C.W. GLUCK (1714-1787). Ballet DON JUAN

C.W. GLUCK (1714-1787). De la ópera ORFEO ED EURIDICE, Ária "Che farò senza Euridice". Interpretada por Philippe Jaroussky

C.W. GLUCK (1714-1787). De la ópera ORFEO ED EURIDICE, "Vieni, appaga il tuo consorte. Interpretado por Philippe Jaroussky y Amanda Forsythe

W.A. MOZART (1756-1791). Ópera La Flauta Mágica (Die Zauberflöte)(1982). Filarmónica de Viena. Director JAMES LEVINE. Subtitulada en castellano

PIOTR ILICH TCHAIKOVSKY (1840-1893). Las estaciones.

00:08 - Enero: Fuego 
05:15 - Febrero: Carnaval
08:18 - Marzo: Canto de la alondra
11:02 - Abril: Nieve
13:45 - Mayo: Noches blancas
18:35 - Junio: Barcarola
23:34 - Julio: Canción del segador
25:34 - Agosto: Cosecha
28:48 - Septiembre: Caza
31:50 - Octubre: Canción de otoño
37:00 - Noviembre: Troica
40:02 - Diciembre: Navidad

PIOTR ILICH TCHAIKOVSKY (1840-1893). Obertura 1812

DOMENICO SCARLATTI (1685-1757). Sonata para clave K208

W.A. MOZART (1756-1791). Obertura de la ópera "El rapto del serrallo"

W.A. MOZART (1756-1791). Obertura de la ópera "El emprrsario"

W.A. MOZART (1756-1791). Aria "Non piu andrai" de la ópera "Le nozze di Figaro"

W.A. MOZART (1756-1791). Obertura de la ópera "Las bodas de Fígaro"

HECTOR BERLIOZ (1803-1869). Sinfonía fantástica. Op. 14 (Episodios de la vida de un artista)

1. (00:26) Sueños y pasiones 2. (15:45) Un baile 3. (22:35) Escena en los campos 4. (39:05) Marcha al suplicio 5. (44:20) Sueño de una noche de Sabbat

IGNAZ HOLZBAUER (1711-1783). Cinco sinfonias

G.C. WAGENSEIL (1715-1777). Sinfonia en Do Mayor. WV 351

C.W. GLUCK (1714-1787). Ópera "Orfeo ed Euridice"

G. B. PERGOLESI (1710-1736). Ópera "La serva padrona"

G.F. HÄNDEL (1685-1759). Ária "Lascia Ch´io Pianga" de la ópera "Rinaldo". Contratenor: Philippe Jaroussky

CAMILE SAINT-SÄENS (1835-1921). El carnaval de los animales

I. Introduction et marche royale du lion [0:00] II. Poules et coqs [1:58] III. Hémiones - animaux véloces [2:42] IV. Tortues [3:22] V. L'éléphant [5:24] VI. Kangourous [6:55] VII. Aquarium [7:51] VIII. Personnages à longues oreilles [9:58] IX. Le coucou au fond des bois [10:35] X. Volière [12:40] XI. Pianistes [13:52] XII. Fossiles [15:15] XIII. Le cygne [16:41] XIV. Finale [19:40]

L.V. BEETHOVEN (1770-1827) Sonata para piano nº 14 "Claro de luna"

L. V. BEETHOVEN (1770-1827) Sonata para violín y piano nº 15 "Primavera"

GIOVANNI BATTISTA SAMMARTINI (1700-1775). Sinfonia en Fa Mayor

GIUSEPPE SAMMARTINI (1695-1750). Concierto para flauta

ANTONIO SALIERI (1750-1825). Concierto para piano en Si bemol mayor

ANTONIO SALIERI (1750-1825). Aria "Son qual lacera tartana" de la ópera "La sequia rapita"

W. A. MOZART (1756-1791). Ària "Der Hölle Rache" de la ópera "La flauta mágica"

GAETANO DONIZETTI (1797-1848). Ópera "El elixir de amor". Aria "Una furtiva lágrima"

GIACOMO PUCCINI (1858-1924). Ópera Madama Butterfly. Ária "Un bel di vedremo"

GIUSEPPE VERDI (1813-1901). Ópera Nabucco. Coro "Va Pansiero"

JOHANN CHRISTIAN BACH (1735-1782). Magnificat en Do Mayor (CWE22)

CARL PHILIPP EMANUEL BACH (1714-1788). Concierto para vilonchelo en La Menor (Wq 170)

01:07 I. Allegro assai 10:43 II. Andante 18:30 III. Allegro assai

CARL PHILIPP EMANUEL BACH (1714-1788). Magnificat en Re Mayor (Wq 215) Monteverdi Ensemble. Director: MATTHIAS BECKERT

00:11 Magnificat anima mea Dominum ----- Coro 03:31 Quia respexit humilitatem ----- Aria (soprano) 09:32 Quia fecit mihi magna ----- Aria (tenor) 14:00 Et misericordia eius ----- Coro 18:37 Fecit potentiam in bracchio suo ----- Aria (bass) 23:09 Deposuit potentes de sede ----- Duett (alto, tenor) 30:04 Suscepit Israel puerum suum ----- Aria (alto) 35:03 Gloria Patri et Filio ----- Coro 37:06 Sicut erat in principio ----- Coro

JULES MASSENET (1842-1912). Meditación de Thaïs de la ópera "Thaïs". Violinista: JANINE JANSEN

JOSEPH HAYDN (1732-1809). Las 7 últimas palabras de Jesús en la cruz. Director: NIKOLAUS HARNOCOURT

(0:00:03) Introducción. Maestoso ed adagio
(0:05:30) Sonata I. Largo. "Padre, perdónalos porque no saben lo que hacen"
(0:13:12) Sonata II. Grave e cantabile. "Verdaderamente hoy estarás conmigo en el Paraiso"
(0:20:14) Sonata III. Grave. "¡Mujer, he aquí a tu hijo, y tu, he aquí a tu madre!"
(0:28:25) Sonata IV. Largo. "¡Dios mio! ¡Dios mio! ¿Porqué me has abandonado?"
(0:34:58) Interludio
(0:39:05) Sonata V.  Adagio. "Jesús exclama: ¡Tengo sed!"
(0:47:03) Sonata VI. Lento. "¡Está consumado!"
(0:54:15) Sonata VII. Largo. "Padre, en tus manos encomiendo mi espíritu"
(1:00:51) El terremoto. Tutto presto e forte

G.F. HÄNDEL (1685-1759). Fragmentos de óperas

01. Rinaldo - Overture 00:00 02. Rinaldo - March and Battaglia 05:38 03. Admeto - Overture 08:06 04. Radamisto - Passacaille 14:00 05. Radamisto - Gigue 18:33 06. Radamisto - Passepied 19:37 07. Radamisto - Rigaudon 20:10 08. Xerxes - Overture 21:17 09. Xerxes - Gigue 24:42 10. Xerxes - Sinfonia 26:34 11. Orlando - Overture 29:43 12. Rodelinda - Overture 34:52 13. Rodelinda - Sinfonia 40:12 14. Alcina - Overture 41:48 15. Alcina - Musette 44:57 16. Alcina - Tambourino 46:48 17. Terpsicore - Passacaille 48:00 18. Tamerlano - Overture 52:33 19. Scipione - March 58:03 20. Julius Caesar - Overture 59:31 21. Julius Caesar - Gigue 01:02:22 22. Julius Caesar - Sinfonia and March 01:04:18

W.A. MOZART (1756-1791). Requiem en Re Menor. KV 626. English Baroque Soloist. Director: JOHN ELIOT GARDINER

I. INTROITUS (00:06)

II. KYRIE (04:42)

III. SECUENTIA

        1. Dies Irae (07:13)

        2. Tuba Mirum (08:59)

        3. Rex Tremendae (12:06)

        4. Recordare (14:18)

        5. Confutatis (19:00)

        6. Lacrimosa (21:15)

IV. OFFERTORIUM

        1. Domine Jesu Christe (24:03)

        2. Hostias (27:35)

V. SANCTUS (31:34)

VI. BENECDICTUS (32:58)

VII. AGNUS DEI (38:11)

VIII. COMMUNIO (41:25)

W.A. MOZART (1756-1791). Requiem, versió de P. Lichtenthal

Peter Lichtenthal (1780-1853) va fer una adaptació per a quartet de corda del Requiem en re menor KV 626, escrit originalment per a solistes, cor i orquestra.

JOHAN JOACHIM QUANTZ (1697-1773). Concierto para dos flautas QV6:a

1. (00:02) Allegro
2. (08:34) Amoroso
3. (13:33) Presto

HENRY PURCELL (1659-1695). Òpera "King Arthur"

HENRY PURCELL (1659-1695). Òpera "Dido and Aeneas"

PERSONATGES:
-Dido, reina de Cartago (soprano)
-Belinda, germana de Dido (soprano)
-Segona dona (soprano)
-L’Encantadora (soprano)
-Primera bruixa (alto)
-Segona bruixa (alto)
-Aeneas, príncep troyà (tenor)
-Un Mariner (tenor)
-Un Esperit (alto)

ARGUMENT:
(01:57) ACTE I
Tot transcorre en el Palau de Dido. Allà, Aeneas, que ve escapant de Troia, finalment troba refugi a la ciutat de Cartago. Dido estima al troyà, però sospita el perill que corre si mostra els seus sentiments obertament.

ACTE II
(16:55) Quadre 1. L'acció es desenvolupa en una cova en la qual una encantadora vol destruir a Dido i per a això involucra a les seves bruixes en el pla. Ella mateixa (l’encantadora), disfressada de Mercuri, missatger dels déus, recordarà a Aeneas l'ordre de Júpiter de tornar a Itàlia per a fundar un nou regne. Mentrestant, es deslliga una tempesta.
(24:26) Quadre 2. Després de la tempesta, hi ha un clar en el bosc, on Dido, Aeneas i el seu seguici descansen després de la persecució. Les bruixes es llancen sobre ells i dispersen als caçadors que es troben propers. Aeneas es queda sol. El fals Mercuri s'enfronta a ell i li adverteix que segueixi les ordres de Júpiter. Aeneas finalment, es rendeix, encara que ple de dubtes.

ACTE III
(33:36) Quadre 1. L'acció es produeix en el moll on l’Encantadora i les bruixes observen amb alegria tots els preparatius de la marxa d’Aeneas i tramen causar més desgràcies: és necessari que Dido mori, que cremi Cartago i que els troians s'enfonsin al mar.
(39:13) Quadre 2. En el Palau de Dido, la sobirana de Cartago es lamenta de la seva amarga destinació, però apareix Aeneas i li explica que decideix quedar-se a Cartago i no seguir les ordres de Júpiter, no obstant això, ella, ho rebutja i se suïcida.

ANTONIO VIVALDI (1678-1741). Fragmentos de óperas

00:00:00 La Fida Ninfa (Tempesta di mare): Allegro molto-presto 00:01:11 Arsilda: Allegro 00:03:00 Arsilda: Andante-allegro 00:06:18 Il Giustino: [allegro] 00:08:51 Il Giustino: [andante]-allegro 00:12:22 Bajazet: Allegro 00:14:42 Bajazet: Andante molto-allegro 00:18:41 L’Olimpiade: Allegro 00:20:53 L’Olimpiade: Andante-allegro 00:24:25 La Sena festeggiante: Sinfonia. Allegro 00:26:47 La Sena festeggiante: Sinfonia. Andante molto-allegro molto 00:30:57 La Sena festeggiante: Ouverture. Adagio - Presto- Adagio 00:33:38 La Sena festeggiante: Ouverture. Allegro molto 00:34:37 La Griselda: Allegro 00:36:35 La Griselda: Andante-allegro 00:40:36 Il Teuzzone: Allegro 00:42:28 Il Teuzzone: Andante-allegro 00:46:01 L’Ottone in villa: Allegro 00:48:47 L’Ottone in villa: Larghetto-[allegro] 00:50:38 Il Farnace: [allegro] 00:52:31 Il Farnace: Andante-[presto] 00:55:39 L’incoronazione di Dario: Allegro 00:58:00 L’incoronazione di Dario: [andante]-presto 01:00:44 Armida: Allegro 01:02:27 Armida: [andante]-allegro 01:05:32 La Dorilla: Allegro (3-rd movement)

ANTONIO VIVALDI (1678-1741). Fragmentos de las óperas "Bajazet" y "La Fida Ninfa"

ÓPERA "BAJAZET". Ejemplo de soprano de coloratura

ÓPERA "BAJAZET". Ejemplo de mezzo de coloratura

ÓPERA "BAJAZET". Ejemplo de bajo de coloratura 

ÓPERA "LA FIDA NINFA". Movimiento orquestal

JOSEPH HAYDN (1732-1809). Sinfonía Nº 94. "La sorpresa"

1. (00:44) Adagio. Vivace assai
2. (09:25) Andante
3. (15:22) Menuetto. Allegro molto
4. (19:36) Finale. Allegro molto

JOSEPH HAYDN (1732-1809). Sinfonia nº 101 "El reloj"

1. (00:34) Adagio-Presto
2. (08:57) Andante
3. (16:35) Minuetto-Allegretto
4. (24:02) Vivace

G.P. TELEMANN (1681-1767). Música aquàtica (Wassermusik). TWV 55:C3

La Música aquàtica, TWV 55:C3, és el nom comú d'una suite orquestral pel compositor barroc alemany Georg Philipp Telemann. El seu títol complet és Hamburger Ebb und Fluth (Flux i reflux d’Hamburg).

Telemann va escriure l’obra per a celebrar el centenari de l'almirallat d’Hamburg en una actuació que va tenir lloc el 6 d'abril de 1723. La suite es basa en la ubicació geogràfica d'Hamburg com a port important i reeixit en el riu Elba. Telemann il·lustra la peça amb deïtats mitològiques de l'aigua i pintures que descriuen el tema marítim.

Thetis, la mare d'Aquil, que després es desperta; el déu del mar Neptú enamorat;

nimfes d'aigua conegudes coma Nàiades; Neptú, fill i missatger del mar; Tritó jugant; Aeolus, regent dels vents i Zèfir, déu del vent de l'oest. Dues peces finals representen, respectivament, les marees d'Hamburg i els seus mariners feliços. A diferència de la famosa Water Music de Handel, que no representa cap tema aquàtic, però sí que es va estrenar en un medi aquàtic (en una barcassa pel riu Tàmesi, dins d’un passeig del rei Jordi I d’Anglaterra), la Música aquàtica de Telemann representa, precisament, tot el contrari: no es va representar en un medi aquàtic, però es tracta d’una música descriptiva d’accions a l’aigua. Estructura: 1. (00:11) Ouverture in C major 2. (05:29) Sarabande: Die schlafende Thetis (Thetis dormint) 3. (08:13) Bourrée: Die erwachende Thetis (El despertar de Thetis) 4. (10:05)Loure: Der verliebte Neptunus (Neptú enamorat) 5. (11:33) Gavotte: Spielende Najaden (Jugant a Nàiades) 6. (12:45) Harlequinade: Der schertzende Tritonus (Tritó juganer) 7. (14:25) Tempête: Der stürmende Aeolus (La tempesta d’Aeolus) 8. (16:45) Menuett: Der angenehme Zephir (L’agradable Zèfir) 9. (18:33)Gigue: Ebbe und Fluth (les marees d’Hamburg) 10.(19:47)Canarie: Die lustigen Boots Leute (El divertit poble dels vaixells)

CLAUDIO MONTEVERDI (1567-1643). L' ORFEO. FAVOLA IN MUSICA. Director: Nikolaus Harnoncourt

PERSONATGES:
- Orfeo (tenor)
- Plutó, déu dels inferns (baix)
- Caronte, barquer de la llacuna Estigia (baix)
- Apol·lo, déu i pare d’Orfeu (tenor)
- Eurídice, dona d’Orfeu (soprano)
- La Missatgera (soprano)
- La Música (soprano)
- Proserpina, dona de Plutó (soprano)
- L’Esperança (alto)
- Sílvia, membre del sèquit d’Eurídice (soprano)

ARGUMENT:

Pròleg (0:01:23)

Després d'una Toccata instrumental, de caràcter sorollós, apareix la Música, fent lloances dels presents i instant-los a mantenir silenci, mentre que explica la històriad'Orfeo, fill del Déu Apol·lo i la musa Calíope.

Acte I (0:06:43)

En un prat enmig del camp, nimfes i pastors celebren amb alegria el dia esplendorós en què es casaran el mític cantor de la Tràcia, Orfeo, i la seva estimada, la nimfa Eurídice;canten un dels passatges corals més representatius de l'època, «Lasciate i monti».

Orfeo relata com es va enamorar d'ella i ella respon amb la mateixa cremor. Després va amb les seves companyes a recollir garlandes de flors. Pastors i nimfes continuen amb les seves danses i alegres cants, mentre regnen la gaubança i la felicitat.

Acte II (0:22:30)

Envoltat pels pastors, Orfeo entona un cant a la natura i explica com corria pels ombrívols boscos abans d’enamorar-se. L’alegria s’interromp quan arriba la Missatgera, qui anuncia a Orfeo que una serp ha mossegat a la seva estimada Eurídice,provocant-li la mort. La pròpia Missatgera lamenta haver de donar aquesta notícia.Orfeo decideix descendir als inferns a rescatar a Eurídice, entonant un desesperat lament.

Acte III (0:45:16)

Orfeo arriba a la llacuna Estigia acompanyat per l'Esperança, però aquesta li anuncia que no pot portar-ho més enllà perquè va veure gravat a la pedra el text que cita a laDivina Comèdia de Dante: "Abandoneu tota esperança els que entreu".

Caronte es nega a donar-li pas a la seva barca, però Orfeo aconsegueix dormir al vigilant amb la seva arpa i, robant-li la barca, creua la llacuna entrant directament al infern. Mentrestant, un cor d'esperits infernals celebra a l'Home, aquesta criatura que no intenta cap cosa en va i contra el qual la Natura no sap armar-se.

Acte IV (1:11:08)

Orfeo ha arribat als inferns i amb el seu cant aconsegueix emocionar a Proserpina. Aquesta li prega a Plutó que li permeti a Orfeu recuperar a la seva estimada Eurídice, fent referència al seu antic amor, pel qual ell la va raptar i portar als inferns.

El déu reconeix també haver-se commogut amb el cant d'Orfeo, i finalment accepta i permet que Eurídice el segueixi, amb la condició que Orfeo no torni la mirada a la seva estimada fins que hagin sortit de l’infern. Així doncs, Orfeo parteix dels inferns seguit per Eurídice. Quan arriben a la superfície, Orfeo mira enrere per veure si Eurídicerealment el segueix, però en fer-ho, a Eurídice encara li queda un peu dins de l’inframón i es comença a esvair; un esperit, ministre de Plutó, l’amonesta: ”Has trencat la llei i indigne ets de gràcia”. Orfeo intenta seguir-la, però és expulsat de l'infern. Un cor tanca l'acte amb aquesta observació: “Va vèncer a l'infern Orfeo i va ser vençut per les seves pròpies passions”.

Acte V (1:26:28)

Orfeo torna al camp de Tràcia lamentant la seva solitud, vagant sense rumb i plorant el seu amor perdut. L’eco repeteix el seu lament tràgic i Apol·lo, dolgut pel sofriment que afligeix al seu fill, descendeix de l’Olimp i li diu que l’acompanyi al cell, on trobarà la bella semblança d’Eurídice en el sol i en els estels. Pare i fill canten un alegre duo, mentre ascendeixen al cel, on aconseguiran l’alegria eterna.

H. I. F. BIBER (1644-1704). Missa Salisburgensis a 53 voci

1. (00:22) Kyrie 2. (06:18) Gloria 3. (16:12) Credo 4. (31:45) Sanctus 5. (37:27) Agnus Dei

L. V. BEETHOVEN (1770-1827). Sinfonía Nº 5. Orchestre Revolutionnaire et Romantique. Director: John Eliot Gardiner

1. (00:01) Allegro con brio
2. (06:50) Andante con moto
3. (15:30) Scherzo. Allegro
4. (22:50) Allegro 

W.A. MOZART (1756-1791). Sinfonía Nº 29.

1. (00:08) Allegro moderato
2. (07:24) Andante
3. (13:10) Menuetto & Trio
4. (16:13) Allegro con spirito

JOSEPH HAYDN (1732-1809). Sinfonía Nº 48 "María Teresa"

1. (00:09) Allegro 
2. (07:58) Adagio
3. (15:31) Allegretto
4. (20:39) Allegro

FRANZ LISZT (1811-1886). Poemas sinfónicos completos. S.95 a S.107

01. (00:00:09) Lo que se escucha en la montaña

02. (00:30:34) Tasso, lamento y triunfo

03. (00:52:07) Los preludios

04. (01:08:00) Orfeo

05. (01:19:35) Prometeo

06. (01:33:04) Mazeppa

07. (01:48:58) Sonidos de fiesta

08. (02:08:49) Heroida funebre

09. (02:32:58) Hungria

10. (02:55:21) Hamlet

11. (03:09:58) La batalla de los unos

12. (03:23:55) Los ideales

13. (03:50:51) De la cuna a la tumba