Contex històric: (Informació estreta de la Wiquipèdia en català). Es coneix com Setmana Tràgica als esdeveniments succeïts a Barcelona i altres localitats catalanes, entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per al seu enviament a la zona de Melilla, on el dia 9 del mateix mes havia començat la Guerra de Melilla, per a molts motivada exclusivament pel descobriment l'any anterior d'unes mines propietat d'una societat controlada pel Comte de Romanones, el Marquès de Comillas i el Comte de Güell.
Aquesta mobilització és molt mal acollida per les classes populars, ja que, a causa de la legislació de reclutament, es podia quedar exempt de la incorporació a files mitjançant el pagament de sis mil rals, quantitat que no estava a l'abast dels més pobres.
El dia 25 es convocà una vaga general que, a causa de falta d'organització i a la deixadesa del governador civil Ossorio y Gallardo, degenerà en actes de vandalisme provocats per elements exaltats.
Després d'uns avalots pel centre de la ciutat, les forces de seguretat disparen sobre els manifestants en la zona de la Rambla i provoquen molts ferits, cosa que fa que s'enverinin encara més els ànims i s'arribi a una veritable insurrecció amb barricades als carrers i la proclamació de la llei marcial.
S'incendien multitud d'edificis religiosos, puix els amotinats consideren que l'Església forma part de l'estructura de la burgesia, els fills de la qual no van a la guerra. A més l'Església havia impulsat als denominats sindicats grocs oposats al sindicalisme anarquista, majoritari a la ciutat. En aquest context s'assalten i incendien convents i esglésies, es profanen sepultures i es balla al carrer amb els cadàv
ers extrets de les tombes.
Davant la negativa de les tropes de la guarnició barcelonina de disparar sobre els que consideren els seus companys, es reforça aquesta amb forces portades de València, Saragossa, Pamplona i Burgos, que finalment dominen la situació.
El govern de Maura porta a terme una repressió duríssima i, pitjor, arbitrària. Es deté centenars de persones, al voltant de 2.000, i, seguint l'acusació formulada en una carta que li dirigeixen els prelats de Barcelona, és detingut Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l'Escola Moderna, qui acusen de ser l'instigador de la revolta. El 13 d'octubre del mateix any Ferrer és afusellat juntament amb altres al castell de Montjuïc.
Aquests afusellaments ocasionen una àmplia repulsa cap a Maura a Espanya i a tot Europa, amb una gran campanya a la premsa estrangera, com també manifestacions i assalts a diverses ambaixades.
El rei Alfons XIII, alarmat per aquestes reaccions tant en l'exterior com en l'interior destitueix Maura i el substitueix pel liberal Segismundo Moret.
La novel.la: En aquest ambient revolucionari, l´autor, l'Andreu Martín, explica la història de la família Estrada, una família burgesa que viu al barri barceloní de San Gervasi. A l'altre extrem de la ciutat, al barri obrer de Pekín, prop d'on Vicens Estrada té la seva fàbrica, ha aparegut una nena violada. Feliu, el capellà, sap qui ha comès aquest acte horrible, però, en aquests moments, enfrontar-s'hi li pot costar la vida.
Valoració personal: Una bona novel.la que es llegeix sense cap dificultat. L'autor ha tractat els fets històrics amb prou fidelitat. Per tant, és fàcil copsar l'ambient que es va viure a Barcelona durant aquesta època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada