Pa negre narra la vida de l'Andreu, un vailet de la Plana de Vic, en els anys més crus de la postguerra. El seu pare, home de ferms ideals republicans, ha estat empresonat per roig i la seva mare, que ara treballa en una fàbrica, el confia a uns parents que vuien a pagès. El temps que l'Andreu passarà a la masia serà el de la descoberta del món dels adults i la iniciació al sexe; un temps d'amistats valentes, de contes a la vora del foc, de jocs a l'aire lliure, de pa amb vi i sucre, de pa negre...
Emili Teixidor recrea amb precisió l'ambient rural de la Catalunya de postguerra amb un llenguatge ric i ple de matisos. Reflexiona sobre temes diversos: l'amor i l'odi, la racúnia, la venjança, la hipocresia... i la mort.
Parlant de les injustícies i de la mort del pare de l'Andreu, hi ha un paràgraf que m'ha cridat l'atenció i que vull reproduir aquí: "La mort era més que una injustícia de la vida, la mort era la negació de la vida, el revés de la vida, el contrari de la vida, el no-res, la no-vida. Era més monstruosa que una de les injustícies de la vida perquè ningú no hi podia oposar res, ningú no podia fugir ni amagar-se d'aquest fet perquè no venia de fora, el portaves tu mateix a dins sense pensar-hi, la mort et convertia a tu mateix en el teu propi enemic i botxí... Era la gran injustícia, la injustícia única, de la qual depenien totes les altres".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada