar l'atenció i per un mòdic preu el vaig comprar.
Es tracta d'una segona edició de l'any 1907. La primera és de 1899.

Font i Sagué fou geòleg, espeleòleg, naturalista i escriptor. Va ser ordenat sacerdot l'any 1900. El 1904 va exercir la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans i va publicar un curs de geologia dinàmica aplicat a Catalunya. Amb el patrocini del Centre Excursionista de Catalunya va realitzar una enquesta que li va permetre elaborar el Catàleg espeleològic de Catalunya. Per iniciativa de Norbert Font i Sagué, es va col·locar el gran mamut de pedra que al parc de la Ciutadella de Barcelona, al desembre de 1907. En aquella època es va potenciar la Junta de Ciències Naturals i es volien reproduir en pedra totes les grans espècies desaparegudes. El mamut va ser construït segons una maqueta de l'escultor Miquel Dalmau.
Com a escriptor, va obtenir premis als Jocs Florals de Barcelona, el 1894 amb Les creus de pedra a Catalunya i el 1897 amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya. També va publicar el 1900 l'obra Breu compendi de la historia de la literatura catalana.

En la seva memòria, la Federació Catalana d'Espeleologia atorga cada any el premi "Norbert Font i Sagué" als millors treballs espeleològics realitzats a Catalunya i a Espanya.

El llibre està estructurat en 23 capítols, i cada capítol es divideix en apartats, en total 252, i d'una manera prou didàctica fa un repàs de la Història de Catalunya des dels orígens fins al final del segle XIX. Lògicament està escrit en el llenguatge de la època, amb paraules i expressions que avui en dia no s'utilitzen, però és de comprensió fàcil.

El llibre està impregnat d'un to nacionalista i d'exaltació del catalinisme. També es nota la condició de sacerdot de l'autor. Aquests fets els podem veure al llarg de tot el llibre i queda patent a la Conclusió on sota el títol Lo que ha fet Catalunya per la civilisació (literal) diu:
"La historia de Catalunya demostra que apuesta Nació, tan valenta y tan noble, ha fet grans serveys a la civilisació de Europa en general y d'Espanya en particular, entre los quals podèm nombrar los següents:
Introduí a Espanya la cultura grega y llatina, adoptà lo Cristianisme que era causa de progrés.
Fóu la primera d'Espanya en veures lliure dels alarbs, gracies al esforç de les séus armes.
Ajudà en gran manera a les demos naciones de la Península  pera treure'ls alarbs del séus territoris.
Donà a les primeres nacions d'Europa les séves lleis nàutiques.
Humilià lo poder marítim del turchs en tót lo Mediterrà.
Escampà per Espanya, lo bon gust literari y artístich.
Establí la benefactora obra de la Mercè pera la redempció dels cautíus.
Contribuí al descobriment del Nou Món.
Fou la primera nació d'Espanya hont s'establiren y fóren utilisats los descobriments y avenços de tóts los segles y de tótes les nacions.
Anà sempre al devant en tóts los moviments axís artistichs, com científichs y industrials".

No sembla gaire objectiu, oi? Tot i això m'alegro d'haver trobat aquesta "petita joia".