Era festiu però va decidir matinar per aprofitar el dia. El sol treia el nas per l’horitzó llunyà quan es va llevar la Sònia. En transport públic, com sempre que podia, anà fins la plaça de la Catedral.
Com era tradició per aquestes dates del dia de Santa Llúcia, els motius nadalencs omplien l’espai. Hi havia algunes parades de plantes: vesc, grèvol, ponsèties; d’altres exhibien figuretes del pessebre.
Veient aquest ambient, mentalment es transportà temps enrera, quan era petita i celebraven el Nadal a La Vall del Segre, el poble dels seus avantpassats. La cosa que més l’emocionava era la cerimònia del Caga Tió, aquell tronc vestit amb barretina i una manta al que havien que apallissar, pobre Tió, perquè llancés regals mentre cantaven la cançó que li demanava que cagués torrons perquè són més bons que les salades arengades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada