1. (00:17) Els pins de la Vila Borghese. Els infants juguen en els pinars de la Villa Borghese, ballen l'equivalent italià de laronda. Juguen als soldats, marxant i lluitant, s'agiten i criden com orenetes per la nit. Van i venent com eixams. De sobte, l'escena canvia.
2. (02:52) Els pins prop d'una catacumba. Veiem les ombres dels pins que es projecten per sobre de l'entrada d'una catacumba. Des de les profunditats, s'eleva un càntic, que fa eco solemnement, com un himne; després és silenciat misteriosament.
3. (10:08) Els pins del Janícul. Hi ha una agitació a l'aire. La lluna plena mostra el perfil dels pins del turó de Gianicolo. Un rossinyol canta.
4. (17:35) Els pins de la Via Apia. L'aurora bromosa a la Via Apia. El tràgic camp resta vigilat pels pins solitaris, el ritme de passos interminables, de forma indistinta i incessant. El poeta té una visió fantàstica de les glories passades. Les trompetes sonen estrepitosament i, en la grandesa d'un sol que treu el nas novament, l'exercit del cònsol es llença envers la Via Sagrada, ascendint triomfant per la Colina Capitolina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada