VÍDEOS..., MÚSICA..., RELATS PERSONALS..., I PRINCIPALMENT... LLIBRES

divendres, 26 d’octubre del 2007

(183) L'ODISSEA d'HOMERO (segle VIII aC). La Magrana. 475 pàgines


"Conta'm Musa, les accions d'aquell home astut, que va anar errant durant molt de temps, després d'haber destruït la sagrada ciutadella de Troia. Va veure les ciutats de molts homes i en va conèixer la seva manera de ser. Per la mar, ell va patir moltes penalitats en el seu ànim, lluitant per la seva vida i pel retorn dels seus companys. Però ni així els va salvar, tot i que ho desitjava molt, perquè van sucumbir per les seves pròpies follies; infeliços, van menjar les vaques d'Hèlios, el fill d'Hiperíon. Immediatament aquesta deïtat els prengué el dia del retorn. Parla'ns-en a partir de qualsevol episodi, dea, filla de Zeus".

L'Odissea és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer, l'altre és la Ilíada. Està compost de 12.109 hexàmetres distribuïts en 24 cants. Les diferències entre aquestes dues obres han fet pensar a alguns investigadors que l'autor no és el mateix. La Ilíada passa en un breu període de temps en una citat, Troia, mentre que L'Odissea transcorre en un període de temps llarg i en un espai no precisat, la concepció de l'heroi és diferent però totes dues tenen un influix oriental.


L'Odissea descriu el viatge de tornada d'Ulisses, rei d'Ítaca, a la seva pàtria des de la seva sortida de Troia. El trajecte és llarg i penós, i ha de superar durant anys les dificultats que se li presenten a causa de la ira del déu Posidó, mentre la seva esposa, Penèlope, resisteix les pressions dels seus pretendents teixint un tapís durant el dia que desfà a la nit i espera, amb el seu fill Telèmac, el retorn d'Ulisses.

dissabte, 20 d’octubre del 2007

(182) ORLANDO de VIRGINIA WOOLF (1882-1941). Proa. 303 pàgines


"Ell -perquè no hi podia haver cap dubte sobre el seu sexe, per bé que la moda de de l'època el disfressava en certa manera- es dedicava a llescar el cap d'un moro penjat a la viga travessera".
Així comença aquesta novel.la, una biografia imaginària i un viatge per la història. El protagonista no solament viu amb intensitat una dilatada etapa que va des de lèpoca elisabetiana (segle XVI) fins als temps actuals, sinó que a mitja novel·la es transforma misteriosament en una dona i esdevé la protagonista d'aquesta narració fantàstica.

Amb un gran desplegament poètic i imatges fascinants, Virginia Woolf construeix una esplèndida novel.la plena d'ambigüitats, sobre els sentiments i el sexe, inspirada en alguns passatges de la vida de Vita Sackville-West, escriptora i amiga de Virginia Woolf.

dissabte, 6 d’octubre del 2007

(181) ANNA KARÈNINA (r2) de LEV TOLSTÓI (1828-1910). Proa. 877 pàgines


Amb Anna Karènina, Tolstoi aconsegueix la més contundent expressió literària de la passió amorosa i reflecteix els seus dubtes davant d'una societat refinada però incapaç d'evolucionar.

La novel.la descriu, amb una gran penetració psicològica, la tràgica història d'una jove aristòcrata que, després de vuit anys de matrimoni, descobreix l'autèntic amor en un oficial de l'exèrcit.

dimecres, 3 d’octubre del 2007

(180) PALLASSOS I MONSTRES de ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL (1965). La Campana. 253 pàgines


La història tragicòmica de vuit dictadors africans: Idi Amin Dada (Uganda), Bokassa (República Centreafricana), Banda (Malawi), Mobutu Sese Seko (Zaire), Sékou Touré (Guinea-Bissau), Haile Selassie (Etiòpia), Macías (Guinea Equatorial) i Obiang (Guinea Equatorial).

A la introducció, l'autor explica de què va el llibre:

Aquesta és la història d'uns homes mediocres. Eren uns ignorants i es van investir mestres. Eren uns covards i es van fer passar per herois. Eren insignificants i es van creure déus. És la història d'un grapat de dictadors africans.


Aquests homes es van presentar davant dels seus i de tot el món com a éssers d'excepcionals qualitats. En justa correspondència amb els seus suposats mèrits, es van atorgar títols altisonants, com ara Líder d'Acer, Miracle Únic o Senyor de les Bèsties de la Terra i de l'Aigua. Es van fer portar en cadira gestatòria. Van obligar tot un poble a dirigir-los pregàries. Van penjar els seus retrats en escoles, esglèsies, tavernes i burdells. Van donar el seu nom a carrers i universitats, i també a illes i llacs.


Res no era impossible per a aquests individus: podien traslladar la capital del seu país al seu poblat o dipositar el tresor del banc nacional als soterranis de casa seva. Eren capaços de fer que una bruixa presidís una sessió parlamentària o de proposar matrimoni a altres caps d'estat. Mentre que els seus països només eren coneguts perquè ocupaven els últims llocs en el rànquing de desenvolupament mundial, ells es proclamaven emperadors d'imperis fantasmagòrics. Qualsevol caprici es convertia en realitat per obra de la seva voluntat.

Eren mediocres, però també eren monstres. I en el monstre, l'extravagància és inseparable de l'espant. Els seus súbdits van conèixer tot l'espectre dels horrors. Els mostres podien espoliar, torturar i matar tan com ho desitgessin. Mai, enlloc, les galeries dels pallassos cruels i dels dèspotes risibles s'han fusionat amb tanta brutalitat.