LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770-1827). LAS NUEVE SINFONÍAS. FILARMÓNICA DE VIENA. Director: CHRISTIAN THIELEMANN

SINFONÍA Nº 1 EN DO MAYOR, OP. 21

I. Adagio molto. Allegro con brio (00:44) II. Andante cantabile con moto (10:47) III. Menuetto. Allegro molto e vivace (19:33) IV. Finale. Adagio. Allegro molto e vivace (22:45)

SINFONÍA Nº 2 EN RE MAYOR, OP. 36
I. Adagio. Adagio con brio (00:48)
II. Larghetto (12:59)
III. Scherzo. Allegro (25:14)
IV. Allegro molto (28:35)


SINFONÍA Nº 3 EN MI BEMOL MAYOR, OP. 55 "HERÓICA"
I. Allegro con brio (01:03)
II. Marcia funebre (21:02)
III. Scherzo vivace (39:10)
IV. Finale. Allegro molto (45:01)


SINFONÍA Nº 4 EN SI BEMOL MAYOR, OP. 60
I. Adagio. Allegro vivace (01:08)
II. Adagio (14:14)
III. Allegro vivace (25:38)
IV. Allegro ma non troppo (31:24)


SINFONÍA Nº 5 EN DO MENOR, OP. 67
I. Allegro con brio (00:57)
II. Andante con moto (08:38)
III. Sherzo. Allegro (19:40)
IV. Allegro (25:15)


SINFONÍA Nº 6 EN FA MAYOR, OP. 68 "PASTORAL"
I. Allegro ma non troppo (01:05)
II. Andante molto mosso (14:08)
III. Allegro (27:54)
IV. Allegro (33:18)
V. Allegretto (37:05)


SINFONÍA Nº 7 EN LA MAYOR, OP. 92
I. Poco sostenuto. Vivace (01:09)
II. Allegretto (13:50)
III. Scherzo. Presto (23:18)
IV. Allegro con brio (31:26)


SINFONÍA Nº 8 EN FA MAYOR, OP.93
I. Allegro vivace e con brio (01:07)
II. Allegretto scherzando (11:47)
III. Tempo di menuetto (16:07)
IV. Allegro vivace (21:35)


SINFONÍA Nº 9 EN RE MENOR, OP. 125 "CORAL"
I. Allegro ma non troppo, un poco maestoso (00:58)
II. Sherzo. Molto vivace. Presto (18:27)
III. Adagio molto e cantabile (31:38)
IV. Presto. Allegro assai (48:18)

16. DIA GRIS (2) (taller de lectura i escriptura 16)

Quan sortí al carrer, el sol s’ocultava darrera una capa espessa de núvols tristos. La maleïda migranya no minvava i semblava com si el cap li volgués esclatar.

Caminava sense rumb quan una moto se li apropà. El conductor, a qui no va poder veure la cara perquè portava el casc, amablement, li preguntà per una adreça que la Sònia coneixia. L' estava explicant quan el que seia al darrera li va donar una empenta i li prengué la bossa. Una víctima més d’una bursada!!! Malgrat el nervis del moment, la Sònia va actuar amb prudència i no va oposar-hi resistència. Al cap i a la fi el que portava era de poc valor, però l’ensurt li va durar una bona estona.

Era el que mancava perquè aquell dia fred, gris i trist esdevingués definitivament desastrós.

(458) EL DESPERTAR de KATE CHOPIN (1850-1904). Cátedra. 209 páginas (EBOOK)

Katherine O´Flaherty Faris, más conocida como Kate Chopin fue una escritora estadounidense que nació y murió en San Luís, Missouri.

Su obra más conocida es El despertar, la segunda que escribió y fue publicada en 1899. La protagonista,  Edna Pontellier es una mujer de clase burguesa que vive en Nueva Orleans con una vida aparentemente cómoda, dedicada al marido, los hijos y los actos sociales.

Un verano Edna se ve arrastrada por la pasión de los sentimientos amorosos y se trastorna de manera tal que sale del sueño profundo en que vivía y comienza a aprender que existe un mundo diferente, rico, lleno de nuevas sensaciones.

Kate Chopin

Edna Pontellier es una transgresora, avanzada a su tiempo que huyendo de los convencionalismos se decide a volar a la búsqueda de un horizonte más amplio. 

Se suele comparar con Madame Bovary de Gustave Flaubert, aparecida unos años antes, en 1856. Y es que entre las dos novelas hay bastantes puntos de conexión: en ambos casos la protagonista es una mujer, casada pero insatisfecha con su matrimonio que busca el amor en otros hombres. Tanto en una como en otra el final es trágico y en el momento de su aparición fueron criticadas por inmorales. El mismo tema lo encontramos en otras dos novelas de la segunda mitad del siglo XIX: Ana Karerina (1877) y La Regenta (1885).

15. DIA GRIS (taller de lectura i escriptura 15)

Sortosament era diumenge i no havia de pensar en la feina però de seguida que es despertà s’adonà que no seria un bon dia, notava el cap espès. Quedar-se al llit? Sabia que aquesta no era pas la solució.

La Sònia s’aixecà a desgrat. Per la finestra del balcó veié que el cel grisós i encapotat tampoc ajudaria. No tenia ni esma d’esmorzar i només prengué un analgèsic. 

Agafà el llibre que havia començat el dia anterior però era incapaç de concentrar-se en la lectura. El deixà. No podia seguir així, havia de fer alguna cosa: va fer petar els dits i marxà al carrer.

PIOTR ILICH TCHAIKOVSKY (1840-1893). Concierto para piano y orquesta nº 1. Obertura 1812. Marcha eslava. Sinfonia nº 6 "Patética"

SINFONIA Nº 6 EN SI MENOR, PATÉTICA, OP. 74
1. (00:55) Adagio - Allegro non tropo
2. (19:26) Allegro con grazia
3. (28:22) Allegro moto vivace
4. (37:06) Finale. Adagio lamentoso - Andante

(457) EL DIA QUE BARCELONA VA MORIR d'ENRIC CALPENA (1960). Rosa dels Vents. 361 pàgines (EBOOK)

El dia 6 de juliol de l'any 985, els sarraïns, comandats per Almansor i després d'un setge de sis dies, assaltaran la ciutat de Barcelona. Mataren, saquejaren, feren presoners i van provocar incendis. Alguns documents es van referir a aquests fets com "el dia que Barcelona va morir" i és el títol d'aquest llibre. Això va passar sent comte de Barcelona Borrell II, el net de Guifré el Pelós. 

En aquella època, la muralla de Barcelona, la mateixa que van construir els romans al segle III, amb 78 torres, es considerava infranqueable. Per això no està clar com s'ho van fer els sarraïns per entrar a la ciutat. L'autor planteja una hipòtesi força enginyosa que no explicaré per no fer "spoiler".

És un llibre amè, no gaire llarg i es llegeix amb facilitat. Recrea un important episodi de la història de Barcelona i, com a tota novel.la històrica hi ha personatges inventats per l'autor i d'altres històrics: el comte Borrell, el vescomte Udalard, la seva esposa Riquilda, el bisbe de Barcelona Vives, l'ardiaca Arnulf i molts més.

Enric Calpena és periodista i escriptor. En aquesta interessant entrevista ens parla del llibre:

14. DE CONCERT (taller de lectura i escriptura 14)

 Baixant per Via Laietana arribaren al Palau de la Música. El noi, que només havia vist l’edifici en fotografíes es va quedar bocabadat admirant la façana farcida de mosaics, escultures i vitralls de tots colors.

- Va ser dissenyat per l’arquitecte modernista Lluís Domènec i Montaner a principis del segle XX, explicà la Sònia.

- Aquí deuen fer la millor música del món, digué ell.

S’aproparen a la taquilla i compraren dues entrades pel concert d’aquell dia. Començava a les vuit del vespre i interpretaven el Concert per a piano número 5 de Beethoven, també anomenat “Emperador”.

- És majestuosa la música que va compondre aquest teutó, li digué la Sònia a cau d'orella.

(456) EL QUADERN GRIS (r2) de JOSEP PLA (1897-1981). Edicions Destino. 611 pàgines (EBOOK)

El quadern gris es va publicar per primera vegada l'any 1966. Era el primer volum de les Obres completes de Josep Pla. És un dietari, un diari que Pla va escriture entre 1918 i 1919 tot i que l'escriptor el va reelaborar profundament abans de la seva publicació. D'aquesta manera, el seu dietari de joventut constitueix una creció de maduresa i representa una de les seves obres més importants. L'any 1969 es publica una regona edició que incorpora correccions al text de la primera. La que he llegit ara, en Ebook, correspon a l'edició de Narcís Gorolera del 2012 i segons es diu a la introducció "reprodueix la publicada per Edicions Destino l'any 1969, contrastada -mot a mot i ratlla a ratlla- amb el manuscrit que l'escriptor lliurà a l'editor".

El quadern gris, anomenat així pel color de les tapes del primer esborrany, està estructurat en dues parts i els escenaris en què es desenvolupa són Palafrugell i l'Empordà en la primera secció i Barcelona en la segona. La narració s'inicia el 8 de març de 1918, el dia que Pla fa vint-i-un anys. Segons diu, es troba a casa dels seus pares a Palafrugell perquè la universitat ha tancat les seves portes a causa d'una epidemis de grip. Finalitza el dietari el 15 de nivembre de 1919, just abans que l'escriptor marxés a París com a corresposal del diari barceloní La Publicitat.

El quadern gris està ple de descripcions, observacions, opinions... No explica res d'extraordinari, són les coses que passen a la vida d'un jove de vint anys, primer a un poble de la costa i després a la ciutat on fa estudis de Dret. El vaig llegir per primer cop fa vuit anys. Diu el Josep Pla sobre el llibre: "Jo només m'atreviria a demanar una cosa a aquest lector hipotètic: li demanaria que el llegís amb calma, lentament". Efectivament, aquesta relectura l'he feta amb calma, durant un parell de mesos però no per seguir el consell de l'autor, sinó perquè l'he alternada amb altres lectures. A les seves pàgines hi ha paràgrafs d'una excel.lent qualitat literària encara que altres m'han semblat farragosos, "enfarfegats, confusos" com diria el mateix Josep Pla. Però és un llibre de lectura obligada.

(455) MADAME BOVARY (r2) de GUSTAVE FLAUBERT (1821-1880). Editorial Zig-Zag. 356 págines (EBOOK)

Leí esta novela por primera vez hace diez años. Se trata pues de una relectura, pero en un formato diferente. En este caso, en EBOOK.

Flauvert está considerado como uno de los mejores representantes de la novela realista francesa del siglo XIX. Su obra más importante es Madame Bovary, pero también escribió otras como Salambó (1862), La educación sentimental (1869), La tentación de San Antonio (1874) y la inacabada Bouvard y Pécuchet.

Primera página de la primera edición

Madame Bovary se publicó por entregas en París en 1856 y en forma de libro al año siguiente. Su publicación suscitó un proceso por ofensa a la moral pública y a la religión del que Flaubert salió absuelto y supuso un excelente lanzamiento publicitario de la novela. Está dividida en tres partes y 35 capítulos que se leen con mucha facilidad. Narra la historia de Emma Bovary, una joven frustrada en su matrimonio y que tiene sueños de amor, de lujo y de vida parisina. Busca la felicidad en brazos de dos amantes, se endeuda y, cuando todo falla, se suicida.

Me parece muy interesante el paralelismo entre las tres protagonistas de tres grandes novelas publicadas con pocos años de diferencia en la segunda mitad del siglo XIX: Emma Bovary (1856), Ana Karerina (1877) y Ana Ozores, protagonista de La Regenta (1885). Las tres son representantes de sociedades muy diferentes (francesa, rusa y española), pero hay muchas características de su personalidad que las unen.

(454) BÀRKINO de FREDERIC PUJOLÀ I MAS (1928). Editorial La liebre de marzo. 525 pàgines

Vaig arribar a aquest llibre, BÀRKINO o EL SETGE DE BARCELONA L´ANY 800, a travès del Taller de lectura i escriptura, novel.la històrica: la ciutat de Barcelona que faig des del mes d'octubre de l'any passat. Cada setmana, els alumnes, a suggeriment de la professora, havíen de llegir uns capítols, tres o quatre, que després es comentaven a la classe. D'aquesta manera, quatre messos hem estat ocupats amb el llibre.

Es tracta d'una bona novel.la històrica ambientada en una època poc coneguda, el segle VIII. Està molt bé documentada i plena de descripcions de personatges i llocs que ens permeten fer-nos una bona idea de la vida quotidiana d'aquelles persones.

També hi han aspectes clarament millorables: el llibre està ple de noms de pobles, ciutats, rius,.. que poden despistar al lector, dificultat que seria fàcil de solucionar incluent alguns mapes o planols. Per una altra banda, el títol no sembla gaire adequat ja que la major part de l'acció passa fora de la ciutat de Barcelona. De la mateixa manera, hem trobat que a vegades la narració no segueix un fil, manca continuitat a les trames.

Frederic Pujolà i Mas

Avui com a cloenda del llibre hem tingut la sort de poder tenir a la classe una xerrada-col.loqui amb l'autor amb el que hem pogut comentar tots aquest aspectes. Es tracta d'una persona d'edat avançada, 91 anys, pero molt erudita i amb una ment molt lúcida que també ens ha informat que va trigar més de tres anys en escriure el llibre i que aviat sortirà publicat un altre, també novel.la històrica però ambientat en una època diferente.

SINOPSI (Apareix a la contraportada):
Bàrkino és un novel.la plena d'aventures, amors i desamors, realitat i ficció. Mitjançant un protagonista inoblidable, el llemosí Martí de Briva, Frederic Pujolà i Mas ressegueix els orígens del nostre país alhora que ens transporta a un món narratiu fascinant, orquestrat amb la barreja del rigor històric i de la creació literària. El resultat és un text que atrapa els lectors tant pels esdeveniments reals que explica com per l'univers ficcional que n'és el vehicle clau. I és que, com constata el mateix autor a la introducció "els homes i les dones de Catalunya han de saber que la nostra Història ha viscut moment plens d'acció, de vida, d'interès i de sentiment, que, per la seva força, dinamisme i significació poden apassionar-nos tant o més que una novel.la d'imaginació pura". Això és, justament, el que ens ofereix aquesta obra: història, vida i passió. Però també, sobretot, literatura.