VÍDEOS..., MÚSICA..., RELATS PERSONALS..., I PRINCIPALMENT... LLIBRES

dijous, 30 de maig del 2019

Presentació de SÒNIA (BOCINS D'UNA VIDA)

Els vint-i-tres petits relats agrupats sota el títol SÒNIA (BOCINS D'UNA VIDA) són el resultat del Taller de lectura i escriptura sobre novel.la històrica: la ciutat de Barcelona al que he assistit durant el curs 2018-2019 a l’Escola de la Dona, des d’octubre de 2018 al maig de 2019 en sessions de dues hores setmanals.
En el taller, hem teballat dos llibres: Bàrkino, novel.la històrica ambientada al final del segle VIII, de Frederic Pujolà i Mas (vam tenir l’oportunitat d’una agradable xerrada-col.loqui amb l’autor al febrer, un cop acabada la lectura del llibre)  i Senyoria, situada a Barcelona l’any 1799, de Jaume Cabré. 

Cada setmana havíem de llegir un o més capítols i a la classe, seguint un esquema que previament ens havía  lliurat la professora, la Montse Campoy (gràcies pel teus suggeriments i correccions), es comentaven el context històric, el lèxic i preguntes sobre el text del llibre.

A la segona part de la classe, encara que a vegades es feia al començament, cadascun dels alumnes llegíem un relat personal que havía de complir dues condicions: calia que fos breu, unes cent paraules, i s’havia d’elaborar a partir d’una frase, treta del llibre (la que figura en negreta a cadascun dels relats) proposada per la professora. L’extensió ha estat respectada a la majoria dels textos, però n’hi ha un, Passeig per Barcino, que és força més llarg i es que m´ha estat imposible resumir en només cent paraules el recorregut que volia explicar per la Barcelona romana.

Per tal de donar un sentit d’unitat a tots els relats, vaig pensar que la protagonista fos sempre la mateixa: havia de ser una dona amb el nom de la qual no es pogués identificar cap persona del meu entorn. D’aquesta manera va nèixer la Sònia, una dona d’edat indefinida, entre 30 i 40 anys, que viu a Barcelona, però la seva infancia i adolescència havien transcorregut a La Vall del Segre, un poble imaginari d’interior de la provincia de Lleida, on encara hi viuen alguns dels seus familiars i que la protagonista visita amb freqüència.

Per ilustrar cada relat l’he acompanyat d’una imatge: un dibuix o una foto.
L’ordre en què apareixen els textos no coincideix amb el temps cronològic de la Sònia, sinò amb l’ordre de presentació i lectura a la classe.

En són aquests (clicant a sobre del títol s'accedeix al relat):


2. Com seria…?         
5. Estiu al poble         
9. Passeig per Barcino             
10. Al museu             
11. S’apropa el Nadal               
13. Retrobament       
14. De concert       
15. Dia gris       
16. Dia gris (2)                                             
17. Felicitat      
18. Desordre      
19. Visita inesperada               
21. Hivern               

(464) SENYORIA de JAUME CABRÉ (1947). Proa. 407 pàgines

De Jaume Cabré havia llegit amb anterioritat quatre novel.les: L'ombra de l'eunuc, La teranyina, Les veus del Pamano i Jo confesso (dues vegades).

Vaig arribar a Senyoria mitjançant el Taller de lectura i escriptura de novel.la històrica: la ciutat de Barcelona que he fet durant aquest curs. Ha estat una lectura pausada, reflexionada i comentada, durant quatre mesos; és el segon llibre que hem llegit al taller (el primer va ser Bàrkino de Frederic Pujolà i Mas que vaig comentar al seu moment).

Senyoria va ser publicat per primera vegada l'any 1991. És una molt bona novel.la històrica, on l'autor demostra, un cop més, la seva gran qualitat literària i narrativa. Igual que passa en altres obres de Jaume Cabré, dues aficions seves estan molt pressents: la música i l'astronomia.

Senyoria està ambientada en la Barcelona de final del segle XVIII, i més concretament, l'hivern del 1799. És un temps de crisi. A Catalunya i a tot Europa se senten els efectes de la Revolució Francesa i l'Antic Règim té els dies comptats. A Espanya regna Carles IV, nét de Felip V, el primer Borbó, que havia arribat al tron l'any 1700, com a resultat de la guerra de Successió. Política i socialment, si bé perviu la monarquia absoluta i la divisió en els tres estaments (clergat, noblesa i tercer estat), el comerç colonial i la manufactura ha permès el desenvolupament de la burgesia.

En aquest context, un seguit d'atzars fatals van realacionar les vides d'un jove poeta, emblema del nou esperit romàntic, i del poderós jutge i regent civil de l'Audiència Rafel Massó, un home obsessionat amb el poder i amb una inclinació perillosa per les dones joves. Senyoria recrea amb veracitat l'ambient de l'època i dóna vida a un gran nombre de personatges que s'encreuen en una novel.la de passions i intrigues, de corrupció política i de lluites pel poder.

dilluns, 27 de maig del 2019

JOHAN SEBASTIAN BACH (1685-1750). Misa en Si Menor, BWV 232. English Baroque Soloist & Monteverdi Choir. Director: Sir JOHN ELIOT GARDINER


1. (0:00:06) Kyrie 2. (0:18:10) Gloria 3. (0:52:10) Credo 4. (1:21:26) Sanctus 5. (1:37:45) Agnus Dei

JOHAN SEBASTIAL BACH (1685-1750). Suite Orquestal nº1 (BWV 1066), nº 2 (BWV 1067), nº 3 (BWV 1068) y nº 4 (BWV 1069). The Amsterdam Orchestra. Director: TOM KOOPMAN

1. (00:45) Overture 2. (07:07) Courante 3. (09:43) Gavotte I&II 4. (12:29) Forlana
5. (13:54) Minuet I&II 6. (16:53) Bourrée I&II 7. (19:14) Passepied I&II

1. (00:25) Overture
2. (07:03) Rondo
3. (08:56) Sarabande
4. (11:44) Bourrée I&II
5. (13:28) Polonaise
6. (16:42) Menuet
7 (17:58) Badinerie

1. (00:30) Overture
2. (07:40) Air
3. (12:38) Gavotte I&II
4. (16:14) Bourrée
5. (17:30) Gigue

1. (00:47) Ouverture 2. (08:46) Bourrée 3. (11:29) Gavotte 4. (13:34) Menuet I&II 5. (17:15) Réjouissance

dimarts, 21 de maig del 2019

ARCANGELO CORELLI (1653-1713). Concert Grosso Opus 6, Nº 9 . Camerata Antiqua Seoul.



1. (0:18) Preludio: Largo
2. (1:27) Alemanda: Allegro
3. (4:16) Corrente: Vivace
4. (5:55) Gavotta: Allegro
5. (6:46) Adagio
6. (7:36) Minueto: Vivace

ARCANGELO CORELLI (1653-1713). Concerto Grosso Opus 6. Nº 3. Orchestra OrtEnsemble



1. (0:23) Largo
2. (2:52) Allegro
3. (5:00) Grave
4. (6:48) Vivace
5. (9:20) Allegro

ARCANGELO CORELLI (1653-1713). Concerto Grosso Opus 6, Nº 2 y Nº 4. Voices of Music


1. (0:00) Vivace                                               6. (2:51) Largo Andante
2. (0:15) Allegro                                              7. (3:51) Allegro
3. (0:58) Adagio                                              8. (5:39) Grave
4. (1:42) Vivace                                              9. (6:10) Andante Largo
5. (1:55) Allegro                                            10. (7:26) Allegro




1. (0:01) Adagio
2. (0:22) Allegro
3. (3:30) Adagio
4. (5:04) Vivace
5. (6:08) Allegro

23. PLAÇA DEL PI (taller de lectura i escriptura 23)

A la bossa de mà, la Sònia, sol portar una petita llibreta quadriculada, sempre a punt per a fer anotacions: 
“Plaça del Pi, un espai ben conegut de don Rafel Massó i la seva esposa, donya Marianna; personatges nascuts de la imaginació de Jaume Cabré. Presidint-la, l’arbre conífer que dóna nom a l’entorn i, a un costat, com a edifici més significatiu, l’església, amb la seva façana gòtica on, a banda de la portalada destaca la gran rosassa de dotze braços. A tocar d’aquesta, una altra plaça, la de Sant Josep Oriol, ubicació del cementiri parroquial, temps enrera.
La Vicenta, la campana de Santa Maria del Pi, amb la seva privilegiada situació des de fa segles, què no devia saber de les angoixes i patiments de la gent?, i ara, fidel a la seva cita amb les hores, anuncia que és migdia. Cal tornar a casa”.

dimarts, 14 de maig del 2019

22. QUINA POR!!! (taller de lectura i escriptura 22)

Havia quedat amb les companyes a un típic restaurant de Ciutat Vella. El sopar va ser agradable malgrat que, com acostuma a passar en aquests casos, les converses versaren sobre la feina.
A les onze, tothom començà a enfilar el camí cap a casa. La nit caminava lentament per aquells carrerons angostos, foscos i mig deserts que, si bé durant el dia tenien un encant especial, a aquelles hores, a la Sònia no li feien confiança i menys encara quan sentí fressa darrera seu. Parà l’oïda i, efectivament, algú la seguia. Començà a caminar més de pressa però aquelles passes cada cop eren més a prop. Notà que li picaven l'espatlla dreta. La por començava a mossegar-la quan es girà:
- Senyoreta, senyoreta, li porto el moneder que s’ha deixat a sobre de la taula, feu el cambrer que l’havia servida.

dimarts, 7 de maig del 2019

21. HIVERN (taller de lectura i escriptura 21)

Amb llenguatje grandiloqüent, l’home del temps pronosticà, textualment, “una disminució considerable de la temperatura provocada per la invasió d’una massa d’aire fred”.
Com si això fos cap cosa extraordinària!, pensà la Sònia en sentir la notícia. Tothom sap que “de meitat de novembre en endavant, hivern constant”.
Ben equipada amb abric, gorra de llana, guants i botes de pluja, sortí al carrer. Picà a terra per fer-se passar el fred dels peus.
D’ençà que viu a Barcelona, enyora els hiverns del poble, més freds però on els escalfapanxes, les llars de foc i les estufes de llenya donen un caliu a les cases que manca als habitatges de la capital. 

dilluns, 6 de maig del 2019

GEORG FRIEDERICH HÄNDEL (1685-1759). Música acuática / Música para los reales fuegos artificiales. Orquesta Filarmónica de Valladolid. Director: ERNESTO MONSALVE


MÚSICA ACUÁTICA
1. (0:02:38 - 0:34:43) Suite en Fa Mayor. HWV 348
2. (0:35:20 - 0:44:52) Suite en Re Mayor. HWV 349
3. (0:45:08 - 0:55:04) Suite en Sol Mayor. HWV 350

4. (0:57:24 - 1:14:42) MÚSICA PARA LOS REALES FUEGOS ARTIFICIALES. HWV 351

5. (1:16:38 - 1:18:43) REPETICIÓN

dimarts, 30 d’abril del 2019

20. UN BON ESPECTACLE (taller de lectura i escritura 20)

L´Alba havia decidit passar uns dies amb la seva cosina, la Sònia, i de ben segur que aprofitarien el temps. Per això, van decidir que aquell vespre anirien a veure un espectacle del qual tothom en parlava força bé i que feien a Barcelona, Els Miserables, una adaptació musical de la novel.la de Víctor Hugo.
La representació començà cap al tard, quan el sol juga a fet i amagar. Gairebé tres hores durà, que passaren en un tres i no res.
Meravellós, inoblidable, genial… fou la valoració de totes dues en sortir: una música que arriba a l’ànima. I aquelles espectaculars veus: la del protagonista, Jean Valjean; la de la pobre desgraciada Fantine; la veu angelical de la petita Cossette; fins i tot la del malvat policía Javert.
Tornaren a casa amb el cor encongit d’emoció.

dilluns, 29 d’abril del 2019

GEORGE PHILIPP TELEMANN (1681-1767). Suite Don Quijote



1. (00:08) Obertura
2. (05:35) El despertar de Don Quijote
3. (07:02) El ataque a los molinos de viento
4. (08:58) Suspiros de amor por Dulcinea
5. (11:35) Sancho Panza decepcionado
6. (13:20) El galope de Rocinante
7. (15:28) El sueño de Don Quijote

dimecres, 10 d’abril del 2019

L. V. BEETHOVEN (1770-1827). Sonata Nº 10 para violín y piano en Sol Mayor, Op. 96. Violín: BENJAMIN BEILMAN. Piano: ORION WEISS


1. (00:02 - 10:37) Allegro moderato
2. (10:46 - 16:52) Adagio espressivo
3. (16:53 - 18:59) Scherzo: Allegro
4. (19:07 - 27:49) Poco allegretto

dilluns, 8 d’abril del 2019

(463) EL NOMBRE DE LA ROSA (r4) de UMBERTO ECO (1932-2016). Lumen. 567 páginas (EBOOK)

Para mi, El nombre de la rosa es un clásico de los que hay que leer, y más de una vez. En cada relectura se encuentran aspectos nuevos que habían pasado desapercibidos en las anteriores. Es la cuarta vez que lo leo, en este caso en formato ebook. El traductor es el mismo de las ediciones en papel, Ricardo Pochar, por lo que el texto no difiere. En esta reseña he copiado fragmentos de las que publiqué con anterioridad, aunque es más amplia.
La novela se se publicó por primera vez en 1980 y podríamos calificarla como novela histórica, pero también como novela gótica, como crónica medieval o novela policíaca.

Transcurre en el turbulento en el turbulento ambiente religioso del siglo XIV. Es la Edad Media y corre el invierno de 1327, bajo el papado de Juan XXII. El franciscano Guillermo de Baskerville y su discípulo, el joven Adso de Melk, llegan a una abadía benedictina ubicada en el norte de Italia y famosa por su impresionante biblioteca con estrictas normas de acceso. Guillermo debe organizar una reunión entre los delegados del Papa y los líderes de la orden franciscana, en la que se discutirá sobre la supuesta herejía de la doctrina de la pobreza apostólica, promovida por una rama de los franciscanos: los espirituales. La celebración y el éxito de dicha reunión se ven amenazados por una serie de muertes que se producen en la abadía y que los supersticiosos monjes, a instancias del ciego Jorge de Burgos, consideran que siguen la pauta de un pasaje del Apocalipsis.
Guillermo y Adso, evadiendo en muchos momentos las normas de la abadía, intentan resolver el misterio descubriendo que en realidad las muertes giran alrededor... (no voy a hacer 'spoiler' y quién quiera saber la continuación ha de leer el libro).

La novela reconstruye con detalle la vida cotidiana en la abadía y la rígida división horaria de la vida monacal. Está estructurada en siete días y cada uno de éstos en las correspondientes horas canónicas: maitines (entre las 2,30 y las 3 de la noche), laudes (entre las 5 y las 6 de la madrugada), prima (hacia las 7,30), tercia (hacia las 9), sexta (mediodía), nona (entre las 2 y las 3 de la tarde), vísperas (hacia las 4,30, al ponerse el sol) y completas (hacia las 6 de la tarde). Para conseguir una mejor ambientación, el autor usa en repetidas ocasiones citas en latín, especialmente en las conversaciones entre monjes, pero esto no supone ningún problema a la hora de la comprensión.

La historia está narrada en primera persona por el ya anciano Adso, que desea dejar registro de los sucesos que presenció siendo joven en la abadía.

Cartel de la película
El libro finaliza con una frase en latín: STAT ROSA PRISTINA NOMINE, NOMINA NUDA TENEMUS, que da título a la obra y que podría traducirse como "De la rosa nos queda únicamente el nombre".
En 1985, Umberto Eco publicó Apostillas a El nombre de la rosa, incluidas en esta edición, donde explica que la novela tenía otro título provisional, La abadía del crimen, pero lo descartó porque fija la atención del lector exclusivamente en la intriga policíaca. También se barajó llamarla Adso de Melk. El autor argumenta el título por el que se optó finalmente: "La idea de El nombre de la rosa se me ocurrió casi de casualidad, y me gustó porque la rosa es una figura simbólica tan densa que, por tener tantos significados, ya casi los ha perdido todos: rosa mística, y como rosa ha vivido lo que viven las rosas, la guerra de las dos rosas, una rosa es una rosa es una rosa es una rosa, los rosacruces, gracias por las espléndidas rosas, rosa fresca toda fragancia. Así el lector quedaba con razón desorientado, no podía escoger tal o cual interpretación... El título debe confundir ideas, no regimentarlas".

En 1986 se estrenó la película basada en el libro. Personalmente me gustó, aunque parece ser que no fue del todo del agrado de Umberto Eco. Fue dirigida por Jean-Jacques Annaud e interpretada por Sean Connery (Guillermo de Baskerville) y Christian Slater (Adso de Melk).

dimecres, 27 de març del 2019

(462) LA INSOPORTABLE LEVEDAD DEL SER (r2) de MILAN KUNDERA (1929). Tusquets Editores. 327 páginas

Milan Kundera nació en Brno (República Checa). Su padre, importante músico de la época, le inculcó el amor por la música y le enseñó a tocar el piano. Hizo estudios musicales, de literatura y de cine. Después de la invasión soviética, en 1968, perdió su trabajo y sus novelas fueron prohibidas en su país. Desde 1975 reside en Francia, país del que adoptó la nacionalidad. Ha recibido importantes premios literarios internacionales.
Ha escrito relatos, poesía, teatro, ensayo y sobre todo novela: La broma (1965), La vida está en otra parte (1969), La despedida (1975), El libro de la risa y el olvido (1978), La inmortalidad (1988), La ignorancia (2000). En 2013 se publicó su novela más reciente, La fiesta de la insignificancia.

En 1984 aparece su novela más conocida, La insoportable levedad del ser. Está ambientada en Praga en 1968, cuando la República Checa fue invadida por la URSS y las fuerzas del Pacto de Varsovia, que dió fin a lo que se conoció como la Primavera de Praga. Este hecho es fundamental en la vida del autor, como se señaló más arriba y a él se alude constantemente en el libro. Pertenece a un género que mezcla la narración con altas dosis de reflexión filosófica.
En La insoportable levedad del ser se entremezclan las vidas de Tomás, un cirujano checo; de Teresa, su esposa y el amor de su vida; de Sabina, su amante favorita, y finalmente de Franz, uno de los amantes de Sabina. 
Así pues, por una parte es una novela histórico-política sobre el exilio y la persecución en la República Checa, y por otra parte narra una extraordinaria historia de amor, celos, sexo, traiciones y muerte.
Los celos de Teresa hacia Tomás, el terco amor de éste por ella -junto con su irrefrenable deseo de otras mujeres-, el idealismo de Franz y la necesidad de Sabina de perseguir la libertad, se convierten en una reflexión sobre los problemas que afectan a la existencia humana.

En este caso, la lectura la he complementado con una pequeña Guía de Lectura de solo 23 páginas (en formato EBOOK), escrita por Juan Pablo González Olaya, que me ha sido muy útil.

dimarts, 26 de març del 2019

19. VISITA INESPERADA (taller de lectura i escriptura 19)

La Sònia acabava d'arribar de la feina. Fins ara havia estat un dia normal, com molts d’altres. 
Sentí fressa al replà de l’escala i no va parar atenció, però quan escoltà el soroll de la clau al pany, s’espantà. La porta, robusta i antiga no tenia espiell, la qual cosa impedia veure qui hi havia a l’altra banda. Quan s’obrí de bat a bat, l’ensurt inicial es va convertir en una gran alegria. Era l’Alba, la seva cosina del poble. Llavors la Sònia recordà que la darrera vegada que s’havien vist, li havia regalat una còpia de les claus del pis de Barcelona amb el compromís que no trigaria gaire a fer-li una visita sorpresa.
Promesa complerta, foren les primeres paraules de l’Alba.

dissabte, 23 de març del 2019

dimarts, 19 de març del 2019

18. DESORDRE (taller de lectura i escriptura 18)

No feia més de sis metres quadrats aquella petita habitació rectangular.
Una llibreria, amb els prestatges plens de llibres amuntegats i desordenats omplia dues de les parets. Una altra paret, la de la dreta, estava farcida de quadres de poc valor i fotos col.locades de qualsevol manera, algunes actuals i d’altres, en blanc i negre, que semblaven tretes d’un àlbum de família. 
El terra, amb caixes de cartró, calaixos de fusta, un mirall que demanava a crits ser penjat i altres andròmines feia difícil bellugar-se sense trepitjar alguna cosa. Per acabar d’adobar-ho, una vella i corcada taula, mancada d’una bona capa de pintura, ocupava un racó de la sala.
Era la primera vegada que la Sònia visitaba el pis de la Mercè, una companya de la Universitat. Mai no havia vist tantes coses juntes i tant desordenades en un mateixa habitació.
- Potser caldria posar-hi ordre, digué la mestressa.

dilluns, 18 de març del 2019

(461) LA METAMORFOSIS (r3) de FRANZ KAFKA (1883-1924). Ediciones Meridional. 87 páginas (EBOOK)

Franz Kafka nació en Praga y era de origen judío. Su obra más conocida es La metamorfosis, aunque escribió otras novelas como El proceso, América o El castillo. Su estilo se caracterizó por el absurdo de las situaciones planteadas, lo que ha dado lugar al término kafkiano, que alude a situaciones imposibles que sucedan.

La metamorfosis o La transformación (Die Verwandlung, en su título original en alemán) más que una novela es un pequeño relato, dividido en tres partes que apareció publicado en 1915. Es la historia de un hombre, Gregorio Samsa, un viajante de comercio de telas, que un buen día se despierta transformado en un monstruoso insecto, un escarabajo, aunque continua pensando y actuando como si fuese un personaje normal. La imposibilidad de adaptarse a la nueva situación, y la incomprensión de su familia, harán que Gregorio encuentre en la muerte la solución liberadora de sus angustias.
Grete, la hermana del protagonista, aunque en el primer momento se hace cargo de su hermano, al final se convierte en una persona cruel e insensible.
Portada de La metamorfosis (1916)
Otros personajes de la obra son los padres de Gregorio, dos figuras antipáticas y egoístas que aíslan y desprecian al que, hasta el momento de su transformación, los había mantenido. Kafka no menciona en ningún momento sus nombres, en un intento de despersonalizarlos y hacerlos menos humanos.

Hay varias interpretaciones de esta obra. Entre las más obvias están las referidas al trato de una sociedad autoritaria y burocrática hacia el individuo diferente, donde éste queda aislado e incomprendido. Otra interpretación podría ser que la obra plasma el egoísmo humano que se puede identificar con la situación en que se encontraba Gregorio, sobre el que recaía el peso de mantener económicamente a la familia y cuando la situación gira y es ésta la que tiene que hacerse cargo, rehuye responsabilidades y lo dejan morir.

Comienza así:
"Cuando Gregorio Samsa se despertó una mañana después de un sueño intranquilo, se encontró sobre su cama convertido en un monstruoso insecto. Estaba tumbado sobre su espalda dura, y en forma de caparazón y, al levantar un poco la cabeza veía un vientre abombado, pardusco, dividido por partes duras en forma de arco, sobre cuya protuberancia apenas podía mantenerse el cobertor, a punto ya de resbalar al suelo. Sus muchas patas, ridículamente pequeñas en comparación con el resto de su tamaño, le vibraban desamparadas ante los ojos."

divendres, 15 de març del 2019

(460) SI UNA NOCHE DE INVIERNO UN VIAJERO de ITALO CALVINO (1923-1985). Siruela. 234 páginas (EBOOK)


"Estás a punto de empezar a leer la nueva novela de Italo Calvino, Si una noche de invierno un viajero. Relájate. Concéntrate. Aleja de ti cualquier otra idea. Deja que el mundo que te rodea se esfume en lo indistinto. La puerta es mejor cerrarla; al otro lado siempre está la televisión encendida..."
De esta manera tan extraña y original comienza la novela (Se una notte d'inverno un viaggiatore, título original en italiano) publicada en 1979.

En este libro un Lector, el protagonista, pero del que desconocemos el nombre real, comienza a leer la última novela de Italo Calvino cuando un error de encuadernación no le permite continuar. La búsqueda del ejemplar correcto lo conduce a Fuera del poblado de Marbork, que también empieza una Lectora, Ludmila. Así, una serie consecutiva de accidentes los lleva a descubrir fragmentos de diez historias diferentes, que no llegan a finalizar.
El libro se divide en capítulos en los que se desarrolla paralelamente la historia del Lector y Ludmila, y por otra parte, la exposición de los fragmentos de las novelas con los que tiene su encuentro. La búsqueda para encontrar el desenlace de las historias es el motor de desarrollo de este relato.
Italo Calvino

Cinco años después de la publicación, el propio Calvino hace esta descripción del libro: "La empresa de tratar de escribir novelas "apócrifas" que me imagino escritas por un autor que no soy yo y que no existe, la llevé a sus últimas consecuencias en mi libro Si una noche de invierno un viajero. Es una novela sobre el placer de leer novelas; el protagonista es el Lector, que empieza diez veces a leer un libro que por vicisitudes ajenas a su voluntad no consigue acabar. Tuve que escribir, pues, el inicio de diez novelas de autores imaginarios, todos en cierto modo distintos de mi y distintos entre sí... Más que identificarme con el autor de cada una de las diez novelas, traté de identificarme con el lector: representar el placer de la lectura de un género dado, más que el texto propiamente dicho...".

Es un libro que se aparta del concepto clásico de novela. Para muchos representa la postmodernidad en la literatura. En una relectura seguro que se encuentran aspectos interesantes que no se captaron la primera vez. El propio título, Si una noche de invierno un viajero, da la impresión de que esté inacabado. Algunas de las historias que aparecen tienen un tinte surrealista y kafkiano. Franz Kafka (1883-1924) es anterior y seguro que la obra del checo era conocida por Calvino.

dimarts, 12 de març del 2019

17. FELICITAT (taller de lectura i escriptura 17)

S’adona que l’ únic lloc on pot trobar la felicitat és a dins seu, ja que la felicitat és interior, no exterior i no depén del que tenim sinò del que som. 
La felicitat s’ha de buscar en les petites coses que passen cada dia. 
La felicitat és gaudir del present sense dependència ansiosa del futur. 
Al cap i a la fi, la felicitat sempre és la finalitat última de la existència d’homes i dones i es pot trobar allà on siguis.
Frases, sentències, dites, afirmacions…, que sovint oblidem, però la Sònia les tenia sempre presents i s’afanyava a viure d’acord amb elles.

divendres, 8 de març del 2019

(459) FICCIONES (r2) de JORGE LUÍS BORGES(1899-1986). Debolsillo. 141 páginas (EBOOK)

Jorge Francisco Isidoro Luís Borges Acevedo nació en Buenos Aires y murió en Ginebra. Está considerado como una de las grandes figuras de la literatura en lengua castellana del siglo XX. Era bibliotecario de profesión y vivió bastantes años en Europa. Hizo traducciones al español de autores ingleses como Virginia Woolf. Publicó gran cantidad de ensayos, poesías, cuentos, antologías,... Entre sus obras destacan Ficciones, El Aleph, El libro de arena, El hacedor,...
Borges fue un gran erudito lo que pone de manifiesto en sus obras. Utiliza un léxico muy rico y la forma en que utiliza las palabras es sofisticada. Se trata de una literatura con temáticas profundas y muchas veces difícil de entender para el lector medio.

Ficciones, que había leído por primera vez hace diez años, es uno de sus libros más conocidos. Reúne las características antes comentadas del autor. Son dieciséis cuentos cortos y en muchos nos da la impresión  de encontrarnos en una dimensión onírica (la palabra sueño o algún derivado aparece más de treinta veces en el libro). 
Está dividido en dos partes. La primera parte, El jardín de los senderos que se bifurcan está integrada por siete cuentos: Tlön, Uqbar, Orbis Tertius; Pierre Menard, autor del Quijote; Las ruinas circulares; La lotería en Babilonia; Examen de la obra de Herbert Quai; Las bibliotecas de Babel y El jardín de los senderos que se bifurcan.
Los nueve cuentos de la segunda parte, Artificios, son: Funes el memorioso; La forma de la espada; Tema del traidor y del héroe; La muerte y la brújula; El milagro secreto; Tres versiones de Judas; El fin; La secta del Fénix y El Sur.

dimecres, 27 de febrer del 2019

LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770-1827). LAS NUEVE SINFONÍAS. FILARMÓNICA DE VIENA. Director: CHRISTIAN THIELEMANN


SINFONÍA Nº 1 EN DO MAYOR, OP. 21
I. Adagio molto. Allegro con brio (00:44) II. Andante cantabile con moto (10:47) III. Menuetto. Allegro molto e vivace (19:33) IV. Finale. Adagio. Allegro molto e vivace (22:45)


SINFONÍA Nº 2 EN RE MAYOR, OP. 36
I. Adagio. Adagio con brio (00:48)
II. Larghetto (12:59)
III. Scherzo. Allegro (25:14)
IV. Allegro molto (28:35)


SINFONÍA Nº 3 EN MI BEMOL MAYOR, OP. 55 "HERÓICA"
I. Allegro con brio (01:03)
II. Marcia funebre (21:02)
III. Scherzo vivace (39:10)
IV. Finale. Allegro molto (45:01)


SINFONÍA Nº 4 EN SI BEMOL MAYOR, OP. 60
I. Adagio. Allegro vivace (01:08)
II. Adagio (14:14)
III. Allegro vivace (25:38)
IV. Allegro ma non troppo (31:24)


SINFONÍA Nº 5 EN DO MENOR, OP. 67
I. Allegro con brio (00:57)
II. Andante con moto (08:38)
III. Sherzo. Allegro (19:40)
IV. Allegro (25:15)


SINFONÍA Nº 6 EN FA MAYOR, OP. 68 "PASTORAL"
I. Allegro ma non troppo (01:05)
II. Andante molto mosso (14:08)
III. Allegro (27:54)
IV. Allegro (33:18)
V. Allegretto (37:05)


SINFONÍA Nº 7 EN LA MAYOR, OP. 92
I. Poco sostenuto. Vivace (01:09)
II. Allegretto (13:50)
III. Scherzo. Presto (23:18)
IV. Allegro con brio (31:26)


SINFONÍA Nº 8 EN FA MAYOR, OP.93
I. Allegro vivace e con brio (01:07)
II. Allegretto scherzando (11:47)
III. Tempo di menuetto (16:07)
IV. Allegro vivace (21:35)


SINFONÍA Nº 9 EN RE MENOR, OP. 125 "CORAL"
I. Allegro ma non troppo, un poco maestoso (00:58)
II. Sherzo. Molto vivace. Presto (18:27)
III. Adagio molto e cantabile (31:38)
IV. Presto. Allegro assai (48:18)

dimarts, 26 de febrer del 2019

16. DIA GRIS (2) (taller de lectura i escriptura 16)

Quan sortí al carrer, el sol s’ocultava darrera una capa espessa de núvols tristos. La maleïda migranya no minvava i semblava com si el cap li volgués esclatar.
Caminava sense rumb quan una moto se li apropà. El conductor, a qui no va poder veure la cara perquè portava el casc, amablement, li preguntà per una adreça que la Sònia coneixia. L' estava explicant quan el que seia al darrera li va donar una empenta i li prengué la bossa. Una víctima més d’una bursada!!! Malgrat el nervis del moment, la Sònia va actuar amb prudència i no va oposar-hi resistència. Al cap i a la fi el que portava era de poc valor, però l’ensurt li va durar una bona estona.
Era el que mancava perquè aquell dia fred, gris i trist esdevingués definitivament desastrós.

dimecres, 20 de febrer del 2019

(458) EL DESPERTAR de KATE CHOPIN (1850-1904). Cátedra. 209 páginas (EBOOK)

Katherine O´Flaherty Faris, más conocida como Kate Chopin fue una escritora estadounidense que nació y murió en San Luís, Missouri.

Su obra más conocida es El despertar, la segunda que escribió y fue publicada en 1899. La protagonista,  Edna Pontellier es una mujer de clase burguesa que vive en Nueva Orleans con una vida aparentemente cómoda, dedicada al marido, los hijos y los actos sociales.
Un verano Edna se ve arrastrada por la pasión de los sentimientos amorosos y se trastorna de manera tal que sale del sueño profundo en que vivía y comienza a aprender que existe un mundo diferente, rico, lleno de nuevas sensaciones.
Kate Chopin
Edna Pontellier es una transgresora, avanzada a su tiempo que huyendo de los convencionalismos se decide a volar a la búsqueda de un horizonte más amplio. 

Se suele comparar con Madame Bovary de Gustave Flaubert, aparecida unos años antes, en 1856. Y es que entre las dos novelas hay bastantes puntos de conexión: en ambos casos la protagonista es una mujer, casada pero insatisfecha con su matrimonio que busca el amor en otros hombres. Tanto en una como en otra el final es trágico y en el momento de su aparición fueron criticadas por inmorales. El mismo tema lo encontramos en otras dos novelas de la segunda mitad del siglo XIX: Ana Karerina (1877) y La Regenta (1885).

dimarts, 19 de febrer del 2019

15. DIA GRIS (taller de lectura i escriptura 15)

Sortosament era diumenge i no havia de pensar en la feina però de seguida que es despertà s’adonà que no seria un bon dia, notava el cap espès. Quedar-se al llit? Sabia que aquesta no era pas la solució.
La Sònia s’aixecà a desgrat. Per la finestra del balcó veié que el cel grisós i encapotat tampoc ajudaria. No tenia ni esma d’esmorzar i només prengué un analgèsic. 
Agafà el llibre que havia començat el dia anterior però era incapaç de concentrar-se en la lectura. El deixà. No podia seguir així, havia de fer alguna cosa: va fer petar els dits i marxà al carrer.

dissabte, 16 de febrer del 2019

PIOTR ILICH TCHAIKOVSKY (1840-1893). Concierto para piano y orquesta nº 1. Obertura 1812. Marcha eslava. Sinfonia nº 6 "Patética"


SINFONIA Nº 6 EN SI MENOR, PATÉTICA, OP. 74
1. (00:55) Adagio - Allegro non tropo
2. (19:26) Allegro con grazia
3. (28:22) Allegro moto vivace
4. (37:06) Finale. Adagio lamentoso - Andante

dimecres, 13 de febrer del 2019

(457) EL DIA QUE BARCELONA VA MORIR d'ENRIC CALPENA (1960). Rosa dels Vents. 361 pàgines (EBOOK)

El dia 6 de juliol de l'any 985, els sarraïns, comandats per Almansor i després d'un setge de sis dies, assaltaran la ciutat de Barcelona. Mataren, saquejaren, feren presoners i van provocar incendis. Alguns documents es van referir a aquests fets com "el dia que Barcelona va morir" i és el títol d'aquest llibre. Això va passar sent comte de Barcelona Borrell II, el net de Guifré el Pelós. 

En aquella època, la muralla de Barcelona, la mateixa que van construir els romans al segle III, amb 78 torres, es considerava infranqueable. Per això no està clar com s'ho van fer els sarraïns per entrar a la ciutat. L'autor planteja una hipòtesi força enginyosa que no explicaré per no fer "spoiler".

És un llibre amè, no gaire llarg i es llegeix amb facilitat. Recrea un important episodi de la història de Barcelona i, com a tota novel.la històrica hi ha personatges inventats per l'autor i d'altres històrics: el comte Borrell, el vescomte Udalard, la seva esposa Riquilda, el bisbe de Barcelona Vives, l'ardiaca Arnulf i molts més.

Enric Calpena és periodista i escriptor. En aquesta interessant entrevista ens parla del llibre:

dimarts, 12 de febrer del 2019

14. DE CONCERT (taller de lectura i escriptura 14)

 Baixant per Via Laietana arribaren al Palau de la Música. El noi, que només havia vist l’edifici en fotografíes es va quedar bocabadat admirant la façana farcida de mosaics, escultures i vitralls de tots colors.
- Va ser dissenyat per l’arquitecte modernista Lluís Domènec i Montaner a principis del segle XX, explicà la Sònia.
- Aquí deuen fer la millor música del món, digué ell.
S’aproparen a la taquilla i compraren dues entrades pel concert d’aquell dia. Començava a les vuit del vespre i interpretaven el Concert per a piano número 5 de Beethoven, també anomenat “Emperador”.
- És majestuosa la música que va compondre aquest teutó, li digué la Sònia a cau d'orella.

diumenge, 10 de febrer del 2019

(456) EL QUADERN GRIS (r2) de JOSEP PLA (1897-1981). Edicions Destino. 611 pàgines (EBOOK)

El quadern gris es va publicar per primera vegada l'any 1966. Era el primer volum de les Obres completes de Josep Pla. És un dietari, un diari que Pla va escriture entre 1918 i 1919 tot i que l'escriptor el va reelaborar profundament abans de la seva publicació. D'aquesta manera, el seu dietari de joventut constitueix una creció de maduresa i representa una de les seves obres més importants. L'any 1969 es publica una regona edició que incorpora correccions al text de la primera. La que he llegit ara, en Ebook, correspon a l'edició de Narcís Gorolera del 2012 i segons es diu a la introducció "reprodueix la publicada per Edicions Destino l'any 1969, contrastada -mot a mot i ratlla a ratlla- amb el manuscrit que l'escriptor lliurà a l'editor".

El quadern gris, anomenat així pel color de les tapes del primer esborrany, està estructurat en dues parts i els escenaris en què es desenvolupa són Palafrugell i l'Empordà en la primera secció i Barcelona en la segona. La narració s'inicia el 8 de març de 1918, el dia que Pla fa vint-i-un anys. Segons diu, es troba a casa dels seus pares a Palafrugell perquè la universitat ha tancat les seves portes a causa d'una epidemis de grip. Finalitza el dietari el 15 de nivembre de 1919, just abans que l'escriptor marxés a París com a corresposal del diari barceloní La Publicitat.

El quadern gris està ple de descripcions, observacions, opinions... No explica res d'extraordinari, són les coses que passen a la vida d'un jove de vint anys, primer a un poble de la costa i després a la ciutat on fa estudis de Dret. El vaig llegir per primer cop fa vuit anys. Diu el Josep Pla sobre el llibre: "Jo només m'atreviria a demanar una cosa a aquest lector hipotètic: li demanaria que el llegís amb calma, lentament". Efectivament, aquesta relectura l'he feta amb calma, durant un parell de mesos però no per seguir el consell de l'autor, sinó perquè l'he alternada amb altres lectures. A les seves pàgines hi ha paràgrafs d'una excel.lent qualitat literària encara que altres m'han semblat farragosos, "enfarfegats, confusos" com diria el mateix Josep Pla. Però és un llibre de lectura obligada.

dijous, 7 de febrer del 2019

(455) MADAME BOVARY (r2) de GUSTAVE FLAUBERT (1821-1880). Editorial Zig-Zag. 356 págines (EBOOK)

Leí esta novela por primera vez hace diez años. Se trata pues de una relectura, pero en un formato diferente. En este caso, en EBOOK.

Flauvert está considerado como uno de los mejores representantes de la novela realista francesa del siglo XIX. Su obra más importante es Madame Bovary, pero también escribió otras como Salambó (1862), La educación sentimental (1869), La tentación de San Antonio (1874) y la inacabada Bouvard y Pécuchet.

Primera página de la primera edición
Madame Bovary se publicó por entregas en París en 1856 y en forma de libro al año siguiente. Su publicación suscitó un proceso por ofensa a la moral pública y a la religión del que Flaubert salió absuelto y supuso un excelente lanzamiento publicitario de la novela. Está dividida en tres partes y 35 capítulos que se leen con mucha facilidad. Narra la historia de Emma Bovary, una joven frustrada en su matrimonio y que tiene sueños de amor, de lujo y de vida parisina. Busca la felicidad en brazos de dos amantes, se endeuda y, cuando todo falla, se suicida.

Me parece muy interesante el paralelismo entre las tres protagonistas de tres grandes novelas publicadas con pocos años de diferencia en la segunda mitad del siglo XIX: Emma Bovary (1856), Ana Karerina (1877) y Ana Ozores, protagonista de La Regenta (1885). Las tres son representantes de sociedades muy diferentes (francesa, rusa y española), pero hay muchas características de su personalidad que las unen.

dimarts, 5 de febrer del 2019

(454) BÀRKINO de FREDERIC PUJOLÀ I MAS (1928). Editorial La liebre de marzo. 525 pàgines

Vaig arribar a aquest llibre, BÀRKINO o EL SETGE DE BARCELONA L´ANY 800, a travès del Taller de lectura i escriptura, novel.la històrica: la ciutat de Barcelona que faig des del mes d'octubre de l'any passat. Cada setmana, els alumnes, a suggeriment de la professora, havíen de llegir uns capítols, tres o quatre, que després es comentaven a la classe. D'aquesta manera, quatre messos hem estat ocupats amb el llibre.

Es tracta d'una bona novel.la històrica ambientada en una època poc coneguda, el segle VIII. Està molt bé documentada i plena de descripcions de personatges i llocs que ens permeten fer-nos una bona idea de la vida quotidiana d'aquelles persones.

També hi han aspectes clarament millorables: el llibre està ple de noms de pobles, ciutats, rius,.. que poden despistar al lector, dificultat que seria fàcil de solucionar incluent alguns mapes o planols. Per una altra banda, el títol no sembla gaire adequat ja que la major part de l'acció passa fora de la ciutat de Barcelona. De la mateixa manera, hem trobat que a vegades la narració no segueix un fil, manca continuitat a les trames.

Frederic Pujolà i Mas
Avui com a cloenda del llibre hem tingut la sort de poder tenir a la classe una xerrada-col.loqui amb l'autor amb el que hem pogut comentar tots aquest aspectes. Es tracta d'una persona d'edat avançada, 91 anys, pero molt erudita i amb una ment molt lúcida que també ens ha informat que va trigar més de tres anys en escriure el llibre i que aviat sortirà publicat un altre, també novel.la històrica però ambientat en una època diferente.

SINOPSI (Apareix a la contraportada):
Bàrkino és un novel.la plena d'aventures, amors i desamors, realitat i ficció. Mitjançant un protagonista inoblidable, el llemosí Martí de Briva, Frederic Pujolà i Mas ressegueix els orígens del nostre país alhora que ens transporta a un món narratiu fascinant, orquestrat amb la barreja del rigor històric i de la creació literària. El resultat és un text que atrapa els lectors tant pels esdeveniments reals que explica com per l'univers ficcional que n'és el vehicle clau. I és que, com constata el mateix autor a la introducció "els homes i les dones de Catalunya han de saber que la nostra Història ha viscut moment plens d'acció, de vida, d'interès i de sentiment, que, per la seva força, dinamisme i significació poden apassionar-nos tant o més que una novel.la d'imaginació pura". Això és, justament, el que ens ofereix aquesta obra: història, vida i passió. Però també, sobretot, literatura.

dimarts, 29 de gener del 2019

(453) EL CASTILLO DE OTRANTO de HORACE WALPOLE (1717-1797). 83 páginas (EBOOK)


Primera página de la edición de 1766
Este pequeño libro, que puede leerse casi de un tirón, fue publicado por primera vez en 1764 y está considerado como el primer ejemplo literario de novela gótica.

La acción se desarrolla en la Italia medieval y narra la historia del tirano Manfredo, cuya estirpe arrastra una maldición desde que su abuelo usurpara el poder del castillo a sus legítimos poseedores. Manfredo trata de perpetuar su herencia casando a su débil hijo Conrado con la princesa Isabella, pero poco antes de la boda ocurre un accidente fatal de origen aparentemente mágico que frustra sus designios.

A partir de ese suceso, se desencadenarán una serie de misterios fenómenos sobrenaturales que tendrán como escenario el siniestro castillo: aparecen puertas chirriantes, pasadizos oscuros, criptas secretas,... algunos de los ingredientes típicos de la novela de terror o novela gótica.