Ramiro Pinilla nació en Bilbao en 1923. En 1960 ganó el Premio Nadal y en 1961 el Premio Nacional de la Crítica con la novela Las ciegas hormigas, mientras que en 1971 fue finalista del Premio Planeta con Seno. De este periodo, en el que el Pinilla publicó sus obras, son los libros Recuerda, oh recuerda (1974), Primeras historias de la guerra interminable (1977), La gran guerra de Doña Toda (1978), Andanzas de Txiqui Baskardo (1980), Quince años (1990) y Huesos (1997). Pinilla volvió al mercado editorial con la trilogía Verdes valles, colinas rojas, compuesta por las novelas La tierra convulsa, Los cuerpos desnudos y la galardonada Las cenizas del hierro. Esta trilogía ha merecido ya el Premio Euskadi 2005 y el Premio Nacional de la Crítica en el mismo año y el Premio Nacional de Narrativa 2006.
La higuera (2006). Corren tiempos convulsos en el País Vasco y la guerra civil se cobra su precio en vidas. Los jóvenes de la Falange patrullan Getxo y otros pueblos de la zona en busca de rojos separatistas, dejando tras de sí un rastro de muerte y dolor.
En Junio de 1937, un extraño personaje hace su aparición en la vega de Fadura: un joven ataviado con la camisa de la Falange pasa dia y noche sentado en una silla, con la vista clavada en los yerbajos, sin hablar con nadie y sin prestar atención más que a un esqueje de higuera que poco a poco irá echando raices.
Así pasarán los años, y el joven, al que todos acabarán llamando Chumbo, se conviertirá en parte del paisaje, foco de peregrinación, figura inquietante y venerada, ciego al mundo que transcurre más allá, preocupado sólo por su higuera, ensimismado y silencioso.
Treinta años después, cuando el Ayuntamiento pretende construir un instituto de esnseñanza secundaria en la vega de Fadura, se descubrirá que el terreno es propiedad del Chumbo, a quien se le concedió una vez finalizada la contienda.
Pese a los reiterados intentos del consistorio para separar al hombre de la higuera, éste permanecerá impasible, negándose a abandonarla.
divendres, 30 de novembre del 2007
divendres, 23 de novembre del 2007
(187) LA DIVINA COMÈDIA de DANTE ALIGHIERI (1265-1321). Quaderns Crema. 632 pàgines
Traducció de Josep Maria de Sagarra.
Dante Alighieri va tenir un paper destacat com a diplomàtic i polític a Florència, la seva ciutat natal, on va conèixer a Beatriu que l'inspirà en la seva obra. Donà suport al bàndol blanc dels güelfs en la guerra que mantenien contra el bàndol negre, raó per la qual fou reprimit i obligat a exiliar-se amb la victòria d'aquests últims, el 1302. Vagà per diverses ciutats italianes i, desenganyat, oblidà la política florentina i començà a escriure La Divina Comèdia, dividida en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. S'establí a Verona i finalment a Ravenna, on acabà l'última part de La Divina Comèdia l'any de la seva mort.
La primera part dels més de 14.000 versos que componen La Divina Comèdia correspon a l'Infern i consta de 34 cants, a diferència de les altres dues parts que en tenen 33. Dante, protagonista de l'obra, vol retrobar-se amb la seva estimada Beatriu, morta, que és al Paradís. Per arribar-hi haurà de fer un llarg recorregut, passant primer per l'Infern i després pel Purgatori. Dante -a qui acompanya el seu gran mestre, el poeta Virgili- ens mostra en aquesta primera part un Infern format per nou cercles decreixents, en forma d'embut, en els quals hi ha els pecadors. Al final de tot trobem l'entrada al Purgatori.
La segona part trancorre pel Purgatori, camí transitori que li permetrà accedir al Paradís. Acompanyat novament per Virgili, Dante recorrerà les set cornises que constitueixen la muntanya del Purgatori i que es corresponen amb els set pecats capitals, en aquest ordre: Supèrbia, Enveja, Ira, Peresa, Avarícia, Gola i Luxúria. Al final del trajecte, Virgili s'acomiada de Dante, que entrarà al Paradís terrenal guiat per Beatriu.
A la tercera part, Dante arriba al Paradís. Beatriu li explica l'ordre de l'univers i el guia pels nou cels que envolten la terra. Dante va descobrint quines ànimes hi ha en cada un dels cels, en un camí ascendent: els qui no van guardar fe als seus vots (Lluna), els qui van fer bé per tenir glòria (Mercuri), els amants (Venus), els savis (Sol), els herois (Mart), els jutges (Júpiter, les ànimes contemplatives (Saturn) i els àngels (estels fixos), fins arribar al novè cel, motor dels altres.
Quant a la mètrica, l'obra està feta en tercets encadenats. És a dir, cada estrofa està formada per tres versos d'onze síl.labes. Rimen el primer amb el tercer i el segon vers amb el primer i tercer de l'estrofa següent, d'aquí el nom d'encadenats. L'estructura és:
ABA BCB CDC DED ...
Dante Alighieri va tenir un paper destacat com a diplomàtic i polític a Florència, la seva ciutat natal, on va conèixer a Beatriu que l'inspirà en la seva obra. Donà suport al bàndol blanc dels güelfs en la guerra que mantenien contra el bàndol negre, raó per la qual fou reprimit i obligat a exiliar-se amb la victòria d'aquests últims, el 1302. Vagà per diverses ciutats italianes i, desenganyat, oblidà la política florentina i començà a escriure La Divina Comèdia, dividida en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. S'establí a Verona i finalment a Ravenna, on acabà l'última part de La Divina Comèdia l'any de la seva mort.
La primera part dels més de 14.000 versos que componen La Divina Comèdia correspon a l'Infern i consta de 34 cants, a diferència de les altres dues parts que en tenen 33. Dante, protagonista de l'obra, vol retrobar-se amb la seva estimada Beatriu, morta, que és al Paradís. Per arribar-hi haurà de fer un llarg recorregut, passant primer per l'Infern i després pel Purgatori. Dante -a qui acompanya el seu gran mestre, el poeta Virgili- ens mostra en aquesta primera part un Infern format per nou cercles decreixents, en forma d'embut, en els quals hi ha els pecadors. Al final de tot trobem l'entrada al Purgatori.
La segona part trancorre pel Purgatori, camí transitori que li permetrà accedir al Paradís. Acompanyat novament per Virgili, Dante recorrerà les set cornises que constitueixen la muntanya del Purgatori i que es corresponen amb els set pecats capitals, en aquest ordre: Supèrbia, Enveja, Ira, Peresa, Avarícia, Gola i Luxúria. Al final del trajecte, Virgili s'acomiada de Dante, que entrarà al Paradís terrenal guiat per Beatriu.
A la tercera part, Dante arriba al Paradís. Beatriu li explica l'ordre de l'univers i el guia pels nou cels que envolten la terra. Dante va descobrint quines ànimes hi ha en cada un dels cels, en un camí ascendent: els qui no van guardar fe als seus vots (Lluna), els qui van fer bé per tenir glòria (Mercuri), els amants (Venus), els savis (Sol), els herois (Mart), els jutges (Júpiter, les ànimes contemplatives (Saturn) i els àngels (estels fixos), fins arribar al novè cel, motor dels altres.
Quant a la mètrica, l'obra està feta en tercets encadenats. És a dir, cada estrofa està formada per tres versos d'onze síl.labes. Rimen el primer amb el tercer i el segon vers amb el primer i tercer de l'estrofa següent, d'aquí el nom d'encadenats. L'estructura és:
ABA BCB CDC DED ...
divendres, 16 de novembre del 2007
(186) LA ILÍADA de HOMERO (siglo VIII aC). Biblioteca Edaf. 495 páginas
¡Canta, Diosa, la cólera de Aquiles, hijo de Peleo, funesta para los griegos y causa para ellos de males sin cuento, llevándose al Hades a muchas almas de héroes valerosos, cuyos cuerpos fueron pasto de los perros y rapiña de las aves, desde el dia en que, por la voluntad de Zeus, disputaron el Atrida, rey de hombres, y el divino Aquiles, separándose luego!.
Así comienza la Ilíada, el poema más antiguo escrito de la literatura occidental. Junto a la Odisea, está atribuido al poeta griego Homero. Las dos obras están compuestas en hexámetros y cada una de ellas consta de 24 cantos.
La Ilíada narra los acontecimientos ocurridos durante 51 días en el décimo y último año de la Guerra de Troya (Ilión en griego).
Helena (imagen de la derecha), la mujer más bella del mundo y esposa de Menelao, rey de Esparta, es raptada por Paris, hijo de Príamo, rey de Troya y este hecho provoca la Guerra de Troya.
Esta guerra es la figura central de los dos grandes poemas homéricos y más tarde, el romano Virgilio también la tomará como punto de partida de su obra más importante, La Eneida.
divendres, 9 de novembre del 2007
(185) L'ENEIDA de VIRGILIO (70 aC-19 aC). Empúries. 381 pàgines
Publi Virgili Maró va estudiar a Milà i a Roma, on va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques o Èglogues, deu petits poemes de tema pastoril, els primers d'aquestes característiques escrits en llatí. Posteriorment, escriguè les Geòrgiques, on mostrà el seu amor per la natura i la vida rural i L'Eneida, l'obra més ambiciosa, a la qual dedicà els darrers onze anys de la seva vida i que deixà inacabada.
Poques obres han tingut en la cultura occidental un reconeixement tan unànime i continuat com L'Eneida de Virgili. Durant l'època de l'Imperi romà, Virgili era considerat arreu com el poeta més gran que havia donat Roma. El text de L'Eneida era memoritzat pels estudiants i comentat a les classes de retòrica. Durant l'edat mitjana, el prestigi de Virgili es mantè íntegre i la seva obra ocupà un lloc privilegiat en els escriptoris dels monastirs medievals i tingué una presència continuada a les aules. L'aureola de Virgili en època medieval culmina amb la seva presència en l'obra de Dante fents de guia a l'autor de La Divina Comèdia a l'Infern i al Pulgatori. Durant el Renaixement fou considerat pels seus principals representants com el model acabat d'humanisme i venerat com a mestre indiscutible. El Classicisme trobà en Virgili una font d'inspiració per a les seves obres literàries, plàstiques i escèniques.
L'Eneida és un poema èpic. Consta de 9896 hexàmetres i recull la llegenda grega dels viatges d'Enees, príncep troià fill d'Anquises i d'Afrodita, i d'un grup de supervivents de la destrucció de Troia, que es dirigeixen cap al Laci per fundar-hi una nova ciutat. És l'epopeia nacional: ennobleix l'origen de Roma, en lloa les virtuts i glorifica la família Júlia.
L'argument de L'Eneida es reparteix en dotze cants, o llibres. Els sis primers contenen els trànguls dels troians fins a la seva arribada al Laci i l'acció es desenvolupa en diversos indrets de la Mediterrània. Fent un paral.lelisme amb les obres d'Homer, han estat anomenats "l'Odissea virgiliana". Els sis darrers transcorren en terra ferma. El predomini de les escenes de combat i la correspondència entre Aquil.les, Hèctor, Helena i Príam d'una banda, i Enees, Turn, Lavínia i Llatí d'una altra, han fet que aquests sis llebres fossin anomenats "la Ilíada virgiliana".
dijous, 1 de novembre del 2007
(184) DIARIO de ANA FRANK (1929-1945). Círculo de Lectores. 302 páginas
Edición de Otto H. Frank y Mirjam Pressler.
Tras la invasión de Holanda, los Frank, comerciantes judíos alemanes emigrados a Amsterdam en 1933, se ocultaron de la Gestapo en una buhardilla anexa al edificio donde el padre de Ana tenía sus oficinas. Eran ocho personas y permanecieron recluidas desde junio de 1942 hasta agosto de 1944, fecha en que fueron detenidos y enviados a campos de concentración. En ese lugar y en las más precarias condiciones, Ana, a la sazón una niña de trece años, escribió su estremecedor Diario: un testimonio único en su género sobre el horror y la barbarie nazi, y sobre los sentimientos y experiencias de la propia Ana y sus acompañantes. Ana murió en el campo de Bergen-Belsen en marzo de 1945.
Ana Frank escribió su diario entre el 12 de Junio de 1942 y el 1 de Agosto de 1944. Es un diario en forma de cartas que inicialmente escribió para sí, hasta que en la primavera de 1944 oyó por la radio un discurso del ministro de educación holandés en el exilio. Éste decia que cuando acabara la guerra se habrian de compilar y publicar todos los escritos que testificaran los sufrimientos del pueblo holandés durante la ocupación alemana. Uno de los ejemplos que nombró fueron los diarios. Impresionada por el discurso, Ana Frank decidió publicar un libro después de la guerra, para lo cual su diario serviría de base.
Empezó a reelaborar y pasar a limpio los apuntes que habia hecho hasta ese momento, corrigiendo algunos párrafos, eliminando otros que considerabapoco interesantes y añadiendo datos rescatados de la memoria. Al mismo tiempo siguió escribiendo su diario original. Sus últimas anotaciones datan del 1 de Agosto de 1944. el 4 de Agosto, los alemanes irrumpieron en la casa y detuvieron a na Frank y a su familia.
El mismo dia de la detención, Miep Gies y Bep Voskuijl, dos protectores de la familia Frank, pusieron a buen recaudo los textos de na. Miep Gies los guardó en su escritorio y los entregó sin leerlos a Otto Frank, el padre de Ana, cuando se supo con certeza que Ana ya nunca regresaría.
Tras largas cavilaciones, Otto Frank decidió llevar a efecto el deseo de su hija, publicando un libro basado en sus apuntes. Tomando como base la versión original y la versión abreviada y corregida por ella misma, elaboró una tercera versión, también abreviada: visto que el diario pasaría a formar parte de una colección, la editorial impuso ciertas limitaciones a su extensión.
Cuando en 1947 se publicó el libro, en la literatura no se acostumbraba a tratar temas sexuales con tanta libertad, y menos aún en los libros para jóvenes. Otro motivo importante por el cual no se incluyeron determinados párrafos o ciertas formulaciones, es que Otto Frank queria respetar la memoria de su mujer y de los otros integrantes escondidos en la "Casa de atrás". Y es que Ana, que tenia entre trece y quince años cuando escribió su diario, expresó en él abiertamente sus antipatías e irritaciones, del mismo modo que sus simpatías.
En 1986, seis años después de la muerte de Otto Frank, el Instituto holandes de documentación de guerra (RIOD) publicó una versión crítica de la totalidad de los textos de Ana. Esta nueva versión estuvo a cargo de la escritora y traductora alemana Mirjam Pressler y ha servido de punto de partida para la presente edición traducida directamente del neerlandes por Diego Puls.
En la parte central del libro hay 16 paginas con fotografias de diversos momentos de la vida de Ana y su familia, del diario original, del edificio que les sirvió de refugio...
(Article de Wiquipedia en català)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)