CLAUDIO MONTEVERDI (1567-1643). L' ORFEO. FAVOLA IN MUSICA. Director: Nikolaus Harnoncourt

PERSONATGES:
- Orfeo (tenor)
- Plutó, déu dels inferns (baix)
- Caronte, barquer de la llacuna Estigia (baix)
- Apol·lo, déu i pare d’Orfeu (tenor)
- Eurídice, dona d’Orfeu (soprano)
- La Missatgera (soprano)
- La Música (soprano)
- Proserpina, dona de Plutó (soprano)
- L’Esperança (alto)
- Sílvia, membre del sèquit d’Eurídice (soprano)

ARGUMENT:

Pròleg (0:01:23)

Després d'una Toccata instrumental, de caràcter sorollós, apareix la Música, fent lloances dels presents i instant-los a mantenir silenci, mentre que explica la històriad'Orfeo, fill del Déu Apol·lo i la musa Calíope.

Acte I (0:06:43)

En un prat enmig del camp, nimfes i pastors celebren amb alegria el dia esplendorós en què es casaran el mític cantor de la Tràcia, Orfeo, i la seva estimada, la nimfa Eurídice;canten un dels passatges corals més representatius de l'època, «Lasciate i monti».

Orfeo relata com es va enamorar d'ella i ella respon amb la mateixa cremor. Després va amb les seves companyes a recollir garlandes de flors. Pastors i nimfes continuen amb les seves danses i alegres cants, mentre regnen la gaubança i la felicitat.

Acte II (0:22:30)

Envoltat pels pastors, Orfeo entona un cant a la natura i explica com corria pels ombrívols boscos abans d’enamorar-se. L’alegria s’interromp quan arriba la Missatgera, qui anuncia a Orfeo que una serp ha mossegat a la seva estimada Eurídice,provocant-li la mort. La pròpia Missatgera lamenta haver de donar aquesta notícia.Orfeo decideix descendir als inferns a rescatar a Eurídice, entonant un desesperat lament.

Acte III (0:45:16)

Orfeo arriba a la llacuna Estigia acompanyat per l'Esperança, però aquesta li anuncia que no pot portar-ho més enllà perquè va veure gravat a la pedra el text que cita a laDivina Comèdia de Dante: "Abandoneu tota esperança els que entreu".

Caronte es nega a donar-li pas a la seva barca, però Orfeo aconsegueix dormir al vigilant amb la seva arpa i, robant-li la barca, creua la llacuna entrant directament al infern. Mentrestant, un cor d'esperits infernals celebra a l'Home, aquesta criatura que no intenta cap cosa en va i contra el qual la Natura no sap armar-se.

Acte IV (1:11:08)

Orfeo ha arribat als inferns i amb el seu cant aconsegueix emocionar a Proserpina. Aquesta li prega a Plutó que li permeti a Orfeu recuperar a la seva estimada Eurídice, fent referència al seu antic amor, pel qual ell la va raptar i portar als inferns.

El déu reconeix també haver-se commogut amb el cant d'Orfeo, i finalment accepta i permet que Eurídice el segueixi, amb la condició que Orfeo no torni la mirada a la seva estimada fins que hagin sortit de l’infern. Així doncs, Orfeo parteix dels inferns seguit per Eurídice. Quan arriben a la superfície, Orfeo mira enrere per veure si Eurídicerealment el segueix, però en fer-ho, a Eurídice encara li queda un peu dins de l’inframón i es comença a esvair; un esperit, ministre de Plutó, l’amonesta: ”Has trencat la llei i indigne ets de gràcia”. Orfeo intenta seguir-la, però és expulsat de l'infern. Un cor tanca l'acte amb aquesta observació: “Va vèncer a l'infern Orfeo i va ser vençut per les seves pròpies passions”.

Acte V (1:26:28)

Orfeo torna al camp de Tràcia lamentant la seva solitud, vagant sense rumb i plorant el seu amor perdut. L’eco repeteix el seu lament tràgic i Apol·lo, dolgut pel sofriment que afligeix al seu fill, descendeix de l’Olimp i li diu que l’acompanyi al cell, on trobarà la bella semblança d’Eurídice en el sol i en els estels. Pare i fill canten un alegre duo, mentre ascendeixen al cel, on aconseguiran l’alegria eterna.