La Música aquàtica, TWV 55:C3, és el nom comú d'una suite orquestral pel compositor barroc alemany Georg Philipp Telemann. El seu títol complet és Hamburger Ebb und Fluth (Flux i reflux d’Hamburg).
Telemann va escriure l’obra per a celebrar el centenari de l'almirallat d’Hamburg en una actuació que va tenir lloc el 6 d'abril de 1723. La suite es basa en la ubicació geogràfica d'Hamburg com a port important i reeixit en el riu Elba. Telemann il·lustra la peça amb deïtats mitològiques de l'aigua i pintures que descriuen el tema marítim.
Thetis, la mare d'Aquil, que després es desperta; el déu del mar Neptú enamorat;
|
nimfes d'aigua conegudes coma Nàiades; Neptú, fill i missatger del mar; Tritó jugant; Aeolus, regent dels vents i Zèfir, déu del vent de l'oest. Dues peces finals representen, respectivament, les marees d'Hamburg i els seus mariners feliços.
A diferència de la famosa Water Music de Handel, que no representa cap tema aquàtic, però sí que es va estrenar en un medi aquàtic (en una barcassa pel riu Tàmesi, dins d’un passeig del rei Jordi I d’Anglaterra), la Música aquàtica de Telemann representa, precisament, tot el contrari: no es va representar en un medi aquàtic, però es tracta d’una música descriptiva d’accions a l’aigua.
Estructura:
1. (00:11) Ouverture in C major 2. (05:29) Sarabande: Die schlafende Thetis (Thetis dormint) 3. (08:13) Bourrée: Die erwachende Thetis (El despertar de Thetis) 4. (10:05)Loure: Der verliebte Neptunus (Neptú enamorat) 5. (11:33) Gavotte: Spielende Najaden (Jugant a Nàiades) 6. (12:45) Harlequinade: Der schertzende Tritonus (Tritó juganer) 7. (14:25) Tempête: Der stürmende Aeolus (La tempesta d’Aeolus) 8. (16:45) Menuett: Der angenehme Zephir (L’agradable Zèfir) 9. (18:33)Gigue: Ebbe und Fluth (les marees d’Hamburg) 10.(19:47)Canarie: Die lustigen Boots Leute (El divertit poble dels vaixells) |
