Laia és la tercera novel.la de l'autor, una obra de joventut. Va ser escrita el 1932, quan Salvador Espriu només tenia dinou anys i publicada l'any següent per Llibreria Catalana. Posteriorment va ser revisada dues vegades, els anys 1967 i 1984. Es llegeix amb facilicitat i gairabé d'una tirada, encara que està plena d'expressions i paraules de l'argot mariner.
És una novel.la curta i és un relat de la vida de Laia, des de la seva infantesa fins a l'edat adulta. Aquesta dona, que viu en un poble mariner, no va tenir una vida fàcil i des de ben petita va tenir problemes tal com s'explica al començament del llibre: "Com que ningú no es va preocupar mai gaire d'ella, havia passat la infantesa deixada a la bona de Déu. Quan encara no tenia dos anys, va estar malalta d'una malaltia estranya que la menava a les portes de la mort." Es casa amb en Quelot, un home borratxo que la maltracta. Té un fill, que mor més tard i aquest fet marca la vida de Laia.
A través d'aquests i d'altres personatges que apareixen a l'obra -com per exemple, l'Esteve, companys de feina d'en Quelot i amant de Laia- i de les situacions que es troben, es fàcil captar l'ambient en què viu la protagonista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada