La Sònia estava recolzada sobre la barana de la terrassa del pis on vivia a Barcelona, quan un estrident soroll metàlic va espantar-la. Pel que semblava, al carrer del davant, el cotxe negre frenà bruscament i el vermell l’envestí amb violència.
Moments d’incertesa i tensió, i al cap d’uns minuts, una àmbulància s’emportava al conductor del segon vehicle. La cara ensangonada feia témer el pitjor.
Fràgils com el vidre!!! Així som els éssers humans: al capdavall, quan menys ho esperem, a tots ens sega la mateixa dalla. Aquesta pensada la va tenir trastocada durant el dia i més i tot: va dormir molt malament aquella nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada