LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770-1827). LAS NUEVE SINFONÍAS. FILARMÓNICA DE VIENA. Director: CHRISTIAN THIELEMANN

SINFONÍA Nº 1 EN DO MAYOR, OP. 21

I. Adagio molto. Allegro con brio (00:44) II. Andante cantabile con moto (10:47) III. Menuetto. Allegro molto e vivace (19:33) IV. Finale. Adagio. Allegro molto e vivace (22:45)

SINFONÍA Nº 2 EN RE MAYOR, OP. 36
I. Adagio. Adagio con brio (00:48)
II. Larghetto (12:59)
III. Scherzo. Allegro (25:14)
IV. Allegro molto (28:35)


SINFONÍA Nº 3 EN MI BEMOL MAYOR, OP. 55 "HERÓICA"
I. Allegro con brio (01:03)
II. Marcia funebre (21:02)
III. Scherzo vivace (39:10)
IV. Finale. Allegro molto (45:01)


SINFONÍA Nº 4 EN SI BEMOL MAYOR, OP. 60
I. Adagio. Allegro vivace (01:08)
II. Adagio (14:14)
III. Allegro vivace (25:38)
IV. Allegro ma non troppo (31:24)


SINFONÍA Nº 5 EN DO MENOR, OP. 67
I. Allegro con brio (00:57)
II. Andante con moto (08:38)
III. Sherzo. Allegro (19:40)
IV. Allegro (25:15)


SINFONÍA Nº 6 EN FA MAYOR, OP. 68 "PASTORAL"
I. Allegro ma non troppo (01:05)
II. Andante molto mosso (14:08)
III. Allegro (27:54)
IV. Allegro (33:18)
V. Allegretto (37:05)


SINFONÍA Nº 7 EN LA MAYOR, OP. 92
I. Poco sostenuto. Vivace (01:09)
II. Allegretto (13:50)
III. Scherzo. Presto (23:18)
IV. Allegro con brio (31:26)


SINFONÍA Nº 8 EN FA MAYOR, OP.93
I. Allegro vivace e con brio (01:07)
II. Allegretto scherzando (11:47)
III. Tempo di menuetto (16:07)
IV. Allegro vivace (21:35)


SINFONÍA Nº 9 EN RE MENOR, OP. 125 "CORAL"
I. Allegro ma non troppo, un poco maestoso (00:58)
II. Sherzo. Molto vivace. Presto (18:27)
III. Adagio molto e cantabile (31:38)
IV. Presto. Allegro assai (48:18)

16. DIA GRIS (2) (taller de lectura i escriptura 16)

Quan sortí al carrer, el sol s’ocultava darrera una capa espessa de núvols tristos. La maleïda migranya no minvava i semblava com si el cap li volgués esclatar.

Caminava sense rumb quan una moto se li apropà. El conductor, a qui no va poder veure la cara perquè portava el casc, amablement, li preguntà per una adreça que la Sònia coneixia. L' estava explicant quan el que seia al darrera li va donar una empenta i li prengué la bossa. Una víctima més d’una bursada!!! Malgrat el nervis del moment, la Sònia va actuar amb prudència i no va oposar-hi resistència. Al cap i a la fi el que portava era de poc valor, però l’ensurt li va durar una bona estona.

Era el que mancava perquè aquell dia fred, gris i trist esdevingués definitivament desastrós.

(458) EL DESPERTAR de KATE CHOPIN (1850-1904). Cátedra. 209 páginas (EBOOK)

Katherine O´Flaherty Faris, más conocida como Kate Chopin fue una escritora estadounidense que nació y murió en San Luís, Missouri.

Su obra más conocida es El despertar, la segunda que escribió y fue publicada en 1899. La protagonista,  Edna Pontellier es una mujer de clase burguesa que vive en Nueva Orleans con una vida aparentemente cómoda, dedicada al marido, los hijos y los actos sociales.

Un verano Edna se ve arrastrada por la pasión de los sentimientos amorosos y se trastorna de manera tal que sale del sueño profundo en que vivía y comienza a aprender que existe un mundo diferente, rico, lleno de nuevas sensaciones.

Kate Chopin

Edna Pontellier es una transgresora, avanzada a su tiempo que huyendo de los convencionalismos se decide a volar a la búsqueda de un horizonte más amplio. 

Se suele comparar con Madame Bovary de Gustave Flaubert, aparecida unos años antes, en 1856. Y es que entre las dos novelas hay bastantes puntos de conexión: en ambos casos la protagonista es una mujer, casada pero insatisfecha con su matrimonio que busca el amor en otros hombres. Tanto en una como en otra el final es trágico y en el momento de su aparición fueron criticadas por inmorales. El mismo tema lo encontramos en otras dos novelas de la segunda mitad del siglo XIX: Ana Karerina (1877) y La Regenta (1885).

15. DIA GRIS (taller de lectura i escriptura 15)

Sortosament era diumenge i no havia de pensar en la feina però de seguida que es despertà s’adonà que no seria un bon dia, notava el cap espès. Quedar-se al llit? Sabia que aquesta no era pas la solució.

La Sònia s’aixecà a desgrat. Per la finestra del balcó veié que el cel grisós i encapotat tampoc ajudaria. No tenia ni esma d’esmorzar i només prengué un analgèsic. 

Agafà el llibre que havia començat el dia anterior però era incapaç de concentrar-se en la lectura. El deixà. No podia seguir així, havia de fer alguna cosa: va fer petar els dits i marxà al carrer.

PIOTR ILICH TCHAIKOVSKY (1840-1893). Concierto para piano y orquesta nº 1. Obertura 1812. Marcha eslava. Sinfonia nº 6 "Patética"

SINFONIA Nº 6 EN SI MENOR, PATÉTICA, OP. 74
1. (00:55) Adagio - Allegro non tropo
2. (19:26) Allegro con grazia
3. (28:22) Allegro moto vivace
4. (37:06) Finale. Adagio lamentoso - Andante

(457) EL DIA QUE BARCELONA VA MORIR d'ENRIC CALPENA (1960). Rosa dels Vents. 361 pàgines (EBOOK)

El dia 6 de juliol de l'any 985, els sarraïns, comandats per Almansor i després d'un setge de sis dies, assaltaran la ciutat de Barcelona. Mataren, saquejaren, feren presoners i van provocar incendis. Alguns documents es van referir a aquests fets com "el dia que Barcelona va morir" i és el títol d'aquest llibre. Això va passar sent comte de Barcelona Borrell II, el net de Guifré el Pelós. 

En aquella època, la muralla de Barcelona, la mateixa que van construir els romans al segle III, amb 78 torres, es considerava infranqueable. Per això no està clar com s'ho van fer els sarraïns per entrar a la ciutat. L'autor planteja una hipòtesi força enginyosa que no explicaré per no fer "spoiler".

És un llibre amè, no gaire llarg i es llegeix amb facilitat. Recrea un important episodi de la història de Barcelona i, com a tota novel.la històrica hi ha personatges inventats per l'autor i d'altres històrics: el comte Borrell, el vescomte Udalard, la seva esposa Riquilda, el bisbe de Barcelona Vives, l'ardiaca Arnulf i molts més.

Enric Calpena és periodista i escriptor. En aquesta interessant entrevista ens parla del llibre:

14. DE CONCERT (taller de lectura i escriptura 14)

 Baixant per Via Laietana arribaren al Palau de la Música. El noi, que només havia vist l’edifici en fotografíes es va quedar bocabadat admirant la façana farcida de mosaics, escultures i vitralls de tots colors.

- Va ser dissenyat per l’arquitecte modernista Lluís Domènec i Montaner a principis del segle XX, explicà la Sònia.

- Aquí deuen fer la millor música del món, digué ell.

S’aproparen a la taquilla i compraren dues entrades pel concert d’aquell dia. Començava a les vuit del vespre i interpretaven el Concert per a piano número 5 de Beethoven, també anomenat “Emperador”.

- És majestuosa la música que va compondre aquest teutó, li digué la Sònia a cau d'orella.

(456) EL QUADERN GRIS (r2) de JOSEP PLA (1897-1981). Edicions Destino. 611 pàgines (EBOOK)

El quadern gris es va publicar per primera vegada l'any 1966. Era el primer volum de les Obres completes de Josep Pla. És un dietari, un diari que Pla va escriture entre 1918 i 1919 tot i que l'escriptor el va reelaborar profundament abans de la seva publicació. D'aquesta manera, el seu dietari de joventut constitueix una creció de maduresa i representa una de les seves obres més importants. L'any 1969 es publica una regona edició que incorpora correccions al text de la primera. La que he llegit ara, en Ebook, correspon a l'edició de Narcís Gorolera del 2012 i segons es diu a la introducció "reprodueix la publicada per Edicions Destino l'any 1969, contrastada -mot a mot i ratlla a ratlla- amb el manuscrit que l'escriptor lliurà a l'editor".

El quadern gris, anomenat així pel color de les tapes del primer esborrany, està estructurat en dues parts i els escenaris en què es desenvolupa són Palafrugell i l'Empordà en la primera secció i Barcelona en la segona. La narració s'inicia el 8 de març de 1918, el dia que Pla fa vint-i-un anys. Segons diu, es troba a casa dels seus pares a Palafrugell perquè la universitat ha tancat les seves portes a causa d'una epidemis de grip. Finalitza el dietari el 15 de nivembre de 1919, just abans que l'escriptor marxés a París com a corresposal del diari barceloní La Publicitat.

El quadern gris està ple de descripcions, observacions, opinions... No explica res d'extraordinari, són les coses que passen a la vida d'un jove de vint anys, primer a un poble de la costa i després a la ciutat on fa estudis de Dret. El vaig llegir per primer cop fa vuit anys. Diu el Josep Pla sobre el llibre: "Jo només m'atreviria a demanar una cosa a aquest lector hipotètic: li demanaria que el llegís amb calma, lentament". Efectivament, aquesta relectura l'he feta amb calma, durant un parell de mesos però no per seguir el consell de l'autor, sinó perquè l'he alternada amb altres lectures. A les seves pàgines hi ha paràgrafs d'una excel.lent qualitat literària encara que altres m'han semblat farragosos, "enfarfegats, confusos" com diria el mateix Josep Pla. Però és un llibre de lectura obligada.

(455) MADAME BOVARY (r2) de GUSTAVE FLAUBERT (1821-1880). Editorial Zig-Zag. 356 págines (EBOOK)

Leí esta novela por primera vez hace diez años. Se trata pues de una relectura, pero en un formato diferente. En este caso, en EBOOK.

Flauvert está considerado como uno de los mejores representantes de la novela realista francesa del siglo XIX. Su obra más importante es Madame Bovary, pero también escribió otras como Salambó (1862), La educación sentimental (1869), La tentación de San Antonio (1874) y la inacabada Bouvard y Pécuchet.

Primera página de la primera edición

Madame Bovary se publicó por entregas en París en 1856 y en forma de libro al año siguiente. Su publicación suscitó un proceso por ofensa a la moral pública y a la religión del que Flaubert salió absuelto y supuso un excelente lanzamiento publicitario de la novela. Está dividida en tres partes y 35 capítulos que se leen con mucha facilidad. Narra la historia de Emma Bovary, una joven frustrada en su matrimonio y que tiene sueños de amor, de lujo y de vida parisina. Busca la felicidad en brazos de dos amantes, se endeuda y, cuando todo falla, se suicida.

Me parece muy interesante el paralelismo entre las tres protagonistas de tres grandes novelas publicadas con pocos años de diferencia en la segunda mitad del siglo XIX: Emma Bovary (1856), Ana Karerina (1877) y Ana Ozores, protagonista de La Regenta (1885). Las tres son representantes de sociedades muy diferentes (francesa, rusa y española), pero hay muchas características de su personalidad que las unen.

(454) BÀRKINO de FREDERIC PUJOLÀ I MAS (1928). Editorial La liebre de marzo. 525 pàgines

Vaig arribar a aquest llibre, BÀRKINO o EL SETGE DE BARCELONA L´ANY 800, a travès del Taller de lectura i escriptura, novel.la històrica: la ciutat de Barcelona que faig des del mes d'octubre de l'any passat. Cada setmana, els alumnes, a suggeriment de la professora, havíen de llegir uns capítols, tres o quatre, que després es comentaven a la classe. D'aquesta manera, quatre messos hem estat ocupats amb el llibre.

Es tracta d'una bona novel.la històrica ambientada en una època poc coneguda, el segle VIII. Està molt bé documentada i plena de descripcions de personatges i llocs que ens permeten fer-nos una bona idea de la vida quotidiana d'aquelles persones.

També hi han aspectes clarament millorables: el llibre està ple de noms de pobles, ciutats, rius,.. que poden despistar al lector, dificultat que seria fàcil de solucionar incluent alguns mapes o planols. Per una altra banda, el títol no sembla gaire adequat ja que la major part de l'acció passa fora de la ciutat de Barcelona. De la mateixa manera, hem trobat que a vegades la narració no segueix un fil, manca continuitat a les trames.

Frederic Pujolà i Mas

Avui com a cloenda del llibre hem tingut la sort de poder tenir a la classe una xerrada-col.loqui amb l'autor amb el que hem pogut comentar tots aquest aspectes. Es tracta d'una persona d'edat avançada, 91 anys, pero molt erudita i amb una ment molt lúcida que també ens ha informat que va trigar més de tres anys en escriure el llibre i que aviat sortirà publicat un altre, també novel.la històrica però ambientat en una època diferente.

SINOPSI (Apareix a la contraportada):
Bàrkino és un novel.la plena d'aventures, amors i desamors, realitat i ficció. Mitjançant un protagonista inoblidable, el llemosí Martí de Briva, Frederic Pujolà i Mas ressegueix els orígens del nostre país alhora que ens transporta a un món narratiu fascinant, orquestrat amb la barreja del rigor històric i de la creació literària. El resultat és un text que atrapa els lectors tant pels esdeveniments reals que explica com per l'univers ficcional que n'és el vehicle clau. I és que, com constata el mateix autor a la introducció "els homes i les dones de Catalunya han de saber que la nostra Història ha viscut moment plens d'acció, de vida, d'interès i de sentiment, que, per la seva força, dinamisme i significació poden apassionar-nos tant o més que una novel.la d'imaginació pura". Això és, justament, el que ens ofereix aquesta obra: història, vida i passió. Però també, sobretot, literatura.

(453) EL CASTILLO DE OTRANTO de HORACE WALPOLE (1717-1797). 83 páginas (EBOOK)

Primera página de la edición de 1766

Este pequeño libro, que puede leerse casi de un tirón, fue publicado por primera vez en 1764 y está considerado como el primer ejemplo literario de novela gótica.

La acción se desarrolla en la Italia medieval y narra la historia del tirano Manfredo, cuya estirpe arrastra una maldición desde que su abuelo usurpara el poder del castillo a sus legítimos poseedores. Manfredo trata de perpetuar su herencia casando a su débil hijo Conrado con la princesa Isabella, pero poco antes de la boda ocurre un accidente fatal de origen aparentemente mágico que frustra sus designios.

A partir de ese suceso, se desencadenarán una serie de misterios fenómenos sobrenaturales que tendrán como escenario el siniestro castillo: aparecen puertas chirriantes, pasadizos oscuros, criptas secretas,... algunos de los ingredientes típicos de la novela de terror o novela gótica.

HENRY PURCELL (1659-1695). Música para el funeral de la reina Mary, Obertura de la ópera "Dido y Eneas", Abdelazer (Rondó)

(452) LA ABADÍA DE NORTHANGER de JANE AUSTEN (1775-1817). E-Bookarama Editions. 235 páginas (EBOOK)

La abadía de Northanger (Northanger Abbey) fue la primera de las novelas de Jane Austen que estuvo preparada para su publicación. Se escribió en 1798, aunque no se publicó hasta 1818, el año siguiente a la muerte de la escritora.

Narra la historia de Catherine Morland, una joven ingenua de 17 años aficionada a la lectura de novelas góticas. Cuando es presentada en sociedad en Bath, conoce a Henry Tilney, un joven apuesto del que se enamora. También hace amistad con Eleanor, hermana de éste. Pensando que es una rica heredera, es invitada por el padre de ambos a pasar una temporada en una antigua abadía, convertida ahora en la residencia de los Tilney. Un lugar que parece esconder múltiples secretos oscuros y que Catherine está dispuesta a descubrir.

Se trata de una novela corta y fácil de leer, un retrato irónico y divertido de la sociedad inglesa de la época. Otras obras de la autora son Orgullo y Prejuicio, Emma, Persuasión,...

El año 2007 se estrenó la película basada en esta obra. Está dirigida por Jon Jones y son los protagonistas Felicity Jones y JJ Feild. Se puede encontrar en YouTube. Está en inglés pero se pueden activar los subtítulos en castellano

GIOVANNI BATTISTA PERGOLESI (1710-1736)

G.B. PERGOLESI va ser un compositor italià que va morir molt jove, només amb 26 anys. Gran part de la seva vida la va passar a Nàpols.

Està a cavall entre el Barroc i el Classicisme. D'aquesta manera, té obres que recorden a un o l´altre estil.

Entre les obres barroques trobem la que pot ser és la seva composició religiosa més coneguda, STABAT MATER.

L´únic CONCERT PER A VIOLÍ ja està més en la linia del Classicisme.

13. RETROBAMENT (taller de lectura i escriptura 13)

Havien passat anys i panys des d'aquell estiu al poble i ja no pensava pas en ell. Per això, rebre aquella carta la va deixar d’una peça. Era un escrit llarg i al final un nom: François. Entre moltes altres coses, li feia saber el seu desig de tornar-se a trobar.

Paraules boniques i excuses si que té aquest carallot, es deia a sí mateixa la Sònia. Però perquè no donar-se una segona oportunitat? No havia res a perdre. Això sí, es va prometre no fer-se il.lusions.

Quan es van veure, es van abraçar emotivament.

CLAUDIO MONTEVERDI (1567-1643). Ópera "L'ORFEO". Gran Teatre del Liceu de Barcelona (2002). La Capella Reial de Catalunya. Director: JORDI SAVALL

Intérpretes: - Montserrat Figueras (La Música) - Furio Zanasi (Orfeo) - Arianna Savall (Eurídice) - Sara Mingardo (La Mensajera) - Cécile van de Sant (La Esperanza) - Antonio Abete (Caronte) - Adriana Fernández (Proserpina) - Daniele Carnovich (Plutón) - Fulvio Bettini (Apolo) - Marília Vargas (Ninfa) - Francesc Garrigosa, Carlos Mena, Gerd Türk, Iván García (Pastores / Espíritus)

ARGUMENTO: La acción se desarrolla en Grecia y las regiones subterráneas del mundo de los espíritus, en una antigüedad mítica. PRÓLOGO (0:00:45) Tras una tocata instrumental de metales en RE Mayor con carácter estruendoso, aparece la Música, haciendo alabanzas de los presentes e instándolos a guardar silencio, mientras se narra la historia de Orfeo, hijo del dios Apolo y la musa Calíope. ACTO PRIMERO (0:08:55) En un prado en medio del campo, ninfas y pastores celebran con alegría el día esplendoroso en que se casarán el mítico cantor de la Tracia, Orfeo, y su amada, la ninfa Eurídice; cantan uno de los pasajes corales más representativos de la época, «Lasciate i monti». Orfeo relata cómo se enamoró de ella y ésta responde con el mismo ardor. Luego va con sus compañeras a recoger guirnaldas de flores. Pastores y ninfas continúan con sus danzas y alegres cantos, mientras reinan el regocijo y la felicidad. ACTO SEGUNDO (0:25:45) Rodeado por los pastores, Orfeo entona un canto a la naturaleza y cuenta cómo corría por los sombríos bosques antes de haberse enamorado. La alegría se interrumpe cuando llega la Mensajera, quién anuncia a Orfeo que una serpiente venenosa ha mordido a su amada Euridice causándole la muerte. La propia Mensajera lamenta tener que dar semejante noticia. Orfeo decide descender a los infiernos a rescatar a Eurídice (al descenso voluntario al infierno se lo denomina catábasis), entonando un desesperado lamento. ACTO TERCERO (0:52:54) Orfeo llega a la laguna Estigia acompañado por la Esperanza, pero ésta le anuncia que no puede llevarlo mas allá porque vio grabado en la piedra el texto que cita a la Divina Comedia de Dante: "Abandonad toda esperanza los que entráis". Caronte se niega a darle paso en su barca, pero Orfeo logra dormir al vigilante con su canto, y robándole la barca cruza la laguna entrando directamente en el infierno. Mientras, un coro de espíritus infernales celebra al Hombre, esa criatura que no intenta ninguna empresa en vano, y contra el cual la Naturaleza no sabe armarse. ACTO CUARTO (1:21:10) Orfeo ha llegado a los infiernos, y con su canto logra emocionar a Proserpina. Ésta le ruega a Plutón que le permita a Orfeo recuperar a su amada Euridice, haciendo referencia a su antiguo amor, por el cual él la raptara y la llevó a los infiernos. El dios reconoce también haberse conmovido con el canto de Orfeo, y finalmente acepta y permite que Eurídice le siga, con la condición de que Orfeo no vuelva la mirada a su amada hasta que hayan salido del infierno. Orfeo parte de los infiernos seguido por Eurídice. Pronto le entra la duda de si ella realmente lo sigue y, al oír un ruido, no resiste la tentación de girar la cabeza para cerciorarse. En ese momento ella comienza a desvanecerse y un espíritu, ministro de Plutón, le amonesta:"Roto has la ley, e indigno eres de gracia". Orfeo intenta seguirla, pero es expulsado del infierno. El coro cierra el acto con esta observación: "Venció al infierno Orfeo y fue vencido por sus propias pasiones". ACTO QUINTO (1:38:52) Orfeo regresa al campo de Tracia lamentando su soledad, vagando sin rumbo y llorando su amor perdido. El eco repite su lamento trágico y Apolo, dolido por el sufrimiento que aqueja a su hijo, desciende del Olimpo y le dice que lo acompañe al cielo, donde encontrará la bella semblanza de Euridice en el sol y en las estrellas. Padre e hijo cantan un alegre dúo, mientras ascienden al cielo donde alcanzaran la alegría eterna.


El libreto de la ópera, con traducción al español, se puede encontrar en este enlace:
http://www.kareol.es/obras/lafavoladorfeo/actos.htm

JOAQUÍN RODRIGO (1901-1999). Concierto de Aranjuez. Orquesta de Cadaqués. Director: EDMON COLOMER. Guitarrista: PACO DE LUCIA (1947-2014)

1. (00:42 - 06:18) Allegro con spirito

2. (06:21 - 17:30) Adagio

3. (17:32 - 22:20) Allegro gentile

A collection of paintings by IVAN AIVAZOVSKY (1817-1900)

Iván Konstantínovich Aivazovsky fue un pintor romántico ruso. Es considerado uno de los mejores artistas de marinas en la historia.

C.W. GLUCK (1714-1787). Dance of the Blessed Spirits

(451) BREVE HISTORIA DE LA MÚSICA de JAVIER MARÍA LÓPEZ RODRÍGUEZ. Editorial Nowtilus. 201 páginas (EBOOK)

El autor hace un recorrido por la Historia de la Música desde la Prehistoria hasta el rock y el jazz del siglo XX pasando por los períodos intermedios: Edad Media, Renacimiento, Barroco, Clasicismo, Romanticismo,... Analiza los diferentes estilos, instrumentos, compositores,...

El libro está estructurado en siete capítulos, un glosario de términos musicales y una bibliografía.

A pesar de su corta extensión, 200 páginas, creo que es poco adecuado para personas sin una formación previa en el tema: está escrito en una terminología musicológica que a veces es difícil de entender para los no iniciados.

12. FRÀGILS COM EL VIDRE (taller de lectura i escriptura 12)

La Sònia estava recolzada sobre la barana de la terrassa del pis on vivia a Barcelona, quan un estrident soroll metàlic va espantar-la. Pel que semblava, al carrer del davant, el cotxe negre frenà bruscament i el vermell l’envestí amb violència. 

Moments d’incertesa i tensió, i al cap d’uns minuts, una àmbulància s’emportava al conductor del segon vehicle. La cara ensangonada feia témer el pitjor.

Fràgils com el vidre!!! Així som els éssers humans: al capdavall, quan menys ho esperem, a tots ens sega la mateixa dalla. Aquesta pensada la va tenir trastocada durant el dia i més i tot: va dormir molt malament aquella nit.

(450) EUROPA EN LA EDAD MEDIA de CHRIS WICKHAM (1950). 556 páginas (EBOOK). Grupo Planeta

Sinopsis

Chris Wickham, profesor de la Universidad de Oxford y una de las figuras más destacadas del medievalismo actual, nos ofrece una nueva visión del milenio que transcurrió entre la crisis del Imperio romano y la aparición de la Reforma protestante. Una interpretación que sigue el desarrollo de los grandes cambios: las reformas de Carlomagno, la expansión del Cristianismo, la revolución feudal, la pugna de las herejías, el fracaso del Imperio bizantino, la reconstrucción de los estados en la Baja Edad Media, la devastación de la Peste negra... Y donde los acontecimientos políticos, la evolución económica y las corrientes culturales se combinan para dar sentido a estos cambios y mostrarnos la forma en que incidieron en las vidas de los europeos. Wickham va en este libro más allá de la síntesis de los conocimientos actuales, para ofrecernos una nueva interpretación que combate los tópicos establecidos y nos propone una nueva valoración de la Edad Media.

Valoración
No es un libro demasiado extenso. Si suprimimos los mapas, ilustraciones, bibliografía y notas, nos queda en poco más de cuatrocientas páginas y está escrito por un gran especialista en la Edad Media, lo que es una garantía, pero me ha resultado denso, me ha costado acabarlo. Los capítulos y párrafos los he encontrado largos y espesos, incluso algunas páginas las he leído solamente por encima. Posiblemente se requieran unos mayores conocimientos previos sobre este período antes de abordar este libro.
Por otra parte, el formato EBOOK, que es como lo he leído, es poco apropiado en este caso. Las ilustraciones y los mapas aparecen en blanco y negro y con muy poca definición. Además, incluye gran cantidad de notas que supone tener que avanzar y retroceder continuamente que en este formato es dificultoso. La edición en papel, imagino que salva estos inconvenientes.

LUIGI BOCCHERINI (1743-1805). Simfonia Nº 6 en Re Menor. (G 506) "La casa del diavolo"

1. (00:12) Andante sostenuto - Allegro assai

2. (06:12) Andante con moto

3. (09:16) Andante sostenuto - Allegro con moto

LUIGI BOCCHERINI (1743-1805). Quintet Op. 11 (G.275)

1. (00:19) Amoroso 2. (04:50) Allegro e con spirito 3. (12:34) Minuetto: con un poco di moto 4. (16:07) Rondeau: Andante

LUIGI BOCCHERINI (1743-1805). La Musica Notturna delle Strade di Madrid. Opus 30, nº 6. Le Concert des Nations. Director JORDI SAVALL

Quintettino for two violins, viola and two violoncellos in C major (G. 324)

1. (00:05) Le campane dell'Ave Maria

2. (00:44) Il tamburo dei Soldati

3. (01:20) Minuetto dei Ciechi

4. (03:21) Il Rosario
5. (07:55) Passa Calle

6. (09:46) Il tamburo
7. (10:16) Ritirata

11. S'APROPA EL NADAL (taller de lectura i escriptura 11)

Era festiu però va decidir matinar per aprofitar el dia. El sol treia el nas per l’horitzó llunyà quan es va llevar la Sònia. En transport públic, com sempre que podia, anà fins la plaça de la Catedral. 

Com era tradició per aquestes dates del dia de Santa Llúcia, els motius nadalencs omplien l’espai. Hi havia algunes parades de plantes: vesc, grèvol, ponsèties; d’altres exhibien figuretes del pessebre. 

Veient aquest ambient, mentalment es transportà temps enrera, quan era petita i celebraven el Nadal a La Vall del Segre, el poble dels seus avantpassats. La cosa que més l’emocionava era la cerimònia del Caga Tió, aquell tronc vestit amb barretina i una manta al que havien que apallissar, pobre Tió, perquè llancés regals mentre cantaven la cançó que li demanava que cagués torrons  perquè són més bons que les salades arengades.

MANUEL DE FALLA (1876-1946). El amor brujo. Orquesta RTVE. Director: MIGUEL ÁNGEL GÓMEZ MARTÍNEZ. Mezzosoprano: TERESA BERGANZA

1. Introducción y escena

2. En la cueva. La noche

3. Canción del amor dolido

4. El aparecido

5. Danza del terror

6. El círculo mágico. Romance del pescador

7. A media noche. Los sortilegios

8. Danza ritual del fuego para ahuyentar los malos espíritus

9. Escena

10. Canción del fuego fatuo

11. Pantomima

12. Danza del juego del amor

13. Final. Las campanas del amanecer

MANUEL DE FALLA (1876-1946). Noches en los jardines de España.

1. (00:07) En el Generalife

2. (10:55) Danza lejana

3. (15:27) En los jardines de la sierra de Córdoba

MANUEL DE FALLA (1876-1946). EL SOMBRERO DE TRES PICOS. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Director: Lawrence Foster

PARTE I (00:10) Introducción (01:30) La Tarde (06:46) Danza de la molinera (Fandango) (10:16) Las uvas PARTE II: (14:41) Danza de los vecinos (Seguidillas) (18:09) Danza del molinero (Farruca) (26:03) Danza del corregidor (32:49) Danza final (Jota)

ANTONIO VIVALDI (1678-1741). GLORIA en Re Mayor, RV 589. University of North Texas: Collegium Singers & Baroque Orchestra. Director: RICHARD SPARKS

(00:18) Gloria in excelsis Deo (Chorus) (02:48) Et in terra pax (Chorus) (07:46) Laudamus te (Sopranos I and II) (10:04) Gratias agimus tibi (Chorus) (10:27) Propter magnam gloriam (Chorus) (11:17) Domine Deus (Soprano) (14:32) Domine, Fili unigenite (Chorus) (16:41) Domine Deus, Agnus Dei (Contralto and Chorus) (20:34) Qui tollis peccata mundi (Chorus) (21:40) Qui sedes ad dexteram Patris (Contralto) (24:14) Quoniam tu solus sanctus (Chorus) (25:00) Cum Sancto Spiritu (Chorus)

LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770-1827). Piano Concerto No. 5 in E flat major Op. 73. Staatskapelle Berlín. Director: DANIEL BARENBOIM

1. (00:01) Allegro

2. (21:12) Adagio un poco mosso

3. (29:17) Rondo. Allegro

W.A.MOZART (1756-1791). Clarinet concerto in A major, K.622

1. (00:04) Allegro

2. (11:58) Adagio

3. (19:06) Allegro

LLIBRES LLEGITS AL TRIMESTRE

Clicant a sobre del títol de cada llibre, s'accedeix a la ressenya corresponent

1. HISTÒRIA DE CATALUNYA de NORBERT FONT I SAGUÉ. Una història de Catalunya escrita l'any 1899.

2. LA NOVA NORMATIVA A LA BUTXACA de NEUS NOGUÉ SERRANO. Útil per consultar les novetats de gramàtica i ortografía catalana.

3. PINYOLS MADURS d' ISIDRE GRAU. Vuitanta-cinc relats curts.

4. PATRIA de FERNANDO ARAMBURU. Una gran novela ambientada en el País Vasco en los últimos años de la existencia de ETA.

5. EN PERILL D'EXTINCIÓ de PAU VIDAL. Cent paraules catalanes per salvar.

6. JO CONFESSO de JAUME CABRÉ. Una complexa novel.la molt recomanable.

7. YO JULIA de SANTIAGO POSTEGUILLO. Novela sobre la vida de Julia Domna, esposa del emperador Séptimo Severo.

8. LA LEY DE LOS JUSTOS de CHUFO LLORENS. Ubicada en Barcelona a final del siglo XIX.

9. LA FILLA DE LILITH de GLÒRIA SABATÉ. Gran novel.la històrica ambientada a Barcelona al segle XIV.

10. LA SAGRADA FAMILIA de GIJS VAN HENSBERGEN. Un estudio sobre esta obra universal.

11. HISTÒRIA UNIVERSAL DE CATALUNYA. Director: BORJA DE RIQUER. Original història de Catalunya des dels orígens fin l'actualitat.

(449) HISTÒRIA MUNDIAL DE CATALUNYA. Director: BORJA DE RIQUER (1945). 953 pàgines (EBOOK). Edicions 62

El catedràtic d'Història Contemporània Borja de Riquer i Permanyer dirigeix aquesta obra, amb l'assessorament de Joaquim Albareda, Miquel Molins, Isabel Rodà i Josep M. Salrach. En són els autors 98 especialistes en les diferents etapes històriques.

Es tracta d'un llibre d'història, però diferent quan a la seva estructura. És un recorregut per la història de Catalunya, integrat per 124 dates-episodis i que abasta des dels primers homínids que habitaren el territori, fa uns quants centenars de milers d'anys, fins l'actualitat: "2017. Una singular declaració d'independència" és el títol de l'últim capítol que fa referència a la singular declaració del Parlament de Catalunya del 27 d'octubre de fa un any.

Cadascun d'aquests 124 episodis, de curta extensió -sis, set pàgines-, està escrit per un especialista en el tema i finalitza amb algunes obres que ens poden ser útils com a ampliació del contingut. Com és lògic, el nombre de capítols dedicats al temps actual és superior als que parlen de l'antiguitat. Així, si els deu segles de l'Edad Mitjana està explicat en 23 episodis, la història des del 1900 fins ara ocupen 44 capítols.

Una altra curiositat i que el fa diferent és que parla de temes que solen ignorar els clàssics llibres de història. Per posar dos eixemples: la revolución que va suposar per moltes families l'aparició del cotxe SEAT 600, l'any 1957 i l'impacte del 0-5 del Barça al Madrid en el Bernabéu al 1974 amb Johan Cruyff com a figura.

Un bon llibre, recomanable, que es pot llegir d'una tirada, com he fet jo o com a consulta puntual. Trobo a faltar l'absència d'alguns mapes, gràfics, fotos o esquemes que en alguns moments ens podríen ser útils.

CARLES BAGUER (1729-1783). Simfonia nº 5 en Re Major

G.F. HÄNDEL (1685-1759). DIXIT DOMINUS. Monteverdi Choir. English Baroque Soloists. Director: John Eliot Gardiner

1. (00:02) DIXIT DOMINUS

2. (05:47) VIRGAM VIRTUTIS TUAE

3. (08:49) TECUM PRINCIPIUM IN DIE VIRTUTIS

4. (11:54) JURAVIT DOMINUS

5. (14:30) TU ES SACERDOS IN AETERNUM

6. (15:58) DOMINUS A DEXTRIS TUIS

7. (19:01) JUDICABIT IN NATIONIBUS

8. (23:01) DE TORRENTE IN VIA BIBET

9. (27:18) GLORIA PATRI ET FILIO

10. (35:54) DE TORRENTE IN VIA BIBET (Repet.)

G.F. HÄNDEL (1685-1759). Oratorio "MESSIAH". Libreto de CHARLES JENNES

10. AL MUSEU (taller de lectura i escriptura 10)

Retaule de la Mare de Déu i Sant Antoni Abat.
Anònim. Cap a 1378-1390
Talla en pedra policromada i daurada amb pa d'or
Procedeix de l'esglèsia del Salvador de Gerb (Noguera)

A la seva formació professional, l’art no havia estat materia d’estudi. Malgrat això, sovintejava els museus de tota mena.

Avui la Sònia era davant la porta d’entrada del MNAC on tenia una magnífica vista de la ciutat que s’estenia als seus peus. Des d’ allà, la vida a Bàrkino transcorria amb força calma.

Un cop dins del museu, s'adreçà a la sala del Gòtic i de totes les meravelles que va trobar, una sobretot li cridà l’atenció. S'apropà al cartell explicatiu i va llegir: “Retaule de la Mare de Déu i Sant Antoni Abat. Cap a 1378-1390”.

Colpida d’emoció, seiè al banc del davant i contemplà  durant una bona estona aquelles esbeltes torres que semblaven competir per arribar al cel.

De ben segur, va pensar, que al gran Gaudí, aquell retaule gòtic l’havia servit d’inspiració quan va diseñar la seva obra més universal.

J.B. VANHAL (1739-1813). Sinfonía en re menor (BRYAN d1)

G.C. WAGENSEIL (1715-1777). Sinfonía WV 418 en sol menor

QUEEM. BOHEMIAN RHASPSODY

9. PASSEIG PER BARCINO (taller de lectura i escriptura 9)

Un dissabte qualsevol de tardor i els dies cada vegada més curts, però el sol matinal feia que la temperatura fos agradable i convidava a passejar.

La Sònia es trobava a la Plaça Nova, davant de la Porta Praetoriana, una de les quatre portes d’entrada a la ciutat fundada fa dos mil.lennis per l’emperador Octavi August. Unes lletres en bronze, d’època actual, d’un metre d’alçada plantades al terra certificaven el nom d’aquella ciutat “B-A-R-C-I-N-O”. Al costat veié la imponent façana de la catedral, gòtica? Sí, de finals del segle XIX, va escoltar que algú deia irònicament.

Agafà els carrers de la Tapineria i del Sots-Tinent Navarro on va contemplar les restes que encara queden de la gran muralla dels segles III i IV. Va seguir uns metres i girà a la dreta fins el carrer d’en Regomir on hi havia la porta oposada a l’anterior, la Porta de Mar. Prop d’allà, el romans havien construit unes termes públiques. Pujà pel que en aquells temps era la via principal, l’anomenat Decumanus Maximus fins l’actual plaça de Sant Jaume. 

Al carrer del Paradís, una placa ens anuncia el punt més alt de la ciutat en aquella època, el Mont Tàber, 16,9 metres, i allà mateix, les quatre immenses columnes que encara resten del temple d’August. Veient-les, a la Sònia li va ser fàcil imaginar-se com seria de magestuós, així com l’enorme explanada que ocupava el Fòrum, on ara trobem el Palau de la Generalitat i l'Ajuntament. I es que, malgrat els anys que han passat, el centre de poder continua al mateix lloc.

(448) LA SAGRADA FAMILIA de GIJS VAN HENSBERGEN (1958). Penguin Random House Grupo Editorial. 165 páginas (EBOOK)

Reseña del editor: Antoni Gaudí es uno de los arquitectos más influyentes del último siglo. Amado y denostado a partes iguales, podríamos afirmar que su obra se cuenta entre las que han sufrido mayores malinterpretaciones en la historia reciente: mientras algunos -Pablo Picasso o Georges Orwell, entre ellos- le dedicaban terribles adjetivos, otros quedaban cegados por la belleza de sus creaciones, incapaces de ir más allá del innegable atractivo de sus fachadas.

Inteligente y desmitificador, este libro busca hacer justicia con la que es, sin lugar a dudas, su obra maestra, a la que Gaudí dedicó la mayor parte de su vida. Inspirada por un arquitecto tan genial como contradictorio, capaz de aunar la inventiva más auténtica y revolucionaria con la sencillez del arte popular, La Sagrada Familia constituye un sobresaliente trabajo de divulgación histórica que nos habla de la aventura de construir un templo en pleno siglo XX, de forma artesanal, en una ciudad azotada por diversas revueltas sociales y anticlericales, y con el mecenazgo casi exclusivo de feligreses de clase humilde.

Mucho más que una guía, este libro es la audaz reconstrucción de un edificio icónico -seguramente el más representativo de Barcelona- y del hombre que le dio vida.

Valoración: Me llamó la atención el título del libro, La Sagrada Familia, el paraíso terrenal de Gaudí. También me pareció curioso que un autor holandés, Gils Van Hensberger se interesase por el estudio de este símbolo de la ciudad de Barcelona.

En el libro se habla de Gaudí, de sus vivencias en su ciudad natal, Reus, y de sus obras anteriores y posteriores a que se hiciese cargo de la que es su obra más universal. También nos explica del proceso de construcción del templo, en vida de Gaudí y después de este. Se acompañan unas imágenes que por desgracia en el EBOOK están en blanco y negro y con una definición bastante mala. Supongo que en la edición en papel, este aspecto mejora bastante. Pero el libro no me ha entusiasmado, incluso algunos capítulos -solo tiene siete- los he encontrado aburridos. Pero como es poco extenso, no me ha costado demasiado leerlo hasta el final.

G.F. HÄNDEL (1685-1759). Zadok the Priest

G.F. HÄNDEL (1685-1759): Concerto grosso “Alexander's Feast”, Sonata a cinque, 3 Oboe Concertos. (The English Concert, director: Trevor Pinnock)

(00:00) Concerto grosso “Alexander´s Feast” in C major, HWV 318

1. Allegro 2. Largo 3. Allegro 4. Andante ma non presto

(12:40) Sonata a cinque in B flat major, HWV 288

1. Andante 2. Adagio 3. Allegro

(21:54) Concerto No. 1 for Oboe and String Orchestra in B flat major, HWV 301

1. Adagio 2. Allegro 3. Siciliana. Largo 4. Vivace

(29:52) Concerto No. 2 for Oboe and String Orchestra in B flat major, HWV 302a

1. Vivace 2. Fuga. Allegro 3. Andante 4. Allegro

(37:47) Concerto No. 3 for Oboe and String Orchestra in G minor, HWV 287

1. Grave 2. Allegro 3. Sarabande. Largo 4. Allegro

8. UNA GRAN VERITAT (taller de lectura i escriptura 8)

Encara s’estava recuperant del gran sotrac que va suposar la pèrdua de l’avi. Per això, li va semblar que l’escalfor d’aquella llet pura, tot just munyida, que l’havia preparada la mare, li renovava l’esperit. Només havien passat tres dies i a la Sònia li semblava que tot plegat havia estat un malson, però no, la veritat és que mai més tornaria a veure l’avi. 

A la solitud de la seva cambra, havia reflexionat sobre el sentit de la vida i la injusticia de la mort, o potser no, potser era al contrari, la mort era la gran justicia de la vida que igualava a tothom: homes i dones, rics i pobres, blancs i negres,…

Una gran veritat que sempre tenia present la consolava: ningú no desapareix del tot mentre hi hagi algú que el recordi.

G.F. HÄNDEL (1685-1759): Concerto Grosso in C Major "Alexander's Feast". HWV 318. Seattle Baroque Orchestra

  

1. (00:10) Allegro

2. (03:55) Largo
3. (05:32) Allegro
4. (09:13) Andante non presto

(447) LA FILLA DE LILITH de GLÒRIA SABATÉ. Ediciones B. 243 pàgines (EBOOK)

Resum de l'editor: (el copio literalment perquè és una bona sinopsi del contingut de la novel.la)

"Barcelona, hivern de 1377.

El bordell de Viladalls, pudent a fems i a misèria humana, es desperta horroritzat amb la troballa del cos sense vida d'un dels seus clients habituals, amb els collons arrencats i el rostre desencaixat pel dolor i la por. El primer de molts. 

Joan Marçol, cirurgià barber de prestigi i encisat per les novetats mèdiques poc ortodoxes que emanen de la universitat, serà l'encarregat d'investigar el succés. Comptarà amb l'ajut del jove Hasday Benvenist, jueu i alquimista apassionat, de l'excèntrit canonge regular del Sant Sepulcre, en Pelegrí i de na Maria la remeiera, dona amb un do especial que viu de la venda d'herbes i de remeis màgics i curatius.

Tots junts iniciaran una recrea que els portarà pels indrets més foscos i misteriosos de la ciutat, on descubriran la venjança i la traició, el poder de la cobdícia i de l'amor... i l'existència d'una criatura antiga i primogènia que ha estat despertada i té gana."

Valoración personal: Una excel.lent novel.la històrica, però alhora també una novel.la negra i novel.la fantàstica, plena de misteri i mitologia. Amb un llenguatge exquisit i acurat ens fa un retrat de la Barcelona de la segona meitat del segle XIV durant el regnat de Pere el Cerimoniós, una ciutat bruta, fosca, plena de captaires i prostitutes; una ciutat on la convivència entre cristians i jueus és cada cop més difícil i que acabarà amb l'expulsió d'aquets últims l'any 1391. S'allunya de la típica novel.la històrica voluminosa i en només dues-centes cinquanta pàgines ens fa un relat apassionant. Està dividida en tres parts -Primera lluna plena, Segona lluna plena i Lluna negra- i 69 capítols, curts però intensos. I un final... magnífic i sorprenent.

Una imatge de Lilith

És la primera novel.la de la Glòria Sabatè, i esperem que darrera d'aquesta hi hagin moltes més perquè és una autora que val la pena llegir. Demostra un gran domini de la llengua, de la tècnica narrativa i descriptiva i un coneixement profund de l'època -és especialista en història de l'edad mitjana-. Com que m´ha sapigut a poc, no m´he pogut estar d'una relectura, més plaent fins i tot que la primera lectura.
Una novel.la molt recomanable.

Cal dir que Lilith és una figura llegendària del folklore jueu, d'origen mesopotàmic. Està considerada com la primera esposa d'Adam, anterior a Eva. Segons la llegenda abandonà l'Edèn per propia iniciativa, es va instalar a prop del mar Roig i es va convertir en un dimoni. Se la representa amb l'aspecte d'una dona de gran bellesa i a vegades amb ales. A la novel.la es va intercalant passatges on s'explica la seva història.