VÍDEOS..., MÚSICA..., RELATS PERSONALS..., I PRINCIPALMENT... LLIBRES

dijous, 5 de novembre del 2009

(276) EL RELAT DE GUNTER PSARRIS de ALBERT SALVADÓ (1951). Edicions 62. 203 pàgines

En una cabana perduda enmig dels Pirineus, tres homes troben un pastor mort, una fotografia i un manuscrit.

A partir d'aquí comença El relat de Gunter Psarris, la història d'un home a qui el món va convertir en un assassí, malgrat que mai no va deixar de ser una gran persona i un home bo. Aquesta és la increïble història de qui només volia viure i ser feliç i que el destí va decidir que el seu camí era un altre i el va obligar a fer allò que ell no volia. Aquesta és, també, la trista història, però plena d'esperança i de lliçons, d'un episodi recent de la humanitat, durant el nazisme, que ha quedat marcat per la violència, la brutalitat, el salvatgisme i el menyspreu absolut per tot allò que és sagrat: la vida.

L'autor, Albert Salvadó, neix a Andorra la Vella. Altres obres seves són: La imaginació de l'infant (1982), Libertad para Satanás (1985), L'enigma de Constantí el Gran (1997), El mestre de Keops (1998), L'anell d'Atila (1999), El repte, la mort i el marsellès (2000) i la trilogia sobre Jaume I el Conqueridor (2000-2001).

Valoració personal: M'ha agradat força, tant la història que explica com la manera d'explicar-la. És fàcil de llegir i enganxa des del començament. Literatura sobre la època nazi hi ha molta, però mai serà suficient si el que es tracta és de denunciar una de les etapes més nefastes i horroroses de la història de la humanitat. Em quedo amb una frase de l'epíleg del llibre en la que defineix al protagonista, Gunter Psarris, com "una persona que tenia molt clar que tots plegats som ciutadans del món, que no hi ha races ni colors ni creences ni religions ni cultures que estiguin per damunt de l'ésser humà".