VÍDEOS..., MÚSICA..., RELATS PERSONALS..., I PRINCIPALMENT... LLIBRES

divendres, 23 de novembre del 2007

(187) LA DIVINA COMÈDIA de DANTE ALIGHIERI (1265-1321). Quaderns Crema. 632 pàgines

Traducció de Josep Maria de Sagarra.

Dante Alighieri va tenir un paper destacat com a diplomàtic i polític a Florència, la seva ciutat natal, on va conèixer a Beatriu que l'inspirà en la seva obra. Donà suport al bàndol blanc dels güelfs en la guerra que mantenien contra el bàndol negre, raó per la qual fou reprimit i obligat a exiliar-se amb la victòria d'aquests últims, el 1302. Vagà per diverses ciutats italianes i, desenganyat, oblidà la política florentina i començà a escriure La Divina Comèdia, dividida en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. S'establí a Verona i finalment a Ravenna, on acabà l'última part de La Divina Comèdia l'any de la seva mort.

La primera part dels més de 14.000 versos que componen La Divina Comèdia correspon a l'Infern i consta de 34 cants, a diferència de les altres dues parts que en tenen 33. Dante, protagonista de l'obra, vol retrobar-se amb la seva estimada Beatriu, morta, que és al Paradís. Per arribar-hi haurà de fer un llarg recorregut, passant primer per l'Infern i després pel Purgatori. Dante -a qui acompanya el seu gran mestre, el poeta Virgili- ens mostra en aquesta primera part un Infern format per nou cercles decreixents, en forma d'embut, en els quals hi ha els pecadors. Al final de tot trobem l'entrada al Purgatori.


La segona part trancorre pel Purgatori, camí transitori que li permetrà accedir al Paradís. Acompanyat novament per Virgili, Dante recorrerà les set cornises que constitueixen la muntanya del Purgatori i que es corresponen amb els set pecats capitals, en aquest ordre: Supèrbia, Enveja, Ira, Peresa, Avarícia, Gola i Luxúria. Al final del trajecte, Virgili s'acomiada de Dante, que entrarà al Paradís terrenal guiat per Beatriu.

A la tercera part, Dante arriba al Paradís. Beatriu li explica l'ordre de l'univers i el guia pels nou cels que envolten la terra. Dante va descobrint quines ànimes hi ha en cada un dels cels, en un camí ascendent: els qui no van guardar fe als seus vots (Lluna), els qui van fer bé per tenir glòria (Mercuri), els amants (Venus), els savis (Sol), els herois (Mart), els jutges (Júpiter, les ànimes contemplatives (Saturn) i els àngels (estels fixos), fins arribar al novè cel, motor dels altres.

Quant a la mètrica, l'obra està feta en tercets encadenats. És a dir, cada estrofa està formada per tres versos d'onze síl.labes. Rimen el primer amb el tercer i el segon vers amb el primer i tercer de l'estrofa següent, d'aquí el nom d'encadenats. L'estructura és:
ABA BCB CDC DED ...