VÍDEOS..., MÚSICA..., RELATS PERSONALS..., I PRINCIPALMENT... LLIBRES

dimarts, 30 d’octubre del 2018

(443) EN PERILL D'EXTINCIÓ de PAU VIDAL (1967). Editorial Empúries. 70 pàgines (EBOOK)

Pau Vidal va nèixer a Barcelona. És filòleg, traductor i escriptor. També és l'autor dels mots encreuats de l'edició catalana del diari El País. Ha rebut diversos premis literaris per llibres com Homeless (2002), Aigua bruta (2006), Fronts oberts (2011)... Com a traductor es dedica sobretot a traduir prosa narrativa de l'italià al català.

En perill d'extinció, editat per primera vegada al gener del 2010, porta com a subtítol Cent paraules catalanes per salvar, és un petit llibre -només setanta pàginas en format Ebook- que com diu l'autor a la introducció "no és una llista de paraules cultes que només coneixen els saberuts sinó tot el contrari, un aplec de terminologia popular, sovint col.loquial, que encara és viva però que es diu cada dia menys... Vol ser una contribució pràctica al debat sempre recurrent sobre la salut del català".
Cada una d'aquestes paraules, que podrien ser moltes més de cent, està tractada  amb rigor, explicant en alguns casos el seu origen i sempre citant textos literaris, moderns o antics, on apareix.

M'ha sorprès trobar algunes paraules en aquesta llista, paraules com bòfia, bugadera, enguany, enraonar, ensumar, paperina, queviures, romanços, xampany,... Sense ser un expert en el tema, considero que són d'ús comú entre els cataloparlants. He tingut la sort d'assistir avui a una conferència-xerrada de l'autor, força interessant per cert, -Català correcte o genuí?- i he fet aquest comentari.


dilluns, 29 d’octubre del 2018

(442) PATRIA de FERNANDO ARAMBURU (1959). Tusquets Editores. 646 páginas

¿De que va el libro?:
Patria nos cuenta la historia de dos familias que viven en un pueblo, cuyo nombre no aparece en el libro, a poca distancia de San Sebastián. Estas familias desde siempre han estado unidas por una fuerte amistad, pero acabarán enemistadas por razones políticas.
La acción transcurre desde mediados de los años ochenta hasta 2012, pocos meses después de la declaración del cese definitivo de la violencia por parte de ETA.
La primera família prospera económicamente gracias a la capacidad emprendedora del padre que regenta una empresa de transporte en el pueblo. La vida cambiará de forma brusca al ser víctima de la extorsión y más tarde del asesinato por parte de ETA.
En la segunda familia, uno de los hijos ingresará en la organización terrorista, participará en una serie de atentados y terminará en la cárcel. Por un destino trágico, acabará en el comando que se propone asesinar al que ha sido su vecino de toda la vida, el padre de sus amigos.

El autor:
Fernando Aramburu nació en San Sebastian y es licenciado en filología hispánica por la Universidad de Zaragoza y desde 1985 reside en Alemania. Patria es su novena novela. Anteriormente había publicado Fuegos con limón, Los ojos vacíos, Bami sin sombra, La gran Marivián, El trompetista del Utopía, Viaje con Clara por Alemania, Años lentos, Ávidas pretensiones... además de otras obras.

Valoración personal:
Es el primer libro que leo de este autor y no me ha decepcionado. Es una gran novela, muy recomendable. A pesar de tratarse de un tema tan delicado y sensible, huye del fanatismo político. No es una historia de buenos y malos y hace un retrato de la sociedad vasca del momento, una sociedad salpicada por el drama del terrorismo etarra donde impera el miedo y donde se llegan a romper amistades y relaciones dentro incluso de las propias familias; sobretodo en los pueblos, como el de la novela, donde todos se conocían.
Los nueve principales protagonistas están perfectamente retratados, de manera que casi podemos hacernos una imagen fotográfica de cada uno de ellos.
La novela está estructurada en 125 capítulos, relativamente cortos que facilitan la lectura. No sigue una narración lineal, sino que va dando saltos en el tiempo, pero eso no impide que se pueda seguir perfectamente la historia.
Al final del libro encontramos un glosario con vocablos procedentes del euskera usados en la novela y que es de gran ayuda a los lectores, como es mi caso, nada familiarizados con la lengua vasca.

divendres, 26 d’octubre del 2018

ANTONIO VIVALDI (1678-1741). LES QUATRE ESTACIONS. Europa Galante. Director i violí: FAVIO BIONDI


PRIMAVERA
(00:30) 1. Allegro (03:52) 2. Largo (05:45) 3. Allegro

ESTIU (09:30) 1. Allegro non molto (15:00) 2. Adagio-Presto-Adagio (16:42) 3. Presto


TARDOR (19:38) 1. Allegro (24:31) 2. Adagio molto (27:13) 3. Allegro


HIVERN (30:40) 1. Allegro non molto (34:10) 2. Largo

(36:10) 3. Allegro

MARC ANTOINE CHARPENTIER (1643-1704). THE DEUM. La Capella Reial de Catalunya. Le Concert des Nations. Director: JORDI SAVALL

dijous, 25 d’octubre del 2018

JOSEPH HAYDN (1732-1809). SINFONÍAS DE LONDRES (desde la 93 hasta la 104). ORQUESTA FILARMÓNICA DE LONDRES. Director: EUGEN JOCHUM (1902-1987)



Sinfonía 93  1.Adagio - Allegro Assai (00:00) 2.Largo Cantabile (07:15) 3.Menuetto: Allegro - Trio - Menuetto (12:28) 4.Finale: Presto ma non troppo (16:38)
Sinfonía 94 "La sorpresa" 1.Adagio Cantabile - Vivace Assai (21:14) 2.Andante (30:38) 3.Menuet: Allegro molto - Trio - Menuet (37:25) 4.Finale: Allegro di molto (42:10)
Sinfonía 95 1.Allegro Moderato (46:06) 2.Andante Cantabile (52:38) 3.Menuet - Trio - Menuet (58:08) 4.Finale: Vivace (1:02:49)
Sinfonía 96 "El milagro” 1.Adagio - Allegro (1:06:24) 2.Andante (1:13:35) 3.Menuetto: Allegro - Trio - Menuetto (1:20:32) 4.Finale: Vivace/assai (1:25:46)
Sinfonía 97 1.Adagio - Vivace (1:29:03)  2.Adagio ma non troppo (1:37:50) 3.Menuetto: Allegro - Trio - Menuetto (1:45:29) 4.Finale: Presto assai (1:49:33)
Sinfonía 98 1.Adagio - Allegro (1:54:22) 2.Adagio Cantabile (2:01:56) 3.Menuet: Allegro - Trio - Menuet (2:08:19) 4.Finale: Presto (2:14:08)
Sinfonía 99 1.Adagio - Vivace Assai (2:21:49) 2.Adagio (2:30:32) 3.Menuet (2:39:17) 4.Finale: Vivace (2:44:52)
Sinfonía 100 “Militar" 1.Adagio - Allegro (2:49:07) 2.Allegretto (2:56:19) 3.Menuet: Moderato - Trio - Menuet (3:01:58) 4.Finale: Presto (3:07:01)
Sinfonía 101 "El reloj" 1.Adagio - Presto (3:11:52) 2.Andante (3:19:37) 3.Menuet: Allegretto - Trio - Menuet (3:26:57) 4.Finale: Vivace (3:34:39)
Sinfonía 102 1.Largo - Allegro Vivace (3:39:18) 2.Adagio (3:47:44) 3.Menuet: Allegro - Trio - Menuet (3:54:17) 4.Finale: Presto (4:00:29)
Sinfonía 103 "Redoble de timbal" 1.Adagio - Allegro Con Spirito - Adagio (4:04:53) 2.Andante più tosto Allegretto (4:14:47) 3.Menuet - Trio - Menuet (4:25:15) 4.Finale: Allegro Con Spirito (4:30:43)
Sinfonia 104 "Londres" 1.Adagio - Allegro (4:36:06) 2.Andante (4:45:04) 3.Menuet: Allegro - Trio - Menuet (4:53:32) 4.Finale: Spiritoso (4:58:43)

dimarts, 23 d’octubre del 2018

(441) PINYOLS MADURS d'ISIDRE GRAU (1945). Voliana Edicions. 213 pàgines

El subtítol, VUITANTA-CINC BIOLITS, és força aclaridor. Es tracta d'una sèrie de relats curts -un parell de pàgines cadascú- o biolits que l'autor defineix com instants de vida passats per la literatura. Aquestes petites narracions són independents i es poden llegir en qualsevol ordre. Tracten de temes molt diversos, però estan agrupats en quinze blocs temàtics que "poden facilitar la lectura".

El primer d'aquests blocs es diu Homenatges i estan dedicats a escriptors d'arreu com ara James Joyce, Ernest Hemingway,  Anton P. Txèkhow, Mercè Rodoreda, Edgar Allan Poe, Franz Kafka, Pere Calders i Slawomir Mrozek.

Isidre Grau i Antolí, nascut a Sabadell és enginyer químic i professor de català. És autor de quinze novel.les entre les quals destaca la pentalogia d'Els colors de l'aigua i la darrera La ciutat dels solitaris. Durant quatre anys ha publicat quinzenalment a la revista Núvol la sèrie de contes breus que es reuneixen en aquest llibre.

3. VIATGE EN VAIXELL (Taller de lectura i escriptura 3)

Les deu de la nit era l´hora que el ferri de la Transmediterranea tenia prevista per salpar rumb a Eivissa.
Com que a la Sònia no li agradaven les presses de darrera hora, amb prou antelació va arribar al port de Barcelona. No era la primera vegada que viatjava a aquella illa, pero mai abans ho havia fet per mar.
Feia bon temps; amb la mar lleugerament arrissada l’embarcació va emprendre la navegació amb una bona velocitat.
Vuit hores després, amb les primeres llums del dia, el vaixell ja estava fent les maniobres d’atracament.
Aquell viatge havia de ser l’inici d’una setmana tranquil.la i de relax per a la Sònia.

dimarts, 16 d’octubre del 2018

YO, JULIA de SANTIAGO POSTEGUILLO, novela ganadora del PREMIO PLANETA 2018

2. COM SERIA?... (Taller de lectura i escriptura 2)

A l’interior de la casa el foc encès a la llar era intens i els tions crepitaven alegrement.
En aquelles llargues nits d’hivern, la Sònia s’ estimava més quedar-se a prop de les flames per sentir l’escalfor mentre llegia. 
Li agradaven les novel.les que parlaven del dia a dia de persones que havien viscut en el passat remot, com la que tenia ara a les mans, ambientada a la Barcelona del segle XIII, a l’època del rei Jaume I.
Va deixar per un moment el llibre i començà a pensar com seria traslladar a algú de fa vuit-cents anys al segle XXI.
Com reaccionaria davant d'aquestes màquines de metall que van molt més ràpides que el cavall més veloç de la seva època?
Com s’explicaria que, a les cases d’ara, només tocant un botonet de la pared, es pogués veure-s'hi com si fos ple dia?
I pensava en moltes més coses d’avui i que mancaven fins fa poc.
Una cosa sí que tenia clara la Sònia: a ella li seria impossible adaptar-se a les condicions de vida d’aquella gent.

dijous, 11 d’octubre del 2018

(440) LA NOVA NORMATIVA A LA BUTXACA de NEUS NOGUÉ SERRANO (1962). Publicacions de l'Abadia de Monteserrat. 157 pàgines


Porta com a subtítol "L'ortografia catalana i la gramàtica de la llengua catalana". Evidentment, no es tracta d'una novel.la ni de cap llibre per llegir tot seguit. És una obra de consulta i, com a tal, podem anar a qualsevol capítol sense haver de llegir els anteriors. Tampoc no està pensat per iniciar-se en el estudi de la llengua catalana, cal tenir uns coneixements previs. Sí que és útil per consultar les novetats de Gramàtica i Ortografia  introduïdes per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) els anys 2016 i 2017.

Està dividit en 49 capítols i al final, un índex de paraules i conceptes faciliten la consulta d' aspectes concrets relacionats amb els capítols. Es força didàctic i cada norma està acompanyada de molts exemples. 

Com diu l'autora a la introducció, "he intentar presentar la información d'una manera clara i asequible per a un público no expert en llengua, conservant siempre l'esperit de la norma que hi ha al darrera".

Neus Nogué Serrano va nèixer a Barcelona i és llicenciada i doctora en Filologia Catalana i professora de lingüística catalana de la Universitat de Barcelona.


dimarts, 9 d’octubre del 2018

1. L´AVI ANTON

El cel, net de núvols i milions d´estrelles que el cobrien és el que veu en aquell moment la Sònia, una nena de sis anys, cabell ros i la cara plena de pigues.
Al seu costat, assegut a la gespa de la masia, hi ha l'avi Anton. Encara que és pagès, li agrada explicar coses de les estrelles, de la lluna, del sol... Per a la Sònia, l'avi és l'home més savi del món.
-Mira, filleta -es com li diu carinyosament-, el Sol és una estrella, ni més ni menys que una més.
-Pero avi, com pot ser així, si es veu molt més i brilla força més?
-Perque les altres estrelles están molt lluny.
-Més lluny que Barcelona? -fa la nena. Per ella, els dos-cents quilòmetres de distància entre el poble, La Vall del Segre i la capital en són  una barbaritat.
-Si, molt, molt, molt més lluny.
Aquell dia, la Sònia començà a descubrir aquella ciència que l'avi i les altres persones grans anomenàven astronomia.

diumenge, 7 d’octubre del 2018

(439) HISTÒRIA DE CATALUNYA de NORBERT FONT I SAGUÉ (1874-1910). Establiment Gràfich Thomas, Barcelona. 175 pàgines

Vaig trobar aquest curiós i petit llibre -petit no només pel nombre de pàgines sinó també pel format, 12x18 centímetres- en una fira d'antiguitats d'un poble de la Cerdanya. Em va cridar l'atenció i per un mòdic preu el vaig comprar.
Es tracta d'una segona edició de l'any 1907. La primera és de 1899.

Font i Sagué fou geòleg, espeleòleg, naturalista i escriptor. Va ser ordenat sacerdot l'any 1900. El 1904 va exercir la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans i va publicar un curs de geologia dinàmica aplicat a Catalunya. Amb el patrocini del Centre Excursionista de Catalunya va realitzar una enquesta que li va permetre elaborar el Catàleg espeleològic de Catalunya. Per iniciativa de Norbert Font i Sagué, es va col·locar el gran mamut de pedra que al parc de la Ciutadella de Barcelona, al desembre de 1907. En aquella època es va potenciar la Junta de Ciències Naturals i es volien reproduir en pedra totes les grans espècies desaparegudes. El mamut va ser construït segons una maqueta de l'escultor Miquel Dalmau.
Com a escriptor, va obtenir premis als Jocs Florals de Barcelona, el 1894 amb Les creus de pedra a Catalunya i el 1897 amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya. També va publicar el 1900 l'obra Breu compendi de la historia de la literatura catalana.

En la seva memòria, la Federació Catalana d'Espeleologia atorga cada any el premi "Norbert Font i Sagué" als millors treballs espeleològics realitzats a Catalunya i a Espanya.

El llibre està estructurat en 23 capítols, i cada capítol es divideix en apartats, en total 252, i d'una manera prou didàctica fa un repàs de la Història de Catalunya des dels orígens fins al final del segle XIX. Lògicament està escrit en el llenguatge de la època, amb paraules i expressions que avui en dia no s'utilitzen, però és de comprensió fàcil.

El llibre està impregnat d'un to nacionalista i d'exaltació del catalinisme. També es nota la condició de sacerdot de l'autor. Aquests fets els podem veure al llarg de tot el llibre i queda patent a la Conclusió on sota el títol Lo que ha fet Catalunya per la civilisació (literal) diu:
"La historia de Catalunya demostra que apuesta Nació, tan valenta y tan noble, ha fet grans serveys a la civilisació de Europa en general y d'Espanya en particular, entre los quals podèm nombrar los següents:
Introduí a Espanya la cultura grega y llatina, adoptà lo Cristianisme que era causa de progrés.
Fóu la primera d'Espanya en veures lliure dels alarbs, gracies al esforç de les séus armes.
Ajudà en gran manera a les demos naciones de la Península  pera treure'ls alarbs del séus territoris.
Donà a les primeres nacions d'Europa les séves lleis nàutiques.
Humilià lo poder marítim del turchs en tót lo Mediterrà.
Escampà per Espanya, lo bon gust literari y artístich.
Establí la benefactora obra de la Mercè pera la redempció dels cautíus.
Contribuí al descobriment del Nou Món.
Fou la primera nació d'Espanya hont s'establiren y fóren utilisats los descobriments y avenços de tóts los segles y de tótes les nacions.
Anà sempre al devant en tóts los moviments axís artistichs, com científichs y industrials".

No sembla gaire objectiu, oi? Tot i això m'alegro d'haver trobat aquesta "petita joia".


dissabte, 2 de setembre del 2017

HISTÒRIES DE CAN FANGA



Aquest és el primer d'una sèrie, Històries de Can Fanga, de 57 videos de corta durada, entre tres i nou minuts, en els quals Jordi Portabella ens explica històries, anècdotes i curiositats relacionades amb la ciutat de Barcelona. Es poden trobar a YouTube.

divendres, 25 d’agost del 2017

dimarts, 27 de desembre del 2016

(438) LOS BESOS EN EL PAN de ALMUDENA GRANDES (1960). Tusquets Editores. 226 páginas (EBOOK)

De Almudena Grandes había leído con anterioridad tres libros: El lector de Julio Verne, Las edades de Lulú y El corazón helado (haciendo click en el título se puede acceder a la reseña del libro).
Los besos en el pan es completamente diferente a las anteriores y, a través de una serie de personajes que habitan en un barrio del centro de Madrid y que pertenecen a las clases medias y populares, la escritora aborda algunos de los temas de la actualidad: el hambre infantil, el desmantelamiento de la sanidad pública, las estafas bancarias, la burbuja inmobiliaria, la amenaza de competidores chinos explotados por las mafias,... El nexo de unión entre los diferentes personajes está resuelto a través de lazos familiares, la amistad, las relaciones laborales o la frecuentación de espacios como el bar, la peluquería o el edificio ocupado.


Resumen del argumento:
¿Qué puede llegar a ocurrirles a los vecinos de un barrio cualquiera en estos tiempos difíciles? ¿Cómo resisten, en pleno ojo del huracán, parejas y personas solas, padres e hijos, jóvenes y ancianos, los embates de una crisis que «amenazó con volverlo todo del revés y aún no lo ha conseguido»? Los besos en el pan cuenta, de manera sutil y conmovedora, cómo transcurre la vida de una familia que vuelve de vacaciones decidida a que su rutina no cambie, pero también la de un recién divorciado al que se oye sollozar tras un tabique, la de una abuela que pone el árbol de Navidad antes de tiempo para animar a los suyos, la de una mujer que decide reinventarse y volver al campo para vivir de las tierras que alimentaron a sus antepasados? En la peluquería, en el bar, en las oficinas o en el centro de salud, muchos vecinos, protagonistas de esta delicada novela coral, vivirán momentos agridulces de una solidaridad inesperada, de indignación y de rabia, pero también de ternura y tesón. Y aprenderán por qué sus abuelos les enseñaron, cuando eran niños, a besar el pan.

divendres, 16 de desembre del 2016

(437) HISTORIES DE LA HISTÒRIA DE BARCELONA de DANI CORTIJO (1983). Editorial Robin Book. 238 páginas

Un curiós llibre en el que, de manera breu i senzilla se´ns explica unes setanta històries i llegendes relacionades amb la història de Barcelona.

Com diu el propi autor “aquest llibre no pretén ser una història exhaustiva del centre de Barcelona sinó un recull d´algunes històries curioses, divertides i anecdòtiques que formen part de la història de la nostra ciutat”.

Resum del contingut:
Els vells carrers de Barcelona no són nomès allò que ara veiem a simple vista. Si ens hi aturem una estona en silenci i parem atenció, encara es poden sentir els crits dels avalots, l’olor d’espècies, els carros i cavalls, la sensació agra de la por, il·lusions i esperances, odis i amors, i llegendes i mites que encara volen per entre els carrerons estrets de la ciutat.
D´entre totes les històries que envolten la formació i desenvolupament de la ciutat de Barcelona, l´autor n´ha extret un recull de curiositats que no tant sols ens permetran saber com era la vida a ciutat en altre temps sinó que alhora constitueixen una reivindicación de la vida quotidiana i de la cultura popular.

La llegenda de Santa Eulàlia, Justes al Born, Bordells a la Barcelona vella, La matança del Call, L´ou com balla, Felip V a Santa Maria del Mar, La maledicció del Liceu,… són alguns dels capítols que formen part del llibre.

Molt recomanable fer una visita al blog www.altresbarcelones.com on podem trobar uns videos de Barcelona Televisió en què el Dani Cortijo és entrevistat i parla d´algunes d´aquestes històries.

dimecres, 30 de novembre del 2016

(436) EL LABERINTO DE LOS ESPÍRITUS de CARLOS RUIZ ZAFÓN (1964). Grupo Planeta. 632 páginas (EBOOK)

Hace dos meses releí los tres libros anteriores para refrescar los personajes y las situaciones en que se desarrolla la historia antes de comenzar a leer el desenlace de esta tetralogía, El cementerio de los libros olvidados. Una vez más, Carlos Ruiz Zafón demuestra su gran capacidad como narrador y su habilidad para crear historias llenas de misterio e intrigas que nos atrapan desde el principio. El laberinto de los espíritus está a la altura de las novelas anteriores, incluso yo diría que las supera. Como en las precedentes, está ambientada principalmente en la Barcelona de mediados del siglo pasado, aunque en algunos momentos, la trama se desarrolla en Madrid. Vuelven a aparecer los personajes de las novelas anteriores, pero en esta hay uno nuevo, Alicia, que tiene un gran protagonismo.
Tal como dice el autor, las cuatro novelas pueden leerse de manera independiente y en cualquier orden ya que “cada una de ellas ofrece una historia cerrada, independiente y contenida en sí misma”. No obstante, considero que la mejor manera de acercarse a este universo argumental es leerlas siguiendo el orden cronológico, no el de publicación. Es decir, comenzar con El juego del ángel, seguir con La sombra del viento, continuar con El prisionero del cielo y finalizar con El laberinto de los espíritus.

Argumento:
En la Barcelona de finales de los años 50, Daniel Sempere ya no es aquel niño que descubrió un libro que habría de cambiarle la vida entre los pasadizos del Cementerio de los Libros Olvidados. El misterio de la muerte de su madre, Isabella, ha abierto un abismo en su alma del que su esposa Bea y su fiel amigo Fermín intentan salvarle.
Justo cuando Daniel cree que está a un paso de resolver el enigma, una conjura mucho más profunda y oscura de lo que nunca podría haber imaginado despliega su red desde las entrañas del Régimen. Es entonces cuando aparece Alicia Gris, un alma nacida de las sombras de la guerra, para conducirlos al corazón de las tinieblas y desvelar la historia secreta de la familia… aunque a un terrible precio.
El Laberinto de los Espíritus es un relato electrizante de pasiones, intrigas y aventuras. A través de sus páginas llegaremos al gran final de la saga iniciada con La Sombra del Viento, que alcanza aquí toda su intensidad y calado, a la vez que dibuja un gran homenaje al mundo de los libros, al arte de narrar historias y al vínculo mágico entre la literatura y la vida.

Muy recomendable la visita a la página web del autor. 
Podemos leer los primeros capítulos de sus novelas, escuchar música compuesta por él mismo y más cosas interesantes.

Para finalizar, dejo el booktrailer del libro

dimarts, 8 de novembre del 2016

(435) EL MOZÁRABE de JESÚS SÁNCHEZ ADALID (1962). Ediciones B. 707 páginas (EBOOK)

Excelente novela histórica que con un lenguaje sencillo y ameno nos transporta hasta la España musulmana del siglo X que, bajo el reinado del califa Abderraman III y más tarde de su hijo Alhaquén II, conocerá una etapa de esplendor inigualable cuyo estandarte será su capital, Córdoba.

Allí coinciden Asbag y Abuámir, personas  de distinto origen, fe y vocación. Asbag, el mozárabe, es un erudito que pronto se ganará la confianza del califa. Gracias a sus dotes diplomáticas, este clérigo aventurero recorrerá tierras lejanas -Santiago de Compostela, los países del norte de Europa, Constantinopla, Roma, …- y se convertirá en el consejero de algunos de los personajes más emblemáticos del momento.

El destino del musulmán Abuámir no será menos sorprendente. Llegado a la capital para estudiar leyes, el joven y ambicioso Abuámir desarrollará una fulgurante carrera militar que hará de él el segundo hombre más importante del califato: el legendario y temido Almanzor.


La vida azarosa de estos dos personajes históricos, sus encuentros y desencuentros, constituyen el corazón de la novela.

dilluns, 24 d’octubre del 2016

(434) EL RUBÍ TIMUR de PALOMA CARAL. 301 páginas (EBOOK)

Lo primero que quiero decir es que el libro me ha gustado. Es una historia atractiva, bien escrita, bien documentada y engancha desde el principio. Nos transporta hasta una cultura que, al menos para mi, era desconocida: el imperio mogol -no confundir con el imperio mongol-.


En realidad se trata de dos novelas en un solo libro. Incluso se podrían leer por separado y tendrían sentido. La conexión entre ambas es el rubí Timir, una mítica joya de 352 quilates. La primera es una novela de aventuras y sucede en los tiempos actuales. La segunda es una novela histórica que nos lleva hasta la India de la primera mitad del siglo XVII, en los tiempos de Akbar, -el tercer emperador mogol y que reinó entre 1556 y 1605- y de Jahangir (Salim) (1605-1627). Su esposa, la emperatriz Mehrunissa tiene un gran protagonismo. Cuando Jahangir muere, tres hijos se disputan la sucesión en el trono.

También me ha gustado la estructura que la autora ha ideado para el libro. En los primeros capítulos se van intercalando las dos historias. A estos le siguen otros, la parte más extensa del libro, dedicados exclusivamente al imperio mogol y en los dos últimos capítulos  asistimos al desenlace de la historia que transcurre en la actualidad.

El rubí Timur se publicó en junio de este mismo año, en formato digital. Anteriormente, Paloma Caral había publicado dos libros: Viaje a la felicidad (2014) y La luz en la tormenta (2012).

Argumento. Esta parte no es elaboración propia. Se trata de la reseña que se puede encontrar en internet y que la pongo para mayor información sobre el libro.

El rubí Timur
Durante su estancia en las islas Maldivas, Claudia, Marina y David bucean en un arrecife y encuentran un pequeño objeto rosado. A partir de entonces, extraños acontecimientos se suceden y deciden huir a la India. Una mañana, a bordo de un tren, Marina conocerá a un joven hindú que le relatará la historia del príncipe Salim y las desavenencias con su padre y con su hijo, el mundialmente conocido Shah Jahan. Todos ellos dueños del rubí Timur en un momento dado de sus vidas. 
Descubre la leyenda de esta gema y la vida de Jahangir, el monarca que ha pasado a la Historia por permitir la entrada de los primeros mercaderes ingleses en la India, sin olvidar el apasionado amor que profesó a la audaz e inteligente Mehrunissa, una mujer que trasgredió las normas establecidas y cuyos actos fueron relatados en los diarios de los mercaderes europeos de la época. 
Las turquesas aguas de Maldivas, las exóticas playas de Gujarat, la ciudad de Agra y la City de Londres serán algunos de los escenarios en los que se desarrolle esta novela histórica.

dimecres, 19 d’octubre del 2016

(433) LOS REYES MALDITOS VII. DE COMO UN REY PERDIÓ FRANCIA de MAURICE DRUON (1918-2009). Ediciones B. 275 páginas (EBOOK)

A principios del siglo XIV Francia es el más poderoso, el más poblado, el más activo y rico de los reinos cristianos. Cuarenta años después, sufre una estrepitosa derrota en los campos de batalla, vencida por una nación cinco veces inferior en número -Inglaterra-, su nobleza se divide en facciones, la burguesía se rebela, el pueblo sucumbe bajo el exceso de impuestos, las bandas de asaltantes se entregan al saqueo, se menosprecia la autoridad, se devalúa la moneda, se paraliza el comercio y prevalecen la miseria y la inseguridad.  Según Maurice Druon, autor del libro, el cambio es debido a “la mediocridad de unos cuantos reyes, su fatua vanidad, la superficialidad con que atienden los asuntos, su incapacidad para rodearse de hombres capaces, su pereza, su presunción y su ineptitud para concebir grandes planes o, por lo menos, para ejecutar los que algunos proponen”.

De como un rey perdió Francia es el séptimo y último volumen de la saga Los reyes malditos. Es bastante diferente a los anteriores, incluso hay quien lo considera independiente de la saga. Si los seis primeros libros fueron publicados en un período de cinco años, entre 1955 y 1960, el que cierra la serie se publicó diecisiete años después en 1977. A diferencia de los anteriores, este está escrito en primera persona. Es un monólogo en que el cardenal Périgord, testigo presencial y muchas veces protagonista, explica a su sobrino Archambaud los hechos acontecidos en Francia en los últimos años , sobretodo en la época de Juan II el Bueno -reinó entre 1350 y 1364-, hijo y sucesor de Felipe VI de Valois

A pesar del apelativo con que ha pasado a la historia, el rey Juan fue un hombre vanidoso y cruel. Francia se ve amenazada por Inglaterra -guerra de los Cien años- y está sumergida en una profunda crisis económica y social, agravada por la peste que arrasa el país y el rey acumula error tras error. 

La serie Los reyes malditos finaliza con el desastre de la batalla de Poitiers (1356) donde el rey, tras desdeñar una ventajosa paz que se le ofrecía, caerá prisionero de los ingleses.

Valoración general de la saga: Si exceptuamos este último, que se me ha hecho pesado y aburrido -incluso parece que no sea del mismo autor-, la serie es excepcional. Está muy bien escrita y documentada. Una manera amena de aprender un periodo importante de la historia de Francia, la primera mitad del siglo XIV. Capítulos cortos y unas notas a pie de página y listas biográficas muy instructivas que hay que consultar a menudo por la gran cantidad de personajes que aparecen y que a veces pueden llegar a marear un poco. Los libros se leen con facilidad. Particularmente, más que leerlos los he “devorado”. Las casi 2.000 páginas que forman la serie (formato ebook) me las he acabado en menos de dos semanas.
Muy recomendable

dilluns, 17 d’octubre del 2016

(432) LOS REYES MALDITOS VI. LA FLOR DE LIS Y EL LEÓN de MAURICE DRUON (1918-2009). Ediciones B. 320 páginas (EBOOK)

El sexto volumen de la serie tiene dos escenarios diferentes y de ahí el título: Francia que tiene como símbolo la flor de lis e Inglaterra, representada por el león.

Enero de 1328. En la ciudad inglesa de York se celebra el matrimonio del rey inglés Eduardo III -hijo de Eduardo II y de Isabel de Francia- y Felipa de Henao cuando llega la noticia de la grave enfermedad del rey francés Carlos IV que muere unos días más tarde. 

En el ambiente nuevamente planea la maldición lanzada catorce años antes por el jefe templario Jacobo de Molay contra Felipe IV el Hermoso y su descendencia -ver libro I, El rey de hierro-. En efecto, habían reinado sus tres hijos, pero todos murieron jóvenes, después de un corto reinado y sin dejar herederos varones para el trono: Luis X el Obstinado con 27 años, Felipe V el Largo, con 29 y Carlos IV el Hermoso con 33. Con ellos se extingue la dinastía de los Capetos, iniciada por Hugo Capeto en el año 987.

De los hijos de Felipe IV quedaba Isabel, pero la ley sálica o ley de los varones impedía que pudiese ser reina. Es nombrado Felipe VI, primo de los Capetos, que inaugurará la dinastía de los Valois. Su padre, Carlos de Valois, había tenido bastante influencia en la corte con los reyes anteriores. Cuando se está celebrando la asamblea para su elección, se presenta un delegado de la reina inglesa Isabel, que reivindica el trono para su hijo Eduardo como nieto de Felipe el Hermoso. Los nobles franceses rechazan esta opción porque esto habría supuesto quedar bajo el mando de un monarca inglés. La rivalidad entre Francia e Inglaterra se arrastraba desde muchos años atrás y había dado lugar a varias guerras.

Estamos de nuevo en Inglaterra. Todos los asuntos del gobierno están cada vez más en manos de Rogelio Mortimer, amante de la reina lo que no es bién visto por el hijo de ésta, el actual rey Eduardo. Consigue llevarlo a juicio y es acusado entre otros cargos de usurpación de los poderes reales, asesinato del rey anterior, deshonra a la reina,… Es condenado y ejecutado.

Mientras tanto, en Francia, Roberto de Artois, un noble que tuvo un papel importante en el nombramiento como rey de Felipe de Valois pide a éste que interceda a su favor en el conflicto que el noble mantenía con su tía Mahaut por la posesión de unas tierras, contencioso que ya venía de años atrás. Se descubre que Roberto, para demostrar su razón, había falsificado unos documentos y es desposeído de sus títulos. Para evitar ser condenado huye de Francia y después de rondar por varios países europeos acaba en Inglaterra. Allí consigue llegar hasta la corte de Eduardo III, al que convence para que reclame sus derechos sucesorios a la corona de Francia, lo que es inadmisible para Felipe VI. La que después se llamaría Guerra de los cien años (1337-1453) está servida. Roberto de Artois perdería la vida en esta guerra en noviembre de 1342.


El libro concluye con un epílogo titulado JUAN I EL DESCONOCIDO. Hace referencia al hijo póstumo del rey Luis X y Clemencia de Hungría que supuestamente murió a los cinco días -ver libro IV, La ley de los varones-. El autor plantea la teoría de que el niño que murió no fuese el hijo de los reyes sino el de la nodriza que lo amamantaba y que había nacido unos días antes. Pero esto más bien parece leyenda que historia.

Árbol genealógico de los últimos reyes Capetos