VÍDEOS..., MÚSICA..., RELATS PERSONALS..., I PRINCIPALMENT... LLIBRES

dimecres, 26 de desembre del 2007

(194) ESMORZAR AL TIFFANY'S de TRUMAN CAPOTE (1924-1984). Proa. 105 pàgines


Truman Capote és el pseudònim del novel.lista nord-americà Truman Streckfus Persons. Es donà a conèixer amb Altres veus, altres àmbits (1948), una reflexió sobre l'adolescència que tingué molt èxit. Des d'aleshores publicà nombrosos relats i reportatges, entre els quals destaquen L'arpa d'herba (1951), Esmorzar al Tiffany's (1958) i A sang freda (1966), llibre que inaugurà el gènere de la novel.la de no ficció i que el consagrà com un dels grans escriptors del segle XX. Pòstumament es publicà la novel.la inacabada Pregàries ateses (1987).

Esmorzar al Tiffany's. Holly Golightly, una atractiva dona astuta i desenfadada que ha rebutjat la carrera d'actriu, és una figura als principals clus i restaurants de moda de Nova York. Envoltada d'acompanyants estrafolaris, el seu somni és la famosa joieria Tiffany's.

Està narrada en primera persona per un aspirant a escritor veí de la protagonista del relat.

Una petita però gran obra que pel seu tamany gairabé es llegeix d'una tirada.

L'any 1961 Blake Edwards va fer la versió cinematogràfica de la novel.la i el paper principal va ser interpretat per l'Audrey Hepburn. La cançó Moon River va obtenir un Oscar.

dilluns, 24 de desembre del 2007

(193) EL PONT DELS JUEUS de MARTÍ GIRONELL (1971). Columna. 270 pàgines


La novel.la sobre la construcció del pont de Besalú.

Aventures, passions i misteris a la Catalunya medieval.


El mestre d'obres Prim Llombard rep l'encàrrec del comte de Besalú de construir-hi un pont fortificat. Malgrat que els habitants de la vila veuen aquesta obra com a providencial, el constructor aviat sofreix els obstacles d'una intriga per afavorir la presa del comtat a un altre senyor.

Els conspiradors fan servir tots els seus poders a l'abast, naturals i sobrenaturals, per aconseguir el seu objectiu.

Confinada al call, la comunitat jueva passa a ser un suport indefugible en l'intent d'aturar aquest atac.

Vingut de la Llombardia amb el seu pare, el fill adolescent del mestre d'obres, Ítram, es veu abocat als perills d'aquesta lluita pel poder. Però al mateix temps accedeix al món secret dels jueus, on coneix la captivadora Jesabel.

Martí Gironell va nèixer a Besalú. És periodista i llicenciat en Filologia Anglesa. Ha treballat en diferents emisores de ràdio. A la televisió, on treballa als serveis informatius de TV3, hi va entrar el 2001 per presentar l'En directe. Col·labora al diari El Punt i ha publicat el llibre La ciutat dels somriures. Històries de supervivència a Bombai.

Valoració personal: L'Edad Mitjana com a escenari, una construcció important com a eix principal de la novel.la, comptes que lluiten entre ells per aconseguir poder, conspiradors, bisbes i monjos corruptes, venjances i una història d'amor són els ingredients d'aquest llibre que recorda molt a una obra mestra comentada més a baix, però desprès de llegir aquella, aquesta sembla fluixa.

Personalment esperaba més d'aquesta novel.la en què es barregen fets històrics amb d'altres inventats.

Això sí, em deixa amb ganes de visitar Besalú i el seu fabulós pont sobre el Fluvià construït al segle XI i reconstruït tres segles més tard.

(192) LLIBRE DE LES BRANDÀLIES d'ÀNGELS GREGORI (1985). Edicions 62. 67 pàgines


Al diccionari,
les paraules que existeixen s'hi troben,
i les que no hi són,
s'inventen.


El llibre de les brandàlies (paraula inventada per l'autora) és un petit llibre de poemes dividit en quatre parts: L'hotel i la vida, Desparadís, El temps verbal de les granotes i Passaport d'ànsia.

Expressa l'ànsia, el dolor i el goig del trànsit de l'adolescència cap a la maduresa a travès de dues geografies ben diferents: la ciutat (Barcelona) i el poble (Oliva).

Aquesta obra va obtenir el Premi de poesia Ausiàs March de Gandia de l'any 2007.

Àngels Gregori Parra va nèixer a Oliva (La Safor) i es va donar a conèixer en el món de la literatura amb Bambolines, llibre que va merèixer el Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits l'any 2003.

Valoració personal: Felicitats a l'autora.

dissabte, 22 de desembre del 2007

(191) LA BODEGA de NOAH GORDON (1926). Círculo de Lectores. 337 páginas

Una novela cuya acción transcurre en la Cataluña rural del siglo XIX.

Josep Álvarez recibió la noticia de la muerte de su padre y supo que habia llegado el momento del regreso. Después de cuatro años cultivando y recolectando uva en las tierras del Languedoc francés, a las que habia llegado huyendo desde España, finalmente se presenta la hora de enfrentarse al pasado.
Josep apenas se permitió dudar en el momento de la despedida, con la mirada puesta en aquellas vides que tanto placer le habian dado, y emprendió el retorno a Santa Eulàlia.

Los riesgos no eran pocos. Josep sabía que la mayor parte de las escasas tierras de su padre pasaría a su hermano mayor, y que regresar a buscar un futuro en Cataluña suponía un verdadero desafío.

Además, su huida a Francia para salvar la vida habia sido ocasionada por los alzamientos carlistas en su país natal, donde las aguas no habían vuelto todavía completamente a su cauce.

Sin embargo, Josep sentía en su interior la llamada de la tierra, aquella misma tierra que durante décadas su padre había explotado para producir uvas para vinagre y que él anhelaba volver a trabajar con sus propias manos, soñando incluso, con el dia en que esas mismas vides olvidaran su pasado y vieran nacer un buen vino.

Noah Gordon nació en Massachusetts y se licenció en Periodismo y Letras en la Universidad de Boston. Entre sus novelas destacan: El rabino (1965), El médico (1986), Chamán (1992), La doctora Cole (1996), El último judio (1999) y la última La bodega (2007).

Valoración personal. Aceptable. Una historia sencilla y fácil de leer (no demasiadas páginas y los capítulos cortos), pero no es una obra maestra, ni siquiera la mejor novela de Noah Gordon. El médico me gustó mucho más. Si tengo que calificarla de 1 a 5, mi nota es un 3.

dilluns, 17 de desembre del 2007

(190) LOS PILARES DE LA TIERRA (r3) de KEN FOLLET (1949). DEBOLSILLO. 1359 páginas

Ken Follet nació en Gran Bretaña y estudió en el University College de Londres. Tras acabar sus estudios, inició su carrera profesional como periodista. En 1978 publicó su primera novela, La Isla de las Tormentas. Entre su prolífica obra cabe destacar: Los pilares de la Tierra (1989), Noche sobre las aguas (1991), Una fortuna peligrosa (1993), Un lugar llamado libertad (1995), El tercer gemelo (1997), En la boca del dragón (1998), Doble juego (2000), Alto riesgo (2001), Vuelo final (2002), En el blanco (2004) y la última, Un mundo sin fin (2007).

Los pilares de la Tierra una novela dividida en seis partes y un prólogo (18 capítulos). Está ambientada en la Edad Media, concretamente en el siglo XII, una época dominada por la violencia y la pasión. Un tiempo lleno de doncellas, caballeros, luchas entre reyes para conseguir el poder y una immesa mayoria de la población luchando por la supervivencia en unas míseras condiciones. Estos estereotipos medievales se encuentran presentes en la novela cuyo argumento principal es la construcción de una catedral gótica en la ciudad inglesa de Kingsbridge.

A partir de este eje, el autor construye una historia en la que aparecen multitud de personajes, con vidas independientes al principio y que poco a poco y por diversas causas van confluyendo tomando como punto común la catedral en construcción.

La historia se inicia con el ahorcamiento público de un inocente, finaliza con la humillación de un rey y está llena de amores, odios, traiciones, asesinatos, venganzas,...

Protagonistas principales:

Tom Builder: Constructor cuyo sueño es crear una catedral, pero que ha de luchar contra la pobreza, la falta de trabajo y los problemas políticos que irrumpen en su existencia.

Agnes: Mujer de Tom. Muere en el parto de su último hijo.

Alfred, Martha y Jonathan: Hijos de Tom.
Jonathan será criado en el monasterio por los monjes.

Ellen: Proscrita a la que Tom y su familia encuentra en el bosque. Se convierte en la compañera de Tom cuando muere Agnes.

Jack Jackson: Hijo de Ellen. A la muerte de Tom continuará con el proyecto de la catedral.

Philip: Monje que logra el cargo de prior de Kingsbridge, revolucionando el priorato y la población que de él depende. Principal impulsor de la construcción de la catedral.

Waleran Bigot: Obispo ambicioso y sin escrúpulos. En todas sus acciones persigue el lucro y el poder personal. Enemigo de Philip.

Aliena: Hija de Bartolomew, conde de Shiring. Se une a Jack con el que tiene un hijo, Tommy y una hija, Sally.

Richard: Hermano de Aliena. Lucha por conseguir el condado que le han usurpado.

William: Hijo de Percy Hamleigh. Está prometido con Aliena, pero al negarse ésta a casarse, se produce el enfrentamiento entre las dos familias. A lo largo de toda su vida perseguirá la destrucción de Aliena y de su entorno para lo cual se aliará con Waleran.

Henry, rey de Inglaterra: Al morir sin sucesor, se inicia una guerra entre los partidarios de su hija Maud y su sobrino Stephen. Este hecho histórico es fundamental en el argumento de la novela.
Valoración personal: Leí el libro por primera vez hace tres años. Entre aquella lectura y esta ha habido una tercera. Leer un libro tres veces en tan poco tiempo no es frecuente, y eso da una idea de la alta consideración que para mí tiene esta obra maestra. Es de esas novelas que recomiendas con la seguridad de que no va a defraudar al que lo lee. A pesar de las casi 1400 páginas, el interés se mantiene a lo largo de todo el desarrollo, resultando una novela amena, enriquecedora y cautivadora.

Se le suele comparar a La Catedral del Mar y es que entre una y otra hay paralelismos: la construcción de la catedral como tema principal o la ambientación en la época medieval. Sin quitar ningún mérito a la obra de Ildefonso Falcones, cuya lectura recomiendo, para mí Los pilares es muy superior.

Un mundo sin fin, la que se presenta como continuación y que próximamente se publicará en castellano lo tiene muy dificil para llegar al nivel de Los pilares de la Tierra.

dilluns, 3 de desembre del 2007

(189) TODO BAJO EL CIELO de MATILDE ASENSI (1962). Editorial Planeta. 460 páginas

Una gran aventura en China tras el tesoro del Primer Emperador.

Elvira, una pintora española afincada en París, recibe la noticia de que su marido ha muerto en su casa de Shanghai. Acompañada por su sobrina, parte desde Marsella en barco para recuperar el cadáver de Rémy sin saber que este viaje es sólo el principio de una gran aventura por China en busca del tesoro del Primer Emperador.
Al pisar por fin tierra firme después de una travesía interminable, comenzará para Elvira y Fernanda la mayor peripecia que nunca hubieran imaginado vivir. Sin tiempo para reaccionar, se verán perseguidas por los eunucos imperiales y los sicarios de la Banda Verde, que quieren robarles el «cofre de las cien joyas».

Huyen en un viaje apasionante por el corazón de China hasta Xi'an, donde, con la ayuda del anticuario Lao Jiang, la sabiduría oriental del maestro Jade Rojo y la inteligencia de Biao, podrán descifrar las claves y superar las arriesgadas pruebas para encontrar el tesoro de la tumba del Primer Emperador y la última pieza del secreto mejor guardado de la historia de la Humanidad.

Matilde Asensi nació en Alicante y cursó estudios de periodismo en la Universidad Autónoma de Barcelona.

Ha publicado hasta el momento seis novelas: El salón de ámbar (1999), Iacobus (2000), El último catón (2001), El origen perdido (2003), Peregrinatio (2004) y Todo bajo el cielo (2006).

Navegando por internet he encontrado una entrevista a la autora y la web del libro donde, aparte de otras cosas, se puede descargar el primer capítulo.

Valoración personal: Al principio la historia es atractiva, te engancha. La primera parte del libro se lee con facilidad, pero a partir de un momento se hace pesadímo y la tentación de abandonar es muy fuerte. Para mi gusto al libro le sobran cien o más páginas. Me refiero al larguísimo episodio en que los protagonistas se encuentran en el mausoleo del Primer Emperador. -Los que han leido el libro saben de qué hablo-. Esta parte, que deberia ser la más interesante, pues llegar hasta allí era el objectivo cuando comienzan el viaje, personalmente me parece un tostón. Naturalmente esto hace que la valoración global del libro no pase de un simple "regular".

divendres, 30 de novembre del 2007

(188) LA HIGUERA de RAMIRO PINILLA (1923-2014 ). Círculo de Lectores. 271 páginas

Ramiro Pinilla nació en Bilbao en 1923. En 1960 ganó el Premio Nadal y en 1961 el Premio Nacional de la Crítica con la novela Las ciegas hormigas, mientras que en 1971 fue finalista del Premio Planeta con Seno. De este periodo, en el que el Pinilla publicó sus obras, son los libros Recuerda, oh recuerda (1974), Primeras historias de la guerra interminable (1977), La gran guerra de Doña Toda (1978), Andanzas de Txiqui Baskardo (1980), Quince años (1990) y Huesos (1997). Pinilla volvió al mercado editorial con la trilogía Verdes valles, colinas rojas, compuesta por las novelas La tierra convulsa, Los cuerpos desnudos y la galardonada Las cenizas del hierro. Esta trilogía ha merecido ya el Premio Euskadi 2005 y el Premio Nacional de la Crítica en el mismo año y el Premio Nacional de Narrativa 2006.

La higuera (2006). Corren tiempos convulsos en el País Vasco y la guerra civil se cobra su precio en vidas. Los jóvenes de la Falange patrullan Getxo y otros pueblos de la zona en busca de rojos separatistas, dejando tras de sí un rastro de muerte y dolor.

En Junio de 1937, un extraño personaje hace su aparición en la vega de Fadura: un joven ataviado con la camisa de la Falange pasa dia y noche sentado en una silla, con la vista clavada en los yerbajos, sin hablar con nadie y sin prestar atención más que a un esqueje de higuera que poco a poco irá echando raices.

Así pasarán los años, y el joven, al que todos acabarán llamando Chumbo, se conviertirá en parte del paisaje, foco de peregrinación, figura inquietante y venerada, ciego al mundo que transcurre más allá, preocupado sólo por su higuera, ensimismado y silencioso.

Treinta años después, cuando el Ayuntamiento pretende construir un instituto de esnseñanza secundaria en la vega de Fadura, se descubrirá que el terreno es propiedad del Chumbo, a quien se le concedió una vez finalizada la contienda.

Pese a los reiterados intentos del consistorio para separar al hombre de la higuera, éste permanecerá impasible, negándose a abandonarla.

divendres, 23 de novembre del 2007

(187) LA DIVINA COMÈDIA de DANTE ALIGHIERI (1265-1321). Quaderns Crema. 632 pàgines

Traducció de Josep Maria de Sagarra.

Dante Alighieri va tenir un paper destacat com a diplomàtic i polític a Florència, la seva ciutat natal, on va conèixer a Beatriu que l'inspirà en la seva obra. Donà suport al bàndol blanc dels güelfs en la guerra que mantenien contra el bàndol negre, raó per la qual fou reprimit i obligat a exiliar-se amb la victòria d'aquests últims, el 1302. Vagà per diverses ciutats italianes i, desenganyat, oblidà la política florentina i començà a escriure La Divina Comèdia, dividida en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. S'establí a Verona i finalment a Ravenna, on acabà l'última part de La Divina Comèdia l'any de la seva mort.

La primera part dels més de 14.000 versos que componen La Divina Comèdia correspon a l'Infern i consta de 34 cants, a diferència de les altres dues parts que en tenen 33. Dante, protagonista de l'obra, vol retrobar-se amb la seva estimada Beatriu, morta, que és al Paradís. Per arribar-hi haurà de fer un llarg recorregut, passant primer per l'Infern i després pel Purgatori. Dante -a qui acompanya el seu gran mestre, el poeta Virgili- ens mostra en aquesta primera part un Infern format per nou cercles decreixents, en forma d'embut, en els quals hi ha els pecadors. Al final de tot trobem l'entrada al Purgatori.


La segona part trancorre pel Purgatori, camí transitori que li permetrà accedir al Paradís. Acompanyat novament per Virgili, Dante recorrerà les set cornises que constitueixen la muntanya del Purgatori i que es corresponen amb els set pecats capitals, en aquest ordre: Supèrbia, Enveja, Ira, Peresa, Avarícia, Gola i Luxúria. Al final del trajecte, Virgili s'acomiada de Dante, que entrarà al Paradís terrenal guiat per Beatriu.

A la tercera part, Dante arriba al Paradís. Beatriu li explica l'ordre de l'univers i el guia pels nou cels que envolten la terra. Dante va descobrint quines ànimes hi ha en cada un dels cels, en un camí ascendent: els qui no van guardar fe als seus vots (Lluna), els qui van fer bé per tenir glòria (Mercuri), els amants (Venus), els savis (Sol), els herois (Mart), els jutges (Júpiter, les ànimes contemplatives (Saturn) i els àngels (estels fixos), fins arribar al novè cel, motor dels altres.

Quant a la mètrica, l'obra està feta en tercets encadenats. És a dir, cada estrofa està formada per tres versos d'onze síl.labes. Rimen el primer amb el tercer i el segon vers amb el primer i tercer de l'estrofa següent, d'aquí el nom d'encadenats. L'estructura és:
ABA BCB CDC DED ...

divendres, 16 de novembre del 2007

(186) LA ILÍADA de HOMERO (siglo VIII aC). Biblioteca Edaf. 495 páginas

¡Canta, Diosa, la cólera de Aquiles, hijo de Peleo, funesta para los griegos y causa para ellos de males sin cuento, llevándose al Hades a muchas almas de héroes valerosos, cuyos cuerpos fueron pasto de los perros y rapiña de las aves, desde el dia en que, por la voluntad de Zeus, disputaron el Atrida, rey de hombres, y el divino Aquiles, separándose luego!.

Así comienza la Ilíada, el poema más antiguo escrito de la literatura occidental. Junto a la Odisea, está atribuido al poeta griego Homero. Las dos obras están compuestas en hexámetros y cada una de ellas consta de 24 cantos.

La Ilíada narra los acontecimientos ocurridos durante 51 días en el décimo y último año de la Guerra de Troya (Ilión en griego).

Helena (imagen de la derecha), la mujer más bella del mundo y esposa de Menelao, rey de Esparta, es raptada por Paris, hijo de Príamo, rey de Troya y este hecho provoca la Guerra de Troya.

Esta guerra es la figura central de los dos grandes poemas homéricos y más tarde, el romano Virgilio también la tomará como punto de partida de su obra más importante, La Eneida.

divendres, 9 de novembre del 2007

(185) L'ENEIDA de VIRGILIO (70 aC-19 aC). Empúries. 381 pàgines

Publi Virgili Maró va estudiar a Milà i a Roma, on va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques o Èglogues, deu petits poemes de tema pastoril, els primers d'aquestes característiques escrits en llatí. Posteriorment, escriguè les Geòrgiques, on mostrà el seu amor per la natura i la vida rural i L'Eneida, l'obra més ambiciosa, a la qual dedicà els darrers onze anys de la seva vida i que deixà inacabada.

Poques obres han tingut en la cultura occidental un reconeixement tan unànime i continuat com L'Eneida de Virgili. Durant l'època de l'Imperi romà, Virgili era considerat arreu com el poeta més gran que havia donat Roma. El text de L'Eneida era memoritzat pels estudiants i comentat a les classes de retòrica. Durant l'edat mitjana, el prestigi de Virgili es mantè íntegre i la seva obra ocupà un lloc privilegiat en els escriptoris dels monastirs medievals i tingué una presència continuada a les aules. L'aureola de Virgili en època medieval culmina amb la seva presència en l'obra de Dante fents de guia a l'autor de La Divina Comèdia a l'Infern i al Pulgatori. Durant el Renaixement fou considerat pels seus principals representants com el model acabat d'humanisme i venerat com a mestre indiscutible. El Classicisme trobà en Virgili una font d'inspiració per a les seves obres literàries, plàstiques i escèniques.

L'Eneida és un poema èpic. Consta de 9896 hexàmetres i recull la llegenda grega dels viatges d'Enees, príncep troià fill d'Anquises i d'Afrodita, i d'un grup de supervivents de la destrucció de Troia, que es dirigeixen cap al Laci per fundar-hi una nova ciutat. És l'epopeia nacional: ennobleix l'origen de Roma, en lloa les virtuts i glorifica la família Júlia.

L'argument de L'Eneida es reparteix en dotze cants, o llibres. Els sis primers contenen els trànguls dels troians fins a la seva arribada al Laci i l'acció es desenvolupa en diversos indrets de la Mediterrània. Fent un paral.lelisme amb les obres d'Homer, han estat anomenats "l'Odissea virgiliana". Els sis darrers transcorren en terra ferma. El predomini de les escenes de combat i la correspondència entre Aquil.les, Hèctor, Helena i Príam d'una banda, i Enees, Turn, Lavínia i Llatí d'una altra, han fet que aquests sis llebres fossin anomenats "la Ilíada virgiliana".


dijous, 1 de novembre del 2007

(184) DIARIO de ANA FRANK (1929-1945). Círculo de Lectores. 302 páginas

Edición de Otto H. Frank y Mirjam Pressler.

Tras la invasión de Holanda, los Frank, comerciantes judíos alemanes emigrados a Amsterdam en 1933, se ocultaron de la Gestapo en una buhardilla anexa al edificio donde el padre de Ana tenía sus oficinas. Eran ocho personas y permanecieron recluidas desde junio de 1942 hasta agosto de 1944, fecha en que fueron detenidos y enviados a campos de concentración. En ese lugar y en las más precarias condiciones, Ana, a la sazón una niña de trece años, escribió su estremecedor Diario: un testimonio único en su género sobre el horror y la barbarie nazi, y sobre los sentimientos y experiencias de la propia Ana y sus acompañantes. Ana murió en el campo de Bergen-Belsen en marzo de 1945.

Ana Frank escribió su diario entre el 12 de Junio de 1942 y el 1 de Agosto de 1944. Es un diario en forma de cartas que inicialmente escribió para sí, hasta que en la primavera de 1944 oyó por la radio un discurso del ministro de educación holandés en el exilio. Éste decia que cuando acabara la guerra se habrian de compilar y publicar todos los escritos que testificaran los sufrimientos del pueblo holandés durante la ocupación alemana. Uno de los ejemplos que nombró fueron los diarios. Impresionada por el discurso, Ana Frank decidió publicar un libro después de la guerra, para lo cual su diario serviría de base.

Empezó a reelaborar y pasar a limpio los apuntes que habia hecho hasta ese momento, corrigiendo algunos párrafos, eliminando otros que considerabapoco interesantes y añadiendo datos rescatados de la memoria. Al mismo tiempo siguió escribiendo su diario original. Sus últimas anotaciones datan del 1 de Agosto de 1944. el 4 de Agosto, los alemanes irrumpieron en la casa y detuvieron a na Frank y a su familia.

El mismo dia de la detención, Miep Gies y Bep Voskuijl, dos protectores de la familia Frank, pusieron a buen recaudo los textos de na. Miep Gies los guardó en su escritorio y los entregó sin leerlos a Otto Frank, el padre de Ana, cuando se supo con certeza que Ana ya nunca regresaría.

Tras largas cavilaciones, Otto Frank decidió llevar a efecto el deseo de su hija, publicando un libro basado en sus apuntes. Tomando como base la versión original y la versión abreviada y corregida por ella misma, elaboró una tercera versión, también abreviada: visto que el diario pasaría a formar parte de una colección, la editorial impuso ciertas limitaciones a su extensión.

Cuando en 1947 se publicó el libro, en la literatura no se acostumbraba a tratar temas sexuales con tanta libertad, y menos aún en los libros para jóvenes. Otro motivo importante por el cual no se incluyeron determinados párrafos o ciertas formulaciones, es que Otto Frank queria respetar la memoria de su mujer y de los otros integrantes escondidos en la "Casa de atrás". Y es que Ana, que tenia entre trece y quince años cuando escribió su diario, expresó en él abiertamente sus antipatías e irritaciones, del mismo modo que sus simpatías.

En 1986, seis años después de la muerte de Otto Frank, el Instituto holandes de documentación de guerra (RIOD) publicó una versión crítica de la totalidad de los textos de Ana. Esta nueva versión estuvo a cargo de la escritora y traductora alemana Mirjam Pressler y ha servido de punto de partida para la presente edición traducida directamente del neerlandes por Diego Puls.

En la parte central del libro hay 16 paginas con fotografias de diversos momentos de la vida de Ana y su familia, del diario original, del edificio que les sirvió de refugio...
(Article de Wiquipedia en català)






divendres, 26 d’octubre del 2007

(183) L'ODISSEA d'HOMERO (segle VIII aC). La Magrana. 475 pàgines


"Conta'm Musa, les accions d'aquell home astut, que va anar errant durant molt de temps, després d'haber destruït la sagrada ciutadella de Troia. Va veure les ciutats de molts homes i en va conèixer la seva manera de ser. Per la mar, ell va patir moltes penalitats en el seu ànim, lluitant per la seva vida i pel retorn dels seus companys. Però ni així els va salvar, tot i que ho desitjava molt, perquè van sucumbir per les seves pròpies follies; infeliços, van menjar les vaques d'Hèlios, el fill d'Hiperíon. Immediatament aquesta deïtat els prengué el dia del retorn. Parla'ns-en a partir de qualsevol episodi, dea, filla de Zeus".

L'Odissea és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer, l'altre és la Ilíada. Està compost de 12.109 hexàmetres distribuïts en 24 cants. Les diferències entre aquestes dues obres han fet pensar a alguns investigadors que l'autor no és el mateix. La Ilíada passa en un breu període de temps en una citat, Troia, mentre que L'Odissea transcorre en un període de temps llarg i en un espai no precisat, la concepció de l'heroi és diferent però totes dues tenen un influix oriental.


L'Odissea descriu el viatge de tornada d'Ulisses, rei d'Ítaca, a la seva pàtria des de la seva sortida de Troia. El trajecte és llarg i penós, i ha de superar durant anys les dificultats que se li presenten a causa de la ira del déu Posidó, mentre la seva esposa, Penèlope, resisteix les pressions dels seus pretendents teixint un tapís durant el dia que desfà a la nit i espera, amb el seu fill Telèmac, el retorn d'Ulisses.

dissabte, 20 d’octubre del 2007

(182) ORLANDO de VIRGINIA WOOLF (1882-1941). Proa. 303 pàgines


"Ell -perquè no hi podia haver cap dubte sobre el seu sexe, per bé que la moda de de l'època el disfressava en certa manera- es dedicava a llescar el cap d'un moro penjat a la viga travessera".
Així comença aquesta novel.la, una biografia imaginària i un viatge per la història. El protagonista no solament viu amb intensitat una dilatada etapa que va des de lèpoca elisabetiana (segle XVI) fins als temps actuals, sinó que a mitja novel·la es transforma misteriosament en una dona i esdevé la protagonista d'aquesta narració fantàstica.

Amb un gran desplegament poètic i imatges fascinants, Virginia Woolf construeix una esplèndida novel.la plena d'ambigüitats, sobre els sentiments i el sexe, inspirada en alguns passatges de la vida de Vita Sackville-West, escriptora i amiga de Virginia Woolf.

dissabte, 6 d’octubre del 2007

(181) ANNA KARÈNINA (r2) de LEV TOLSTÓI (1828-1910). Proa. 877 pàgines


Amb Anna Karènina, Tolstoi aconsegueix la més contundent expressió literària de la passió amorosa i reflecteix els seus dubtes davant d'una societat refinada però incapaç d'evolucionar.

La novel.la descriu, amb una gran penetració psicològica, la tràgica història d'una jove aristòcrata que, després de vuit anys de matrimoni, descobreix l'autèntic amor en un oficial de l'exèrcit.

dimecres, 3 d’octubre del 2007

(180) PALLASSOS I MONSTRES de ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL (1965). La Campana. 253 pàgines


La història tragicòmica de vuit dictadors africans: Idi Amin Dada (Uganda), Bokassa (República Centreafricana), Banda (Malawi), Mobutu Sese Seko (Zaire), Sékou Touré (Guinea-Bissau), Haile Selassie (Etiòpia), Macías (Guinea Equatorial) i Obiang (Guinea Equatorial).

A la introducció, l'autor explica de què va el llibre:

Aquesta és la història d'uns homes mediocres. Eren uns ignorants i es van investir mestres. Eren uns covards i es van fer passar per herois. Eren insignificants i es van creure déus. És la història d'un grapat de dictadors africans.


Aquests homes es van presentar davant dels seus i de tot el món com a éssers d'excepcionals qualitats. En justa correspondència amb els seus suposats mèrits, es van atorgar títols altisonants, com ara Líder d'Acer, Miracle Únic o Senyor de les Bèsties de la Terra i de l'Aigua. Es van fer portar en cadira gestatòria. Van obligar tot un poble a dirigir-los pregàries. Van penjar els seus retrats en escoles, esglèsies, tavernes i burdells. Van donar el seu nom a carrers i universitats, i també a illes i llacs.


Res no era impossible per a aquests individus: podien traslladar la capital del seu país al seu poblat o dipositar el tresor del banc nacional als soterranis de casa seva. Eren capaços de fer que una bruixa presidís una sessió parlamentària o de proposar matrimoni a altres caps d'estat. Mentre que els seus països només eren coneguts perquè ocupaven els últims llocs en el rànquing de desenvolupament mundial, ells es proclamaven emperadors d'imperis fantasmagòrics. Qualsevol caprici es convertia en realitat per obra de la seva voluntat.

Eren mediocres, però també eren monstres. I en el monstre, l'extravagància és inseparable de l'espant. Els seus súbdits van conèixer tot l'espectre dels horrors. Els mostres podien espoliar, torturar i matar tan com ho desitgessin. Mai, enlloc, les galeries dels pallassos cruels i dels dèspotes risibles s'han fusionat amb tanta brutalitat.

divendres, 28 de setembre del 2007

(179) EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES de JOHN BOYNE (1971). Empúries. 206 pàgines


Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l'elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s'avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s'alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l'altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sols comprèn que ja no es a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar dels horrors que es viuen a l'altre costat de la tanca.
Actualment, un dels llibres més venuts. Un llibre que es llegeix gairabé d'una tirada.

dissabte, 22 de setembre del 2007

(178) LA VIDA AMB EN JAN de MARIANNE FREDRIKSSON (1927-2007 ). Edicions 62. 347 pàgines


Explica la relació d'en Jan, un jove investigador en el camp de les cèl·lules mare que torna a Suècia després d'una llarga estada als Estats Units, i l'Angelika, una bonica infermera que treballa en una clínica oncològica.

Com acostuma a passar al principi de qualsevol relació, l'apassionament de l'amor a primera vista encobreix uns caràcters molt diferents. El d'en Jan és marcadament científic i racional, fet que li dóna reconeixement i èxits professionals. L'Angelika, en canvi, és una dona molt intuïtiva, dotada d'una aguda sensibilitat. I mentre la passió visceral i la por a predre a l'altre els manté units, les discussions contínues apunten a una causa més profunda que la mera diferència de caràcters. Així, quan coneixen les respectives famílies, l'origen dels seus conflictes interiors sembla que surt a la llum, i troben el camí que els ha de portar a un vincle més estable i durador. Tot i amb això, les pulsions irracionals que es troben més enllà de la voluntat desencadenaran una crisi que els portarà a un desenllaç del tot inesperat.

dijous, 13 de setembre del 2007

(177) VIVIR PARA CONTARLA de GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ (1927-2014 ). Círculo de Lectores. 579 páginas

La vida no es la que uno vivió, sino la que uno recuerda y cómo la recuerda para contarla". GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ.

Resumen que aparece en la contraportada del libro:

"Vivir para contarla es probablemente, el libro más esperado de la década, compendio y recreación de un tiempo crucial en la vida de Gabriel García Márquez. En este apasionante relato, el premio Nobel colombiano ofrece la memoria de sus años de infancia y juventud, aquellos en los que se fundaria el imaginario que, con el tiempo, daría lugar a algunos de lo relatos y novelas fundamentales en la literatura en lengua española del siglo XX.
Estamos ante la novela de una vida, a través de cuyas páginas García Márquez va descubriendo ecos de personajes e historias que han poblado obras como Cien años de soledad, El amor en los tiempos de cólera, El coronel no tiene quien le escriba o Crónica de una muerte anunciada y que convierten Vivir para contarla en una guia de lectura para toda su obra, en acompañante imprescindible para iluminar pasajes inolvidables que, tras la lectura de estas memorias, adquieren una nueva perspectiva"

diumenge, 9 de setembre del 2007

(176) EL PENÚLTIMO SUEÑO de ÁNGELA BECERRA (1957). Planeta. 488 páginas

Una historia de amor que vence todos los obstáculos, un canto a los sentimientos por encima de los intereses, las normas y los dictado de cada época. Joan Dolgut y Soledad Urdaneta viven su primer amor en un contexto en el que todo los separa: las clases sociales, las costumbres, el dinero... incluso un océano. Sus respectivos hijos tardarán en descubrir el secreto que dominó la vida de sus padres. Entre ellos dará comienzo una historia que entrelazará sentimiento inesperados, pasiones sin resolver, contradicciones, equívocos, espiritualidad y erotismo.

Valoración personal: MUY RECOMENDABLE.

Una advertencia: es de los que enganchan.

Si os interesa ver los comentarios (hay más de cien) de otros lectores podeis enlazar con la web de Casa del Libro:

dissabte, 1 de setembre del 2007

(175) CRIM I CÀSTIG de FIODOR DOSTOIEVSKI (1821-1881). Proa. 590 pàgines


La novel.la va ser publicada l'any 1866 i està dividida en sis parts i un epíleg.

En un món de misèria desesperada, Raskolnikov es creu per damunt de les lleis humanes i mata una vella i malvada usurera. Les idees individualistes de Raskolnikov, però, cauran vençudes per la moral i l'ambient i el protagonista se sentirà obligat a lliurar-se a la justícia.
Obra de profunda anàlisi psicològica, la pobresa sense esperança i l'opressió social són les veritables protagonistes d'aquesta novel.la, una de les més importants de la literatura russa.

dilluns, 27 d’agost del 2007

(174) EL RETRAT DE DORIAN GRAY de OSCAR WILDE (1854-1900). Proa. 362 pàgines

El retrat de Dorian Gray és una actualització del mite de Faust. Única novel.la de Wilde, aparegué l'any 1890 en forma de fulletó i es convertí en un manifest del decadentisme moral. S'hi narra la història de Dorian Gray, que ven la seva ànima a canvi de l'eterna joventut. La mort, el pas del temps, l'amor, la venjança, la societat del moment formen part de l'argument d'una història que reflecteix la progressiva decadència d'un personatge a través del quadre que el representa. I es que la imatge que transmet el el retrat que pintà Basil és cada vegada més esgarrifosa.

divendres, 24 d’agost del 2007

(173) BEN-HUR de LEWIS WALLACE (1827-1905). Edhasa. 640 páginas


La trama básica se desarrolla entorno a la vida de Judá Ben-Hur en los primeros años de nuestra era. Pese a su amistad con el romano Messala, el antagonismo entre estos personajes y un desafortunado accidente llevan a la acaudalada familia de los Hur a la desgracia. El rico judío fue hecho galeote en tanto que la situación de su madre y hermana queda ignorada. El destino hace que, tras una batalla contra los piratas, Ben-Hur se convierta en el hijo adoptivo del noble romano Quinto Arrio. Sin embargo, un objetivo secreto lo devuelve a Oriente, a Antioquía, donde se cruzarán de nuevo los caminos. Con la ayuda del viejo Simónides y el jeque árabe Ilderim, se enfrenta a Messala y consigue su venganza en una carrera de cuádrigas.
La novela fue escrita en 1880 y en 1959 William Wyler realizó una versión cinematográfica que obtuvo un gran éxito, siendo un clásico del cine de todos los tiempos.

dimecres, 15 d’agost del 2007

(172) ULISES de JAMES JOYCE (1882-1941). Debolsillo. 976 páginas

Ulises (1922) cuenta lo que les ocurre a dos personajes -Stefhen Dedalus y Leopold Bloom- en Dublín, desde las 8 de la mañana del 4 de junio de 1904 hasta las 2 de la madrugada siguiente.

diumenge, 5 d’agost del 2007

(171) AL FARO de VIRGINIA WOOLF (1882-1941). Edhasa. 249 páginas


Virginia Woolf explora en Al faro, una novela publicada en 1927, su propio pasado familiar y vuelca aquellos interrogantes que siempre la inquietaron: la razón de la vida, el beneficio o la inutilidad de alcanzar una meta y la inevitable muerte.

dissabte, 28 de juliol del 2007

(170) EL MÉDICO de NOAH GORDON (1926). Círculo de Lectores. 688 páginas


La novela nos conduce a través de la bárbara Inglaterra del siglo XI, el esplendor de Persia y la edad dorada de las civilizaciones árabe y judía, siguiendo los pasos de Rob Cole, un hombre empeñado en conocer los secretos de la ciencia médica.

diumenge, 15 de juliol del 2007

(169) ANTOLOGÍA POÉTICA de MIGUEL HERNÁNDEZ (1910-1942). Vicens Vives. 255 páginas

Se incluye en el libro una biografía y una recopilación de poesías de diferentes etapas del poeta.

divendres, 29 de juny del 2007

(168) LAS TRECE ROSAS de JESÚS FERRERO (1952). Siruela. 233 páginas

Son los tiempo de la primera posguerra. Trece mujeres, casi todas menores de edad, son detenidas, juzgadas y ajusticiadas. Tras su muerte, empiezan a ser llamadas Las trece rosas. Así comienza la leyenda que da cuerpo a esta novela, en la que Jesús Ferrero vuelve a sumergirse en las fuentes de las que surgen los mitos, para dar vida a trece conciencias que parecían normales, y que en muchos aspectos lo eran, pero que encarnaron una terrible paradoja: a la vez que dejaron un rastro imborrable, fueron prácticamente borradas de la historia. Huyendo del drama político y el reportaje, Ferrero configura Las trece rosas como una narración para donde la única apuesta cae del lado de la literatura, dando como resultado una novela coral en la que participan por igual la memoria y la imaginación .

dimarts, 12 de juny del 2007

(167) ELS MESTRES DE LA REPÚBLICA de RAIMON PORTELL i SALOMÓ MARQUÈS. Ara llibres. 180 pàgines


Quan l'analfabetisme era un mal crònic que semblava que no tenia remei. Quan no hi havia escoles per a tothom i milers de nens corrien pels carrers, malnodrits, amb la salut precària. Quan no hi havia espais per jugar i hi havia una manca d'higiene i de cultura, va néixer una generació de mestres que, amb el referent d'Europa, va crear una escola nova i moderna adaptada als nous temps. La gran innovació d?aquesta nova pedagogia era el respecte a l'infant, els seus temps, els seus ritmes, la seva capacitat d'entendre l'entorn, apropiar-se'l i construir-se'n una imatge. Els nens deixaven d'estar lligats a la taula recitant com lloros per parlar i escriure sobre allò que els envoltava. Era una escola laica i mixta que volia respectar l'opció religiosa de cadascú, sense imposicions, sense la missa diària. Els mestres de la República és, doncs, un homenatge a totes aquelles persones que van lluitar per construir una escola nova que formés ciutadans lliures, cultes i amb veu pròpia.

dimecres, 30 de maig del 2007

(166) ADÉU-SUAU de ISABEL-CLARA SIMÓ (1943). Edicions 62. 205 pàgines

Nor torna a la llar després d'una important operació quirúrgica. Ningú no ha estat amb ell a l'hospital i ningú tampoc no l'espera a casa. Les hores de convalescència es van omplint de records. A poc a poc retorna el final de la seva relació amb la Sol, les misèries dels amics i companys, la doble moral de la seva antiga família... i també la reminiscència d'altres temps, molt més llunyans, però que han marcat igualment el seu present i sospita que fins i tot els orígens i el destí del seu país. Així es va completant un teixit de personatges que, com en un joc de miralls, van definint un mosaic de culpes i penitències, de somnis i esperances d'una nissaga catalana al llarg del segle XX.

dimecres, 23 de maig del 2007

(165) LA CANCIÓN DE LOS MISIONEROS de JOHN LE CARRÉ (1931). Círculo de lectores. 367 páginas

Cuando un traductor de los servicios de inteligencia británicos descubre que su gobierno es cómplice del expolio de un país africano, sólo puede hacer una cosa: luchar por la vida del país que ama. John Le Carré demuestra con La canción de los misioneros que la utopía es posible, que el amor es el mejor motor para poner en marcha la justicia, y que el único modo de conseguir un futuro mejor es manteniendo viva la esperanza.Intriga, amor y corrupción con un trasfondo de denuncia contra la terrible situación que atraviesan los países africanos.

dimecres, 16 de maig del 2007

(164) LA SANGRE DE LOS INOCENTES de JULIA NAVARRO (1953). Círculo de lectores. 778 páginas

"Soy espía y tengo miedo". Así empieza la crónica que escribe Fray Julián, notario de la Inquisición, cuando recibe la misión de relatar los enfrentamientos acaecidos en Montsegur (Francia) a mediados del siglo XIII.
Las luchas de poder entre los cátaros y el control que, en nombre de la fe, lleva la Inquisición, propiciarán que la crónica del fraile sea un valioso tesoro a descubrir. Su última frase - "algún día, alguien vengará la sangre de los inocentes"- se convertirá en un enigma a descifrar de generación en generación.
Siglos después, poco antes de iniciarse la Segunda Guerra Mundial, el conde d'Amis, descendiente de una de las grandes familias cátaras, recibirá como legado la crónica de Fray Julián.
Una fascinante trama llena de meandros, pistas falsas y enigmas, salpican esta brutal novela de Julia Navarro, una ambiciosa aventura escrita sin concesiones, llena de víctimas y verdugos en la que nadie ni nada es lo que parece.

dimecres, 9 de maig del 2007

(163) CUENTOS PARA PENSAR de JORGE BUCAY (1949). RBA. 187 páginas


Jorge Bucay nos ofrece estas historias, fruto de su propia inventiva. Su objetivo es crear un vínculo con el lector en el que el cuento se convierta en un lazo único con el escritor. Bucay ante todo hace una apología de la solidez y la fiabilidad de la indiscutible mirada del sentido común.

dimecres, 2 de maig del 2007

(162) EL PEDESTAL DE LAS ESTATUAS de ANTONIO GALA (1936). Planeta. 539 páginas

El descubrimiento de unos cuadernos desconocidos de Antonio Pérez, el secretario de Felipe II, permite desvelar la Historia oculta de aquellos años en España. El propio secretario reconoce, en sus últimos días, que continúa con vida gracias al arcón donde guarda copia de documentos, legajos, cartas y toda clase de pruebas que implican en asesinatos y siniestras estrategias a la monarquía, a la Iglesia y a casi toda la nobleza, desde los Reyes Católicos hasta Carlos V y su enigmático heredero. Es la confesión total de Antonio Pérez, el más temido verdugo del poder, que terminó siendo víctima de sí mismo.

diumenge, 29 d’abril del 2007

(161) DÉJAME QUE TE CUENTE de JORGE BUCAY (1949). RBA. 303 páginas

Demián es un muchacho curioso e inquieto que desea saber más sobre sí mismo. Esta búsqueda le conduce hasta Jorge, el Gordo, un psicoanalista muy peculiar que le ayuda a enfrentarse a la vida y a encontrar las respuestas que está bsucando con un método muy personal: cada día le explica un cuento. Son cuentos clásicos, modernos o popularres, reinventados por el psicoanalista para ayudar a su joven amigo a resolver sus dudas. Historias que a todos nos pueden servir para entendernos mejor a nosotros mismos, nuestras relaciones y nuestros miedos.

dissabte, 21 d’abril del 2007

(160) CONTRASEÑAS ÍNTIMAS de FERNANDO OLMEDA (1962) Algaida. 342 páginas

A principios de los años 80, Tobías Polo - que desde niño quedó al cuidado de su hermano Buenaventura, guardia civil destinado en el País Vasco- termina los estudios de periodismo y regresa a su tierra natal para trabajar en una emisora de radio. En un país en pleno proceso de cambio, la relación entre los dos hermanos irá evolucionadno entre el azote terrorista, el incesante ruido de sables y los compases de la movida. Por diferentes razones, ambos tendrán en su mano las claves de un inminente golpe militar.

Audaz mezcla de memoria e historia, de ficción y realidad, Fernando Olmeda ha novelado en Contraseñas íntimas algunos de los episodios más apasionantes y controvertidos de nuestra historia reciente.