Sinopsi: La Laura Bellido és una arquitecta amb estudi propi, un marit atractiu i simpàtic i un fill de sis anys; no té problemes de diners, ni aparentment de cap mena, i sembla una dona feliç.Res no fa pensar que una matinada, després d'un romàntic sopar amb el seu home, la Laura acabarà estimbant-se per les costes del Garraf, a prop de Barcelona on viu.
Quan la Gina, la seva íntima amiga que viu a l'estranger, rep la notícia de la seva mort, té la sensació que hi ha alguna cosa que no encaixa; aquesta intuïció inicial va prenent cos quan s'instal·la a Barcelona i aprofundeix en la vida, aparentment estable, de la seva amiga.
A partir de les converses amb les persones més properes a la Laura, la Gina comença a descabdellar un fil que la portarà a descobrir una reveladora història que feia anys que la seva amiga mantenia amagada.
L'autora, la Gemma Lienas neix a Barcelona. És escriptora i colabora habitualment a El Periódico i a El matí de Catalunya Ràdio. Ha escrit un gran nombre de llibres. Es poden consultar a la web corresponent de Wikipedia.
Valoración personal: Una excel.lent novel·la d'intriga psicològica que atrapa des del primer moment. Gira al voltant de la violència psicològica. L'autora posa de relleu com en les relacions entre les persones, d'una manera més o menys sibil.lina, es pot crear una dependència tal que una acabi anulant a l'altra fins a portar-la a una situació de desesperació. Molt recomenable.
1 comentari:
Liberto Brau, del clan literario de Pau Llanes (Arterapia Sentimental), les anuncia e invita a la inauguración de su blog “Amanece púrpura”. Se trata de una novela en proceso que el autor irá publicando capítulo a capítulo, semanalmente, si se cumplen sus expectativas tanto de lectores como de apoyos en sus comentarios. Para ello recomienda leer entre otros textos de introducción el “Acuerdo del autor con sus lectores”. Ojalá la lectura de este primer capítulo de “Amanece púrpura” les agrade lo suficiente como para motivar sus palabras y comentarios, sostener la espera de nuevas entregas mientras tanto y formar parte de su lista de blogs favoritos. Gracias por su atención y curiosidad, por su lectura, por sus palabras… Y disculpen esta entrada así de sopetón en sus casas; no quiero que crean que lo utilizo como un tablón de anuncios… Me tomé la libertad de hacerlo por la confianza y hasta cierto punto complicidad que me da habernos leído algún día (aun anónimos y silenciosos) y por la oportunidad que nos brindó Arterapia Sentimental para encontrarnos alguna vez en nuestra dispar vida de bloggers… Liberto Brau
Publica un comentari a l'entrada