JOSEPH HAYDN (1732-1809). Sinfonia nº 101 "El reloj"

1. (00:34) Adagio-Presto
2. (08:57) Andante
3. (16:35) Minuetto-Allegretto
4. (24:02) Vivace

G.P. TELEMANN (1681-1767). Música aquàtica (Wassermusik). TWV 55:C3

La Música aquàtica, TWV 55:C3, és el nom comú d'una suite orquestral pel compositor barroc alemany Georg Philipp Telemann. El seu títol complet és Hamburger Ebb und Fluth (Flux i reflux d’Hamburg).

Telemann va escriure l’obra per a celebrar el centenari de l'almirallat d’Hamburg en una actuació que va tenir lloc el 6 d'abril de 1723. La suite es basa en la ubicació geogràfica d'Hamburg com a port important i reeixit en el riu Elba. Telemann il·lustra la peça amb deïtats mitològiques de l'aigua i pintures que descriuen el tema marítim.

Thetis, la mare d'Aquil, que després es desperta; el déu del mar Neptú enamorat;

nimfes d'aigua conegudes coma Nàiades; Neptú, fill i missatger del mar; Tritó jugant; Aeolus, regent dels vents i Zèfir, déu del vent de l'oest. Dues peces finals representen, respectivament, les marees d'Hamburg i els seus mariners feliços. A diferència de la famosa Water Music de Handel, que no representa cap tema aquàtic, però sí que es va estrenar en un medi aquàtic (en una barcassa pel riu Tàmesi, dins d’un passeig del rei Jordi I d’Anglaterra), la Música aquàtica de Telemann representa, precisament, tot el contrari: no es va representar en un medi aquàtic, però es tracta d’una música descriptiva d’accions a l’aigua. Estructura: 1. (00:11) Ouverture in C major 2. (05:29) Sarabande: Die schlafende Thetis (Thetis dormint) 3. (08:13) Bourrée: Die erwachende Thetis (El despertar de Thetis) 4. (10:05)Loure: Der verliebte Neptunus (Neptú enamorat) 5. (11:33) Gavotte: Spielende Najaden (Jugant a Nàiades) 6. (12:45) Harlequinade: Der schertzende Tritonus (Tritó juganer) 7. (14:25) Tempête: Der stürmende Aeolus (La tempesta d’Aeolus) 8. (16:45) Menuett: Der angenehme Zephir (L’agradable Zèfir) 9. (18:33)Gigue: Ebbe und Fluth (les marees d’Hamburg) 10.(19:47)Canarie: Die lustigen Boots Leute (El divertit poble dels vaixells)

CLAUDIO MONTEVERDI (1567-1643). L' ORFEO. FAVOLA IN MUSICA. Director: Nikolaus Harnoncourt

PERSONATGES:
- Orfeo (tenor)
- Plutó, déu dels inferns (baix)
- Caronte, barquer de la llacuna Estigia (baix)
- Apol·lo, déu i pare d’Orfeu (tenor)
- Eurídice, dona d’Orfeu (soprano)
- La Missatgera (soprano)
- La Música (soprano)
- Proserpina, dona de Plutó (soprano)
- L’Esperança (alto)
- Sílvia, membre del sèquit d’Eurídice (soprano)

ARGUMENT:

Pròleg (0:01:23)

Després d'una Toccata instrumental, de caràcter sorollós, apareix la Música, fent lloances dels presents i instant-los a mantenir silenci, mentre que explica la històriad'Orfeo, fill del Déu Apol·lo i la musa Calíope.

Acte I (0:06:43)

En un prat enmig del camp, nimfes i pastors celebren amb alegria el dia esplendorós en què es casaran el mític cantor de la Tràcia, Orfeo, i la seva estimada, la nimfa Eurídice;canten un dels passatges corals més representatius de l'època, «Lasciate i monti».

Orfeo relata com es va enamorar d'ella i ella respon amb la mateixa cremor. Després va amb les seves companyes a recollir garlandes de flors. Pastors i nimfes continuen amb les seves danses i alegres cants, mentre regnen la gaubança i la felicitat.

Acte II (0:22:30)

Envoltat pels pastors, Orfeo entona un cant a la natura i explica com corria pels ombrívols boscos abans d’enamorar-se. L’alegria s’interromp quan arriba la Missatgera, qui anuncia a Orfeo que una serp ha mossegat a la seva estimada Eurídice,provocant-li la mort. La pròpia Missatgera lamenta haver de donar aquesta notícia.Orfeo decideix descendir als inferns a rescatar a Eurídice, entonant un desesperat lament.

Acte III (0:45:16)

Orfeo arriba a la llacuna Estigia acompanyat per l'Esperança, però aquesta li anuncia que no pot portar-ho més enllà perquè va veure gravat a la pedra el text que cita a laDivina Comèdia de Dante: "Abandoneu tota esperança els que entreu".

Caronte es nega a donar-li pas a la seva barca, però Orfeo aconsegueix dormir al vigilant amb la seva arpa i, robant-li la barca, creua la llacuna entrant directament al infern. Mentrestant, un cor d'esperits infernals celebra a l'Home, aquesta criatura que no intenta cap cosa en va i contra el qual la Natura no sap armar-se.

Acte IV (1:11:08)

Orfeo ha arribat als inferns i amb el seu cant aconsegueix emocionar a Proserpina. Aquesta li prega a Plutó que li permeti a Orfeu recuperar a la seva estimada Eurídice, fent referència al seu antic amor, pel qual ell la va raptar i portar als inferns.

El déu reconeix també haver-se commogut amb el cant d'Orfeo, i finalment accepta i permet que Eurídice el segueixi, amb la condició que Orfeo no torni la mirada a la seva estimada fins que hagin sortit de l’infern. Així doncs, Orfeo parteix dels inferns seguit per Eurídice. Quan arriben a la superfície, Orfeo mira enrere per veure si Eurídicerealment el segueix, però en fer-ho, a Eurídice encara li queda un peu dins de l’inframón i es comença a esvair; un esperit, ministre de Plutó, l’amonesta: ”Has trencat la llei i indigne ets de gràcia”. Orfeo intenta seguir-la, però és expulsat de l'infern. Un cor tanca l'acte amb aquesta observació: “Va vèncer a l'infern Orfeo i va ser vençut per les seves pròpies passions”.

Acte V (1:26:28)

Orfeo torna al camp de Tràcia lamentant la seva solitud, vagant sense rumb i plorant el seu amor perdut. L’eco repeteix el seu lament tràgic i Apol·lo, dolgut pel sofriment que afligeix al seu fill, descendeix de l’Olimp i li diu que l’acompanyi al cell, on trobarà la bella semblança d’Eurídice en el sol i en els estels. Pare i fill canten un alegre duo, mentre ascendeixen al cel, on aconseguiran l’alegria eterna.

H. I. F. BIBER (1644-1704). Missa Salisburgensis a 53 voci

1. (00:22) Kyrie 2. (06:18) Gloria 3. (16:12) Credo 4. (31:45) Sanctus 5. (37:27) Agnus Dei

L. V. BEETHOVEN (1770-1827). Sinfonía Nº 5. Orchestre Revolutionnaire et Romantique. Director: John Eliot Gardiner

1. (00:01) Allegro con brio
2. (06:50) Andante con moto
3. (15:30) Scherzo. Allegro
4. (22:50) Allegro 

W.A. MOZART (1756-1791). Sinfonía Nº 29.

1. (00:08) Allegro moderato
2. (07:24) Andante
3. (13:10) Menuetto & Trio
4. (16:13) Allegro con spirito

JOSEPH HAYDN (1732-1809). Sinfonía Nº 48 "María Teresa"

1. (00:09) Allegro 
2. (07:58) Adagio
3. (15:31) Allegretto
4. (20:39) Allegro

FRANZ LISZT (1811-1886). Poemas sinfónicos completos. S.95 a S.107

01. (00:00:09) Lo que se escucha en la montaña

02. (00:30:34) Tasso, lamento y triunfo

03. (00:52:07) Los preludios

04. (01:08:00) Orfeo

05. (01:19:35) Prometeo

06. (01:33:04) Mazeppa

07. (01:48:58) Sonidos de fiesta

08. (02:08:49) Heroida funebre

09. (02:32:58) Hungria

10. (02:55:21) Hamlet

11. (03:09:58) La batalla de los unos

12. (03:23:55) Los ideales

13. (03:50:51) De la cuna a la tumba

W.A. MOZART (1756-1791). Requiem en Re Menor. KV 626. Orquesta Nacional de Francia. Director: JAMES GAFFIGAN

1. (01:19) Introïtus
2. (05:46) Kyrie 3. (08:13) Sequentia 4. (25:52) Offertorium 5. (32:52) Sanctus 6. (34:30) Benedictus 7. (38:52) Agnus Dei 8. (41:45) Communio

W.A. MOZART (1756-1791). Sinfonía Nº 41 "Júpiter" en Do Mayor. KV 551. Sinfónica de Galicia. Director: DIMA SLOBODENIOUK

1. (00:18) Allegro vivace 2. (12:13) Andante cantabile 3. (22:38) Menuetto. Allegretto 4. (27:53) Molto allegro

W.A. MOZART (1756-1791). Sinfonía Nº 40 en Sol Menor. KV 550. Sinfónica de Galicia. Director: DIMA SLOBODENIOUK

1. (00:29) Molto Allegro 2. (07:58) Andante 3. (18:07) Menuetto. Trio 4. (22:00) Allegro assai

FOTOLIBRO ASIA GARDENS

CLICANDO EN LA IMAGEN O EN EL ENLACE QUE HAY DEBAJO, SE ACCEDE AL FOTOLIBRO

http://www.hofmann.es/creation/5688492639

JOSEPH HAYDN (1732-1809). LA CREACIÓN. Bavarian Radio Chorus and Symphony Orchestra. Director: LEONARD BERSTEIN

P.I. TCHAIKOVSKY (1840-1893). El lago de los cisnes. Teatro Mariinsky de San Petesburgo. Director del ballet: MAKHAR VASIEV

J.S. BACH (1685-1750). Mísica para órgano. Intérprete HANS-ANDRÉ STAMM

1. (0:00:27) Toccata and Fugue in D minor, BWV 565

2. (0:09:01) Pastorale, BWV 590 3. (0:21:04) Passacaglia and Fugue in C minor, BWV 582 4. (0:34:44) Wir glauben all an einen Gott (We all believe in one God), BWV 740 5. (0:39:37) Prelude in E-flat major, BWV 552/1

6. (0:48:23) Nun kommt der Heiden Heiland (Come now, saviour of the heathen), BWV 659

7. (0:53:15) Christ, unser Herr, zum Jordan kam (Christ our Lord came to the Jordan), BWV 684 8. (0:56:30) Wachet auf, ruft uns die Stimme (Awake, the voice is calling us), BWV 645 9. (1:00:56) Fugue in E-flat major, BWV 552/2

1. (00:00:29) Toccata, Adagio & Fugue in C Major BWV 564

2. (00:15:18) O Mensch, bewein dein Sünd groß BWV 622

3. (00:20:22) Kommst du nun, Jesu, vom Himmel Herunter BWV 650

4. (00:24:02) Der Tag, der ist so freudenreich BWV 605

5. (00:25:59) Fantasia & Fugue in G Minor BWV 542/1 (Fantasia)

6. (00:31:21) Trio Sonata No.1 in E Flat Major BWV 525

7. (00:40:36) Fantasia & Fugue in G Minor BWV 542/2 (Fugue)

8. (00:47:08) Das alte Jahr vergangen ist BWV 614

9. (00:49:27) Vor deinen Thron tret ich hiermit BWV 668

10.(00:54:36) Prelude & Fugue in G Major BWV 541/1 (Prelude)

11.(00:57:33) Trio Sonata No.4 in E Minor BWV 528

12.(01:00:42) Prelude & Fugue in G Major BWV 541/2 (Fugue)

W.A. MOZART (1756-1791). Gran Misa en Do Menor. KV 427. Radio Philharmonic Orchestra

1. (00:05) Kyrie 2. (06:57) Gloria 3. (09:14) Laudamus te 4. (13:43) Gratias 5. (14:55) Domine Deus 6. (17:33) Qui tollis 7. (23:18) Quoniam tu solus 8. (26:55) Jesu Christe 9. (31:30) Credo 10. (34:58) Et incarnatus est 11. (43:54) Sanctus 12. (47:25) Benedictus

ANTONIO VIVALDI (1678-1741). Conciertos para cuerda RV 149 y RV 157. Intérpretes: Europa Galante / Il Giardino Armonico

G. F. HÄNDEL (1685-1759). Música para los reales fuegos artificiales. Händel Festival Orchestra. Director: HORST SOHM

1. (00:13) Ouverture 

2. (09:12) Bourrée 

3. (10:38) La Paix

4. (12:54) La Rejouissance

5. (14:45) Menuet I & II

G.F. HÄNDEL (1685-1759). Water Music. Le Concert Des Nations. Director: JORDI SAVALL

SUITE Nº 1 (HWV 348)

(00:04) Ouverture: Largo - Allegro

(03:20) Adagio e Staccato

(05:19) Allegro - Andante - Allegro

(12:10) Menuet - Air

(17:30) Bourrée - Hornpipe

(20:39) Air - Menuet

SUITE Nº 2 (HWV 349) & Nº 3 (HWV 250)

(26:53) Prélude - Menuet I, II

(33:16) Rigaudon I, II

(35:49) Menuet I, II

(37:53) Gigue I, II

(39:18) Bourrée

(40:23) Lentement

(42:15) Alla Hornpipe

QUEEN. BOHEMIAN RHAPSODY

QUEEN. Live AID. Wembley Stadium. London. 13th July 1985

(00:38) Bohemian Rhapsody (02:50) Radio Ga Ga (06:54) Ay Oh! (07:39) Hammer To Fall (12:25) Crazy Little Thing Called Love (16:03) We Will Rock You (17:22) We Are The Champions (21:25) Is This The World We Created...?

OTTORINO RESPIGHI (1879-1936). Las fuentes de Roma - Los pinos de Roma. Sinfónica de Galicia

(00:24) La fuente del Valle Giulia al amanecer (04:48) La fuente del Tritón por la mañana (07:23) La Fontana di Trevi al mediodía (11:00) La fuente de Villa Médicis al atardecer

(00:17) Pini di Villa Borghese (02:52) Pini presso una catacomba (10:08) Pini del Gianicolo (17:35) Pini della via Appia

REMO GIAZOTTO (1910-1998). Adagio en Sol Menor

Este famoso Adagio, atribuido popularmente al compositor barroco TOMASO ALBINONI (1671-1751), en realidad fue compuesto en 1945 por el musicólogo italiano REMO GIAZOTTO

JOHANN PACHELBEL (1653-1706) Canon & Giga en Re Mayor

(0:22) Canon

(4:25) Giga

JOHANN SEBASTIAN BACH (1685-1750). Conciertos de Brandemburgo. FREIBURG BAROQUE ORCHESTRA

1. (0:00:30) Concierto Nº 1 en Fa Mayor. BWV 1046
                     Allegro moderato / Adagio / Allegro / Minuetto-Trio-Polacca-Trio

2. (0:19:35) Concierto Nº 2 en Fa Mayor. BWV 1047
                     Allegro moderato / Andante / Allegro assai

3. (0:31:10) Concierto Nº 3 en Sol Mayor. BWV 1048
                     Allegro moderato / Allegro

4. (0:41:45) Concierto Nº 4 en Sol Mayor. BWV 1049
                     Allegro / Andante / Presto

5. (0:57:25) Concierto Nº 5 en Re Mayor. BWV 1050
                     Allegro / Affettuoso / Allegro

6. (1:17:10) Concierto Nº 6 en Si Bemol Mayor. BWV 1051
                     Allegro / Andante ma non tanto / Allegro

Presentació de SÒNIA (BOCINS D'UNA VIDA)

Els vint-i-tres petits relats agrupats sota el títol SÒNIA (BOCINS D'UNA VIDA) són el resultat del Taller de lectura i escriptura sobre novel.la històrica: la ciutat de Barcelona al que he assistit durant el curs 2018-2019 a l’Escola de la Dona, des d’octubre de 2018 al maig de 2019 en sessions de dues hores setmanals.

En el taller, hem teballat dos llibres: Bàrkino, novel.la històrica ambientada al final del segle VIII, de Frederic Pujolà i Mas (vam tenir l’oportunitat d’una agradable xerrada-col.loqui amb l’autor al febrer, un cop acabada la lectura del llibre)  i Senyoria, situada a Barcelona l’any 1799, de Jaume Cabré. 

Cada setmana havíem de llegir un o més capítols i a la classe, seguint un esquema que previament ens havía  lliurat la professora, la Montse Campoy (gràcies pel teus suggeriments i correccions), es comentaven el context històric, el lèxic i preguntes sobre el text del llibre.

A la segona part de la classe, encara que a vegades es feia al començament, cadascun dels alumnes llegíem un relat personal que havía de complir dues condicions: calia que fos breu, unes cent paraules, i s’havia d’elaborar a partir d’una frase, treta del llibre (la que figura en negreta a cadascun dels relats) proposada per la professora. L’extensió ha estat respectada a la majoria dels textos, però n’hi ha un, Passeig per Barcino, que és força més llarg i es que m´ha estat imposible resumir en només cent paraules el recorregut que volia explicar per la Barcelona romana.

Per tal de donar un sentit d’unitat a tots els relats, vaig pensar que la protagonista fos sempre la mateixa: havia de ser una dona amb el nom de la qual no es pogués identificar cap persona del meu entorn. D’aquesta manera va nèixer la Sònia, una dona d’edat indefinida, entre 30 i 40 anys, que viu a Barcelona, però la seva infancia i adolescència havien transcorregut a La Vall del Segre, un poble imaginari d’interior de la provincia de Lleida, on encara hi viuen alguns dels seus familiars i que la protagonista visita amb freqüència.

Per ilustrar cada relat l’he acompanyat d’una imatge: un dibuix o una foto.

L’ordre en què apareixen els textos no coincideix amb el temps cronològic de la Sònia, sinò amb l’ordre de presentació i lectura a la classe.

En són aquests (clicant a sobre del títol s'accedeix al relat):

1. L’avi Anton

2. Com seria…?         

3. Viatge en vaixell

4. Això és la primavera

5. Estiu al poble         

6. Asseguda sobre una roca

7. La trista trobada       

8. Una gran veritat       

9. Passeig per Barcino             

10. Al museu             

11. S’apropa el Nadal               

12. Fràgils com el vidre       

13. Retrobament       

14. De concert       

15. Dia gris       

16. Dia gris (2)                                             

17. Felicitat      

18. Desordre      

19. Visita inesperada               

20. Un bon espectacle       

21. Hivern               

22. Quina por!!!       

23. Plaça del Pi

(464) SENYORIA de JAUME CABRÉ (1947). Proa. 407 pàgines

De Jaume Cabré havia llegit amb anterioritat quatre novel.les: L'ombra de l'eunuc, La teranyina, Les veus del Pamano i Jo confesso (dues vegades).

Vaig arribar a Senyoria mitjançant el Taller de lectura i escriptura de novel.la històrica: la ciutat de Barcelona que he fet durant aquest curs. Ha estat una lectura pausada, reflexionada i comentada, durant quatre mesos; és el segon llibre que hem llegit al taller (el primer va ser Bàrkino de Frederic Pujolà i Mas que vaig comentar al seu moment).

Senyoria va ser publicat per primera vegada l'any 1991. És una molt bona novel.la històrica, on l'autor demostra, un cop més, la seva gran qualitat literària i narrativa. Igual que passa en altres obres de Jaume Cabré, dues aficions seves estan molt pressents: la música i l'astronomia.

Senyoria està ambientada en la Barcelona de final del segle XVIII, i més concretament, l'hivern del 1799. És un temps de crisi. A Catalunya i a tot Europa se senten els efectes de la Revolució Francesa i l'Antic Règim té els dies comptats. A Espanya regna Carles IV, nét de Felip V, el primer Borbó, que havia arribat al tron l'any 1700, com a resultat de la guerra de Successió. Política i socialment, si bé perviu la monarquia absoluta i la divisió en els tres estaments (clergat, noblesa i tercer estat), el comerç colonial i la manufactura ha permès el desenvolupament de la burgesia.

En aquest context, un seguit d'atzars fatals van realacionar les vides d'un jove poeta, emblema del nou esperit romàntic, i del poderós jutge i regent civil de l'Audiència Rafel Massó, un home obsessionat amb el poder i amb una inclinació perillosa per les dones joves. Senyoria recrea amb veracitat l'ambient de l'època i dóna vida a un gran nombre de personatges que s'encreuen en una novel.la de passions i intrigues, de corrupció política i de lluites pel poder.

JOHAN SEBASTIAN BACH (1685-1750). Misa en Si Menor, BWV 232. English Baroque Soloist & Monteverdi Choir. Director: Sir JOHN ELIOT GARDINER

1. (0:00:06) Kyrie 2. (0:18:10) Gloria 3. (0:52:10) Credo 4. (1:21:26) Sanctus 5. (1:37:45) Agnus Dei

JOHAN SEBASTIAL BACH (1685-1750). Suite Orquestal nº1 (BWV 1066), nº 2 (BWV 1067), nº 3 (BWV 1068) y nº 4 (BWV 1069). The Amsterdam Orchestra. Director: TOM KOOPMAN

1. (00:45) Overture 2. (07:07) Courante 3. (09:43) Gavotte I&II 4. (12:29) Forlana
5. (13:54) Minuet I&II 6. (16:53) Bourrée I&II 7. (19:14) Passepied I&II

1. (00:25) Overture

2. (07:03) Rondo

3. (08:56) Sarabande

4. (11:44) Bourrée I&II

5. (13:28) Polonaise

6. (16:42) Menuet

7 (17:58) Badinerie

1. (00:30) Overture

2. (07:40) Air

3. (12:38) Gavotte I&II

4. (16:14) Bourrée

5. (17:30) Gigue

1. (00:47) Ouverture 2. (08:46) Bourrée 3. (11:29) Gavotte 4. (13:34) Menuet I&II 5. (17:15) Réjouissance

ARCANGELO CORELLI (1653-1713). Concert Grosso Opus 6, Nº 9 . Camerata Antiqua Seoul.

1. (0:18) Preludio: Largo

2. (1:27) Alemanda: Allegro

3. (4:16) Corrente: Vivace

4. (5:55) Gavotta: Allegro

5. (6:46) Adagio

6. (7:36) Minueto: Vivace

ARCANGELO CORELLI (1653-1713). Concerto Grosso Opus 6. Nº 3. Orchestra OrtEnsemble

1. (0:23) Largo

2. (2:52) Allegro

3. (5:00) Grave

4. (6:48) Vivace

5. (9:20) Allegro

ARCANGELO CORELLI (1653-1713). Concerto Grosso Opus 6, Nº 2 y Nº 4. Voices of Music

1. (0:00) Vivace                                               6. (2:51) Largo Andante

2. (0:15) Allegro                                              7. (3:51) Allegro

3. (0:58) Adagio                                              8. (5:39) Grave

4. (1:42) Vivace                                              9. (6:10) Andante Largo

5. (1:55) Allegro                                            10. (7:26) Allegro

1. (0:01) Adagio

2. (0:22) Allegro

3. (3:30) Adagio

4. (5:04) Vivace

5. (6:08) Allegro

23. PLAÇA DEL PI (taller de lectura i escriptura 23)

A la bossa de mà, la Sònia, sol portar una petita llibreta quadriculada, sempre a punt per a fer anotacions: 

“Plaça del Pi, un espai ben conegut de don Rafel Massó i la seva esposa, donya Marianna; personatges nascuts de la imaginació de Jaume Cabré. Presidint-la, l’arbre conífer que dóna nom a l’entorn i, a un costat, com a edifici més significatiu, l’església, amb la seva façana gòtica on, a banda de la portalada destaca la gran rosassa de dotze braços. A tocar d’aquesta, una altra plaça, la de Sant Josep Oriol, ubicació del cementiri parroquial, temps enrera.

La Vicenta, la campana de Santa Maria del Pi, amb la seva privilegiada situació des de fa segles, què no devia saber de les angoixes i patiments de la gent?, i ara, fidel a la seva cita amb les hores, anuncia que és migdia. Cal tornar a casa”.

22. QUINA POR!!! (taller de lectura i escriptura 22)

Havia quedat amb les companyes a un típic restaurant de Ciutat Vella. El sopar va ser agradable malgrat que, com acostuma a passar en aquests casos, les converses versaren sobre la feina.

A les onze, tothom començà a enfilar el camí cap a casa. La nit caminava lentament per aquells carrerons angostos, foscos i mig deserts que, si bé durant el dia tenien un encant especial, a aquelles hores, a la Sònia no li feien confiança i menys encara quan sentí fressa darrera seu. Parà l’oïda i, efectivament, algú la seguia. Començà a caminar més de pressa però aquelles passes cada cop eren més a prop. Notà que li picaven l'espatlla dreta. La por començava a mossegar-la quan es girà:

- Senyoreta, senyoreta, li porto el moneder que s’ha deixat a sobre de la taula, feu el cambrer que l’havia servida.

21. HIVERN (taller de lectura i escriptura 21)

Amb llenguatje grandiloqüent, l’home del temps pronosticà, textualment, “una disminució considerable de la temperatura provocada per la invasió d’una massa d’aire fred”.

Com si això fos cap cosa extraordinària!, pensà la Sònia en sentir la notícia. Tothom sap que “de meitat de novembre en endavant, hivern constant”.

Ben equipada amb abric, gorra de llana, guants i botes de pluja, sortí al carrer. Picà a terra per fer-se passar el fred dels peus.

D’ençà que viu a Barcelona, enyora els hiverns del poble, més freds però on els escalfapanxes, les llars de foc i les estufes de llenya donen un caliu a les cases que manca als habitatges de la capital. 

GEORG FRIEDERICH HÄNDEL (1685-1759). Música acuática / Música para los reales fuegos artificiales. Orquesta Filarmónica de Valladolid. Director: ERNESTO MONSALVE

MÚSICA ACUÁTICA

1. (0:02:38 - 0:34:43) Suite en Fa Mayor. HWV 348

2. (0:35:20 - 0:44:52) Suite en Re Mayor. HWV 349

3. (0:45:08 - 0:55:04) Suite en Sol Mayor. HWV 350

4. (0:57:24 - 1:14:42) MÚSICA PARA LOS REALES FUEGOS ARTIFICIALES. HWV 351

5. (1:16:38 - 1:18:43) REPETICIÓN

20. UN BON ESPECTACLE (taller de lectura i escritura 20)

L´Alba havia decidit passar uns dies amb la seva cosina, la Sònia, i de ben segur que aprofitarien el temps. Per això, van decidir que aquell vespre anirien a veure un espectacle del qual tothom en parlava força bé i que feien a Barcelona, Els Miserables, una adaptació musical de la novel.la de Víctor Hugo.

La representació començà cap al tard, quan el sol juga a fet i amagar. Gairebé tres hores durà, que passaren en un tres i no res.

Meravellós, inoblidable, genial… fou la valoració de totes dues en sortir: una música que arriba a l’ànima. I aquelles espectaculars veus: la del protagonista, Jean Valjean; la de la pobre desgraciada Fantine; la veu angelical de la petita Cossette; fins i tot la del malvat policía Javert.

Tornaren a casa amb el cor encongit d’emoció.

GEORGE PHILIPP TELEMANN (1681-1767). Suite Don Quijote

1. (00:08) Obertura

2. (05:35) El despertar de Don Quijote

3. (07:02) El ataque a los molinos de viento

4. (08:58) Suspiros de amor por Dulcinea

5. (11:35) Sancho Panza decepcionado

6. (13:20) El galope de Rocinante

7. (15:28) El sueño de Don Quijote

FRANZ LISZT (1811-1886). Rapsodia húngara Nº 2 (Versión orquestada)

LA PASSIÓ. OLESA DE MONTSERRAT. Preludi de la 1ª part. Música de JOSEP M. ROMA interpretada pel Cor Madrigal (Directora: Mireia Barrera) i l' Orquestra Simfònica del Vallès (Director: Salvador Brotons)

FRANZ SCHUBERT (1797-1828). Sinfonía nº 8 en Si Menor, D 759 "Incompleta". Orquesta Sinfónica de Galicia. Director: Michail Jurowski

1. (00:45 - 15:19) Allegro moderato 

2. (15:38 - 26:36) Andante con moto 

L. V. BEETHOVEN (1770-1827). Sonata Nº 10 para violín y piano en Sol Mayor, Op. 96. Violín: BENJAMIN BEILMAN. Piano: ORION WEISS

1. (00:02 - 10:37) Allegro moderato

2. (10:46 - 16:52) Adagio espressivo

3. (16:53 - 18:59) Scherzo: Allegro

4. (19:07 - 27:49) Poco allegretto

(463) EL NOMBRE DE LA ROSA (r4) de UMBERTO ECO (1932-2016). Lumen. 567 páginas (EBOOK)

Para mi, El nombre de la rosa es un clásico de los que hay que leer, y más de una vez. En cada relectura se encuentran aspectos nuevos que habían pasado desapercibidos en las anteriores. Es la cuarta vez que lo leo, en este caso en formato ebook. El traductor es el mismo de las ediciones en papel, Ricardo Pochar, por lo que el texto no difiere. En esta reseña he copiado fragmentos de las que publiqué con anterioridad, aunque es más amplia.

La novela se se publicó por primera vez en 1980 y podríamos calificarla como novela histórica, pero también como novela gótica, como crónica medieval o novela policíaca.

Transcurre en el turbulento en el turbulento ambiente religioso del siglo XIV. Es la Edad Media y corre el invierno de 1327, bajo el papado de Juan XXII. El franciscano Guillermo de Baskerville y su discípulo, el joven Adso de Melk, llegan a una abadía benedictina ubicada en el norte de Italia y famosa por su impresionante biblioteca con estrictas normas de acceso. Guillermo debe organizar una reunión entre los delegados del Papa y los líderes de la orden franciscana, en la que se discutirá sobre la supuesta herejía de la doctrina de la pobreza apostólica, promovida por una rama de los franciscanos: los espirituales. La celebración y el éxito de dicha reunión se ven amenazados por una serie de muertes que se producen en la abadía y que los supersticiosos monjes, a instancias del ciego Jorge de Burgos, consideran que siguen la pauta de un pasaje del Apocalipsis.

Guillermo y Adso, evadiendo en muchos momentos las normas de la abadía, intentan resolver el misterio descubriendo que en realidad las muertes giran alrededor... (no voy a hacer 'spoiler' y quién quiera saber la continuación ha de leer el libro).

La novela reconstruye con detalle la vida cotidiana en la abadía y la rígida división horaria de la vida monacal. Está estructurada en siete días y cada uno de éstos en las correspondientes horas canónicas: maitines (entre las 2,30 y las 3 de la noche), laudes (entre las 5 y las 6 de la madrugada), prima (hacia las 7,30), tercia (hacia las 9), sexta (mediodía), nona (entre las 2 y las 3 de la tarde), vísperas (hacia las 4,30, al ponerse el sol) y completas (hacia las 6 de la tarde). Para conseguir una mejor ambientación, el autor usa en repetidas ocasiones citas en latín, especialmente en las conversaciones entre monjes, pero esto no supone ningún problema a la hora de la comprensión.

La historia está narrada en primera persona por el ya anciano Adso, que desea dejar registro de los sucesos que presenció siendo joven en la abadía.

Cartel de la película

El libro finaliza con una frase en latín: STAT ROSA PRISTINA NOMINE, NOMINA NUDA TENEMUS, que da título a la obra y que podría traducirse como "De la rosa nos queda únicamente el nombre".

En 1985, Umberto Eco publicó Apostillas a El nombre de la rosa, incluidas en esta edición, donde explica que la novela tenía otro título provisional, La abadía del crimen, pero lo descartó porque fija la atención del lector exclusivamente en la intriga policíaca. También se barajó llamarla Adso de Melk. El autor argumenta el título por el que se optó finalmente: "La idea de El nombre de la rosa se me ocurrió casi de casualidad, y me gustó porque la rosa es una figura simbólica tan densa que, por tener tantos significados, ya casi los ha perdido todos: rosa mística, y como rosa ha vivido lo que viven las rosas, la guerra de las dos rosas, una rosa es una rosa es una rosa es una rosa, los rosacruces, gracias por las espléndidas rosas, rosa fresca toda fragancia. Así el lector quedaba con razón desorientado, no podía escoger tal o cual interpretación... El título debe confundir ideas, no regimentarlas".

En 1986 se estrenó la película basada en el libro. Personalmente me gustó, aunque parece ser que no fue del todo del agrado de Umberto Eco. Fue dirigida por Jean-Jacques Annaud e interpretada por Sean Connery (Guillermo de Baskerville) y Christian Slater (Adso de Melk).