La Sònia acabava d'arribar de la feina. Fins ara havia estat un dia normal, com molts d’altres.
Sentí fressa al replà de l’escala i no va parar atenció, però quan escoltà el soroll de la clau al pany, s’espantà. La porta, robusta i antiga no tenia espiell, la qual cosa impedia veure qui hi havia a l’altra banda. Quan s’obrí de bat a bat, l’ensurt inicial es va convertir en una gran alegria. Era l’Alba, la seva cosina del poble. Llavors la Sònia recordà que la darrera vegada que s’havien vist, li havia regalat una còpia de les claus del pis de Barcelona amb el compromís que no trigaria gaire a fer-li una visita sorpresa.
Promesa complerta, foren les primeres paraules de l’Alba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada