L. V. BEETHOVEN (1770-1827). Tres Sonatas para piano

SONATA Nº 14 "CLARO DE LUNA"

SONATA Nº 23 "APPASSIONATA"

SONATA Nº 26 "LOS ADIOSES"

LEROY ANDERSON (1908-1975). La máquina de escribir

ARTHUR HONEGGER (1892-1955). Rugby. Movimiento sinfónico Nº 2 (H.67)

ARTHUR HONEGGER (1892-1955). Pacífic 231. Movimiento sinfónico nº 1 (H.53)

AARON COPLAND (1900-1990). Suite Rodeo

L. V. BEETHOVEN (1770-1827). Cuarteto de cuerda Nº 7. Op 59 (con instrumentos originales y criterios históricos)

L. V. BEETHOVEN (1770-1827). Cuarteto de cuerda "La Gran Fuga". Op 133

L.V. BEETHOVEN (1770-1827). Sonata Nº 2 para voiloncelo y piano

L.V. BEETHOVEN (1770-1827). Sonata para violín y piano Nº 5 "Primavera"

PAUL DUKAS (1865-1935). El aprendiz de brujo

ALBERT WILLIAM KETÈLBEY (1875-1959). En un templo chino - En los jardines de un monasterio - En las míticas tierras de Egipto

ALBERT WILLIAM KETÈLBEY (1875-1959). En un mercado persa

LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770-1827). Triple Concierto (Violín, Violonchelo, Piano y Orquesta) (Op 56) y Fantasía Coral (Op 80)

LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770-1827). Concierto para violín y orquesta. Op 61

LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770-1827). Conciertos para piano y orquesta

CONCIERTO Nº 1. OP 15

CONCIERTO Nº 2. OP 19

CONCIERTO Nº 3. OP 37

CONCIERTO Nº4. OP 58

CONCIERTO Nº 5 "EMPERADOR" OP. 73

ENRIQUE GRANADOS (1867-1916). Goyescas. Intemezzo de Goyescas

ISAAC ALBÉNIZ (1860-1909). Ópera Merlín

IGOR STRAVINSKY (1882-1971). Historia de un soldado

IGOR STRAVINSKY (1882-1971) El pájaro de fuego (versión íntegra y suite)

L.V. BEETHOVEN (1770-1827). Las 9 sinfonías. Chamber Orchestra of Europe. Director: NIKOLAUS HARNONCOURT

OTTORINO RESPIGHI (1879-1936). Fontane di Roma (Fonts de Roma)

Fonts de Roma (Fontane di Roma) és un poema simfònic escrit pel compositor italià Ottorino Respighi l’any 1916 i publicat per primera vegada el 1918. És la primera obra orquestral de la seva "trilogia romana", seguida de: Pines of Rome (1924) i Roman Festivals (1928). Cadascun dels quatre moviments d’aquesta obra, representa una de les fonts de Roma en diferents moments del dia. La seva estrena va tenir lloc l'11 de març de 1917 al Teatro Augusteo de Roma sota la direcció d'Antonio Guarnieri.

La primera secció, (00:00) La font de Valle Giulia a l'alba (La fontana di Valle Giulia all'Alba), mostra aquesta font a l’alba, en un paisatge pastoral, en el que el bestiar pastura durant el matí.

A la segona secció, (05:33) La font de Tritó al matí (La fontana del Tritone al mattino), Respigui mostra els Naiads i els Tritons ballant a la llum del matí; es veuen figures de la font de Bernini a prop. Els déus i les deesses que utilitzen les cloïsses de cargol són representades per la trompa francesa.

La tercera secció, (07:53) La Fontana de Trevi al migdia (La fontana di Trevi al meriggio), és presentada per un triomf que dóna notícia d'una recent victòria del déu Neptú.

La secció final, (10:57) La Font de Villa Medici al Capvespre (La fontana di Villa Medici al tramonto), retrata un ambient molt més melancòlic, ja que la brillantor del sol s'esvaeix.

OTTORINO RESPIGHI (1879-1936). Pini di Roma (Els pins de Roma)

1. (00:17) Els pins de la Vila Borghese. Els infants juguen en els pinars de la Villa Borghese, ballen l'equivalent italià de laronda. Juguen als soldats, marxant i lluitant, s'agiten i criden com orenetes per la nit. Van i venent com eixams. De sobte, l'escena canvia.

2. (02:52) Els pins prop d'una catacumba. Veiem les ombres dels pins que es projecten per sobre de l'entrada d'una catacumba. Des de les profunditats, s'eleva un càntic, que fa eco solemnement, com un himne; després és silenciat misteriosament.

3. (10:08) Els pins del Janícul. Hi ha una agitació a l'aire. La lluna plena mostra el perfil dels pins del turó de Gianicolo. Un rossinyol canta.

4. (17:35) Els pins de la Via Apia. L'aurora bromosa a la Via Apia. El tràgic camp resta vigilat pels pins solitaris, el ritme de passos interminables, de forma indistinta i incessant. El poeta té una visió fantàstica de les glories passades. Les trompetes sonen estrepitosament i, en la grandesa d'un sol que treu el nas novament, l'exercit del cònsol es llença envers la Via Sagrada, ascendint triomfant per la Colina Capitolina.