(454) BÀRKINO de FREDERIC PUJOLÀ I MAS (1928). Editorial La liebre de marzo. 525 pàgines

Vaig arribar a aquest llibre, BÀRKINO o EL SETGE DE BARCELONA L´ANY 800, a travès del Taller de lectura i escriptura, novel.la històrica: la ciutat de Barcelona que faig des del mes d'octubre de l'any passat. Cada setmana, els alumnes, a suggeriment de la professora, havíen de llegir uns capítols, tres o quatre, que després es comentaven a la classe. D'aquesta manera, quatre messos hem estat ocupats amb el llibre.

Es tracta d'una bona novel.la històrica ambientada en una època poc coneguda, el segle VIII. Està molt bé documentada i plena de descripcions de personatges i llocs que ens permeten fer-nos una bona idea de la vida quotidiana d'aquelles persones.

També hi han aspectes clarament millorables: el llibre està ple de noms de pobles, ciutats, rius,.. que poden despistar al lector, dificultat que seria fàcil de solucionar incluent alguns mapes o planols. Per una altra banda, el títol no sembla gaire adequat ja que la major part de l'acció passa fora de la ciutat de Barcelona. De la mateixa manera, hem trobat que a vegades la narració no segueix un fil, manca continuitat a les trames.

Frederic Pujolà i Mas

Avui com a cloenda del llibre hem tingut la sort de poder tenir a la classe una xerrada-col.loqui amb l'autor amb el que hem pogut comentar tots aquest aspectes. Es tracta d'una persona d'edat avançada, 91 anys, pero molt erudita i amb una ment molt lúcida que també ens ha informat que va trigar més de tres anys en escriure el llibre i que aviat sortirà publicat un altre, també novel.la històrica però ambientat en una època diferente.

SINOPSI (Apareix a la contraportada):
Bàrkino és un novel.la plena d'aventures, amors i desamors, realitat i ficció. Mitjançant un protagonista inoblidable, el llemosí Martí de Briva, Frederic Pujolà i Mas ressegueix els orígens del nostre país alhora que ens transporta a un món narratiu fascinant, orquestrat amb la barreja del rigor històric i de la creació literària. El resultat és un text que atrapa els lectors tant pels esdeveniments reals que explica com per l'univers ficcional que n'és el vehicle clau. I és que, com constata el mateix autor a la introducció "els homes i les dones de Catalunya han de saber que la nostra Història ha viscut moment plens d'acció, de vida, d'interès i de sentiment, que, per la seva força, dinamisme i significació poden apassionar-nos tant o més que una novel.la d'imaginació pura". Això és, justament, el que ens ofereix aquesta obra: història, vida i passió. Però també, sobretot, literatura.

(453) EL CASTILLO DE OTRANTO de HORACE WALPOLE (1717-1797). 83 páginas (EBOOK)

Primera página de la edición de 1766

Este pequeño libro, que puede leerse casi de un tirón, fue publicado por primera vez en 1764 y está considerado como el primer ejemplo literario de novela gótica.

La acción se desarrolla en la Italia medieval y narra la historia del tirano Manfredo, cuya estirpe arrastra una maldición desde que su abuelo usurpara el poder del castillo a sus legítimos poseedores. Manfredo trata de perpetuar su herencia casando a su débil hijo Conrado con la princesa Isabella, pero poco antes de la boda ocurre un accidente fatal de origen aparentemente mágico que frustra sus designios.

A partir de ese suceso, se desencadenarán una serie de misterios fenómenos sobrenaturales que tendrán como escenario el siniestro castillo: aparecen puertas chirriantes, pasadizos oscuros, criptas secretas,... algunos de los ingredientes típicos de la novela de terror o novela gótica.

HENRY PURCELL (1659-1695). Música para el funeral de la reina Mary, Obertura de la ópera "Dido y Eneas", Abdelazer (Rondó)

(452) LA ABADÍA DE NORTHANGER de JANE AUSTEN (1775-1817). E-Bookarama Editions. 235 páginas (EBOOK)

La abadía de Northanger (Northanger Abbey) fue la primera de las novelas de Jane Austen que estuvo preparada para su publicación. Se escribió en 1798, aunque no se publicó hasta 1818, el año siguiente a la muerte de la escritora.

Narra la historia de Catherine Morland, una joven ingenua de 17 años aficionada a la lectura de novelas góticas. Cuando es presentada en sociedad en Bath, conoce a Henry Tilney, un joven apuesto del que se enamora. También hace amistad con Eleanor, hermana de éste. Pensando que es una rica heredera, es invitada por el padre de ambos a pasar una temporada en una antigua abadía, convertida ahora en la residencia de los Tilney. Un lugar que parece esconder múltiples secretos oscuros y que Catherine está dispuesta a descubrir.

Se trata de una novela corta y fácil de leer, un retrato irónico y divertido de la sociedad inglesa de la época. Otras obras de la autora son Orgullo y Prejuicio, Emma, Persuasión,...

El año 2007 se estrenó la película basada en esta obra. Está dirigida por Jon Jones y son los protagonistas Felicity Jones y JJ Feild. Se puede encontrar en YouTube. Está en inglés pero se pueden activar los subtítulos en castellano

GIOVANNI BATTISTA PERGOLESI (1710-1736)

G.B. PERGOLESI va ser un compositor italià que va morir molt jove, només amb 26 anys. Gran part de la seva vida la va passar a Nàpols.

Està a cavall entre el Barroc i el Classicisme. D'aquesta manera, té obres que recorden a un o l´altre estil.

Entre les obres barroques trobem la que pot ser és la seva composició religiosa més coneguda, STABAT MATER.

L´únic CONCERT PER A VIOLÍ ja està més en la linia del Classicisme.

13. RETROBAMENT (taller de lectura i escriptura 13)

Havien passat anys i panys des d'aquell estiu al poble i ja no pensava pas en ell. Per això, rebre aquella carta la va deixar d’una peça. Era un escrit llarg i al final un nom: François. Entre moltes altres coses, li feia saber el seu desig de tornar-se a trobar.

Paraules boniques i excuses si que té aquest carallot, es deia a sí mateixa la Sònia. Però perquè no donar-se una segona oportunitat? No havia res a perdre. Això sí, es va prometre no fer-se il.lusions.

Quan es van veure, es van abraçar emotivament.

CLAUDIO MONTEVERDI (1567-1643). Ópera "L'ORFEO". Gran Teatre del Liceu de Barcelona (2002). La Capella Reial de Catalunya. Director: JORDI SAVALL

Intérpretes: - Montserrat Figueras (La Música) - Furio Zanasi (Orfeo) - Arianna Savall (Eurídice) - Sara Mingardo (La Mensajera) - Cécile van de Sant (La Esperanza) - Antonio Abete (Caronte) - Adriana Fernández (Proserpina) - Daniele Carnovich (Plutón) - Fulvio Bettini (Apolo) - Marília Vargas (Ninfa) - Francesc Garrigosa, Carlos Mena, Gerd Türk, Iván García (Pastores / Espíritus)

ARGUMENTO: La acción se desarrolla en Grecia y las regiones subterráneas del mundo de los espíritus, en una antigüedad mítica. PRÓLOGO (0:00:45) Tras una tocata instrumental de metales en RE Mayor con carácter estruendoso, aparece la Música, haciendo alabanzas de los presentes e instándolos a guardar silencio, mientras se narra la historia de Orfeo, hijo del dios Apolo y la musa Calíope. ACTO PRIMERO (0:08:55) En un prado en medio del campo, ninfas y pastores celebran con alegría el día esplendoroso en que se casarán el mítico cantor de la Tracia, Orfeo, y su amada, la ninfa Eurídice; cantan uno de los pasajes corales más representativos de la época, «Lasciate i monti». Orfeo relata cómo se enamoró de ella y ésta responde con el mismo ardor. Luego va con sus compañeras a recoger guirnaldas de flores. Pastores y ninfas continúan con sus danzas y alegres cantos, mientras reinan el regocijo y la felicidad. ACTO SEGUNDO (0:25:45) Rodeado por los pastores, Orfeo entona un canto a la naturaleza y cuenta cómo corría por los sombríos bosques antes de haberse enamorado. La alegría se interrumpe cuando llega la Mensajera, quién anuncia a Orfeo que una serpiente venenosa ha mordido a su amada Euridice causándole la muerte. La propia Mensajera lamenta tener que dar semejante noticia. Orfeo decide descender a los infiernos a rescatar a Eurídice (al descenso voluntario al infierno se lo denomina catábasis), entonando un desesperado lamento. ACTO TERCERO (0:52:54) Orfeo llega a la laguna Estigia acompañado por la Esperanza, pero ésta le anuncia que no puede llevarlo mas allá porque vio grabado en la piedra el texto que cita a la Divina Comedia de Dante: "Abandonad toda esperanza los que entráis". Caronte se niega a darle paso en su barca, pero Orfeo logra dormir al vigilante con su canto, y robándole la barca cruza la laguna entrando directamente en el infierno. Mientras, un coro de espíritus infernales celebra al Hombre, esa criatura que no intenta ninguna empresa en vano, y contra el cual la Naturaleza no sabe armarse. ACTO CUARTO (1:21:10) Orfeo ha llegado a los infiernos, y con su canto logra emocionar a Proserpina. Ésta le ruega a Plutón que le permita a Orfeo recuperar a su amada Euridice, haciendo referencia a su antiguo amor, por el cual él la raptara y la llevó a los infiernos. El dios reconoce también haberse conmovido con el canto de Orfeo, y finalmente acepta y permite que Eurídice le siga, con la condición de que Orfeo no vuelva la mirada a su amada hasta que hayan salido del infierno. Orfeo parte de los infiernos seguido por Eurídice. Pronto le entra la duda de si ella realmente lo sigue y, al oír un ruido, no resiste la tentación de girar la cabeza para cerciorarse. En ese momento ella comienza a desvanecerse y un espíritu, ministro de Plutón, le amonesta:"Roto has la ley, e indigno eres de gracia". Orfeo intenta seguirla, pero es expulsado del infierno. El coro cierra el acto con esta observación: "Venció al infierno Orfeo y fue vencido por sus propias pasiones". ACTO QUINTO (1:38:52) Orfeo regresa al campo de Tracia lamentando su soledad, vagando sin rumbo y llorando su amor perdido. El eco repite su lamento trágico y Apolo, dolido por el sufrimiento que aqueja a su hijo, desciende del Olimpo y le dice que lo acompañe al cielo, donde encontrará la bella semblanza de Euridice en el sol y en las estrellas. Padre e hijo cantan un alegre dúo, mientras ascienden al cielo donde alcanzaran la alegría eterna.


El libreto de la ópera, con traducción al español, se puede encontrar en este enlace:
http://www.kareol.es/obras/lafavoladorfeo/actos.htm

JOAQUÍN RODRIGO (1901-1999). Concierto de Aranjuez. Orquesta de Cadaqués. Director: EDMON COLOMER. Guitarrista: PACO DE LUCIA (1947-2014)

1. (00:42 - 06:18) Allegro con spirito

2. (06:21 - 17:30) Adagio

3. (17:32 - 22:20) Allegro gentile

A collection of paintings by IVAN AIVAZOVSKY (1817-1900)

Iván Konstantínovich Aivazovsky fue un pintor romántico ruso. Es considerado uno de los mejores artistas de marinas en la historia.

C.W. GLUCK (1714-1787). Dance of the Blessed Spirits

(451) BREVE HISTORIA DE LA MÚSICA de JAVIER MARÍA LÓPEZ RODRÍGUEZ. Editorial Nowtilus. 201 páginas (EBOOK)

El autor hace un recorrido por la Historia de la Música desde la Prehistoria hasta el rock y el jazz del siglo XX pasando por los períodos intermedios: Edad Media, Renacimiento, Barroco, Clasicismo, Romanticismo,... Analiza los diferentes estilos, instrumentos, compositores,...

El libro está estructurado en siete capítulos, un glosario de términos musicales y una bibliografía.

A pesar de su corta extensión, 200 páginas, creo que es poco adecuado para personas sin una formación previa en el tema: está escrito en una terminología musicológica que a veces es difícil de entender para los no iniciados.

12. FRÀGILS COM EL VIDRE (taller de lectura i escriptura 12)

La Sònia estava recolzada sobre la barana de la terrassa del pis on vivia a Barcelona, quan un estrident soroll metàlic va espantar-la. Pel que semblava, al carrer del davant, el cotxe negre frenà bruscament i el vermell l’envestí amb violència. 

Moments d’incertesa i tensió, i al cap d’uns minuts, una àmbulància s’emportava al conductor del segon vehicle. La cara ensangonada feia témer el pitjor.

Fràgils com el vidre!!! Així som els éssers humans: al capdavall, quan menys ho esperem, a tots ens sega la mateixa dalla. Aquesta pensada la va tenir trastocada durant el dia i més i tot: va dormir molt malament aquella nit.

(450) EUROPA EN LA EDAD MEDIA de CHRIS WICKHAM (1950). 556 páginas (EBOOK). Grupo Planeta

Sinopsis

Chris Wickham, profesor de la Universidad de Oxford y una de las figuras más destacadas del medievalismo actual, nos ofrece una nueva visión del milenio que transcurrió entre la crisis del Imperio romano y la aparición de la Reforma protestante. Una interpretación que sigue el desarrollo de los grandes cambios: las reformas de Carlomagno, la expansión del Cristianismo, la revolución feudal, la pugna de las herejías, el fracaso del Imperio bizantino, la reconstrucción de los estados en la Baja Edad Media, la devastación de la Peste negra... Y donde los acontecimientos políticos, la evolución económica y las corrientes culturales se combinan para dar sentido a estos cambios y mostrarnos la forma en que incidieron en las vidas de los europeos. Wickham va en este libro más allá de la síntesis de los conocimientos actuales, para ofrecernos una nueva interpretación que combate los tópicos establecidos y nos propone una nueva valoración de la Edad Media.

Valoración
No es un libro demasiado extenso. Si suprimimos los mapas, ilustraciones, bibliografía y notas, nos queda en poco más de cuatrocientas páginas y está escrito por un gran especialista en la Edad Media, lo que es una garantía, pero me ha resultado denso, me ha costado acabarlo. Los capítulos y párrafos los he encontrado largos y espesos, incluso algunas páginas las he leído solamente por encima. Posiblemente se requieran unos mayores conocimientos previos sobre este período antes de abordar este libro.
Por otra parte, el formato EBOOK, que es como lo he leído, es poco apropiado en este caso. Las ilustraciones y los mapas aparecen en blanco y negro y con muy poca definición. Además, incluye gran cantidad de notas que supone tener que avanzar y retroceder continuamente que en este formato es dificultoso. La edición en papel, imagino que salva estos inconvenientes.

LUIGI BOCCHERINI (1743-1805). Simfonia Nº 6 en Re Menor. (G 506) "La casa del diavolo"

1. (00:12) Andante sostenuto - Allegro assai

2. (06:12) Andante con moto

3. (09:16) Andante sostenuto - Allegro con moto

LUIGI BOCCHERINI (1743-1805). Quintet Op. 11 (G.275)

1. (00:19) Amoroso 2. (04:50) Allegro e con spirito 3. (12:34) Minuetto: con un poco di moto 4. (16:07) Rondeau: Andante

LUIGI BOCCHERINI (1743-1805). La Musica Notturna delle Strade di Madrid. Opus 30, nº 6. Le Concert des Nations. Director JORDI SAVALL

Quintettino for two violins, viola and two violoncellos in C major (G. 324)

1. (00:05) Le campane dell'Ave Maria

2. (00:44) Il tamburo dei Soldati

3. (01:20) Minuetto dei Ciechi

4. (03:21) Il Rosario
5. (07:55) Passa Calle

6. (09:46) Il tamburo
7. (10:16) Ritirata

11. S'APROPA EL NADAL (taller de lectura i escriptura 11)

Era festiu però va decidir matinar per aprofitar el dia. El sol treia el nas per l’horitzó llunyà quan es va llevar la Sònia. En transport públic, com sempre que podia, anà fins la plaça de la Catedral. 

Com era tradició per aquestes dates del dia de Santa Llúcia, els motius nadalencs omplien l’espai. Hi havia algunes parades de plantes: vesc, grèvol, ponsèties; d’altres exhibien figuretes del pessebre. 

Veient aquest ambient, mentalment es transportà temps enrera, quan era petita i celebraven el Nadal a La Vall del Segre, el poble dels seus avantpassats. La cosa que més l’emocionava era la cerimònia del Caga Tió, aquell tronc vestit amb barretina i una manta al que havien que apallissar, pobre Tió, perquè llancés regals mentre cantaven la cançó que li demanava que cagués torrons  perquè són més bons que les salades arengades.

MANUEL DE FALLA (1876-1946). El amor brujo. Orquesta RTVE. Director: MIGUEL ÁNGEL GÓMEZ MARTÍNEZ. Mezzosoprano: TERESA BERGANZA

1. Introducción y escena

2. En la cueva. La noche

3. Canción del amor dolido

4. El aparecido

5. Danza del terror

6. El círculo mágico. Romance del pescador

7. A media noche. Los sortilegios

8. Danza ritual del fuego para ahuyentar los malos espíritus

9. Escena

10. Canción del fuego fatuo

11. Pantomima

12. Danza del juego del amor

13. Final. Las campanas del amanecer

MANUEL DE FALLA (1876-1946). Noches en los jardines de España.

1. (00:07) En el Generalife

2. (10:55) Danza lejana

3. (15:27) En los jardines de la sierra de Córdoba

MANUEL DE FALLA (1876-1946). EL SOMBRERO DE TRES PICOS. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Director: Lawrence Foster

PARTE I (00:10) Introducción (01:30) La Tarde (06:46) Danza de la molinera (Fandango) (10:16) Las uvas PARTE II: (14:41) Danza de los vecinos (Seguidillas) (18:09) Danza del molinero (Farruca) (26:03) Danza del corregidor (32:49) Danza final (Jota)

ANTONIO VIVALDI (1678-1741). GLORIA en Re Mayor, RV 589. University of North Texas: Collegium Singers & Baroque Orchestra. Director: RICHARD SPARKS

(00:18) Gloria in excelsis Deo (Chorus) (02:48) Et in terra pax (Chorus) (07:46) Laudamus te (Sopranos I and II) (10:04) Gratias agimus tibi (Chorus) (10:27) Propter magnam gloriam (Chorus) (11:17) Domine Deus (Soprano) (14:32) Domine, Fili unigenite (Chorus) (16:41) Domine Deus, Agnus Dei (Contralto and Chorus) (20:34) Qui tollis peccata mundi (Chorus) (21:40) Qui sedes ad dexteram Patris (Contralto) (24:14) Quoniam tu solus sanctus (Chorus) (25:00) Cum Sancto Spiritu (Chorus)

LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770-1827). Piano Concerto No. 5 in E flat major Op. 73. Staatskapelle Berlín. Director: DANIEL BARENBOIM

1. (00:01) Allegro

2. (21:12) Adagio un poco mosso

3. (29:17) Rondo. Allegro

W.A.MOZART (1756-1791). Clarinet concerto in A major, K.622

1. (00:04) Allegro

2. (11:58) Adagio

3. (19:06) Allegro

LLIBRES LLEGITS AL TRIMESTRE

Clicant a sobre del títol de cada llibre, s'accedeix a la ressenya corresponent

1. HISTÒRIA DE CATALUNYA de NORBERT FONT I SAGUÉ. Una història de Catalunya escrita l'any 1899.

2. LA NOVA NORMATIVA A LA BUTXACA de NEUS NOGUÉ SERRANO. Útil per consultar les novetats de gramàtica i ortografía catalana.

3. PINYOLS MADURS d' ISIDRE GRAU. Vuitanta-cinc relats curts.

4. PATRIA de FERNANDO ARAMBURU. Una gran novela ambientada en el País Vasco en los últimos años de la existencia de ETA.

5. EN PERILL D'EXTINCIÓ de PAU VIDAL. Cent paraules catalanes per salvar.

6. JO CONFESSO de JAUME CABRÉ. Una complexa novel.la molt recomanable.

7. YO JULIA de SANTIAGO POSTEGUILLO. Novela sobre la vida de Julia Domna, esposa del emperador Séptimo Severo.

8. LA LEY DE LOS JUSTOS de CHUFO LLORENS. Ubicada en Barcelona a final del siglo XIX.

9. LA FILLA DE LILITH de GLÒRIA SABATÉ. Gran novel.la històrica ambientada a Barcelona al segle XIV.

10. LA SAGRADA FAMILIA de GIJS VAN HENSBERGEN. Un estudio sobre esta obra universal.

11. HISTÒRIA UNIVERSAL DE CATALUNYA. Director: BORJA DE RIQUER. Original història de Catalunya des dels orígens fin l'actualitat.

(449) HISTÒRIA MUNDIAL DE CATALUNYA. Director: BORJA DE RIQUER (1945). 953 pàgines (EBOOK). Edicions 62

El catedràtic d'Història Contemporània Borja de Riquer i Permanyer dirigeix aquesta obra, amb l'assessorament de Joaquim Albareda, Miquel Molins, Isabel Rodà i Josep M. Salrach. En són els autors 98 especialistes en les diferents etapes històriques.

Es tracta d'un llibre d'història, però diferent quan a la seva estructura. És un recorregut per la història de Catalunya, integrat per 124 dates-episodis i que abasta des dels primers homínids que habitaren el territori, fa uns quants centenars de milers d'anys, fins l'actualitat: "2017. Una singular declaració d'independència" és el títol de l'últim capítol que fa referència a la singular declaració del Parlament de Catalunya del 27 d'octubre de fa un any.

Cadascun d'aquests 124 episodis, de curta extensió -sis, set pàgines-, està escrit per un especialista en el tema i finalitza amb algunes obres que ens poden ser útils com a ampliació del contingut. Com és lògic, el nombre de capítols dedicats al temps actual és superior als que parlen de l'antiguitat. Així, si els deu segles de l'Edad Mitjana està explicat en 23 episodis, la història des del 1900 fins ara ocupen 44 capítols.

Una altra curiositat i que el fa diferent és que parla de temes que solen ignorar els clàssics llibres de història. Per posar dos eixemples: la revolución que va suposar per moltes families l'aparició del cotxe SEAT 600, l'any 1957 i l'impacte del 0-5 del Barça al Madrid en el Bernabéu al 1974 amb Johan Cruyff com a figura.

Un bon llibre, recomanable, que es pot llegir d'una tirada, com he fet jo o com a consulta puntual. Trobo a faltar l'absència d'alguns mapes, gràfics, fotos o esquemes que en alguns moments ens podríen ser útils.

CARLES BAGUER (1729-1783). Simfonia nº 5 en Re Major

G.F. HÄNDEL (1685-1759). DIXIT DOMINUS. Monteverdi Choir. English Baroque Soloists. Director: John Eliot Gardiner

1. (00:02) DIXIT DOMINUS

2. (05:47) VIRGAM VIRTUTIS TUAE

3. (08:49) TECUM PRINCIPIUM IN DIE VIRTUTIS

4. (11:54) JURAVIT DOMINUS

5. (14:30) TU ES SACERDOS IN AETERNUM

6. (15:58) DOMINUS A DEXTRIS TUIS

7. (19:01) JUDICABIT IN NATIONIBUS

8. (23:01) DE TORRENTE IN VIA BIBET

9. (27:18) GLORIA PATRI ET FILIO

10. (35:54) DE TORRENTE IN VIA BIBET (Repet.)

G.F. HÄNDEL (1685-1759). Oratorio "MESSIAH". Libreto de CHARLES JENNES

10. AL MUSEU (taller de lectura i escriptura 10)

Retaule de la Mare de Déu i Sant Antoni Abat.
Anònim. Cap a 1378-1390
Talla en pedra policromada i daurada amb pa d'or
Procedeix de l'esglèsia del Salvador de Gerb (Noguera)

A la seva formació professional, l’art no havia estat materia d’estudi. Malgrat això, sovintejava els museus de tota mena.

Avui la Sònia era davant la porta d’entrada del MNAC on tenia una magnífica vista de la ciutat que s’estenia als seus peus. Des d’ allà, la vida a Bàrkino transcorria amb força calma.

Un cop dins del museu, s'adreçà a la sala del Gòtic i de totes les meravelles que va trobar, una sobretot li cridà l’atenció. S'apropà al cartell explicatiu i va llegir: “Retaule de la Mare de Déu i Sant Antoni Abat. Cap a 1378-1390”.

Colpida d’emoció, seiè al banc del davant i contemplà  durant una bona estona aquelles esbeltes torres que semblaven competir per arribar al cel.

De ben segur, va pensar, que al gran Gaudí, aquell retaule gòtic l’havia servit d’inspiració quan va diseñar la seva obra més universal.

J.B. VANHAL (1739-1813). Sinfonía en re menor (BRYAN d1)

G.C. WAGENSEIL (1715-1777). Sinfonía WV 418 en sol menor

QUEEM. BOHEMIAN RHASPSODY

9. PASSEIG PER BARCINO (taller de lectura i escriptura 9)

Un dissabte qualsevol de tardor i els dies cada vegada més curts, però el sol matinal feia que la temperatura fos agradable i convidava a passejar.

La Sònia es trobava a la Plaça Nova, davant de la Porta Praetoriana, una de les quatre portes d’entrada a la ciutat fundada fa dos mil.lennis per l’emperador Octavi August. Unes lletres en bronze, d’època actual, d’un metre d’alçada plantades al terra certificaven el nom d’aquella ciutat “B-A-R-C-I-N-O”. Al costat veié la imponent façana de la catedral, gòtica? Sí, de finals del segle XIX, va escoltar que algú deia irònicament.

Agafà els carrers de la Tapineria i del Sots-Tinent Navarro on va contemplar les restes que encara queden de la gran muralla dels segles III i IV. Va seguir uns metres i girà a la dreta fins el carrer d’en Regomir on hi havia la porta oposada a l’anterior, la Porta de Mar. Prop d’allà, el romans havien construit unes termes públiques. Pujà pel que en aquells temps era la via principal, l’anomenat Decumanus Maximus fins l’actual plaça de Sant Jaume. 

Al carrer del Paradís, una placa ens anuncia el punt més alt de la ciutat en aquella època, el Mont Tàber, 16,9 metres, i allà mateix, les quatre immenses columnes que encara resten del temple d’August. Veient-les, a la Sònia li va ser fàcil imaginar-se com seria de magestuós, així com l’enorme explanada que ocupava el Fòrum, on ara trobem el Palau de la Generalitat i l'Ajuntament. I es que, malgrat els anys que han passat, el centre de poder continua al mateix lloc.

(448) LA SAGRADA FAMILIA de GIJS VAN HENSBERGEN (1958). Penguin Random House Grupo Editorial. 165 páginas (EBOOK)

Reseña del editor: Antoni Gaudí es uno de los arquitectos más influyentes del último siglo. Amado y denostado a partes iguales, podríamos afirmar que su obra se cuenta entre las que han sufrido mayores malinterpretaciones en la historia reciente: mientras algunos -Pablo Picasso o Georges Orwell, entre ellos- le dedicaban terribles adjetivos, otros quedaban cegados por la belleza de sus creaciones, incapaces de ir más allá del innegable atractivo de sus fachadas.

Inteligente y desmitificador, este libro busca hacer justicia con la que es, sin lugar a dudas, su obra maestra, a la que Gaudí dedicó la mayor parte de su vida. Inspirada por un arquitecto tan genial como contradictorio, capaz de aunar la inventiva más auténtica y revolucionaria con la sencillez del arte popular, La Sagrada Familia constituye un sobresaliente trabajo de divulgación histórica que nos habla de la aventura de construir un templo en pleno siglo XX, de forma artesanal, en una ciudad azotada por diversas revueltas sociales y anticlericales, y con el mecenazgo casi exclusivo de feligreses de clase humilde.

Mucho más que una guía, este libro es la audaz reconstrucción de un edificio icónico -seguramente el más representativo de Barcelona- y del hombre que le dio vida.

Valoración: Me llamó la atención el título del libro, La Sagrada Familia, el paraíso terrenal de Gaudí. También me pareció curioso que un autor holandés, Gils Van Hensberger se interesase por el estudio de este símbolo de la ciudad de Barcelona.

En el libro se habla de Gaudí, de sus vivencias en su ciudad natal, Reus, y de sus obras anteriores y posteriores a que se hiciese cargo de la que es su obra más universal. También nos explica del proceso de construcción del templo, en vida de Gaudí y después de este. Se acompañan unas imágenes que por desgracia en el EBOOK están en blanco y negro y con una definición bastante mala. Supongo que en la edición en papel, este aspecto mejora bastante. Pero el libro no me ha entusiasmado, incluso algunos capítulos -solo tiene siete- los he encontrado aburridos. Pero como es poco extenso, no me ha costado demasiado leerlo hasta el final.

G.F. HÄNDEL (1685-1759). Zadok the Priest

G.F. HÄNDEL (1685-1759): Concerto grosso “Alexander's Feast”, Sonata a cinque, 3 Oboe Concertos. (The English Concert, director: Trevor Pinnock)

(00:00) Concerto grosso “Alexander´s Feast” in C major, HWV 318

1. Allegro 2. Largo 3. Allegro 4. Andante ma non presto

(12:40) Sonata a cinque in B flat major, HWV 288

1. Andante 2. Adagio 3. Allegro

(21:54) Concerto No. 1 for Oboe and String Orchestra in B flat major, HWV 301

1. Adagio 2. Allegro 3. Siciliana. Largo 4. Vivace

(29:52) Concerto No. 2 for Oboe and String Orchestra in B flat major, HWV 302a

1. Vivace 2. Fuga. Allegro 3. Andante 4. Allegro

(37:47) Concerto No. 3 for Oboe and String Orchestra in G minor, HWV 287

1. Grave 2. Allegro 3. Sarabande. Largo 4. Allegro

8. UNA GRAN VERITAT (taller de lectura i escriptura 8)

Encara s’estava recuperant del gran sotrac que va suposar la pèrdua de l’avi. Per això, li va semblar que l’escalfor d’aquella llet pura, tot just munyida, que l’havia preparada la mare, li renovava l’esperit. Només havien passat tres dies i a la Sònia li semblava que tot plegat havia estat un malson, però no, la veritat és que mai més tornaria a veure l’avi. 

A la solitud de la seva cambra, havia reflexionat sobre el sentit de la vida i la injusticia de la mort, o potser no, potser era al contrari, la mort era la gran justicia de la vida que igualava a tothom: homes i dones, rics i pobres, blancs i negres,…

Una gran veritat que sempre tenia present la consolava: ningú no desapareix del tot mentre hi hagi algú que el recordi.

G.F. HÄNDEL (1685-1759): Concerto Grosso in C Major "Alexander's Feast". HWV 318. Seattle Baroque Orchestra

  

1. (00:10) Allegro

2. (03:55) Largo
3. (05:32) Allegro
4. (09:13) Andante non presto

(447) LA FILLA DE LILITH de GLÒRIA SABATÉ. Ediciones B. 243 pàgines (EBOOK)

Resum de l'editor: (el copio literalment perquè és una bona sinopsi del contingut de la novel.la)

"Barcelona, hivern de 1377.

El bordell de Viladalls, pudent a fems i a misèria humana, es desperta horroritzat amb la troballa del cos sense vida d'un dels seus clients habituals, amb els collons arrencats i el rostre desencaixat pel dolor i la por. El primer de molts. 

Joan Marçol, cirurgià barber de prestigi i encisat per les novetats mèdiques poc ortodoxes que emanen de la universitat, serà l'encarregat d'investigar el succés. Comptarà amb l'ajut del jove Hasday Benvenist, jueu i alquimista apassionat, de l'excèntrit canonge regular del Sant Sepulcre, en Pelegrí i de na Maria la remeiera, dona amb un do especial que viu de la venda d'herbes i de remeis màgics i curatius.

Tots junts iniciaran una recrea que els portarà pels indrets més foscos i misteriosos de la ciutat, on descubriran la venjança i la traició, el poder de la cobdícia i de l'amor... i l'existència d'una criatura antiga i primogènia que ha estat despertada i té gana."

Valoración personal: Una excel.lent novel.la històrica, però alhora també una novel.la negra i novel.la fantàstica, plena de misteri i mitologia. Amb un llenguatge exquisit i acurat ens fa un retrat de la Barcelona de la segona meitat del segle XIV durant el regnat de Pere el Cerimoniós, una ciutat bruta, fosca, plena de captaires i prostitutes; una ciutat on la convivència entre cristians i jueus és cada cop més difícil i que acabarà amb l'expulsió d'aquets últims l'any 1391. S'allunya de la típica novel.la històrica voluminosa i en només dues-centes cinquanta pàgines ens fa un relat apassionant. Està dividida en tres parts -Primera lluna plena, Segona lluna plena i Lluna negra- i 69 capítols, curts però intensos. I un final... magnífic i sorprenent.

Una imatge de Lilith

És la primera novel.la de la Glòria Sabatè, i esperem que darrera d'aquesta hi hagin moltes més perquè és una autora que val la pena llegir. Demostra un gran domini de la llengua, de la tècnica narrativa i descriptiva i un coneixement profund de l'època -és especialista en història de l'edad mitjana-. Com que m´ha sapigut a poc, no m´he pogut estar d'una relectura, més plaent fins i tot que la primera lectura.
Una novel.la molt recomanable.

Cal dir que Lilith és una figura llegendària del folklore jueu, d'origen mesopotàmic. Està considerada com la primera esposa d'Adam, anterior a Eva. Segons la llegenda abandonà l'Edèn per propia iniciativa, es va instalar a prop del mar Roig i es va convertir en un dimoni. Se la representa amb l'aspecte d'una dona de gran bellesa i a vegades amb ales. A la novel.la es va intercalant passatges on s'explica la seva història.

(446) LA LEY DE LOS JUSTOS de CHUFO LLORENS (1931). Editoria Grijalbo. 1304 páginas (EBOOK)

Hace diez años había leído una obra anterior de Chufo Llorens, Et donaré la terra -Te daré la tierra en castellano-, una novela histórica ambientada en la Barcelona del siglo XI.

La ley de los justos, aunque algunos capítulos transcurren en Cuba, también se ubica en Barcelona, en este caso, en la última década del siglo XIX; concretamente entre 1888, el año de la primera Exposición Universal de Barcelona y el 1898 en que tiene lugar la independencia de Cuba, dos hechos de gran trascendencia para la ciudad y el país.

La novela está protagonizada por Práxedes Ripoll, un rico empresario burgués y su familia: su esposa Adelaida, sus hijos Germán y Antonio; su cuñado Orestes Guañabens, Renata, la esposa de este, y Candela, la hija de ambos. Junto a estos, tienen un protagonismo importante personajes históricos como el sacerdote y escritor, Cinto Verdaguer, Claudio López, marqués de Comillas y Santiago Salvador, el anarquista que lanzó la bomba en el Liceo de Barcelona el 7 de noviembre de 1983 y que causó 20 muertos. Este hecho de mezclar personajes históricos con otros ficticios es característico de las novelas históricas.

A finales del siglo XIX Barcelona vive una época de esplendor. Una burguesía próspera y culta, exhibe su elegancia en fiestas y veladas musicales. Pero al otro lado de la ciudad, donde las calles se estrechan y huelen a pobreza, el rencor y la injusticia están fraguando una revolución capaz de recurrir a la violencia más descarnada.

Básicamente, este es el ambiente en que se desarrolla el libro. 

Es una novela que engancha pero considero que hay aspectos claramente mejorables. En primer lugar, la extensión  me parece excesiva. Creo que no son necesarias mil trescientas páginas -en formato EBOOK que es como la he leído- para contar la historia. Se agradece llegar al final. Por otra parte, más que una novela histórica parece una novela rosa, una historia de buenos y malos poco creible. Hay situaciones y personajes muy forzados; por citar alguno, la historia de Juan Pedro Bonafont/Jerónimo Cifuentes. La parte novelesca es la que priva por encima de la histórica y en el lenguaje, hay expresiones y frases actuales que difícilmente pueden atribuirse a personas del siglo XIX. Por todo ello, me cuesta clasificar este libro como novela histórica.

7. LA TRISTA TROBADA (taller de lectura i escriptura 7)

Les dues dones van estar un moment abraçades. L’Alba, la cosina de la Sònia, feia uns grans esforços perquè les llàgrimes que li omplien els ulls no saltessin com una riuada.
Eren gairabé de la mateixa edat i de petites, al poble, tingueren una bona relació: van compartit moltes estones d'alegries i de jocs i també, com no podia ser d'una altra manera, alguna petita baralla infantil que al cap d'una estona ja estava oblidada. La vida les havia portat per camins diferents: l’una s´havia quedat al poble, La Vall del Segre, on eren ara i la Sònia vivia i treballava a Barcelona.
Es tornaven a trobar, però amb un motiu ben trist: la mort de l’avi Anton, el pare dels seus pares, aquell home tan bondadós, tan intel.ligent, tan savi…  un home amb tots els ets i uts. Si més no, aquesta seria la imatge que la Sònia sempre guardaria d’ell.

MISA SANTA CECILIA de JOSEPH HAYDN (1732-1809). Catedral St Etienne de Toulouse

 1. (00:00:08) KYRIE I                                              

 2. (00:03:25) CHRISTE

 3. (00:06:55) KYRIE II

 4. (00:10:18) GLORIA IN EXCELSIS
 5. (00:13:44) LAUDAMUS
 6. (00:17:40) GRATIAS
 7. (00:21:17) DOMINE
 8. (00:27:50) QUI TOLLIS
 9. (00:34:52) QUONIAM
10. (00:38:54) CUM SANCTO
11. (00:43:50) CREDO IN UNUM DEUM
12. (00:48:07) ET INCARNATUS
13. (00:56:38) ET RESURREXIT
14. (01:02:25) SANCTUS
15. (01:04:28) BENEDICTUS
16. (01:11:35) AGNUS DEI
17. (01:13:51) DONA

6. ASSEGUDA SOBRE UNA ROCA (taller de lectura i escriptura 6)

Estava asseguda sobre una roca, pensativa, mirant la vall que tenia als seus peus. Ja feia cinc anys d'aquell estiu que la Sònia havia conegut a en François, el poca-solta francès del que s'havia enamorat i que sembla que l'habia oblidada. Ella, sempre que podia tornava al poble, però d'ell, ni rastre.

Els primers mesos van sovintejar les trucades telefòniques que cada vegada van ser menys freqüents. 

No entenia què havia pogut passar. Fins i tot, alguna vegada li havia anat pel cap agafar el cotxe i en tres hores, presentar-se a Carcassonne, la ciutat on ell vivia. Però, i si no el trobava? o pitjor encara, i si ja no vivia sol?. Així que va descartar aquella pensada. Si volia alguna cosa, ja sabia on trobar-la.

JOHAN SEBASTIAN BACH (1685-1750). MAGNIFICAT en Re Mayor, BWV 243. Le Concert des Nations & La Capella Reial de Catalunya. Director: JORDI SAVALL

 1. (00:08) Magnificat (Coro)

 2. (03:05) Et exultavit (Aria: Soprano 2)

 3. (05:28) Quia repexit (Aria: Soprano 1)

 4. (07:53) Omnes generationes (Coro)

 5. (09:12) Quia fecit mihi magna (Aria: Bajo)

 6. (11:05) Et misericordia (Duo: Contratenor / Tenor)

 7. (14:18) Fecit potentiam (Coro)

 8. (16:17) Deposuit potentes (Aria: Tenor)

 9. (18:16) Esurientes implevit bonis (Aria: Contratenor)

10. (21:05) Suscepit Israel (Coro)

11. (23:22) Sicut locutus est (Coro)

12. (24:52) Gloria Patri (Coro)

(445) YO, JULIA de SANTIAGO POSTEGUILLO (1967). Editorial Planeta. 610 páginas (EBOOK)

De Santiago Posteguillo había leído las dos trilogías publicadas con anterioridad, la dedicada a Escipión el Africano (236 a.C. - 183 a.C.) -Africanus, Las legiones malditas y La traición de Roma- y la dedicada al emperador Trajano (53 d.C. - 117 d.C.) -Los asesinos del emperador, Circo Máximo y La legión perdida-

En Yo, Julia, novela que ha obtenido el Premio Planeta 2018, la protagonista es una mujer, Julia Domna (170-217), la esposa del emperador romano Septimio Severo (145-211), una mujer de origen sirio, poco conocida, pero que consigue instaurar una dinastía imperial. Es un caso poco frecuente en el Imperio Romano donde las mujeres, aunque pudiesen ostentar el rango de Augusta si el emperador se lo concedía, esto solo era a título honorífico. Las esposas de los emperadores nunca tenían poder real ni sobre las legiones ni sobre las grandes decisiones del gobierno. En la novela se narra el ascenso vertiginoso de Julia y una vez asentada en el poder terminará siendo la mujer más poderosa e influyente de toda la historia del Imperio Romano -palabras del autor-.

Septimio Severo

La narración solamente abarca desde el año 192 hasta el 197 d.C. y está dividida en cinco partes, cada una dedicada a uno de los cinco emperadores enemigos de Julia: Cómodo, Pértinax, Juliano, Nigro y Albino -todos ellos se suceden en poco tiempo, a veces meses y mueren de forma trágica-.

El libro está en la linea de los otros de Santiago Posteguillo, así que a sus muchos seguidores no les decepcionará: ambientado en la época de la Roma clásica, un gran número de personajes que intervienen -la mayoría históricos-, narración lineal en el tiempo, fácil de leer, capítulos cortos y muy bien documentado. 

Se completa con unos apéndices bastante interesantes e ilustrativos: un mapa del Imperio romano de la época, planos de las batallas que se narran en el libro - en este caso, las batallas de Issus y Lugdunum-, y un glosario de términos latinos.

5. ESTIU AL POBLE (taller de lectura i escriptura 5)

Encara que vivia a Barcelona, un parell de setmanes d'estiu, si més no, buscava la tranquil.litat a La Vall del Segre, el poble on havia nascut i on havia viscut fins que va marxar a estudiar a la capital.

Les tardes, la Sònia solia passar-les a l'ombrívol bosc d'alzines que havia a prop, on la temperatura estival no era tan rigurosa.

Ja tenia vint anys. Els seus cabells, d' un ros daurat, li arribaven prop de la cintura i feia contrast amb uns ulls negres que cridaren l'atenció del noi.

- Sóc en François, -va dir en català però amb un accent francès prou evident-. Els meus avantpassats eren d'aquí i jo visc a Carcassonne.

Es van trobar algunes vegades més al poble i la relació es consolidà: va ser un estiu de llargues converses, de projectes de futur, d'ilusions; però al final, també de paraules buides i de promeses incomplertes. Cinc anys després  i no s´havien tornat a veure.

- C'est la vie, com diria en François, va pensar la Sònia

(444) JO CONFESSO (r2) de JAUME CABRÉ (1947). Editorial Proa. 639 pàgines (EBOOK)

Havia llegit el llibre al 2012, pocs mesos després de la seva publicació, però en castellà que era la versió que tenia en aquells moments. Sóc dels que pensen que els llibres s'han de llegir en la llengua que es van escriure, sempre que es tingui prou competència per fer-ho, és clar. Per això tenia un deute amb aquesta novel.la que ara he pogut saldar.

De Jaume Cabré he llegit tres obres: L'ombra de l'eunuc, Les veus del Pamano i La teranyina. Particularment, crec que Jo confesso les supera. Es nota la dedicació de l'autor durant vuit anys a escriure aquesta.

Jo confesso és una gran novel.la. Està escrita en forma d'una extensa carta que el protagonista, Adrià Ardèvol escriu al que ha esta el seu gran amor, Sara, el nom de la qual no apareix fins ben avançada la història. És un relat introspectiu de l'Adrià quan comença a detectar els primers símptomes d'una malaltia degenerativa que acabarà amb la seva activitat intelectual.

L'Adrià, nascut a Barcelona l'any 1946 és una persona singular: un superdotat que parla més de deu idiomes, toca el violí, escriu llibres,... Però també és un home solitari, amb moltes mancances, poc estimat des de la seva infància i així ho explica al principi de la novel.la: "Fins ahir a la nit, caminant pels carrers de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error imperdonable. De sobte havia entès que sempre havia estat sol, que mai no havia pogut comptar amb els pares ni amb un Déu a qui encarregar la cerca de solucions...".

L'altre gran protagonista de la història és un famós violí del segle XVIII, un instrument de valor econòmic i històric incalculable que havia comprat el pare d'Adrià i que porta associat a la seva existència una negra història de robatoris i crims.

Amb aquests elements i una llarga llista de personatges, Jaume Cabré fa un recorregut per la història des del segle XIV fins l'actualitat: passegem per Girona i els monastirs del Pallars dels segles XIV i XV, la Inquisició, l'Alemanya nazi, la Barcelona dels anys 40 i 50 i els primers anys del segle actual. En aquest recorregut trobem les diverses tipologies del mal: intolerància, fanatisme, totalitarisme, enveja, hipocresia, crueltat,...

És una obra complexa: les diverses històries s'entrellacen, hi ha salts en el temps, es fan coincidir persones de diferents èpoques, la narració passa de primera a tercera persona i tot en el mateix paràgraf. Aquest recurs, que pot despistar al lector, demostra la capacitat narrativa i la genialitat de l'autor.

En aquest video, Manel Fuentes entrevista a Jaume Cabré i parlen del llibre

4. AIXÒ ÉS LA PRIMAVERA (taller de lectura i escriptura 4)

Inspirada per la suggerent música que sona, el primer del quatre concerts que el genial Vivaldi, fa tres-cents anys va dedicar a les estacions, la Sònia, a la página d'avui, vint-i-sis de maig, anotava al seu diari: "La primavera ha esclatat amb força, interrumpent la pluja que durant tot l'any donava vida i grissos a la vall. Els ocells la saluden i canten feliços, les fonts ragen amb alegria i els camps s'omplen de flors de tots els colors.

Però de sobte, el cel s'omple de núvols negres i trons i llamps anuncien la tempesta que s'apropa.

Això és la primavera"

(443) EN PERILL D'EXTINCIÓ de PAU VIDAL (1967). Editorial Empúries. 70 pàgines (EBOOK)

Pau Vidal va nèixer a Barcelona. És filòleg, traductor i escriptor. També és l'autor dels mots encreuats de l'edició catalana del diari El País. Ha rebut diversos premis literaris per llibres com Homeless (2002), Aigua bruta (2006), Fronts oberts (2011)... Com a traductor es dedica sobretot a traduir prosa narrativa de l'italià al català.

En perill d'extinció, editat per primera vegada al gener del 2010, porta com a subtítol Cent paraules catalanes per salvar, és un petit llibre -només setanta pàginas en format Ebook- que com diu l'autor a la introducció "no és una llista de paraules cultes que només coneixen els saberuts sinó tot el contrari, un aplec de terminologia popular, sovint col.loquial, que encara és viva però que es diu cada dia menys... Vol ser una contribució pràctica al debat sempre recurrent sobre la salut del català".

Cada una d'aquestes paraules, que podrien ser moltes més de cent, està tractada  amb rigor, explicant en alguns casos el seu origen i sempre citant textos literaris, moderns o antics, on apareix.

M'ha sorprès trobar algunes paraules en aquesta llista, paraules com bòfia, bugadera, enguany, enraonar, ensumar, paperina, queviures, romanços, xampany,... Sense ser un expert en el tema, considero que són d'ús comú entre els cataloparlants. He tingut la sort d'assistir avui a una conferència-xerrada de l'autor, força interessant per cert, -Català correcte o genuí?- i he fet aquest comentari.

(442) PATRIA de FERNANDO ARAMBURU (1959). Tusquets Editores. 646 páginas

¿De que va el libro?:

Patria nos cuenta la historia de dos familias que viven en un pueblo, cuyo nombre no aparece en el libro, a poca distancia de San Sebastián. Estas familias desde siempre han estado unidas por una fuerte amistad, pero acabarán enemistadas por razones políticas.

La acción transcurre desde mediados de los años ochenta hasta 2012, pocos meses después de la declaración del cese definitivo de la violencia por parte de ETA.

La primera família prospera económicamente gracias a la capacidad emprendedora del padre que regenta una empresa de transporte en el pueblo. La vida cambiará de forma brusca al ser víctima de la extorsión y más tarde del asesinato por parte de ETA.

En la segunda familia, uno de los hijos ingresará en la organización terrorista, participará en una serie de atentados y terminará en la cárcel. Por un destino trágico, acabará en el comando que se propone asesinar al que ha sido su vecino de toda la vida, el padre de sus amigos.

El autor:

Fernando Aramburu nació en San Sebastian y es licenciado en filología hispánica por la Universidad de Zaragoza y desde 1985 reside en Alemania. Patria es su novena novela. Anteriormente había publicado Fuegos con limón, Los ojos vacíos, Bami sin sombra, La gran Marivián, El trompetista del Utopía, Viaje con Clara por Alemania, Años lentos, Ávidas pretensiones... además de otras obras.

Valoración personal:

Es el primer libro que leo de este autor y no me ha decepcionado. Es una gran novela, muy recomendable. A pesar de tratarse de un tema tan delicado y sensible, huye del fanatismo político. No es una historia de buenos y malos y hace un retrato de la sociedad vasca del momento, una sociedad salpicada por el drama del terrorismo etarra donde impera el miedo y donde se llegan a romper amistades y relaciones dentro incluso de las propias familias; sobretodo en los pueblos, como el de la novela, donde todos se conocían.

Los nueve principales protagonistas están perfectamente retratados, de manera que casi podemos hacernos una imagen fotográfica de cada uno de ellos.

La novela está estructurada en 125 capítulos, relativamente cortos que facilitan la lectura. No sigue una narración lineal, sino que va dando saltos en el tiempo, pero eso no impide que se pueda seguir perfectamente la historia.

Al final del libro encontramos un glosario con vocablos procedentes del euskera usados en la novela y que es de gran ayuda a los lectores, como es mi caso, nada familiarizados con la lengua vasca.