No feia més de sis metres quadrats aquella petita habitació rectangular.
Una llibreria, amb els prestatges plens de llibres amuntegats i desordenats omplia dues de les parets. Una altra paret, la de la dreta, estava farcida de quadres de poc valor i fotos col.locades de qualsevol manera, algunes actuals i d’altres, en blanc i negre, que semblaven tretes d’un àlbum de família.
El terra, amb caixes de cartró, calaixos de fusta, un mirall que demanava a crits ser penjat i altres andròmines feia difícil bellugar-se sense trepitjar alguna cosa. Per acabar d’adobar-ho, una vella i corcada taula, mancada d’una bona capa de pintura, ocupava un racó de la sala.
Era la primera vegada que la Sònia visitaba el pis de la Mercè, una companya de la Universitat. Mai no havia vist tantes coses juntes i tant desordenades en un mateixa habitació.
- Potser caldria posar-hi ordre, digué la mestressa.
- Potser caldria posar-hi ordre, digué la mestressa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada