
La representació començà cap al tard, quan el sol juga a fet i amagar. Gairebé tres hores durà, que passaren en un tres i no res.
Meravellós, inoblidable, genial… fou la valoració de totes dues en sortir: una música que arriba a l’ànima. I aquelles espectaculars veus: la del protagonista, Jean Valjean; la de la pobre desgraciada Fantine; la veu angelical de la petita Cossette; fins i tot la del malvat policía Javert.
Tornaren a casa amb el cor encongit d’emoció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada