Sortosament era diumenge i no havia de pensar en la feina però de seguida que es despertà s’adonà que no seria un bon dia, notava el cap espès. Quedar-se al llit? Sabia que aquesta no era pas la solució.
La Sònia s’aixecà a desgrat. Per la finestra del balcó veié que el cel grisós i encapotat tampoc ajudaria. No tenia ni esma d’esmorzar i només prengué un analgèsic.
Agafà el llibre que havia començat el dia anterior però era incapaç de concentrar-se en la lectura. El deixà. No podia seguir així, havia de fer alguna cosa: va fer petar els dits i marxà al carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada