Quan sortí al carrer, el sol s’ocultava darrera una capa espessa de núvols tristos. La maleïda migranya no minvava i semblava com si el cap li volgués esclatar.
Caminava sense rumb quan una moto se li apropà. El conductor, a qui no va poder veure la cara perquè portava el casc, amablement, li preguntà per una adreça que la Sònia coneixia. L' estava explicant quan el que seia al darrera li va donar una empenta i li prengué la bossa. Una víctima més d’una bursada!!! Malgrat el nervis del moment, la Sònia va actuar amb prudència i no va oposar-hi resistència. Al cap i a la fi el que portava era de poc valor, però l’ensurt li va durar una bona estona.
Era el que mancava perquè aquell dia fred, gris i trist esdevingués definitivament desastrós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada