La pell freda és una novel·la de gènere fantàstic amb la qual Albert Sánchez Piñol saltà a la fama com a escriptor el 2002.En aquesta illa només hi ha un habitant, l'oficial de senyals Batís Caffó, que no fa cas ni ajuda l'irlandès, l'ignora tot i la informació que té de l'illa. Així que el protagonista ha de passar sol unes nits assetjat per l'atac d'uns éssers monstruosos en la seva cabana de fusta, que anomena granotots, o, posteriorment, els "citauca".
Gràcies a la seva astúcia aconsegueix quedar-se al far amb Caffó i així poden resistir als atacs dels granotots. Descobreix com aquest té un d'aquells éssers, la femella Aneris, que no només té domesticat, sinó que també li serveix d'amant. Tot i que l'irlandès primer pensa que els granotots són dolents i volen matar sense motiu, després de conèixer Aneris la desitja i els veu amb sentiments. Però Caffó no s'ho vol creure.
Comença un estudi antropològic sobre la relació entre els dos homes. La solitud i una comunicació que poques vegades és fluida, fa que esdevinguin més aviat oponents que no aliats en la supervivència. Aquest fet es posa de manifest quan l'irlandès comença a fer l'amor amb l'Aneris i experimenta un plaer absolut.
La relació entre ells cada vegada serà més dura, més cruel, fins al punt de provocar la bogeria i suïcidi d'en Caffó, seguida per una solitud desesperant de l'irlandès. Això passa quan li arriba el relleu. Com que no li interessa el més mínim del seu passat usurpa la personalitat de Batís Caffó en el que sembla que sigui una cadena d'usurpacions cada vegada que arriba el nou oficial atmosfèric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada