"Hi ha moments a la vida en què l'única manera de salvar-te és morint o matant". Amb aquesta inquietant frase comença aquesta novel.la històrica, un llibre intrigant també pel títol i que finalitza de manera igualment sorprenent.
La novel.la explica la història de dues famílies: els Zucker, jueus, i els Ziad, àrabs palestins, a qui els uneixen uns profunds llaços d'amistad i estima. El lector es troba continuament amb l'incertidumbre sobre si l'afecte s'imposarà a unes diferències polítiques que es van fent cada vegada més grans a mesura que avança la narració o si, pel contrari, el conflicte que es veu venir des de les primeres pàgines terminarà per enfrontar a aquestes dues famílies.
Personalment, és un llibre que m´ha agradat força. Malgrat les nou-centes pàgines i la gran quantitat de personatges que hi apareixen, es llegeix amb facilitat. La història es situa des de finals del segle XIX fins la meitat del segle XX i ens serveix per entendre l'actual conflicte de l'Orient Pròxim entre jueus i palestins.
Encara que els escenaris i els temps històrics són diferents, Dispara, jo ja sóc mort, està en la linia de les altres novel.les de Julia Navarro que he llegit (en castellà): La Biblia de barro, La sangre de los inocentes i Dime quien soy.
Finalment, agrair l'encert de la persona que fa uns mesos em va regalar aquest llibre.
Deixo el booktrailer que he trobat a Internet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada