Canigò és un poema èpic de Jacint Verdaguer publicat per primera vegada el 1886 i constitueix un dels poemes claus de la Reinaixença catalana.La narració és una barreja de personatges reals amb d'altres de ficció i està situada al segle XI, a l'època que els catalans patien invasions musulmanes. Respon a la voluntat de Verdaguer de posar les bases per a la reconstrucció del país, tant des del punt de vista civil i nacional com religiós.
La història comença quan Gentil, fill del comte Tallaferro, després de ser armat cavaller la l'Esglèsia de Sant Martí del Canigó, s'afegeix a l'exercit cristià que està en missió de parar l'atac dels musulmans. Gentil coneix Flordeneu, la reina de les fades, que el sedueix i recorren tots dos els dominis pirinencs. Guifré, l'oncle del cavaller, s'adona que l'exèrcit cristià està perdent i ho atribueix a la deserció de Gentil i dominat per la ira, mata el seu nebot estimban-lo muntanya avall. Guifré es penedeix del seu crim i quan es troba a les portes de la mort, demana que en lloc on morí Gentil hi sigui plantada una creu.
L'obra està estructurada en dotze cants i un epíleg, "Los dos campanars", el diàleg entre els campanars dels monestirs de Cuixà i del Canigó:
"Com dos gegants d'una legió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l'encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contenplen l'enderroc de sos altars.
Són dues formidables sentinelles
que en lo Conflent posà l'eternitat;
senblem garrics los roures al peu d'elles;
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat."
Una completa biografia de Jacint Verdaguer i un estudi de les seves obres la podem trobar en aquesta pàgina de la AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada