(187) LA DIVINA COMÈDIA de DANTE ALIGHIERI (1265-1321). Quaderns Crema. 632 pàgines

Traducció de Josep Maria de Sagarra.

Dante Alighieri va tenir un paper destacat com a diplomàtic i polític a Florència, la seva ciutat natal, on va conèixer a Beatriu que l'inspirà en la seva obra. Donà suport al bàndol blanc dels güelfs en la guerra que mantenien contra el bàndol negre, raó per la qual fou reprimit i obligat a exiliar-se amb la victòria d'aquests últims, el 1302. Vagà per diverses ciutats italianes i, desenganyat, oblidà la política florentina i començà a escriure La Divina Comèdia, dividida en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. S'establí a Verona i finalment a Ravenna, on acabà l'última part de La Divina Comèdia l'any de la seva mort.

La primera part dels més de 14.000 versos que componen La Divina Comèdia correspon a l'Infern i consta de 34 cants, a diferència de les altres dues parts que en tenen 33. Dante, protagonista de l'obra, vol retrobar-se amb la seva estimada Beatriu, morta, que és al Paradís. Per arribar-hi haurà de fer un llarg recorregut, passant primer per l'Infern i després pel Purgatori. Dante -a qui acompanya el seu gran mestre, el poeta Virgili- ens mostra en aquesta primera part un Infern format per nou cercles decreixents, en forma d'embut, en els quals hi ha els pecadors. Al final de tot trobem l'entrada al Purgatori.


La segona part trancorre pel Purgatori, camí transitori que li permetrà accedir al Paradís. Acompanyat novament per Virgili, Dante recorrerà les set cornises que constitueixen la muntanya del Purgatori i que es corresponen amb els set pecats capitals, en aquest ordre: Supèrbia, Enveja, Ira, Peresa, Avarícia, Gola i Luxúria. Al final del trajecte, Virgili s'acomiada de Dante, que entrarà al Paradís terrenal guiat per Beatriu.

A la tercera part, Dante arriba al Paradís. Beatriu li explica l'ordre de l'univers i el guia pels nou cels que envolten la terra. Dante va descobrint quines ànimes hi ha en cada un dels cels, en un camí ascendent: els qui no van guardar fe als seus vots (Lluna), els qui van fer bé per tenir glòria (Mercuri), els amants (Venus), els savis (Sol), els herois (Mart), els jutges (Júpiter, les ànimes contemplatives (Saturn) i els àngels (estels fixos), fins arribar al novè cel, motor dels altres.

Quant a la mètrica, l'obra està feta en tercets encadenats. És a dir, cada estrofa està formada per tres versos d'onze síl.labes. Rimen el primer amb el tercer i el segon vers amb el primer i tercer de l'estrofa següent, d'aquí el nom d'encadenats. L'estructura és:
ABA BCB CDC DED ...

(186) LA ILÍADA de HOMERO (siglo VIII aC). Biblioteca Edaf. 495 páginas

¡Canta, Diosa, la cólera de Aquiles, hijo de Peleo, funesta para los griegos y causa para ellos de males sin cuento, llevándose al Hades a muchas almas de héroes valerosos, cuyos cuerpos fueron pasto de los perros y rapiña de las aves, desde el dia en que, por la voluntad de Zeus, disputaron el Atrida, rey de hombres, y el divino Aquiles, separándose luego!.

Así comienza la Ilíada, el poema más antiguo escrito de la literatura occidental. Junto a la Odisea, está atribuido al poeta griego Homero. Las dos obras están compuestas en hexámetros y cada una de ellas consta de 24 cantos.

La Ilíada narra los acontecimientos ocurridos durante 51 días en el décimo y último año de la Guerra de Troya (Ilión en griego).

Helena (imagen de la derecha), la mujer más bella del mundo y esposa de Menelao, rey de Esparta, es raptada por Paris, hijo de Príamo, rey de Troya y este hecho provoca la Guerra de Troya.

Esta guerra es la figura central de los dos grandes poemas homéricos y más tarde, el romano Virgilio también la tomará como punto de partida de su obra más importante, La Eneida.

(185) L'ENEIDA de VIRGILIO (70 aC-19 aC). Empúries. 381 pàgines

Publi Virgili Maró va estudiar a Milà i a Roma, on va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques o Èglogues, deu petits poemes de tema pastoril, els primers d'aquestes característiques escrits en llatí. Posteriorment, escriguè les Geòrgiques, on mostrà el seu amor per la natura i la vida rural i L'Eneida, l'obra més ambiciosa, a la qual dedicà els darrers onze anys de la seva vida i que deixà inacabada.

Poques obres han tingut en la cultura occidental un reconeixement tan unànime i continuat com L'Eneida de Virgili. Durant l'època de l'Imperi romà, Virgili era considerat arreu com el poeta més gran que havia donat Roma. El text de L'Eneida era memoritzat pels estudiants i comentat a les classes de retòrica. Durant l'edat mitjana, el prestigi de Virgili es mantè íntegre i la seva obra ocupà un lloc privilegiat en els escriptoris dels monastirs medievals i tingué una presència continuada a les aules. L'aureola de Virgili en època medieval culmina amb la seva presència en l'obra de Dante fents de guia a l'autor de La Divina Comèdia a l'Infern i al Pulgatori. Durant el Renaixement fou considerat pels seus principals representants com el model acabat d'humanisme i venerat com a mestre indiscutible. El Classicisme trobà en Virgili una font d'inspiració per a les seves obres literàries, plàstiques i escèniques.

L'Eneida és un poema èpic. Consta de 9896 hexàmetres i recull la llegenda grega dels viatges d'Enees, príncep troià fill d'Anquises i d'Afrodita, i d'un grup de supervivents de la destrucció de Troia, que es dirigeixen cap al Laci per fundar-hi una nova ciutat. És l'epopeia nacional: ennobleix l'origen de Roma, en lloa les virtuts i glorifica la família Júlia.

L'argument de L'Eneida es reparteix en dotze cants, o llibres. Els sis primers contenen els trànguls dels troians fins a la seva arribada al Laci i l'acció es desenvolupa en diversos indrets de la Mediterrània. Fent un paral.lelisme amb les obres d'Homer, han estat anomenats "l'Odissea virgiliana". Els sis darrers transcorren en terra ferma. El predomini de les escenes de combat i la correspondència entre Aquil.les, Hèctor, Helena i Príam d'una banda, i Enees, Turn, Lavínia i Llatí d'una altra, han fet que aquests sis llebres fossin anomenats "la Ilíada virgiliana".

(184) DIARIO de ANA FRANK (1929-1945). Círculo de Lectores. 302 páginas

Edición de Otto H. Frank y Mirjam Pressler.

Tras la invasión de Holanda, los Frank, comerciantes judíos alemanes emigrados a Amsterdam en 1933, se ocultaron de la Gestapo en una buhardilla anexa al edificio donde el padre de Ana tenía sus oficinas. Eran ocho personas y permanecieron recluidas desde junio de 1942 hasta agosto de 1944, fecha en que fueron detenidos y enviados a campos de concentración. En ese lugar y en las más precarias condiciones, Ana, a la sazón una niña de trece años, escribió su estremecedor Diario: un testimonio único en su género sobre el horror y la barbarie nazi, y sobre los sentimientos y experiencias de la propia Ana y sus acompañantes. Ana murió en el campo de Bergen-Belsen en marzo de 1945.

Ana Frank escribió su diario entre el 12 de Junio de 1942 y el 1 de Agosto de 1944. Es un diario en forma de cartas que inicialmente escribió para sí, hasta que en la primavera de 1944 oyó por la radio un discurso del ministro de educación holandés en el exilio. Éste decia que cuando acabara la guerra se habrian de compilar y publicar todos los escritos que testificaran los sufrimientos del pueblo holandés durante la ocupación alemana. Uno de los ejemplos que nombró fueron los diarios. Impresionada por el discurso, Ana Frank decidió publicar un libro después de la guerra, para lo cual su diario serviría de base.

Empezó a reelaborar y pasar a limpio los apuntes que habia hecho hasta ese momento, corrigiendo algunos párrafos, eliminando otros que considerabapoco interesantes y añadiendo datos rescatados de la memoria. Al mismo tiempo siguió escribiendo su diario original. Sus últimas anotaciones datan del 1 de Agosto de 1944. el 4 de Agosto, los alemanes irrumpieron en la casa y detuvieron a na Frank y a su familia.

El mismo dia de la detención, Miep Gies y Bep Voskuijl, dos protectores de la familia Frank, pusieron a buen recaudo los textos de na. Miep Gies los guardó en su escritorio y los entregó sin leerlos a Otto Frank, el padre de Ana, cuando se supo con certeza que Ana ya nunca regresaría.

Tras largas cavilaciones, Otto Frank decidió llevar a efecto el deseo de su hija, publicando un libro basado en sus apuntes. Tomando como base la versión original y la versión abreviada y corregida por ella misma, elaboró una tercera versión, también abreviada: visto que el diario pasaría a formar parte de una colección, la editorial impuso ciertas limitaciones a su extensión.

Cuando en 1947 se publicó el libro, en la literatura no se acostumbraba a tratar temas sexuales con tanta libertad, y menos aún en los libros para jóvenes. Otro motivo importante por el cual no se incluyeron determinados párrafos o ciertas formulaciones, es que Otto Frank queria respetar la memoria de su mujer y de los otros integrantes escondidos en la "Casa de atrás". Y es que Ana, que tenia entre trece y quince años cuando escribió su diario, expresó en él abiertamente sus antipatías e irritaciones, del mismo modo que sus simpatías.

En 1986, seis años después de la muerte de Otto Frank, el Instituto holandes de documentación de guerra (RIOD) publicó una versión crítica de la totalidad de los textos de Ana. Esta nueva versión estuvo a cargo de la escritora y traductora alemana Mirjam Pressler y ha servido de punto de partida para la presente edición traducida directamente del neerlandes por Diego Puls.

En la parte central del libro hay 16 paginas con fotografias de diversos momentos de la vida de Ana y su familia, del diario original, del edificio que les sirvió de refugio...
(Article de Wiquipedia en català)

(183) L'ODISSEA d'HOMERO (segle VIII aC). La Magrana. 475 pàgines

"Conta'm Musa, les accions d'aquell home astut, que va anar errant durant molt de temps, després d'haber destruït la sagrada ciutadella de Troia. Va veure les ciutats de molts homes i en va conèixer la seva manera de ser. Per la mar, ell va patir moltes penalitats en el seu ànim, lluitant per la seva vida i pel retorn dels seus companys. Però ni així els va salvar, tot i que ho desitjava molt, perquè van sucumbir per les seves pròpies follies; infeliços, van menjar les vaques d'Hèlios, el fill d'Hiperíon. Immediatament aquesta deïtat els prengué el dia del retorn. Parla'ns-en a partir de qualsevol episodi, dea, filla de Zeus".

L'Odissea és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer, l'altre és la Ilíada. Està compost de 12.109 hexàmetres distribuïts en 24 cants. Les diferències entre aquestes dues obres han fet pensar a alguns investigadors que l'autor no és el mateix. La Ilíada passa en un breu període de temps en una citat, Troia, mentre que L'Odissea transcorre en un període de temps llarg i en un espai no precisat, la concepció de l'heroi és diferent però totes dues tenen un influix oriental.

L'Odissea descriu el viatge de tornada d'Ulisses, rei d'Ítaca, a la seva pàtria des de la seva sortida de Troia. El trajecte és llarg i penós, i ha de superar durant anys les dificultats que se li presenten a causa de la ira del déu Posidó, mentre la seva esposa, Penèlope, resisteix les pressions dels seus pretendents teixint un tapís durant el dia que desfà a la nit i espera, amb el seu fill Telèmac, el retorn d'Ulisses.

(182) ORLANDO de VIRGINIA WOOLF (1882-1941). Proa. 303 pàgines

"Ell -perquè no hi podia haver cap dubte sobre el seu sexe, per bé que la moda de de l'època el disfressava en certa manera- es dedicava a llescar el cap d'un moro penjat a la viga travessera".

Així comença aquesta novel.la, una biografia imaginària i un viatge per la història. El protagonista no solament viu amb intensitat una dilatada etapa que va des de lèpoca elisabetiana (segle XVI) fins als temps actuals, sinó que a mitja novel·la es transforma misteriosament en una dona i esdevé la protagonista d'aquesta narració fantàstica.

Amb un gran desplegament poètic i imatges fascinants, Virginia Woolf construeix una esplèndida novel.la plena d'ambigüitats, sobre els sentiments i el sexe, inspirada en alguns passatges de la vida de Vita Sackville-West, escriptora i amiga de Virginia Woolf.

(181) ANNA KARÈNINA (r2) de LEV TOLSTÓI (1828-1910). Proa. 877 pàgines

Amb Anna Karènina, Tolstoi aconsegueix la més contundent expressió literària de la passió amorosa i reflecteix els seus dubtes davant d'una societat refinada però incapaç d'evolucionar.

La novel.la descriu, amb una gran penetració psicològica, la tràgica història d'una jove aristòcrata que, després de vuit anys de matrimoni, descobreix l'autèntic amor en un oficial de l'exèrcit.

(180) PALLASSOS I MONSTRES de ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL (1965). La Campana. 253 pàgines

La història tragicòmica de vuit dictadors africans: Idi Amin Dada (Uganda), Bokassa (República Centreafricana), Banda (Malawi), Mobutu Sese Seko (Zaire), Sékou Touré (Guinea-Bissau), Haile Selassie (Etiòpia), Macías (Guinea Equatorial) i Obiang (Guinea Equatorial).

A la introducció, l'autor explica de què va el llibre:

Aquesta és la història d'uns homes mediocres. Eren uns ignorants i es van investir mestres. Eren uns covards i es van fer passar per herois. Eren insignificants i es van creure déus. És la història d'un grapat de dictadors africans.

Aquests homes es van presentar davant dels seus i de tot el món com a éssers d'excepcionals qualitats. En justa correspondència amb els seus suposats mèrits, es van atorgar títols altisonants, com ara Líder d'Acer, Miracle Únic o Senyor de les Bèsties de la Terra i de l'Aigua. Es van fer portar en cadira gestatòria. Van obligar tot un poble a dirigir-los pregàries. Van penjar els seus retrats en escoles, esglèsies, tavernes i burdells. Van donar el seu nom a carrers i universitats, i també a illes i llacs.

Res no era impossible per a aquests individus: podien traslladar la capital del seu país al seu poblat o dipositar el tresor del banc nacional als soterranis de casa seva. Eren capaços de fer que una bruixa presidís una sessió parlamentària o de proposar matrimoni a altres caps d'estat. Mentre que els seus països només eren coneguts perquè ocupaven els últims llocs en el rànquing de desenvolupament mundial, ells es proclamaven emperadors d'imperis fantasmagòrics. Qualsevol caprici es convertia en realitat per obra de la seva voluntat.

Eren mediocres, però també eren monstres. I en el monstre, l'extravagància és inseparable de l'espant. Els seus súbdits van conèixer tot l'espectre dels horrors. Els mostres podien espoliar, torturar i matar tan com ho desitgessin. Mai, enlloc, les galeries dels pallassos cruels i dels dèspotes risibles s'han fusionat amb tanta brutalitat.

(179) EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES de JOHN BOYNE (1971). Empúries. 206 pàgines

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l'elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s'avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s'alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l'altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sols comprèn que ja no es a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar dels horrors que es viuen a l'altre costat de la tanca.
Actualment, un dels llibres més venuts. Un llibre que es llegeix gairabé d'una tirada.

(178) LA VIDA AMB EN JAN de MARIANNE FREDRIKSSON (1927-2007 ). Edicions 62. 347 pàgines

Explica la relació d'en Jan, un jove investigador en el camp de les cèl·lules mare que torna a Suècia després d'una llarga estada als Estats Units, i l'Angelika, una bonica infermera que treballa en una clínica oncològica.

Com acostuma a passar al principi de qualsevol relació, l'apassionament de l'amor a primera vista encobreix uns caràcters molt diferents. El d'en Jan és marcadament científic i racional, fet que li dóna reconeixement i èxits professionals. L'Angelika, en canvi, és una dona molt intuïtiva, dotada d'una aguda sensibilitat. I mentre la passió visceral i la por a predre a l'altre els manté units, les discussions contínues apunten a una causa més profunda que la mera diferència de caràcters. Així, quan coneixen les respectives famílies, l'origen dels seus conflictes interiors sembla que surt a la llum, i troben el camí que els ha de portar a un vincle més estable i durador. Tot i amb això, les pulsions irracionals que es troben més enllà de la voluntat desencadenaran una crisi que els portarà a un desenllaç del tot inesperat.

(177) VIVIR PARA CONTARLA de GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ (1927-2014 ). Círculo de Lectores. 579 páginas

La vida no es la que uno vivió, sino la que uno recuerda y cómo la recuerda para contarla". GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ.

Resumen que aparece en la contraportada del libro:

"Vivir para contarla es probablemente, el libro más esperado de la década, compendio y recreación de un tiempo crucial en la vida de Gabriel García Márquez. En este apasionante relato, el premio Nobel colombiano ofrece la memoria de sus años de infancia y juventud, aquellos en los que se fundaria el imaginario que, con el tiempo, daría lugar a algunos de lo relatos y novelas fundamentales en la literatura en lengua española del siglo XX.
Estamos ante la novela de una vida, a través de cuyas páginas García Márquez va descubriendo ecos de personajes e historias que han poblado obras como Cien años de soledad, El amor en los tiempos de cólera, El coronel no tiene quien le escriba o Crónica de una muerte anunciada y que convierten Vivir para contarla en una guia de lectura para toda su obra, en acompañante imprescindible para iluminar pasajes inolvidables que, tras la lectura de estas memorias, adquieren una nueva perspectiva"

(176) EL PENÚLTIMO SUEÑO de ÁNGELA BECERRA (1957). Planeta. 488 páginas

Una historia de amor que vence todos los obstáculos, un canto a los sentimientos por encima de los intereses, las normas y los dictado de cada época. Joan Dolgut y Soledad Urdaneta viven su primer amor en un contexto en el que todo los separa: las clases sociales, las costumbres, el dinero... incluso un océano. Sus respectivos hijos tardarán en descubrir el secreto que dominó la vida de sus padres. Entre ellos dará comienzo una historia que entrelazará sentimiento inesperados, pasiones sin resolver, contradicciones, equívocos, espiritualidad y erotismo.

Valoración personal: MUY RECOMENDABLE.

Una advertencia: es de los que enganchan.

Si os interesa ver los comentarios (hay más de cien) de otros lectores podeis enlazar con la web de Casa del Libro:

(175) CRIM I CÀSTIG de FIODOR DOSTOIEVSKI (1821-1881). Proa. 590 pàgines

La novel.la va ser publicada l'any 1866 i està dividida en sis parts i un epíleg.

En un món de misèria desesperada, Raskolnikov es creu per damunt de les lleis humanes i mata una vella i malvada usurera. Les idees individualistes de Raskolnikov, però, cauran vençudes per la moral i l'ambient i el protagonista se sentirà obligat a lliurar-se a la justícia.

Obra de profunda anàlisi psicològica, la pobresa sense esperança i l'opressió social són les veritables protagonistes d'aquesta novel.la, una de les més importants de la literatura russa.

(174) EL RETRAT DE DORIAN GRAY de OSCAR WILDE (1854-1900). Proa. 362 pàgines

El retrat de Dorian Gray és una actualització del mite de Faust. Única novel.la de Wilde, aparegué l'any 1890 en forma de fulletó i es convertí en un manifest del decadentisme moral. S'hi narra la història de Dorian Gray, que ven la seva ànima a canvi de l'eterna joventut. La mort, el pas del temps, l'amor, la venjança, la societat del moment formen part de l'argument d'una història que reflecteix la progressiva decadència d'un personatge a través del quadre que el representa. I es que la imatge que transmet el el retrat que pintà Basil és cada vegada més esgarrifosa.

(173) BEN-HUR de LEWIS WALLACE (1827-1905). Edhasa. 640 páginas

La trama básica se desarrolla entorno a la vida de Judá Ben-Hur en los primeros años de nuestra era. Pese a su amistad con el romano Messala, el antagonismo entre estos personajes y un desafortunado accidente llevan a la acaudalada familia de los Hur a la desgracia. El rico judío fue hecho galeote en tanto que la situación de su madre y hermana queda ignorada. El destino hace que, tras una batalla contra los piratas, Ben-Hur se convierta en el hijo adoptivo del noble romano Quinto Arrio. Sin embargo, un objetivo secreto lo devuelve a Oriente, a Antioquía, donde se cruzarán de nuevo los caminos. Con la ayuda del viejo Simónides y el jeque árabe Ilderim, se enfrenta a Messala y consigue su venganza en una carrera de cuádrigas.
La novela fue escrita en 1880 y en 1959 William Wyler realizó una versión cinematográfica que obtuvo un gran éxito, siendo un clásico del cine de todos los tiempos.

(172) ULISES de JAMES JOYCE (1882-1941). Debolsillo. 976 páginas

Ulises (1922) cuenta lo que les ocurre a dos personajes -Stefhen Dedalus y Leopold Bloom- en Dublín, desde las 8 de la mañana del 4 de junio de 1904 hasta las 2 de la madrugada siguiente.

(171) AL FARO de VIRGINIA WOOLF (1882-1941). Edhasa. 249 páginas

Virginia Woolf explora en Al faro, una novela publicada en 1927, su propio pasado familiar y vuelca aquellos interrogantes que siempre la inquietaron: la razón de la vida, el beneficio o la inutilidad de alcanzar una meta y la inevitable muerte.

(170) EL MÉDICO de NOAH GORDON (1926). Círculo de Lectores. 688 páginas

La novela nos conduce a través de la bárbara Inglaterra del siglo XI, el esplendor de Persia y la edad dorada de las civilizaciones árabe y judía, siguiendo los pasos de Rob Cole, un hombre empeñado en conocer los secretos de la ciencia médica.

(169) ANTOLOGÍA POÉTICA de MIGUEL HERNÁNDEZ (1910-1942). Vicens Vives. 255 páginas

Se incluye en el libro una biografía y una recopilación de poesías de diferentes etapas del poeta.

(168) LAS TRECE ROSAS de JESÚS FERRERO (1952). Siruela. 233 páginas

Son los tiempo de la primera posguerra. Trece mujeres, casi todas menores de edad, son detenidas, juzgadas y ajusticiadas. Tras su muerte, empiezan a ser llamadas Las trece rosas. Así comienza la leyenda que da cuerpo a esta novela, en la que Jesús Ferrero vuelve a sumergirse en las fuentes de las que surgen los mitos, para dar vida a trece conciencias que parecían normales, y que en muchos aspectos lo eran, pero que encarnaron una terrible paradoja: a la vez que dejaron un rastro imborrable, fueron prácticamente borradas de la historia. Huyendo del drama político y el reportaje, Ferrero configura Las trece rosas como una narración para donde la única apuesta cae del lado de la literatura, dando como resultado una novela coral en la que participan por igual la memoria y la imaginación .

(167) ELS MESTRES DE LA REPÚBLICA de RAIMON PORTELL i SALOMÓ MARQUÈS. Ara llibres. 180 pàgines

Quan l'analfabetisme era un mal crònic que semblava que no tenia remei. Quan no hi havia escoles per a tothom i milers de nens corrien pels carrers, malnodrits, amb la salut precària. Quan no hi havia espais per jugar i hi havia una manca d'higiene i de cultura, va néixer una generació de mestres que, amb el referent d'Europa, va crear una escola nova i moderna adaptada als nous temps. La gran innovació d?aquesta nova pedagogia era el respecte a l'infant, els seus temps, els seus ritmes, la seva capacitat d'entendre l'entorn, apropiar-se'l i construir-se'n una imatge. Els nens deixaven d'estar lligats a la taula recitant com lloros per parlar i escriure sobre allò que els envoltava. Era una escola laica i mixta que volia respectar l'opció religiosa de cadascú, sense imposicions, sense la missa diària. Els mestres de la República és, doncs, un homenatge a totes aquelles persones que van lluitar per construir una escola nova que formés ciutadans lliures, cultes i amb veu pròpia.

(166) ADÉU-SUAU de ISABEL-CLARA SIMÓ (1943). Edicions 62. 205 pàgines

Nor torna a la llar després d'una important operació quirúrgica. Ningú no ha estat amb ell a l'hospital i ningú tampoc no l'espera a casa. Les hores de convalescència es van omplint de records. A poc a poc retorna el final de la seva relació amb la Sol, les misèries dels amics i companys, la doble moral de la seva antiga família... i també la reminiscència d'altres temps, molt més llunyans, però que han marcat igualment el seu present i sospita que fins i tot els orígens i el destí del seu país. Així es va completant un teixit de personatges que, com en un joc de miralls, van definint un mosaic de culpes i penitències, de somnis i esperances d'una nissaga catalana al llarg del segle XX.

(165) LA CANCIÓN DE LOS MISIONEROS de JOHN LE CARRÉ (1931). Círculo de lectores. 367 páginas

Cuando un traductor de los servicios de inteligencia británicos descubre que su gobierno es cómplice del expolio de un país africano, sólo puede hacer una cosa: luchar por la vida del país que ama. John Le Carré demuestra con La canción de los misioneros que la utopía es posible, que el amor es el mejor motor para poner en marcha la justicia, y que el único modo de conseguir un futuro mejor es manteniendo viva la esperanza.Intriga, amor y corrupción con un trasfondo de denuncia contra la terrible situación que atraviesan los países africanos.

(164) LA SANGRE DE LOS INOCENTES de JULIA NAVARRO (1953). Círculo de lectores. 778 páginas

"Soy espía y tengo miedo". Así empieza la crónica que escribe Fray Julián, notario de la Inquisición, cuando recibe la misión de relatar los enfrentamientos acaecidos en Montsegur (Francia) a mediados del siglo XIII.
Las luchas de poder entre los cátaros y el control que, en nombre de la fe, lleva la Inquisición, propiciarán que la crónica del fraile sea un valioso tesoro a descubrir. Su última frase - "algún día, alguien vengará la sangre de los inocentes"- se convertirá en un enigma a descifrar de generación en generación.
Siglos después, poco antes de iniciarse la Segunda Guerra Mundial, el conde d'Amis, descendiente de una de las grandes familias cátaras, recibirá como legado la crónica de Fray Julián.
Una fascinante trama llena de meandros, pistas falsas y enigmas, salpican esta brutal novela de Julia Navarro, una ambiciosa aventura escrita sin concesiones, llena de víctimas y verdugos en la que nadie ni nada es lo que parece.

(163) CUENTOS PARA PENSAR de JORGE BUCAY (1949). RBA. 187 páginas

Jorge Bucay nos ofrece estas historias, fruto de su propia inventiva. Su objetivo es crear un vínculo con el lector en el que el cuento se convierta en un lazo único con el escritor. Bucay ante todo hace una apología de la solidez y la fiabilidad de la indiscutible mirada del sentido común.

(162) EL PEDESTAL DE LAS ESTATUAS de ANTONIO GALA (1936). Planeta. 539 páginas

El descubrimiento de unos cuadernos desconocidos de Antonio Pérez, el secretario de Felipe II, permite desvelar la Historia oculta de aquellos años en España. El propio secretario reconoce, en sus últimos días, que continúa con vida gracias al arcón donde guarda copia de documentos, legajos, cartas y toda clase de pruebas que implican en asesinatos y siniestras estrategias a la monarquía, a la Iglesia y a casi toda la nobleza, desde los Reyes Católicos hasta Carlos V y su enigmático heredero. Es la confesión total de Antonio Pérez, el más temido verdugo del poder, que terminó siendo víctima de sí mismo.

(161) DÉJAME QUE TE CUENTE de JORGE BUCAY (1949). RBA. 303 páginas

Demián es un muchacho curioso e inquieto que desea saber más sobre sí mismo. Esta búsqueda le conduce hasta Jorge, el Gordo, un psicoanalista muy peculiar que le ayuda a enfrentarse a la vida y a encontrar las respuestas que está bsucando con un método muy personal: cada día le explica un cuento. Son cuentos clásicos, modernos o popularres, reinventados por el psicoanalista para ayudar a su joven amigo a resolver sus dudas. Historias que a todos nos pueden servir para entendernos mejor a nosotros mismos, nuestras relaciones y nuestros miedos.

(160) CONTRASEÑAS ÍNTIMAS de FERNANDO OLMEDA (1962) Algaida. 342 páginas

A principios de los años 80, Tobías Polo - que desde niño quedó al cuidado de su hermano Buenaventura, guardia civil destinado en el País Vasco- termina los estudios de periodismo y regresa a su tierra natal para trabajar en una emisora de radio. En un país en pleno proceso de cambio, la relación entre los dos hermanos irá evolucionadno entre el azote terrorista, el incesante ruido de sables y los compases de la movida. Por diferentes razones, ambos tendrán en su mano las claves de un inminente golpe militar.

Audaz mezcla de memoria e historia, de ficción y realidad, Fernando Olmeda ha novelado en Contraseñas íntimas algunos de los episodios más apasionantes y controvertidos de nuestra historia reciente.

(159) LOS CÁTAROS. HACIA UNA PUREZA ABSOLUTA de ANNE BRENON (1945). Ediciones B. 128 páginas

La historiografía más reciente ha podido desvelar el misterio que rodeaba a los cátaros, uno de los movimientos más oscuros de la Edad Media. Practicaban un austero cristianismo, respetaban el Evangelio de forma estricta y ansiaban una vida apostólica de la que la iglesia se había alejado hacia tiempo. Se convirtieron en un movimiento disidente, una verdadera 'contraiglesia' que llegó a exasperar a la inquisición y que culminó en el drama de Monségur, en el que perecieron entre las llamas más de doscientos cátaros, las primeras víctimas de los procedimientos inquisitoriales que durante varios siglos darían a la cristiandad europea su rostro represivo y militante.

(158) CIEN AÑOS DE SOLEDAD (r2) de GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ (1927-2014 ). Alfaguara. 751 páginas

Cien años de soledad cuenta la historia completa de Macondo -las leyendas y las fábulas, las pestes y las guerras, las edificaciones y las destrucciones- desde la fundación mitológica del pueblo hasta la muerte del último Buendía.

(157) LA BIBLIA DIDÁCTICA. Editorial SM. 1152 páginas

Una edición muy completa de este texto universal no solo por la encuadernación, sino porque dentro podemos encontrar, además del texto bíblico integro, una completa introducción, un apartado de vocabulario, un atlas bíblico, otro cultural...

(156) EL VIEJO Y EL MAR de ERNEST HEMINGWAY (1899-1961). Galaxia Gutemberg. 126 páginas

El viejo y el mar es una espléndida muestra de la capacidad del ser humano para enfrentarse a situaciones extremas.

Relato de la lucha solitaria de un viejo pescador con un enorme pez.

(155) FINS QUE ET TROBI de JHON IRVING (1942). Edicions 62. 908 pàgines

Fill d'un organista que un dia va deixar la seva família per dedicar-se a la música, Jack Burns creix rodejat e influenciat per les dones. Elles l'ajuden a descubrir els plaers de l'erotisme i la sensualitat, però també la seva vocació: la interpretació. Jack es converteix en actor i aconsegueix fer-se un forat a Hollywood. Però l'ombra del pare absent el persegueix i l'impulsa a emprendre un llarg viatge per Europa. Fins que et trobi narra la història d'un llarg periple per diferents ciutats europees que amaga en realitat la recerca de la pròpia identitat.

(154) AMARSE CON LOS OJOS ABIERTOS de JORGE BUCAY (1949). RBA. 239 páginas

Un extraño error provocado por un servidor de correo electrónico provoca el encuentro entre un hombre y una muejr. Roberto, un soltero bastante mujeriego y algo cansado de la vida rutinaria, se ve envuelto de forma misteriosa en el intercambio de mensajes entre dos psicólogos que hablan sobre el amor y la pareja. Poco a poco, Roberto se sentirá cada vez más atraído por la historia y querrá ser partícipe de ella, dando lugar a una situación fascinante que culminará en un final totalmente inesperado.

(153) MEMORIAS DE ADRIANO de MARGUERITE YOURCENAR (1903-1987). Edhasa. 381 páginas

Alabada por críticos de todo el mundo como una de la obras más singulares, bellas y hondas de la literatura del siglo XX, estas Memorias atraen constantemente nuevos lectores, interesados en el emperador del siglo II, casi un sabio, que fue a la vez uno de los últimos espíritus libres de la Antigüedad.

(152) EL CEREBRO DE KENNEDY de HENNING MANKELL (1948). Tusquets. 340 páginas

En otoño de 2004, la arqueóloga sueca Louise Cantor, que dirige unas excavaciones en el Peloponeso, se dispone a regresar a su país por unos días para participar en un seminario sobre enterramientos en la Edad de Bronce. Arde en deseos de ver a su hijo Henrik, que vive en Estocolmo y al que planea visitar antes de volver a Grecia. La víspera de su partida, varios contratiempos la llevan a rememorar la ruptura con su ex marido, Aron Cantor, que la abandonó años atrás y ahora está en paradero desconocido. Ya en Suecia, decide ir a ver a su hijo pese a que éste no ha contestado a ninguna de sus llamadas en los últimos días. Cuando entra en el apartamento de Henrik, extrañamente silencioso, verá algo que tardará en asimilar: su hijo está muerto.

(151) BIBLIA Y CORÁN. LO QUE LOS UNE, LO QUE LOS SEPARA de JOACHIM GNILKA. Herder. 286 páginas

Los prejuicios, el desconocimiento y el temor que marcan con su sello el actual debate político en torno al islam hacen más necesario que nunca el trato y el contacto entre culturas.

Joachim Gnilka proporciona una inestimable aportación a esta tarea. Analiza los elementos que unen y los que separan a la Biblia y el Corán en la imagen de Dios y del hombre, en Mahoma y Jesús, incorporando a la comparación el trasfondo histórico de la mutua percepción de ambas religiones.

Tanto en los temas de la revelación y la fe como en los relativos a la ética y las costumbres, a la muerte y la resurrección, y a las restantes cuestiones teológicas, Gnilka hace posible una clara comprensión de las coincidencias y las divergencias y promueve de este modo una confrontación nítida y objetiva –más allá de las simples conjeturas y de las ilusiones– del cristianismo y el islam.

(150) EL ENIGMA VIVALDI de PETER HARRIS (1951). Círculo de lectores. 376 páginas

Una partitura atribuida a Vivaldi, que la Iglesia juzgó 'música del diablo' por sus disonancias, encierra una clave que el joven violinista Lucio se dispone a descifrar. La acción transcurre en una Venecia esplendorosa y mágica, y el enigma conducirá a Lucio y a la joven María, su enamorada, hasta la sociedad secreta Fraternitatis Charitatis, y a la pista de los templarios, mientras distintos personajes, a cual más inquietante, pugnan para apoderarse de la partitura.

(149) EL ZOO D'EN PITUS de SEBASTiÀ SORRIBAS (1928-2007 ). La Galera. 181 pàgines.

El zoo d'en Pitus és un cant a l'amistat, a la col·laboració, a la fe i a l'entusiasme, a través de l'acció i les aventures d'una colla de nois i noies del barri d'en Pitus, que munten un autèntic zoo, amb tigre i tot!, perquè l'amic malalt es pugui pagar un viatge a Suècia, on un especialista pot guarir-lo.

(148) EL CLAN DEL OSO CAVERNARIO (r2) de JEAN M. AUEL (1954). Círculo de lectores. 573 páginas

Nos narra como Ayla, una niña Cro-magnon de 5 años, queda aislada de su tribu por culpa de un terremoto. Pese a ser de una estirpe más desarrollada, es acogida por un grupo de Neardentales, que basa sus razonamientos y comportamientos en las experiencias de sus antepasados. Ayla es el eslabón evolutivo, que introduce el adelanto y la renovación. Sus cualidades innatas provocan la conmoción en la sociedad con la que convive y es expulsada por el jefe del clan hacía un futuro incierto.

(147) LOS REFUGIOS DE PIEDRA de JEAN M. AUEL (1954). Maeva. 926 páginas

Los Refugios de Piedra, es el quinto título de la serie Los hijos de la Tierra.

La protagonista Ayla y su compañero Jondalar llegan hasta el Valle de la Dordoña francesa, tierra donde habita la tribu de la familia de Jondalar, los Zelandonii, que en un principio se muestran bastante distantes hacia Ayla, con su extraño acento, sus caballos y su lobo domesticado.

Jean M. Auel en esta ocasión, nos describe perfectamente las costumbres del poblado y pone el acento en el descubrimiento y coexistencia de distintas formas de vida. Ayla se va poco a poco integrando en el Clan de Jondalar, aprende muy pronto sus costumbres a las que les aporta sus conocimientos y se gana el respeto rápidamente gracias a sus habilidades curativas. El amor entre Ayla y Jondalar sigue creciendo y consolidándose, seremos testigos de su boda y del nacimiento de un hijo de la pareja.

(146) LA BRUIXA DE PORTOBELLO de PAOLO COELHO (1947). Proa. 246 pàgines

Athena, la bruixa, ha estat brutalment assassinada. Qui ho ha fet? Per què? Al llarg de les pàgines del llibre una mà invisible descabdella els envitricolls d'una vida plena de matisos. A manera de peces d'un trencaclosques, els testimonis subjectius de les persones que l'han coneguda confegeixen una biografia que mai no arribarà a ser completa.